Ara i Sempre

El Debat.cat
Diumenge, 14 de setembre del 2008

Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera

Per Carles Bellsolà

Es madrileny i defensa la immersió lingüística en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, дивани El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l’únic nacionalisme lingüístic que existeix a l’Estat és l’espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat.

En què consisteix el nacionalisme lingüístic?
La idea que se sol tenir a Espanya és que el nacionalisme, lingüístic i en general, són les reivindicacions d’una sèrie de regions que s’han entestat, de forma obsessiva i exagerada, que es reconegui la seva llengua i la seva cultura. Perquè molts consideren que aquesta llengua i aquesta cultura estan ja reconegudes en la Constitució i que, per tant, tota aquesta insistència correspon a un desig de diferenciar-se que va en contra de la societat de la globalització.

Però vostè, en canvi, sosté que hi ha un nacionalisme lingüístic per part espanyola.
Al titular així el meu llibre, segur que hi ha hagut molta gent que l’ha llegit amb la intenció de reafirmar les seves idees. Per a ells, la lectura del llibre pot resultar insuportable, perquè s’hi posa de manifest una cosa que està oculta, que és el nacionalisme d’Estat. Que no es reconeix com a tal perquè es parteix de la fal·làcia que, un cop establert l’Estat, en aquest cas, l’espanyol, es produeix un superació de totes les diferències ètniques i identitàries. Al llibre demostro que això és completament fals. No només l’Estat no ha transcendit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua castellana.

Així doncs, quina de les dues parts dóna més mostres de nacionalisme?
És que, segons la meva definició de nacionalisme lingüístic, no existeixen ni el nacionalisme lingüístic català, ni el basc ni el gallec. Per què? El principal tret definitori del nacionalisme lingüístic és considerar que la llengua pròpia és superior a les altres. Cosa que no té sentit amb raons estrictament lingüístiques. Aquesta idea, que procedeix de Menéndez Pidal, existeix en el nacionalisme castellanista. Però jo no la veig pas ni en l’anomenat nacionalisme català ni en el basc ni en el gallec. Jo no veig a ningú que digui que el català és superior al castellà linguísticament.

Cosa que sí fa el nacionalisme espanyol, segons el seu llibre.
El segon tret definitori és que, com la meva llengua és superior, estic fent un favor als altres si els la imposo. Tampoc no veig això en l’anomenat nacionalisme català. Els catalans no pretenen que es parli català a Màlaga o a Castella-la Maxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya, que en sigui la llengua principal. Tot i que això ho disfressen en parlar de “llengua de comunicació” o “llengua d’encontre”. Del meu llibre es dedueix que, si apliquem aquests criteris, no existeix el nacionalisme lingüístic català, basc ni gallec. Molta gent m’ha tirat en cara que no critico la “imposició del català”. Però, quina imposició? Si jo dic que a Castella es parli castellà, és això una imposició? Por tant, si els catalans diuen que el català ha de ser la llengua predominant a Catalunya, és això una imposició?

Però els nacionalistes espanyols no acostumen a dir obertament que el castellà ha de ser la llengua dominant. El que fan es argumentar els drets individuals dels parlants.
Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d’una comunitat lingüística, no es tracta d’individus aïllats. Si jo me’n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m’estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüístiques on predomina l’alemany. Parlar de drets individuals en qüestió lingüística no té sentit. I quan critiquen que el català comenci a adquirir predomini en certs àmbits, ho fan perquè això comporta la pèrdua del predomini absolut, en aquests mateixos àmbits, del castellà. Quan critiquen això, tot i que no ho diguin obertament, estan posant de manifest que el que temen els castellanistes no és que el castellà desaparegui de Catalunya, com diuen ells. A ningú amb dos dits de front se li ocorre que el castellà pugui desaparèixer de Catalunya, és una estupidesa pensar-ho. En realitat, el que expressen és el seu temor que el castellà perdi el predomini absolut a Catalunya.

carrier to noise ratioEn canvi, sí que hi ha estudiosos que afirmen que el català corre cert perill d’extinció
Depèn de amb quines altres llegües el comparis. Si comparem el català amb l’aragonès, doncs no està en perill d’extinció. Però el català s’ha de comparar amb altres llengües del seu nivell demogràfic. El català és una llengua europea molt important des del punt de vista demogràfic i no està en perill d’extinció. Ara bé, als Països Catalans el català no és la llengua dominant, això està clar. I hi ha molts terrenys en els quals no aconsegueix fer-se amb aquest domini. Per domini no hem d’entendre res negatiu, sinó que sigui la llengua d’ús habitual, la llengua por defecte. Cosa que seria lògica. Quan es conviu amb una llengua poderosa des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític com és el castellà, els avenços són molt difícils. Mai no es pot dir que el català estigui fora de perill, precisament perquè conviu amb el castellà.

