Alacant
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Alacantí | |||||
 i la muntanya de Benacantil. |
|||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Alacantí Mancom. de l'Alacantí Alacant |
||||
| Gentilici | Alacantí, alacantina | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 212233421 | ||||
| Superfície | 201,27 km² | ||||
| Altitud | 0 m | ||||
| Població (2008) • Densitat |
331.750 hab. 1.648,28 hab/km² |
||||
| Coordenades | |||||
| Distàncies | 186 km de València 365 km de Palma 531 km de Barcelona |
||||
| Formació Fundació |
324 aC (Lucentum) |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
12 15 PP, 14 PSOE Sonia Castedo (PP) |
||||
| Codi postal | 03000-03099 |
||||
| Festes majors | Fogueres de Sant Joan Del 21 al 24 de juny |
||||
| Dies de mercat | dijous i dissabtes | ||||
| Fira tradicional | Del 15 al 31 de gener | ||||
| Web | |||||
Alacant és la segona ciutat del País Valencià. Situada en la costa mediterrània, compta amb una població de 333.408 habitants (2008), i és la capital de l'Alacantí i de la província d'Alacant. Forma una conurbació de més de 455.260 habitants amb Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello. A més a més, l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té uns 760.000 habitants.
És la capital política i administrativa de la província (quarta província d'Espanya en habitants), encara el seu influx comercial i cultural no es tan fort en algunes de les localitats de la província com Alcoi (més vinculada a València) o Oriola (amb vinculacions amb Múrcia).
És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada dins del territori històric catalanoparlant però la realitat és que el castellà hi és present de manera gairebé única, situació reforçada als últims anys atès que compta amb un 10% de població estrangera, majoritàriament de l'Amèrica Llatina. L'ús del valencià en aquest territori és petit, però la majoria sap utilitzar-lo, o com a mínim l'entén.[1]
Taula de continguts |
[edita] Història
- Vegeu l'article principal d'Història d'Alacant.
Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, qui mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, va ser fundada pels romans, l'assentament del qual ocuparia hui dia un solar al barri de Benalua, a l'oest del casc antic. En aquest lloc, des de finals del segle XIX, s'han trobat restes arqueològiques romanes entre el s. I i VIII aC. Així, a l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marco Aureli i Còmode pel Municipi de Lucentum, que era la llatinització del nom iber Leucanti.
En la segona meitat del s. VIII s'hi instal·laren andalusins provinents d'Aràbia, Síria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, esdevenint l'origen del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prové l'actual nom Alacant en valencià, i iniciaren una important transacció comercial des del seu port, principalment cordatges.
A l'any 1248 va ser conquerida militarment per diversos pobles cristians, principalment catalans, i passà a formar part definitivament de la Corona d'Aragó i del Regne de València amb el rei Jaume el Just en 1296, tot i que amb contínues i intermitents tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant aquest període la vila gaudeix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.
El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou pràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estrées. Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tinguè com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Bàrbara. Als segles XVIII i XIX es fa palesa la importància comercial de la ciutat, i en 1833 és designada com a capital d'una província espanyola creada ad hoc.
El tarannà progressista i liberal dels alacantins es manifesta al llarg dels segles XIX i XX, com demostra les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i aquesta tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. En 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana, durant la Segona República. Aquest darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i patí la repressió de la posterior dictadura.
.JPG)
La dècada dels seixanta va portar el desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi. Amb la segona restauració democràtica, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins 1995, i des d'aleshores hi governa el PP. A causa del clima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant pateix inundacions destructives. En 1982 amb 220 mm i en 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es duguè a terme un gran pla de defensa antiriuades, l'efectivitat del qual ja s´ha comprovat.
L'entrada del segle XXI es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gairebé exponencial, a causa de la immigració. Així com també la tornada del tramvia, el TRAM, i la Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema al sud de la ciutat.
[edita] Alacantins il·lustres
- Rafael Altamira
- Daniel Bañuls
- Lorenzo Carbonell
- Óscar Esplà
- Francesc Figueras i Pacheco
- José Gadea Pro
- Antonio Gades
- Eleuterio Maisonave
- Gabriel Miró Ferrer
- Josep Reus i Garcia
[edita] Territori
La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.
En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aiguamarga (també coneguda com Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platjes de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.
