31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur
La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.
Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.
20 anys de la manifestació del 31 de Desembre
Ja fa 20 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general. Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític. Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació. En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.
Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.
Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans. Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.
|
