|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Ahir, al suplement dominical del Xornal publicava una entrevista que em van fer la setmana pasada. Res de nou però poder una mica més contundent. Espero que us serveixi de resum. A partir d'ara intentaré aportar punts de partida i solucions aparents. No deixaré de traduïr la veritat pero incidiré en altres camps molt més sovint.
En la meva columna d'avui a El Confidencial parlo de com Europa està en un punt d'inflexió a causa del rescat que Grècia rebutja. Si bé la preocupació de les potències es basa en què una fallida helena podria arrossegar a tots, la veritable clau és saber que passa amb Espanya. A la meva manera de veure, s'acosta un escenari de correcció que molts no estan disposats a admetre: baixada de sous generalitzada, poques oportunitats laborals i un augment de la productivitat però no per l'eficiència. Entrar de nou a Europa exigirà una acceptació real del nostre paper un cop el model de creixement que teníem s'ha esfumat completament.
Ahir vaig estar a una tertúlia sobre "seguretat a les xarxes socials" a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
Com cada cert temps, m'agrada portar aquí algunes de les opinions que sobre l'economia espanyola tenen els diversos mitjans internacionals. Avui referencio les opinions que des dels britànics Financial Times i The Guardian, dels francesos Le Figaro i Les Echos, del De Volkskrant holandès, dels italians Il Foglio i La Stampa i el xinès X innhua. Tots ells parlen del roadshow de la vicepresidenta Salgado i de la defensa de solvència del deute hispànica que aquesta fa en els fòrums europeus. Tots ells reflecteixen l'absurda referència a un complot mundial contra Europa que Espanya està pagant per presideix. L'he incorporat en castellà únicament. Disculpeu.
Aquesta és la presentació que vaig fer el passat divendres a Ourense durant unes jornades sobre innovació estratègica en les que vaig participar juntament amb el Genís Roca i el Dioni Nespral. Tot i que les meves slides són poc textuals, poder us fan servei.
Avui a la meva columna setmanal de El Confidencial explico que darrera el crash d'ahir a les borses s'amaga quelcom més pervers que una baixada de cotitzacions. Probablement estem assisitint a la creació voluntària d'una bombolla de deute per tal de sortir ràpidament de la crisi actual. És possible que una bombolla sigui l'únic mecanisme per superar l'explosió d'una altre.
Fa temps, concretament el 10 de juny de 2008, vaig assistir com a ponent al meu primer First Tuesday, ho vaig fer al costat de Jesús Monleón. Recordo com alguns em van recriminar la meva visió negativa sobre el 2009 quan encara les coses no pintaven tan malament. Molts ara són lectors assidus d'aquest bloc. Per això és important reflexionar. Tal com vaig explicar "la il.lusió de nous projectes creix en èpoques de recessió, però també es converteix en una fàbrica de somnis trencats". Molt del que allà es va comentar s'ha anat succeint però necessita ser actualitzat. D'aquella primera vegada van sorgir clients i amics que ara tornarem a trobar-nos. De ben segur posar en perspectiva tot això ajudarà a entendre com sortir del forat i com enfrontar-nos a la pitjor part de tot aquest procés. Dimarts que ve torno a un altre First Tuesday, aquesta vegada em toca bregar només de la mà de Carlos Blanco i ho penso fer analitzant que li passa al nostre entorn incapaç d'aixecar del seu sofà social, posant impediments a que si volen emprendre i limitant molt qualsevol opció de sortir d'una "Economia de la son" que ens tenalla a tots. Us espero, és gratuït i heu de registrar aquí.
Avui al Crònica publiquen una entrevista que em van fer ahir. Parlem d'economia, de la importància que tindran les xarxes durant les eleccions catalanes i de les Jornades de la Catosfera que comencen avui.
En la meva columna d'avui a El Confidencial analitzo la repercussió que pot tenir per a cada un de nosaltres l'augment del deute públic. Un deute que s'estructura per exemple per assumir el FROB.
Sé que hi ha temes sobre la taula que hauríem de tractar amb urgència, però el que és urgent i el que no ho és comença a diluir-se. Les solucions miraculoses no existeixen i les reformes estructurals semblen més una cançoneta rància que una possibilitat. De quimeres i de perfídies s'ha escrit molt, però res sembla creïble. Ens queda seguir analitzant l'evolució que va prenent la realitat i traduir la cara B de la realitat que altres ens expliquen. Per exemple, està clar que l'any que ve aquí s'esquitllaran vides i desitjos. Milions de somnis escampats pel terra de centenars de sucursals bancàries romandran durant mesos. Els tipus, que perillosament s'han mantingut en mínims, tornaran a prendre vol.
Entre el munt de taules i workshops d'aquesta tercera edició de la Catosfera tornem a tenir una que ja és com ineludible. Com cada any tornem a analitzar el paper del ciutadà i del sobiranisme a la xarxa de xarxes. No deixeu de participar. Per això i tenint clar que el moviment catalanista, en totes les seves versions, no és al·liè a les noves possibilitats que ofereix la xarxa torna a ser un tema de debat clau. Aquest moviment en els darrers temps està demostrant una vitalitat extraordinàra pel que fa a organització ciutadana mitjançant la xarxa. L’èxit de les consultes ha demostrat que a Internet hi ha eines per organitzar-se, comunicar més efectivament i per a participar activament en campanyes específiques que tenen com a denominador comú el fet del catalanisme. L’objectiu d’aquesta taula és fer un repàs d’aquestes eines i de l’ús que n’han fet els organitzadors de diverses iniciatives com els mateixos usuaris. Aquesta taula està moderada per Jordi Vilanova (YuriBCN) i comptarà amb la participació de l‘Àngel Colom , en Xavier Mir i en Pere Aragonès.