Hi ha un gran desnivell a la pròpia ciutat: mentre que l'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la Península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.
El terme municipal abraça més de 200 km2 i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Aquestes elevacions són formacions composades per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.
[edita] Població
| Estrangers (+ 1.000 habitants)[2] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Posició | Estat | Població | |||||
| 1a |  Colòmbia |
5.186 | |||||
| 2a |  Equador |
4.520 | |||||
| 3a |  Argentina |
3.715 | |||||
| 4a |  Marroc |
3.505 | |||||
| 5a |  Algèria |
3.064 | |||||
| 6a |  Itàlia |
2.746 | |||||
| 7a |  França |
2.299 | |||||
| 8a |  Romania |
1.581 | |||||
| 9a |  Rússia |
1.000 | |||||
Segons el padró de l'1 de gener de 2008, la ciutat compta amb 333.408 habitants, i ocupa el 2n lloc de ciutats més poblades del País Valencià i el 11è d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 325.636 habitants, i 7.772 en partides rurals, i Carolines Altes és el barri amb més població de la capital, amb 9.462 habitants.
El 1900 comptava amb 50.495 habitants que van augmentar lentament fins el 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent fins als 280.445 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen colombians amb 5186, equatorians amb 4.520 i argentins amb 3.715.
La conurbació que forma amb els municipis fronterers de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello) sobrepassa els 450.000 habitants (455.260 en 2008) i compta cada vegada amb més serveis conjunts com són els transports públics (Autobussos interurbans i el TRAM Metropolità d'Alacant. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx compta amb 759.483 i és la vuitena d'Espanya.
|
|
|
Fonts: Dades del període 1250-1609 són estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen de Veïnatge de l'Arxiu del Regne de València. Dades del període 1717-1803 són de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 són dades censals.
|
|||||
[edita] Política i govern
[edita] Ajuntament
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local són el PP, el PSPV, i EUPV. En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és Sonia Castedo, del PP, que ocupa el càrrec des de 2007. Des de 1979 fins a 1995, la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV (vegeu Llista d'alcaldes d'Alacant i Eleccions municipals d'Alacant).
La Corporació Municipal és formada per 29 regidors, amb l'alcalde. En les eleccions municipals del 25 de maig de 2007, el PP hi obtingué 15 regidors, mentre que el PSPV n'hi aconseguí 14. Les altres formacions no hi van entrar al ajuntament, a causa de la baixa participació. Per ordre els partits més votats foren: PP (Lluís Díaz Alperi), PSPV (Etelvina Andreu), EU (Martínez Cabello), Vecinos por Alicante (Valdés), Ciudadanos (Climent), BLOC (Antoni Arques)...
[edita] Principals seus administratives
A la Plaça de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en què se situen la subseu provincial de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, així com la seu provincial de l'Agència Tributària, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justícia.
Quant a seus autonòmiques, destaca la Delegació Provincial del Consell de la Generalitat (govern valencià) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Méndez Núñez, amb el seu popular rellotge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. Així mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat dels edificis la Casa de Bruixes on se situen la Direcció territorial de Presidència i la Conselleria de Benestar Social, el Teatre Arniches amb la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que es troba en el carrer Carratalá, en el Barri de Benalúa i contigua als Jutjats.
[edita] Alcaldes de la democràcia
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | José Luis Lassaletta Cano | PSPV-PSOE |
| 1983-1987 | José Luis Lassaletta Cano | PSPV-PSOE |
| 1987-1991 | José Luis Lassaletta Cano | PSPV-PSOE |
| 1991-1995 | Ángel Luna González | PSPV-PSOE |
| 1995-1999 | Luis Bernardo Díaz Alperi | PP |
| 1999-2003 | Luis Bernardo Díaz Alperi | PP |
| 2003-2007 | Luis Bernardo Díaz Alperi | PP |
| 2007-2011 | Sonia Castedo | PP |
[edita] Clima
.PNG)
Alacant compta amb un clima mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, aquesta és també reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.
Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat és el que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.
Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4 °C el 4 de juliol de 1994, 41,2 °C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 °C el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6 °C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 °C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.
