Valls
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
  
|
|||
| Municipi de l'Alt Camp | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Alt Camp |
||
| Gentilici | Vallenc, vallenca | ||
| Pressupost | 25.643.684,00 € (2008) | ||
| Superfície | 55,28 km² | ||
| Altitud | 215 m | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
25.092 hab. 453,91 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Albert Batet (CiU) |
||
| Agermanament | Andorra la Vella (Andorra) Chahal (Guatemala) Saint-Cyr-sur-Loire (França) Settimo Torinese (Itàlia)[2] |
||
Valls és la capital de la comarca de l'Alt Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien.
Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.
L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat.
La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles.
La vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona al llarg dels segles XIV, XV i XVI. Fou aquest últim segle el que veié la construcció de diverses esglésies i convents i diverses obres civils d'importància. La més emblemàtica fou la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan, entre el 1569 i el 1583.
Després de l'embranzida constructora de finals del segle XVI, el segle XVII començà amb crisis constants que s'agreujaren amb la guerra contra França i més tard amb la guerra dels Segadors. La vila de Valls, situada en un punt estratègic entre Lleida i Tarragona, es veié assetjada una i altra vegada per les tropes invasores.
Passada la guerra la vila recobrà la seva puixança econòmica fins a principis del segle XVIII en què novament es veié assetjada, ara amb motiu de la guerra de Successió. El 1709, el rei Carles va concedir el títol de ciutat a la vila, pels grans serveis prestats a la seva causa; un títol que Valls perdé en accedir el rei Felip V a la corona catalanoaragonesa.
L'entronització de la nova monarquia féu aflorar nous dirigents, especialment la família Veciana, que dirigirà el cos dels Mossos d'Esquadra, nascuts a la ciutat. Al llarg de la centúria es veié la construcció del nou santuari de la Mare de Déu del Lledó, de l'església de Sant Antoni i del quarter. Fou un moment de gran expansió econòmica en què destacava el cultiu de la vinya i el seu comerç. El segle XVIII s'acabà amb la fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, l'any 1791, de gran repercussió en la història de la ciutat, i amb l'aparició de les primeres manifestacions del fet casteller tal com el coneixem ara.
El segle XIX s'inicià amb la invasió francesa durant la qual es produí la Batalla del Pont de Goi el 25 de febrer de 1809, i continuà amb les Guerres Carlines. Tot el segle es veié constantment sobresaltat per motins (1834 i 1845), fets revolucionaris (1868 i 1869) i enfrontaments entre patrons i obrers. Uns enfrontaments lògics si pensem que la ciutat comptava amb una forta industrialització, especialment en el ram tèxtil. Tinguem en compte, a més a més, que el 1842 Valls arribà als 16.084 habitants, de manera que efímerament es convertia en la quarta ciutat de Catalunya en pes demogràfic, després de Barcelona, Reus Tortosa. L'any 1850 fou inaugurat el Teatre Principal.
La inestabilitat social i la plaga de la fil·loxera, que afectà la vinya, provocaren un enfonsament econòmic de la ciutat. Tot i així, en les dues darreres dècades del segle Valls veié diversos fets importants, com la creació de la fàbrica de gas (1880), la fundació del Banc de Valls (1881), l'arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls (1883), el naixement de la Societat Agrícola (1888) i la construcció del campanar de Sant Joan (1897), el més alt de Catalunya.
[modifica] Valls, bressol dels castells
Durant el segle XX s'han produït grans transformacions econòmiques, socials i urbanístiques. Ara bé: fins força després del greu sotrac de la guerra civil (1936-1939), la ciutat patí l'estancament iniciat en la centúria anterior. No obstant això, podem destacar que abans de la contesa sorgiren iniciatives importants com la Biblioteca Popular, la Cooperativa Elèctrica i l'Escola del Treball. Gradualment, a partir dels anys cinquanta es produí una nova expansió industrial. Mentre els sectors tradicionals de la indústria (el tèxtil, els aiguardents i els adobats), així com l'agricultura, anaven quedant reduïts a la mínima expressió, sorgien dues empreses metal·lúrgiques destinades a fer-se molt grans. La creació del Polígon Industrial, l'any 1964, va permetre la implantació de noves factories i una diversificació del teixit industrial de Valls. Simultàniament, el sector dels serveis, tant públics com privats, ha anat experimentant una expansió. Veure: Bressol dels Castells
[modifica] Dades específiques
El municipi de Valls té 21.061 habitants (dades del Juliol de 2001), dels quals 10.429 són homes i 10.632 dones. Aquesta població té una estructura d'edats força equilibrada: 18,5% de població entre 0 i 14 anys; 60% entre 15 i 59 anys; i 21,5% de 60 anys i més. En funció del lloc d'origen, diguem que un 65% de la població ha nascut a la província de Tarragona, un 8,5% a la resta de Catalunya, un 15,5% a Andalusia, un 9,5% a la resta de l'Estat espanyol i un 1,5% en altres estats. Per sectors d'activitat, un 4% es dedica a l'agricultura i ramaderia, un 56% a la indústria, un 5% a la construcció i un 35% al comerç i serveis.