Per aquest mateix motiu, són apropiades les mesures de foment de la llengua com ara la immersió lingüística?
L’única immersió lingüística que conec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalunya es fa servir el català a l’escola, això em sembla normal. Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s’obliga a fer servir aquesta llengua a l’escola, cosa que passa a molts països del món. A Nigèria, la llengua de l’escola és l’anglès, i qualsevol nen que es vulgui escolaritzar ha d’aprendre anglès. Que no el parla ni ell ni ningú de la seva família. Perquè l’anglès, i aquesta és la qüestió, no és una llengua de Nigèria, és una llengua imposada per les potències colonials. Però el català no és una llengua imposada per les potències colonials, és la llengua pròpia de Catalunya.

Vostè, al seu llibre, diferencia entre bilingüisme additiu i substitutiu. Quin és el cas a Catalunya?
El bilingüisme que es diu promoure des del centre és teòricament additiu. És a dir, que jo afegeixo la meva llengua a l’autòctona i totes dues hi conviuen. Però en el 90% dels casos, en realitat, és un bilingüisme substitutiu, en què és pretén que la llengua nova acabi substituint l’autòctona. Si a un nen català se l’educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propicia és que el nen digui: “Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m’interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Precisament per això, el castellà no s’hauria d’ensenyar a les escoles de Catalunya. Ja sé que és dur dir-ho, que molta gent em criticarà per això, però és així. En aquests moments hi ha una situació de desequilibri molt forta en favor del castellà. Com ho corregim, això? Recolzant per igual totes dues llengües? Llavors es mantindrà el desequilibri. L’única solució és recolzar la llengua autòctona, la llengua pròpia, molt més que l’altre. Cau pel seu propi pes.

Però bona part de l’opinió pública espanyola té la percepció contrària, que el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit.
És que hauria de ser de segona, és clar que sí. Per les raons que ja he donat. Exactament igual que el català és una llengua de segona a Castella. A Madrid, si és que existeix, el català és una llengua de segona o de tercera. I això, a tothom li sembla molt bé. Que el castellà sigui u na llengua de segona a Catalunya, a mi no em semblaria malament. Però el cas és que no ho és, que segueix sent dominant en molts àmbits. La idea que el castellà s’ha perseguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s’ho acaba creient.

Els mateixos arguments sobra aquesta ‘persecució’ del castellà no s’apliquen, per exemple, en el cas de Puerto Rico.
Què ocorre quan se xoca amb una nacionalisme lingüístic més poderós que el propi, com és el cas de l’anglès? Que, llavors, l’ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d’autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen arguments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l’anglès, no sóc nacionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es considera nacionalista.

També se solen invocar raons de mercat o ‘darwinistes’, com diu vostè, per justificar el predomini d’una determinada llengua.
El nou discurs del nacionalisme es basa en criteris economicistes. Es diu que hi ha llengües que tenen un gran mercat i d’altres que el tenen petit. Això significa emprar criteris de la globalització capitalista, de veure-ho tot com a mercats, productes i clients. Així és com funciona l’economia, però el que no es pot fer és utilitzar aquests criteris economicistes en la cultura. Es com si al Museu del Prado un quadre hagués estat visitat per 5.000 persones i un altre, només per 50. I diguéssim: “Destruïm o baixem-lo al soterrani aquest quadro, que el visita molt poca gent”. La cultura no és economia, és una altra cosa.

Per què els escriptors en català venen tant pocs llibres a la resta de l’Estat?
Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional. Si s’hagués fet una política plurilingüística de debò, als nens se’ls hauria ensenyat al menys a llegir i entendre les diverses llengües de l’Estat. Així, un adult escolaritzat seria capaç de llegir Josep Pla sense traduir. I un autor català podria vendre en la seva llengua a tot l’Estat. Així, els autors catalans no es plantejarien escriure en castellà. Ara, si un autor català, amb tot lògica, vol ser llegit el màxim possible, acaba escrivint en castellà. D’aquesta manera, la presència del català va desapareixent, i només es llegeix a Catalunya. I poca gent, a més.