Ahir al programa Singulars va passar quelcom d'allò que la premsa tradicional amaga. Dades objectives que demostren la veritable dimensió del nostre problema. Ahir varem tenr a Ricard Vergés. Ricard és catedràtic d'economia immobiliària de la Universitat de Mont-real i arquitecte. Segons Vergés, en països amb més tradició democràtica que Espanya, les dades públiques són inviolables i el seu accés un dret ciutadà. En canvi, a Espanya, se subordina el coneixement al pensament polític o al partit corresponent. En matèria de mercats, els millors sistemes d'informació que hi ha són les estadístiques. Per això, els governs i diferents agents es barallen, no per utilitzar-les, sinó per controlar-les.
Adjunto les gràfiques que van sortir en el programa: Arxiu bombolla en pdf
Les jornades de la Catosfera poder no són el que tothom vol però segur que no són negoci. És una falta de respecte vers les 28 persones que conformen l'equip organitzador. El pressupost és públic i el cost també. En tot cas, tot i no ser del gust de tots, sobre tot dels que, després de venir dos anys seguits com a convidats i no ser convocats com a ponents en aquesta tercera edició, retreuen detalls que mai havien aportat. Ara resulta que són jornades poc catalanes quan resulta que aquesta edició és la més catalanoparlant de totes. A través de les tres edicions haurem pogut ser testimonis de l'evolució de la web social a casa nostre i arreu. Primer varem parlar de blocs, després de web 2.0 i eines, ara parlarem de xarxes socials. Tots esteu convidats!!
Emprendre és una manera viure. Arriscada però apassionant. Decidir que fas amb la teva pròpia vida sense que per això no deixis d'escoltar. El mètode més exacte per aprendre. El mecanisme més ràpid per perdre-ho tot. Un camí insegur però on els millors tenen un hàbitat per a desenvolupar-se. El Grup Planeta m'ha demanat que em posi a escriure un llibre sobre l'emprenedoria a Espanya.
Com ja sabeu, col.laboro en diversos mitjans econòmics. Aquest mes he iniciat una nova col·laboració amb 'Euribor'. Cada primer dilluns de mes intentaré analitzar de manera tècnica alguns aspectes de l'economia i dels mercats. Avui us copio aquí el primer d'aquest any, donat que ha generat més de 200 comentaris i seguir-lo allí seria difícil. En aquest primer article, miro de desxifrar la metodologia del govern per manipular algunes dades econòmiques. En aquest cas parlo de com s'ho fa amb el dèficit i el deute públic. Espero que us sembli didàctic. Llegiu-lo a continuació.
Tinc clar que en uns mesos, després d'una lleu millora de l'economia, un to gris plom envairà tots els sectors econòmics. Això té a veure amb la finalitat d'estímuls i amb l'origen del problema. El consum va tocar sostre fa un parell d'anys, el valor patrimonial es mostra feble per primera vegada i el treball comença a ser un bé escàs. Per postres, tenim una cada vegada més evident nova classe social. No obstant això el problema es diu desocupació i credibilitat. Vivim en un mar de malabarismes estadístics amb això que s'anomena població activa, atur registrat i sol·licitants d'ocupació. Tot és un enorme embolic que no ajuda a certificar l'estat comatós del nostre entorn.
Diuen que el pitjor de la crisi ja ha passat. Aixó haurà passat a la ment retorçada d'algun dirigent polític espanyol que creu que, mentint amb un llenguatge distorsionat i allunyat de la realitat, l'assumpte calarà per repetitiu. Ho van intentar parlant de desacceleració, van insistir amb els brots verds i ara esperen mantenir la calma social amb una mena de tonada ridículament optimista. El pitjor ha passat a Alemanya, a França i poc més. Aquí ara ve la muntanya russa. Vénen les corbes per culpa de molts factors i per diversos ajustaments, però també per la delictiva manera amb què es transmeten les dades i les xifres econòmiques.
Ahir vam saber que els inversors han rebutjat l'oferta del Banc de Santander per a la recompra de bons titulitzats per un valor de 16.500 milions d'euros. En concret, només han comprat el 4% del total i han preferit quedar-se amb els títols del Santander a la butxaca. Fa un parell de setmanes el Santander va obrir el termini per a la recompra de títols de deute del propi banc. El fet que els inversors hagin preferit quedar-se amb els bons en un mercat en què no hi ha liquiditat tot i que el banc oferís un preu amb prima, permet una lectura positiva segons alguns economistes amb els que he parlat del tema. Asseguren que això significa que els inversors estan recuperant la confiança. Penseu el mateix?
Avui us avanço una cosa que s’està gestant i que fins a final d’any no veurà la llum. En un d’aquests estudis mixtos, que no puc enllaçar, doncs, com us dic no està publicat encara, s’analitza el comportament d’alguns aspectes poc tractats en els entorns del dospuntocerisme actual per ser, aparentment, tema tabú.
blog en castellano
bloc en català
contact email