 Temperatures i precipitacions mitjanes de Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí, 1971-2000)  |
|||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
| Record altes °C (°F) | 29.2 (85) |
29.4 (85) |
32.6 (91) |
32.6 (91) |
35.1 (95) |
37.8 (100) |
41.4 (107) |
40.4 (105) |
38.4 (101) |
36.2 (97) |
30.6 (87) |
26.6 (80) |
41,4 (107) |
| Mitjana més altes °C (°F) | 16.8 (62) |
17.8 (64) |
19.2 (67) |
20.9 (70) |
23.6 (74) |
27.2 (81) |
30.1 (86) |
30.6 (87) |
28.4 (83) |
24.4 (76) |
20.4 (69) |
17.6 (64) |
23,1 (74) |
| Mitjana més baixes °C (°F) | 6.2 (43) |
7.0 (45) |
8.2 (47) |
10.1 (50) |
13.3 (56) |
17.1 (63) |
19.7 (67) |
20.4 (69) |
17.8 (64) |
13.7 (57) |
10.0 (50) |
7.3 (45) |
12,6 (55) |
| Record baixes °C (°F) | -2.6 (27) |
-4.6 (24) |
-1.0 (30) |
2.6 (37) |
4.8 (41) |
10.4 (51) |
13.4 (56) |
13.2 (56) |
9.4 (49) |
4.0 (39) |
0.2 (32) |
-2.6 (27) |
-4,6 (24) |
| Precipitació mm (inches) | 22 (0.87) |
26 (1.02) |
26 (1.02) |
30 (1.18) |
33 (1.3) |
17 (0.67) |
6 (0.24) |
8 (0.31) |
47 (1.85) |
52 (2.05) |
42 (1.65) |
26 (1.02) |
336 (13,23) |
| Mitjana dies amb precipitació | 4 | 3 | 4 | 4 | 4 | 2 | 1 | 1 | 3 | 4 | 4 | 4 | 37 |
| Font: Agència Estatal de Meteorologia[3] | |||||||||||||
[edita] Economia
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dóna ocupació al 84'2% de la població activa.[4]
Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant es destaca de manera especial el comerç, que històricament tinguè el recolçament del port. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part del sud valencià, amb un eix que gira al voltant del Vinalopó fins a la localitat castellana d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinquè lloc a nivell estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per ciutats com Madrid, Barcelona, València o Sevilla.
El sector del turisme ja hi sorgí a mitjans del segle XIX, si bé el seu desenvolupament té lloc principalment als anys 50 del segle XX, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (Castell de Santa Bàrbara, Església de Santa Maria, Concatedral de Sant Nicolau de Bari, Casc antic, etc.) i la seua oferta d'esplai. També és un centre d'activitats financeres, on la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) hi té la seua seu, així com d'importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), o la Torre Generalitat d'Alacant. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, compta amb més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers.
El sector de la indústria ocupa al 6'2% de la població activa del municipi, on destaquen la fàbrica d'alumini d'Alcoa, de tabac (Altadis), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimenticis (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades més de 4.000 treballadores. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al minicipi de Sant Vicent del Raspeig, cap a on s'estén la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall Longa, el d'Aiguamarga, i la zona industrial de la Florida.
Degut a la crisi econòmica Alcoa i Altadis dos de les úniques grans fàbriques d'Alacant han tancat les seues portes deixan a l'atur a centenars de treballadors. Encara que, amb l'implantació de la multinacional IKEA a la ciutat en 2011, s'obri una nova oportunitat de treball per a la població.
Un dels elements punters de l'economia alacantina és el Port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els 10 més importants en trànsit de mercaderies. A hores d'ara, unes 15 mil persones treballen de manera directa o indirectament en les seues dependències. Històricament el Port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle XVII comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es converteix en el segon port més important de la Corona d'Aragó, desprès del de Barcelona, i el més important del Regne de València.
[edita] Patrimoni històrico-artístic
- MARQ: Museu Arqueològic Provincial. Situat abans als baixos de la Diputació Provincial, al 2002 es va inagurar el seu actual emplaçament al antiu hospital del Barri del Plà.
- MACA: Museu d'Art Contemporani d'Alacant que es preveu inagurar a finals del 2009 en la Casa de l'Assegurada, junt a la Basílica de Santa Maria.
- Casa del Mediterrani: S'espera que la seu s'instale a l'antiga Estació de Múrcia situada al Port d'Alacant que es reformarà i adequarà. Aquesta va ser una promesa del president del govern espanyol Zapatero feta a un mitin de les eleccions municipals del 2007 on digué que aquesta institució s'instalaria a Alacant.