Com ha estat rebut el seu llibre a la resta de l’Estat?
Pràcticament totes les ressenyes i entrevistes que he tingut han estat de Catalunya, Galícia o el País Basc. A la resta de l’Estat, el llibre gairebé no ha tingut cap incidència. A la gent li agrada llegir opinions que reforcin les seves pròpies, no pas opinions totalment contràries.

Juan Carlos Moreno Cabrera - “El castellà no s’hauria d’ensenyar a les escoles de Catalunya”

Publicat en el diari digital El Debat.cat diumenge 14 de setembre del 2008
http://www.eldebat.cat

Davant els greus casos d’atacs contra els drets lingüístics que s’han produït darrerament dins la sanitat pública de les Balears, el Comitè d’Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública us convoca a una concentració que es farà el proper divendres, 7 de novembre, a les 19.00 hores davant el Consolat de la Mar. Perquè Hi tenim dret, a ser atesos en la nostra llengua a la salut pública.

Comitè d’Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública

La manera més ràpida de veure com tens configurat el navegador és entrant a http://www.google.com/. Si et surt en català automàticament, està ben configurat.

Avui en dia qui no té l’ordinador catalanitzat, sigui amb Windows o amb Linux, és perquè no vol. Des de’l propi sistema operatiu fins el paquet ofimàtic, passant pel navegador d’Internet. En gran part gràcies a l’esforç de Softcatalà, que precisament compleix 10 anys i arran de la xerrada de la celebració, he extret una dada molt important:
Segons Òscar del Pozo (enginyer de Google), allà decideixen en quins llenguatges traduiran els seus serveis (Gmail, el cercador, traductor, etc) en base a un rànquing de 40 llengües basat en la llengua que tinguem establerta en el navegador. Alerta, no és la llengua del navegador, sinó la llengua preferida per mostrar pàgines. Per tant, si estàs veient aquesta web amb un navegador configurat en castellà, no estàs formant part de la comunitat internauta catalana ni de les estadístiques, tot i ser molt probablement catalanoparlant.

De fet, el català està al final del rànquing, ja que l’emergència de l’Indi i llengües de països en desenvolupament estan escalant posicions. I si el català quedés fora d’aquest rànquing?

Això té fàcil solució: O bé configurem adequadament el navegador, o directament baixem un navegador en català. D’aquesta manera quan naveguem i fem cerques a Google, deixarem empremta de la nostra identitat: el català.

L’assumpte és delicat, ja que malauradament la teoria s’acosta a la realitat: la meitat de visitants d’aquesta web tenen configurat el navegador en castellà (sumem l’es i es-es):

Llenguatge dels visitants

Fàcil solució

Encara que naveguis des d’un MAC (Apple odia el català), també pots configurar el navegador en la teva llengua. Fins i tot l’explorer en castellà (o anglès) se li pot especificar català.

La manera més ràpida de veure com tens configurat el navegador és entrant a http://www.google.com/. Si et surt en català automàticament, està ben configurat.

Configurar Català com a llengua preferida en Explorer

Herramientas -> Opciones de Internet -> Lenguajes. Añadir-> Català [ca] i el pujem a dalt de tot. Llestos!

Configurar Català com a llengua preferida en Firefox (si el tenim en anglès o castella)

Herramientas -> Opciones -> Contenido -> Lenguajes. Añadir -> Català [ca] i el pujem a dalt de tot.

Escrit per Andreu el dissabte, 04-oct.-2008 @ 11:10

VILAWEB - DIUMENGE, 17/02/2008 - 12:11h
El parlament vota la creació del nou estat mentre milers de persones ho celebren al carrer · Sèrbia i Rússia reclamen a l’ONU que aturi el procés · Les celebracions arriben fins a Brussel·les
ja és un país independent. El primer ministre Hashim Thaçi ho ha proclamat després que tots els membres del Parlament hagin signat la declaració que solemnitza el naixement del nou estat. La declaració havia estat votada a mà alçada, sense que cap parlamentari s’hi hagués oposat. És previst que aquest dilluns els Estats Units i la Unió Europea reconeixeran el nou estat. Espanya ha anunciat que s’oposarà a aquest reconeixement.