[modifica] Tradicions
Són tradicionals de Valls els castells i les calçotades on de fet hi van néixer.
La Diada de Santa Úrsula, a la plaça del Blat de Valls, es una de les mes importants diades castelleres de Catalunya.
També són típics de Valls els Tres Tombs, que se celebren al gener: per la festa de Sant Antoni Abat, unes quantes setmanes abans de la Festa de la Calçotada.
La seva festa major és per Sant Joan.
El dimarts i primer dimecres d'agost s'hi organitza la Firagost: La Festa Major del Camp Català.
Cada deu anys s'hi celebren les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, concretament els anys acabats en 1 com per exemple 2001,2011... Són declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
[modifica] Bressol dels Castells
Per a trobar els orígens d'aquesta tradició, tan lligada a la ciutat de Valls, cal remuntar-se a finals del segle XVIII i emmarcar-la dins altres expressions populars, com danses i entremesos.
Però la gènesi dels castells cal buscar-la en la "torreta" final del Ball de Valencians. L'evolució d'aquest primitiu castell fins a la manifestació popular que avui coneixem va tenir lloc a Valls, on des de principi del segle passat es documenta l'existència de dues colles de castellers rivals. És per això que aquesta ciutat és considerada bressol dels castells. A poc a poc, la força del castell es va anar imposant i va passar a ser el protagonista indiscutible en les festes del Camp de Tarragona i del Penedès durant la segona meitat del segle XIX.
És en aquesta època quan s'aconsegueixen les fites castelleres més importants i per això és coneguda com la primera època d'or dels castells. L'any 1851, els Xiquets de Valls assoliren la primera construcció de nou pisos i durant els quaranta anys següents aconseguiren a la perfecció tota la gamma de castells de vuit, el tres i el quatre de nou amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles, el quatre de nou net, el cinc de nou folrat, el tres de nou net i el dos de vuit net.
El segle XX s'inicià amb una progressiva decadència que durà fins a finals dels anys vint quan la creació de noves colles fora de Valls i la recuperació d'algun castell de vuit per part dels Xiquets vallencs permeteren parlar d'una lleu revifalla que la Guerra Civil, però, s'encarregà d'estroncar ben aviat
Els anys quaranta i cinquanta els castells iniciaren una nova i lenta reviscolada. L'any 1971 apareixia la Colla Joves Xiquets de Valls que juntament amb la Colla Vella encetarien una segona època d'or en aconseguir, l'any 1981, descarregar el quatre de nou amb folre la Colla Vella i el cinc de vuit la Colla Joves. A la dècada dels vuitanta s'amplià el nombre de colles que realitzaven castells de nou i, també, les àrees geogràfiques on tradicionalment es feien castells. A la dècada dels noranta s'han assolit construccions mai no realitzades el segle passat, com el dos de nou amb folre i manilles, i els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les diades contribuint a la difusió del fenomen casteller.
[modifica] Colla Vella Xiquets de Valls
L'existència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls està documentada des de l'any 1805, coneguda per la colla dels pagesos amb fidelitat. Probablement d'aquests grups de castellers que l'any 1801 feren el pilar de cinc i el de tres que anà davant de la processó, motiu de les festes de la Mare de Déu de la Candela. Va ser pionera a les construccions més emblemàtiques del segle passat. Durant el segle XIX va aconseguir tots els castells coneguts fins aquell temps i va gaudir de l'exclusivitat amb construccions com el quatre de nou (1881) i el cinc de nou amb folre (1883). Al segle XX apareix com la pionera del renaixement casteller i recupera castells com el dos de set i el quatre de vuit (1932). A finals dels setanta la Colla Vella és l'impulsora dels castells amb folre i aconsegueix descarregar, a l'any 1970, el dos de vuit i el pilar de set (els dos amb folre).
A l'any 1981 aconsegueix el primer quatre de nou amb folre del segle i per aquest motiu és guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1993). Durant els cinc anys següents manté en solitari la construcció de castells de nou pisos.
A l'any 1994 descarrega per primera vegada en la història el dos de nou amb folre i manilles; completa també el tres i el quatre de nou amb folre i aconsegueix així la millor actuació del segle fins aquell moment. És la primera agrupació castellera que, en aquest segle descarrega el cinc de nou amb folre (Santa Úrsula, 1996). A més, és la Colla que fins ara més concursos ha guanyat (13)
La Colla Vella va ser la primera agrupació castellera que es va convertir en entitat (1970), per aquest motiu i per la trajectòria ascendent de les seves construccions, a més de ser l'única colla que va representar a la ciutat bona part de la dècada dels seixanta, l'Ajuntament de Valls l'hi va concedir, el dia 2 de febrer de 1971, la Medalla d'Or de la Ciutat. També va ser la primera colla que va gaudir d'un local propi (1979), d'un himne (1982) i la primera en elaborar una revista trimestral editada des de 1981. A més és la única colla que ha edificat un grup de vivendes per 89 famílies. La Colla Vella va ser la primera en trepitjar Europa: Brussel·les (1958), Milà (1985), Lausana (1986), i ha traspassat l'Atlàntic: Houston i San Antonio (1992) i Chicago (1994). Va ser la primera colla en completar el primer quatre de vuit a Europa (Milà, 1985) i el primer quatre i tres de vuit en terres americanes (Houston, 1992). Actualment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha entrat al privilegiat grup de les colles de deu pisos. Es l'única colla que gaudeix en el seu palmarès -al menys carregats- de totes les construccions i pilars aconseguits al llarg de la història.