- Ajuntament d'Alacant (s. XVI). Punt de referència per al mesurament de l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'Espanya, es tracta d'una arquitectura civil barroca.
- Mercat d'Abastos d'Alacant (s. XX). D'estil regionalista, fou construïda el 1911 sobre la muralla del segle XVIII que circumdava la ciutat.
- Diputació Provincial d'Alacant (s. XX). Palau de tall neoclàssic, fou inaugurat el 1931.
- Casa de l'Assegurada (s. XVII).
- Cocatedral de Sant Nicolau de Bari (s. X). Edificada també sobre les restes d'altra mesquita, és d'estil renaixentista. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realitzà entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre, més antic, data del segle XV. Fou elevada como cocatedral en 1959, compartint la seu catedralícia amb la Santa Església Catedral del Salvador de Oriola.
- Basílica de Santa Maria d'Alacant (s. XIII). Construïda en estil gòtic, fou alçada sobre una antiga mesquita i se tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil rococó, i la seua portada, d'estil barroc, ambdues del segle XVIII.
- Llotja del Peix (s. XX). De principis del segle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals àrabs. Serveix des de 1992 com a sala d'exposicions.
- Monestir de la Santa Faç (s. XV). Situat 5 km al nord del casc urbà, és d'estil barroc. Cada any, el segon dijous després de Setmana Santa se produeix una multitudinària peregrinació que ix des de San Nicolau fins aquest monestir.
- Palau Gravina (s. XVIII). Construït entre 1748 i 1808 com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga el Museu de Belles Arts Gravina, dedicat a la pintura a l'escultura regionals des del segle XVI fins a principis del XX.
- Palau Maisonnave - Arxiu Municipal (s. VI). Casa palatina situada en el casc antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis romana.
- Teatre Principal d'Alacant (s. XIX). Edifici d'estil neoclàssic, fou inaugurat el 1847.
- Convent de Canongesses de Sant Agustí s. XVIII Començat en 1732, les seues obres s'escamparen fins a començaments del segle XIX.
- Castell de Santa Bàrbara (s. XIV). Situat en la part més alta del mont Benacantil, domina tota l'Horta d'Alacant i des d'ell es divisa la illa de Nova Tabarca. Antic castell àrab, fou reconstruït pels cristians i consta de tres recintes dels segles XIV, XVI i XVIII.
- Castell de sant Ferran (s. XIX). Fou construït el 1813 per a defensar la ciutat de la invasió napoleònica.
- Ciutat Ibero-Romana de Lucentum(origen de la Ciutat) (s. III a.C al II dC).
- Pous de Garrigòs (s. XVI).
[edita] Transports
[edita] TRAM - Metropolità d'Alacant
- Vegeu l'article principal de TRAM Metropolità d'Alacant.
Els serveis del TRAM combinen el tramvia en superfície, el metre lleuger (tant en superfície com en subterrani) en el nucli urbà i serveis de rodalia (tant amb trens dièsel com amb tren-tram, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'àrea metropolitana i altres més llunyanes.
El TRAM penetra en subterrani al arribar al nucli urbà d'Alacant, aquest túnel tindrà un total de 4,2 km i sis estacions: MARQ, Mercat, Estels, Intermodal, Gran Via i Av. d'Oriola, per aquest túnel passaran la majoria de serveis urbans i de rodalia. Actualment, d'aquest túnel solament està operatiu el tram MARQ-Mercat, de 730 m de longitud. Per a finals de 2009 hauria d'entrar en servei l'estació d'Estels, i ja per a 2012 estaria el túnel construït en la seua totalitat. Les unitats podran arribar a una velocitat de 70 km/h en el cas dels tramvies i de 110 km/h en el cas dels trens-TRAM, per aquest túnel no circularà en servei cap unitat de tren "pesat".
Actualment està en obres la línia 2 (L2) que anirà des de Sant Vicent del Rapeig a Babel passant per la universitat, el centre i la Av. Oriola.
Poc després d'aquest túnel que s'ha comentat anteriorment (sentit Dénia) començaria altre de 1,4 km, comprès entre les estacions de Sangueta i La Illeta, aquest túnel té un pressupost de 34 milions d'euros i la seua funció serà desdoblegar la via en un complicat i insegur tram.