Després de la proclamació la festa s’ha traslladat al carrer on els polítics han assistit a un concert musical. De fet, aquesta nit passada, milers de persones ja han desafiat el fred i han desfilat amb cotxes i a peu pels carrers de Pristina, amb banderes albeneses i nord-americanes i cridant a favor de la independència. Molta gent arribava de les poblacions pròximes i també d’altres països. La situació és més tensa a les ciutats de Mitrovica i Belgrad, on hi ha una important comunitat sèrbia, i la KFOR ha reforçat els dispositius que han de garantir la seguretat.

No només a Kosovë hi ha hagut mostres de celebració de la independència. A la capital belga, Brussel·les, centenars d’albano-kosovesos s’han concentrat al davant de la seu de l’OTAN i de la seu de la borsa per celebrar-ho.

Kosovë és el sisè país que neix de l’antiga Iugoslàvia, al costat d’Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Bòsnia, Sèrbia i Montenegro.

Reaccions internacionals

El president dels Estats Units, un dels països que ha donat suport a la sobirania kosovesa, ha dit des de Tanzània, on és de visita oficial, que Kosovë ha de garantir els drets de la minoria sèrbia, especialment nombrosa al nord del país. George W. Bush creu que la independència de Kosovë és un pas més en l’estabilització política a la zona dels Balcans. Per bé que no ha dit si els Estats Units reconeixeran el nou país, tot indica que tant Bush com bona part dels països de la Unió Europea ho faran.

Ahir mateix, la Unió Europea va donar llum verd al desplegament de dos mil efectius, entre policies, jutges i funcionaris de duanes, que vetllaran perquè el camí de la independència es faci amb totes les garanties. Els Vint-i-set nomenaran el general francès Yves de Kermabon, ex-comandant de les forces de l’OTAN a Kosovë (KFOR), com a cap de la missió europea, i el diplomàtic neerlandès Pieter Feith com a enviat especial de la UE a Kosovë.

Les forces polítiques sèrbies es van mostrar contràries al desplegament de la missió civil de la Unió Europea a Kosovë. El Partit Demòcrata de Sèrbia (actualment al poder) considera que el desplegament no s’hauria de fer sense una decisió prèvia de les Nacions Unides, ja que l’aprovació no es va basar en la llei internacional. El parlament serbi dedicarà la jornada de dilluns a analitzar els esdeveniments del cap de setmana al nou estat europeu.

De fet, el primer ministre, Vojislav Kostunica, divendres, va avisar la UE que Belgrad no acceptaria d’adherir-se a la UE com a compensació per la independència kosovesa. Dijous, Belgrad va aprovar una llei de caràcter simbòlic que anul·la, de manera preventiva, la independència kosovesa, per demostrar a la comunitat internacional que no renunciarà de grat a la que considera una província seva.

CONFERÈNCIA. Dijous, 31 gener 2008
SEMINARI.         Divendres, 1, i dissabte 2 de febrer de 2008

TRAUMA I TRANSMISSIÓ

Efectes psíquics de la guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició en les víctimes

Intervenen:
- Anna Miñarro i Teresa Morandi, psicòlogues clíniques i psicoanalistes
- Maria Antònia Oliver París, Presidenta de “Memòria de Mallorca”

Presentació

La guerra del 36 va deixar un milió d’exiliats, més de 300.000 presoners, més de 200.000 afusellats i morts en els camps de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a ma d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors. El terror, a mes d’un mètode, es va convertir en la forma de govern. S’instaurà el silenci com a única possibilitat de sobreviure.

El final de la dictadura franquista i la transició democràtica varen ser tancats en fals, sense paraules, sense elaboració del dol que corresponia, tractant vencedors i vençuts per igual. Això ha de ser considerat com un maltractament a les víctimes, especialment a les menys organitzades, a les més febles, a les que menys podien pressionar, com ara les dones.

Aquest maltractament greu i continuat en el temps i la impossibilitat d’elaborar les pèrdues i fer el dol que correspon, ha comportat nombrosos i greus símptomes a nivell psicopatològic perquè el dol no elaborat va sempre acompanyat d’angoixa i múltiples sensacions somàtiques. Es a això que anomenem EL DOLOR DEL TRAUMA.