[modifica] Colla Joves Xiquets de Valls
La Colla Joves Xiquets de Valls, és la descendent directa de la Colla Menestrals, documentada el 1805 i que més tard seria coneguda com la colla La Roser (1841) i la Colla Nova dels Xiquets de Valls (1849). Aquesta última ha fet les construccions més emblemàtiques del segle passat que durant la segona meitat del segle XIX es van fer els grans castells com el "Tres de Nou, sense folre","Quatre de Nou, sense folre, carregat","Dos de Vuit, sense folre","Pilar de Set, sense folre","Pilar de Vuit amb folre i manilles", etc. Situats al segle XX, 1904 la Colla Nova, fa el 1er. "Pilar de sis" d'aquest segle a Vilafranca. Ja en plena renaixença, la Colla Nova, descarrega el primer, "Quatre de Vuit" del segle (30.8.1933), guanya el Concurs a Tarragona, el 1934 carrega el "Pilar de sis" (31.8.1934) i carrega el primer, "Tres de Vuit" (4.9.1934). Guanya també el Concurs a Vilafranca (1935). A la postguerra la Colla unificada Xiquets de Valls, guanya ex-aequo el Concurs a Valls (1941) i guanya a El Vendrell (1945). L'any 1947 aquesta passa a anomenar-se La Muixerra dels Xiquets de Valls i guanya el Concurs a Reus (1948), i ex-aequo al Concurs de Tarragona (1952). En la nova etapa 1970 sorgeix la Colla Joves Xiquets de Valls amb els castellers de La Muixerra i amb jovent amb ganes de fer castells. La Colla està formada per uns 500 components, pertanyents a un ampli ventall professional i social.
Hem de dir que els canvis de nom obeeixen a fets político-social de cada època, i que, per tant, estem parlant sempre d'una mateixa. L'any 1980 va ser una temporada molt important per a l'agrupació, en proclamar-se campiona del Concurs de Castells que es convoca bianualment a la plaça de toros de Tarragona. Posteriorment, repetí victòria els anys 1988, 1990 i 1992.
Aquell darrer any descarregà el "Tres de Nou amb folre", el "Quatre de Nou amb folre" i el "Cinc de Vuit", tot aconseguint la que fins aleshores havia estat la millor actuació del segle. Al llarg de la seva història, la Colla Joves ha aconseguit grans fites castellers: el primer "Cinc de Vuit" descarregat aquest segle (1981), el primer "Tres de Nou amb folre" descarregat també aquesta centúria (1986), el primer "Pilar de sis" descarregat per una colla Vallenca (1988), el primer "Dos de Nou amb folre i manilles" carregat, igualment per una colla local (1994) així com també el primer "Pilar de Set amb folre" carregat també per una colla local a Valls (1997).
La Colla Joves ha actuat en moltes capitals i ciutats de l'Estat espanyol i ha efectuat sortides a diversos països d'Europa, com Andorra la Vella (Andorra), Bre (Bèlgica), Venècia (Itàlia), Lió (França), Vernet dels Banys (Catalunya Nord), Mouscron (Bèlgica), Montecarlo (Mònaco). Reconeguda oficialment per institucions i entitats, cal remarcar la concessió a l'esmentada Colla de la Medalla d'Or de la ciutat de Valls i la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 1993.
La Colla Joves es convertí en entitat l'any 1976. La vida d'aquests anys de la Colla Joves, es pot continuar consultat a la revista Foc Nou que edita l'entitat des de l'any 1983 ininterrompudament i que s'ha convertit el seu portaveu. A més gaudeix de local social en propietat (1981) i disposa de l'himne de la colla (1986) actualment la Colla Joves Xiquets de Valls es manté dins el privilegiat grup de les colles de nou. L'entitat té a més Escola de Grallers pròpia des del 23.6.1980, i l'himne propi de l'Escola.
[modifica] Fills il·lustres de la ciutat
Vegeu també la categoria Vallencs
- Lluís Bonifaç i Massó, escultor (1730 - 1786)
- Narcís Oller i Moragas, escriptor (1846 - 1930)
- Cèsar Martinell, arquitecte (1888 - 1973)
- Robert Gerhard, (1896 - 1970)
- Ignasi Ferrés i Iquino, (1910 - 1994)
- Jaume Huguet, (1412 - 1492)
- Carles Cardó i Sanjoan, teòleg i escriptor (1884 - 1958)
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Fontscaldes | 125 |
| Masmolets | 10 |
| Picamoixons | 429 |
| Valls | 24.740 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ INE, padró municipal a 1-1-2009
- ↑ Butlletí municipal, marc 2003.
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Valls
- Informació sobre el municipi
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Monestirs de Catalunya. Valls
|
|||||