Barris com Polígon de Sant Blai, El Palamó o localitats Sant Joan d'Alacant o Mutxamel esperen el seu torn per rebre el tramvia.
La xarxa també serveix a tota la costa Nord de la província donant un servei de rodalia a poblacions com Benidorm, Altea i Dénia, on està previst que es creuen brancs tranviaris i serveis suburbans.
Línies actualment en servei: L-1 Mercat Central-Benidorm (Serveis de rodalia amb Trens-TRAM)
L-3 Mercat Central-El Campello/Venda Lanuza (Servei metropolità)
L-4 Porta del Mar-Plaça de la Coruña (Servei metropolità)
L-9 Benidorm-Dénia (Servei de rodalia amb trens sèrie 2500)
[edita] Autobusos urbans
La ciutat conta amb una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans d'al voltant de 40 línies. Aquests autobusos tenen totes les seues tarifes i títols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a través de la targeta sense contacte Móbilis que pugues usar-se indistintament per al transport dins de l'Àrea Metropolitana d'Alacant.
Actualment continua sent el mitjà de transport públic més utilitzat pels alacantins gràcies al seu gran de cobertura del territori urbà.
[edita] Aeroport d'Alacant
L'Aeroport es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. Es tracta d'un aeroport internacional, que se situa en sisè lloc quant a nombre de passatgers transportats amb un total de més de 9 milions durant l'any 2008.
Durant el 2008 s'està escometent la seua ampliació amb una nova i moderna terminal que dotarà a l'actual aeroport de capacitat per a més de 20 milions de viatgers. D'igual forma també s'espera que tant el TRAM com la línia de rodalia de Renfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estació Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.
[edita] Rodalies
Actualment hi ha 3 línies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa de rodalies entre Alacant i Múrcia. Aquestes línies de rodalia estan gestionades per dos operadors diferents. Un és Renfe Operadora, Entitat Pública Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposició dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles. Tots els trens operats per RENFE terminen a l'estació d'Alacant Terminal, l'estació de tren principal. L'altre operador és FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) que a través de la seua marca comercial a Alacant (TRAM) connecta la ciutat amb el centre de Benidorm passant per altres poblacions costaneres. El TRAM recorre el centre de la ciutat i té com a estació central l'estació de la Marina.
- Alacant-Dénia (Operat per FGV i amb transbord a Benidorm).
- Alacant-Múrcia (línia C-1 Renfe Operadora)
- Alacant-Universitat/Sant Vicent del Raspeig (línia C-3 Renfe Operadora)
[edita] Trens de llarg i mig recorregut de Renfe
Renfe Operadora oferix en Alacant trens a Barcelona i València (Euromed); Madrid, Gijón i Santander (Alvia) i, a A Coruña i Montpeller (Talgo).
[edita] Tren d'Alta Velocitat
- Alta Velocitat Espanyola: Previsiblement, l'AVE arribarà a Alacant al 2012. Més tard començaran les obres per al soterrament de les vies al seu pas pel nucli urbà de la ciutat; una nova nova estació de tipus intermodal amb centre comercial i hotel que abarcarà tots els transports públics abans esmentats (AVE, trens de llarga i mitja distància de Renfe, Rodalies Renfe, TRAM, autobusos de llarg recorregut, autobusos urbans i interurbans (TAM), taxis i servei municipal d'alquiler de bicicletes; la millora del Nus Ferroviari d'Alacant (amb la nova linia de doble via electrificada fins l'aeroport pel Bacarot i la creació del Parc Central de la ciutat gràcies al terreny guanyat a les vies.
[edita] Parcs i jardins de la ciutat
[edita] Esplanada d'Espanya
Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle XX. Està compost per 6.000.000 de tessel·les que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A més, el passeig compta amb quatre fileres de palmeres que recorren els més de 500 metres de longitud del mateix. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un símbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90, i tornarà a fer-ho al 2009. Segueix sent considerat un dels grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil Espanyola, aquesta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Màrtirs.
[edita] Parc de Canalejas
Es troba a continuació de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una sèrie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que ofereixen ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar, fan d'aquest parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dues fonts decoratives, i escultures de pedra representant a lleons i gossos, que fan les vegades d'entrada al parc. Altre element d'interès és un mapa d'Espanya de gran grandària, i un monument a l'escriptor alacantí, Carlos Arniches.