Anna Miñarro i Teresa Morandi treballen des de l’any 2005 en el projecte de recerca “REPRESSIÓ, SILENCI, MEMÒRIA I SALUT MENTAL: efectes psíquics de la guerra del 36 i la postguerra en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya”. L’objectiu de la investigació -una iniciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental- s’ha centrat en conèixer, i reconèixer, quines conseqüències psíquiques han provocat els fets de la guerra del 36, el franquisme, el post-franquisme i la transició, en la salut física i mental dels ciutadans que ho varen patir directament i també en el conjunt de la societat. En la recerca hi han participat de forma interdisciplinària vint-i-quatre professionals: psiquiatres, psicòlogues, psicoanalistes, infermeres, educadors socials, politòlegs i lingüistes.

Data de la conferència: Dijous 31 de gener de 2008, de 19 a 21 h.
Lloc: Auditori del centre de cultura de “Sa Nostra” (C/ Concepció, Palma)
Col·labora: Ajuntament de Palma

Per què ens oposam a la construcció de l’hospital de referència a Son Espases

Davant la decisió de l’actual Govern de les Illes Balears de continuar amb el projecte del PP de construir l’hospital de referència a Son Espases, les entitats socials sotasignats i molts de ciutadans i ciutadanes de Mallorca volem expressar que ens oposam, com al llarg de tots aquests anys, a aquest projecte, alhora que fem palesa la nostra protesta i el nostre desencís per l’incompliment flagrant d’una de les principals promeses electorals dels partits que conformen el Govern. Les raons són les següents:

Inevitablement, la construcció de l’hospital a Son Espases suposa la destrucció de l’entorn del Monestir de la Real, com a element cultural, paisatgístic i d’arrels històriques d’enorme valor per a tot Mallorca.

Per si no n’hi hagués prou, atesa la congestió actual de trànsit rodat a la zona (via de cintura, camí dels Reis, Polígon de Son Castelló…), l’hospital de Son Espases suposarà, necessàriament, la construcció del segon cinturó de Palma, i, consegüentment, un enorme impacte ambiental i un gran consum de territori a les zones afectades (Son Sardina, el Secar, Establiments, Son Roca, la Vileta, Son Rapinya…).
Les obres iniciades ja han destruït jaciments arqueològics del segle I a c de manera irrecuperable sense que tinguem coneixement que s’hagin depurat responsabilitats. Una sèquia àrab parcialment destruïda i una necròpolis arrasada ja han estat víctimes de la cobdícia i la incultura.
Continua llegint la resta de l’entrada »

Amics,

el proper 16 de desembre farem una nova edició de l’excursió
reivindicativa per la carretera de Manacor a Porto Colom en el tros
que va de Son Macià a l’escola del Puig d’Alanar (Es Fangar).

Ja hi ha moltes entitats que s’hi han adherit (GOB, GEM, SMCP, PSM,
PSIB, OCB, ERC, etc) d’aquí uns dies vos passarem un missatge amb la
llista d’adhesions, pero aniria bé aconseguir-ne més.

Per això vos pregaam que doneu la màxima difussió a aquest missatge i que
ens faceu arribar les adhesions per correu electrònic a l’adreça de la
plataforma.

Salut i branca
–
Plataforma Pro Camins Públics i Oberts
http://camins.balearweb.net

Xerrada col·loqui: “Procés d’esclavatge del segle XXI:
invisibilització dels pobles marginals colombians”
A càrrec de François Gravel,
director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia)

Dilluns 26 de novembre de 2007 (20.30 hores)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)

François Gravel (Trois Rivieres, Quebec, 1962) és pregrau universitari
en Tècnica en Arquitectura (Canadà) i en Educació Bàsica Primària
(Colòmbia), i director acadèmic de la Universidad del Pacífico
(Colòmbia). Les seves línies d’investigació són: acostament de les
noves tecnologies als grups ètnics, desenvolupament dels mitjans de
comunicació, enfortiment de la societat comunitària, planejament i
gestió del turisme regional, entre d’altres. Els projectes de recerca
en els quals treballa es centren en l’etnoeducació a Cauca i Nariño,
el Portal Ecoturístic i multicultural del Cauca, la xarxa colombina
d’educació i de grups ètnics, etc. François Gravel investiga per a la
construcció d’una proposta de formació d’educadors, mitjançant
l’anàlisi de l’educació bàsica i el paper de l’escola en les
comunicacions indígenes eperara siapedaara del Pacífic colombià.

Aquesta xerrada està especialment dirigida a educadors, antropòlegs,
professionals dels mitjans de comunicació i a qualsevol persona
preocupada en la defensa dels Drets Humans.

Descarrega el cartell en pdf i penja’l:
http://photomaniak.com/upload/out.php/i132436_xerradagravel.pdf

Us hi esperem!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Argentina ja té el desaparegut 30.001. Es tracta de Julio López, l’home que ha tingut el trist honor de convertir-se en el primer desaparegut de la democràcia. Ara ha fet un any de la seva desaparició i sembla que ha tornat un dels malsons de la dictadura: els detinguts-desapareguts.

López va ser un testimoni fonamental en el judici que l’any passat es va celebrar contra un dels repressors més cruels de la dictadura argentina, Miguel Etchecolatz. Julio López, l’home que va desparèixer l’any 76 i que va sobreviure a la tortura, ha tornat a desaparèixer, ara sembla que definitivament.

Policies en actiu que van ser col.aboradors de la repressió militar podrien estar darrera de la desaparició de López amb la idea d’espantar i de donar un missatge molt clar: no consentiran que acabi la impunitat amb que han viscut.

La derogació de les lleis de punt final i obediència deguda i dels indults que van perdonar a milers de criminals de la dictadura militar, ja han tingut les primeres conseqüències. Així, mentre un dels caps de la policia de Buenos Aires, Miguel Etchecolatz, era condemant a cadena perpetua per genocidi en una sentència històrica, desaparexia un dels principals testimonis de càrrec, Julio López.

A un any de la desaparició de López, les organitzacions de drets humans han hagut de tornar a sortir al carrer amb velles consignes reclamant l’aparició amb vida dels desapareguts. Però l’impacte per la desaparició de López no ha pogut atemorir els testimonis i els judicis continuen: fa pocs dies, per primera vegada es va condemnar un capellà, Christian Von Wermich, per la seva implicació en tortures i assassinat de detinguts.

La neteja dels element residuals de la dictadura és, sens dubte, un dels reptes que haurà d’afrontar el nou president (o presidenta) que sorgeixi de les eleccions del 28 d’octubre.

Un equip del programa ha entrevistat el premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, a més de diversos testimonis, víctimes, jutges i advocats d’aquests judicis. Si la llei de punt final va intentar que els culpables visquessin en la impunitat, la justícia vol ara que sigui a Argentina, un punt i seguit.

Un reportatge de: MONTSE ARMENGOU I LLUÍS MONTSERRAT
Imatge: FERRAN PRAT
Producció: CRISTINA RIVAS
Muntatge: AGUSTÍ POCH

Presentació del llibre “La Guerra Civil a Porreres”
Desfilades de dia, afusellaments de nit

 L’AJUNTAMENT DE PORRERES i EDICIONS DOCUMENTA BALEAR

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

La Guerra Civil a Porreres
de BARTOMEU GARÍ SALLERAS

Sala de Plens de l’Ajuntament de Porreres,
diumenge dia 28 d’octubre de 2007, a les 20 h.

Presentarà l’acte: Simó Tortella Sbert

Hi intervindran: Sebastià Serra Busquets (catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat
de le Illes Balears) i Arnau Company Matas (historiador i director de la col·lecció).

[Divendres 5 d'octubre]
Concert amb els grups MUSNOK, SYPHOSIS, WHISKY FACILE i WAITING THE WIDOW - Quarter General Luque - Inca

A partir de les 20′30 hores. Hi haurà entrepans i begudes a preus populars!

[Dissabte 6 d'octubre]
Presentació del documental de la campanya nacional sobre la destrucció del territori i per un habitatge digne.

+ info [ www.politics-immobiliaria.com ]

A les 19 hores al local de l’Obra Cultural d’Inca (Plaça de l’Àngel, n 2, 1r pis)

–
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Visita el nostre espai a la xarxa.
[ www.maulets.org/mallorca ]

FESTA DE LES LLANTERNES

Dia: Divendres, 5 d’octubre.
Hora: 18.30 h.
Lloc: Plaça de Santa Maria la Major. Inca.
Organitzat per: OCB-Inca
Per a més informació: www.incacultura.cat

Concentració a la plaça de Santa Maria la Major, per després realitzar un recorregut pel poble i tornar a la plaça, on hi haurà animació infantil amb el grup CUCORBA.