[edita] Parc del Palmerar
Aquest parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Compta amb centenars de palmeres i abundant vegetació autòctona, a més d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.
[edita] Parc de l'Ereta
Se situa en les faldilles del Benacantil, i constitueix una de les vistes més espectaculars de la ciutat. Des d'aquest parc poden ser albirats el Barri de Santa Creu, la Catedral de Sant Nicolau, el Port i el Mar Mediterrani. Un altre dels atractius d'aquesta zona, és que està permès recórrer la renovada muralla que accedeix al Castell.
[edita] Projectes de zona verda
Alacant sempre ha patit dèficit d'àmplies zones verdes en el centre de la ciutat, per això, després del soterrament de les vies del tren, s'utilitzarà gran part del terreny alliberat per a compensar el dèficit de parcs i de vegetació que pateix. En conseqüència, la zona que actualment ocupa l'estació de Madrid (Renfe) es convertirà en la plaça de major dimensió d'Alacant. L'estació (futura Intermodal) se situarà mig quilòmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell de Alipark i el Pont Roig).
Un altre dels grans projectes consisteix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Tomás y Valiente, duplicant així les seues dimensions. Lògicament, això requereix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, començarà quan finalitze la Volvo Ocean Race l'octubre de 2008.
[edita] Festes
[edita] Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó-pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que van ser 'Belleses' de cadascun dels 85 districtes.
Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per Josep Maria Pi i Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dona el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.
Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cabalgates, ofrendes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant aquests dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des a la platja del Postiguet.
[edita] Setmana Santa
Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 cofrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.
[edita] Moros i cristians
Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant es celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalúa, del 24 al 28 d'agost.
Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb trajos de gala, i després hi té lloc la "Nit de l'Olla", quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les "Dianes", les "Despertades" i les entrades conduixen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la "Retreta", una desfilada en to humorístic.
Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.
[edita] Romeria de la Santa Faç
Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al Monestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Es celebra el segon dijous després de la Setmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.
[edita] Esports
Malgrat ser el futbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com el handbol, bàsquet, però, no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olímpics.
[edita] Olímpics alacantins
José Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Natació dels Jocs de Mèxic en 1968 és qui potser va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Però no va ser fins als Jocs de Moscou en 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramón Menargues va aconseguir el quart i el sisè lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles).
En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a més, van obtenir medalla per primera vegada: Míriam Blasco, medalla d'or en Judo; Francisco "Kiko" Sánchez, medalla d'or en Vela, 470 masculí; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnàstica rítmica.
En els Jocs d'Atlanta de 1996, Juan Escarré va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba i Isabel Fernández va obtenir medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, Sydney 2000, Isabel va tornar a obtenir una medalla, aquesta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinquè lloc en els Jocs disputats en Atenes en 2004, i és l'única esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olímpiques fins ara.
[edita] Equips esportius alacantins
L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei en 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip de handbol de la ciutat, femení en aquest cas és Mar Alicante.
Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle XX. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.
Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. Alacant compta amb dos equips de futbol: l'Hèrcules Club de Futbol, històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 19 temporades en 1a. divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola); i l'Alacant CF, que es l' equip mes antic de la ciutat, perque va ser fundat al 1918, que actualment juga a la Segona Divisió Espanyola. D' altra banda, Alacant va ser seu del Campionat Mundial de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria). Així mateix, a Alacant es va disputar el partit pel 3r. i 4t. lloc de l'esmentat campionat.
[edita] Ciutats agermanades
[edita] Personatges il·lustres
- Raúl Ruiz Matarín, futbolista.
- Arkano, freestyler, Mc.
- Rubenikeh, humorista, freestyler.
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
- ↑ Enquesta sociològica a la ciutat d'Alacant
- ↑ Font: Ajuntament d'Alacant. Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2005).
- ↑ Agència Estatal de Meteorologia
- ↑ Dades d'ocupació a data de març del 2005
- ↑ Ciutats agermanades d'Alacant, al web de la Diputació d'Alacant (castellà)
[edita] Enllaços externs
 |
Articles relacionats amb Alacant |
- Pàgina web de l'Ajuntament d'Alacant
- Web de Serveis de la ciutat d'Alacant
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
|
|||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