IMPORTANT: CONFERÈNCIA INFORMATIVA
La Real, 2 d’Octubre de2007

Benvolgut/Benvolguda

La Plataforma Salvem La Real estam patint una fortíssima CENSURA des de la majoria dels mitjans de comunicació que seguint ordres de “d’alt” intenten silenciar-mos perquè la gent no s’assabenti de la veritat que ens amaguen darrera l’hospital de Son Espases. Sense anar més lluny, la setmana passada teníem una conferència al saló d’actes de Son Dureta organitzada pel sindicat C.C.O.O. que va ser boicotejada i censurada per la Direcció de l’hospital amb l’ajut del sindicat metge (D’en Lázaro i el PP).

Per tal d’evitar un altre boicot, convocam:
Conferència – COL·LOQUI

QUÈ HI HA DARRERA
L’HOSPITAL DE “SON ESPASES”?

Dimecres, 3 d’octubre
A les 20, 15 hores
Local A.V. Son Rapinya
(C.C. “Los Almendros” 2n. pis)
Plataforma “Salvem la Real” – A.V. Son Rapinya – CGT Balears
 
FEIS-NE LA MÀXIMA DIFUSIÓ

Salvem La Real
http://www.salvemlareal.org
Correu: salvemlareal@gmail.com

Ara ens toca a nosaltres seguir el seu exemple, fer-nos dignes del seu record.
Aquesta és l’esquela que en publicava avui, dimarts, 2 d’octubre de 2007, el Diari de Balears.

L’assemblea de Maulets Ciutat hem convocat una concentració de suport als encaustas per cremar fotos del rei espanyol. La cita és dijous dia 4 d’octubre a les 20h a la Plaça de Cort.

Més info:
www.noalrei.elsud.org
www.alertasolidaria.org
www.maulets.org/mallorca

CNT-AIT, S.O.V. de Palma

IMPORTANT! CONCENTRACIÓ EL  6 D’OCTUBRE DE 2007, EN SOLIDARITAT
AMB L’ASSEMBLEA POPULAR DELS POBLES D’OAXACA (MÈXIC).

DISSABTE 6 D’OCTUBRE, A LES 11:3O HORES - AL CARRER SANT MIQUEL, CANTONADA AMB PLAÇA D’ESPANYA DE CIUTAT DE MALLORCA - JORNADA DE SOLIDARITAT AMB OAXACA.

DIFON AQUESTA INFORMACIÓ AL MAJOR NOMBRE DE PERSONES QUE PUGUIS, GRÀCIES.

Salut company/a.

Per als pròxim dia 6 d’octubre la CNT ha organitzat una concentració de repulsa contra els esdeveniments que des
de fa un any estan ocorrent en l’estat mexicà d’Oaxaca, on sindicalistes, població indígena i membres de col.lectius socials estan sent segrestats, empresonats i assassinats a trets per la policia federal. La raó: les mobilitzacions populars que des de fa un any se succeeixen a Oaxaca reivindicant millores socials i
econòmiques per a la població civil i treballadora.
Aquesta és l’actitud que actualment manté el Govern d’Oaxaca presidit per Ulises Ruiz.

ÉS PER TOT AIXÒ QUE DES DE CNT IMPULSEM AQUESTA CONCENTRACIÓ, PER A SOLIDARITZAR-NOS AMB ELS NOSTRES COMPANYS DE L’APPO I PER DEMANAR LA CESSACIÓ IMMEDIATA D’AQUESTES ACTITUDS, LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS D’OAXACA I L’APARICIÓ DELS DESAPAREGUTS, SEGRESTATS PEL GOVERN MEXICÀ.

SOLIDARITAT INTERNACIONAL AMB OAXACA!

SI VOLS MANIFESTAR LA TEVA SOLIDARITAT AMB EL POBLE D’OAXACA, VINE A LA CONCENTRACIÓ DEL DIA 6 D’OCTUBRE.

T’ESPEREM!

Enllaços relacionats:

www.asambleapopulardeoaxaca.com
http://solidaridadconmexico.blogspot.com
http://maldeojotv.net

Amb aquest correu d’adjunta un cartell de las concentració
difon-lo

Atentament:
David Fernández
CNT-AIT, SOV Palma
Secretaria d’Organització

SALUT I ANARCOSINDICALISME

La plataforma Salvem La Real convoca, per a dissabte dia 29 de setembre a les 6 de l’horabaixa, una concentració a la plaça de Cort de Palma, amb el lema

ENCARA HI SOM A TEMPS. SALVEM LA REAL !

Feis-ho córrer.
Feis campanya !
Gràcies.

Alerta Solidària
Divendres, 14 de setembre de 2007

El conjunt de l’Esquerra Independentista (CUP, El Forn, JAG, Endavant, Maulets, PSAN, MDT, COS, SEPC) que va ser l’organitzadora  dels actes de rebuig a la Corona, expressa les següents consideracions i ho fa a través de l’organització antirepressiva Alerta Solidària:

- Aquesta investigació en marxa atempta directament contra un acte de resistència civil.  Es tracta de l’enèssima acció de l’Estat espanyol contra la llibertat d’opinió i expressió: Tal i com va passar fa poques setmanes amb el setmanari El Jueves o tal i com ha passat amb la imputació de dos independentistes per canviar la bandera espanyola del castell de Montjuïc de Barcelona per una estelada (acusats d’ultratge a la bandera).

- Aquesta dinàmica repressiva en concret, a causa de la visita reial, ja es va iniciar el passat 11 de setembre al vespre, quan dos militants independentistes van ser identificats i interrogats il·legalment, al mig del carrer, per agents de paisà dels Mossos d’Esquadra.

- Aquest fet revesteix de trascendència en el moment en què l’Audiència Nacional ordena a les institucions, suposadament autònomes, del Principat de Catalunya, que aportin tota la informació per poder processar als manifestants. La Conselleria d’Interior d’en Joan Saura serà cooresponsable, altre cop, del processament de catalans o catalanes per motius ideològics en un Tribunal especial espanyol.De moment, el Departament que regeix IC-V ja va fer una ostentació de força i prepotència ocupant els carrers de Girona amb un destacament policial mai vist, en el transcurs del qual varen ser vulnerats els drets de manifestació i expressió.

- El Rei espanyol, que dijous mateix va recordar públicament la defensa de la unitat d’Espanya, és part activa de l’Estat. Són responsabilitat seva declaracions on deia que la llengua castellana no havia estat mai imposada. Qui va gosar criticar-lo, en aquell moment, ja va acabar a l’Audiència Nacional.

- Ha arribat el moment de posar de manifest els privilegis jurídics de la Corona espanyola i també els atacs sistemàtics contra les expressions al carrer de l’independentisme català. Aquestes són expressions contundents de que el marc polític espanyol no ofereix garanties democràtiques per tothom. 

- Fem una crida a la societat civil dels Països Catalans a continuar mostrant la disconformitat amb la presència de simbologia o de representants polítics espanyols a casa nostra.

Alerta Solidària

Girona, Països Catalans

Convocatòria per dimecres, 19/09/07 a les 11 h. al Saló d’Actes de C.C.O.O. , carrer Francesc de Borja Moll. Travessia  del carrer dels Oms. S’informarà a tothom que vengui, tant des del món dela sanitat com a la ciutadania en genral,  de perquè no es pot seguir amb les obres de l’hospital a ca n’Espases Vell. I del perill que corren les vides de les persones (pacients i treballadors).S’informarà per mitja d’una presentació en power point, amb fotografies molt significatives de les darreres pluges, així com amb documentació oficial d’informes fets per l’anterior govern on es pot veure que no tengueren en compte la zona d’alt risc d’inundació, no es va fer, en cap moment cap estudi hidrològic, ni tampoc se prengueren mesures correctores a l’hora de fer el projecte.  La qual cosa suposarà un gran risc per la vida de pacients i traballadors.

A més, hem de dir que segons el Reial Decret 378/2001, BOE nº 96, del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat per les Corts Espanyoles en el seu article 77, criterios para la delimitación y ordenación de zonas inundables, en el punt 2 (apartat b) s’hi diu el següent:

se prohibirán instalaciones destinadas a servicios públicos esenciales o que conlleven un alto nivel de riesgo en situaciones de avenida. En principio, se corresponde con la zona de inundación ocasional.
Continua llegint la resta de l’entrada »