EL TEMPS

Copa de l’Amèrica

Copa de l’Amèrica:

La celebració de la Copa de l’Amèrica ha estat beneficiosa per a València, arran de l’impuls econòmic i la millora de l’àrea lúdica i esportiva del port. Malgrat això, la competició també ha contribuït a intensificar el model de ciutat de Rita Barberà, basat en els grans esdeveniments. Tot i que els estudis coincideixen a assenyalar el benefici econòmic de la Copa, és convenient de matisar aquesta realitat amb la fotografia d’uns barris que, a molts pocs metres del port, viuen molt lluny de la Copa de l’Amèrica.

Fa tres anys, molts pocs valencians coneixien la Copa de l’Amèrica, però l’Ajuntament i la Generalitat es van encarregar que això canviara prompte. L’alcaldessa, Rita Barberà, va comparar l’impacte de la celebració de la 32a edició de la competició a València amb unes altres grans cites, com ara els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició de Sevilla. De seguida es van disparar les expectatives: creació de milers de llocs de treball, inversions de prop 2.000 milions d’euros per part de l’estat. La competició de vela havia de transformar el port de la ciutat i els barris adjacents. L’esdeveniment arrossegaria diversos projectes urbanístics que l’ajuntament i la Generalitat tenien pensats des de feia anys i que estarien enllestits o molt avançats el 2007: l’ampliació de les instal·lacions portuàries, l’arribada del TGV des de Madrid o la creació d’una avinguda que tallaria el barri del Cabanyal.

Que n’ha quedat, de tot això? La competició ha estat beneficiosa per a la ciutat, encara que no tant com es va vendre en un principi. L’impuls econòmic d’alguns sectors i la millora de l’àrea lúdica i esportiva del port són els efectes positius més perceptibles. Però, tal com assenyala Josep Sorribes, professor d’Estructura Economica la Facultat d’Economia de València, “s’ha desaprofitat una gran ocasió per a rehabilitar barris com el Cabanyal o reequilibrar l’urbanisme entre la ciutat i el port. És clar que se n’han beneficiat alguns sectors econòmics, però la distribució de la riquesa no hi ha estat igualitària”.

La celebració de la Copa de l’Amèrica ha contribuït a intensificar l’extensió del model de ciutat de Rita Barberà, basat sobretot en els grans esdeveniments i l’efecte propagandístic. Respecte a la percepció social, sembla que, si bé no es pot parlar d’una plena identificació amb la competició esportiva, la majoria dels valencians han vist amb bons ulls un esdeveniment que ha fet molt de soroll i ha mogut molta publicitat. Molts ciutadans han acudit al port seduïts pel disseny de les noves instal·lacions i el luxe dels iots.

També convé recordar que hi ha hagut moltes entitats i col·lectius del País Valencià –com Terra Crítica o Salvem el Cabanyal– que han criticat els efectes urbanístics de la Copa de l’Amèrica i l’enorme quantitat de diners que hi han abocat les administracions. Però, per damunt d’aquestes consideracions legítimes, s’ha acabat imposant per a gran part de l’opinió pública l’impacte econòmic i el de la promoció mediàtica.

Impacte econòmic positiu. Segons les conclusions de l’informe “Impacte econòmic de l’America’s Cup”, presentat pel Ministeri d’Administracions Publiques i el Consell de Cambres de Comerç, el benefici que el País Valencià ha obtingut amb aquesta celebració esportiva ha estat de 3.663 milions d’euros. Aquests diners es reparteixen entre els efectes directes, que proporcionen 1.269 milions d’euros; els efectes indirectes derivats de l’augment de la producció dels altres sectors, que pugen a 1.435 milions d’euros; i, finalment, els efectes induïts per un increment de l’activitat, amb 959 milions. A la resta de l’estat espanyol, segons l’estudi, l’impacte total s’enfilarà a 2.429 milions d’euros: 690 per efecte directe, 1.045 per efecte indirecte i 694 per efecte induït.

En el terreny laboral, segons l’informe, dels 61.000 llocs de treball que s’han creat, més de 40.700 es concentren al País Valencià, quasi el doble que els qui hi han trobat ocupació de la resta de l’estat espanyol, unes 20.540 persones. Segons l’estudi, elaborat pel centre d’estudis Tomillo, el 67% d’aquest impacte econòmic i laboral es concentrarà entre 2007 i 2009, mentre que el 33% restant arribarà en el període 2010-2015. En el cas del País Valencià, l’impacte en aquests dos trams serà del 54% i 46%, respectivament.

L’informe mostra que aquestes bones dades econòmiques han tingut, però, una despesa total derivada de 1.961 milions d’euros, dels quals una mica més de 1.000 milions han estat derivats del cost de les infrastructures construïdes per les administracions públiques. La major part d’aquesta despesa ha estat pagada pel govern espanyol. Per exemple, el condicionament del Port America’s Cup o l’ampliació de l’aeroport de Manises. De la resta del cost, 926 milions corresponen a les despeses dels equips de regates, mitjans de comunicació i turistes.

La celebració a València de la Copa de l’Amèrica també s’ha traduït en una empenta per a la imatge turística de la ciutat. Segons l’oficina municipal, València Turisme Convection Bureau, el nombre de turistes ha augmentat d’un 30% els sis primers mesos de l’any. Des que va començar la competició, més de cinc milions de persones han entrat al port de València.

No és or tot allò que lluu. Ningú no dubta del benefici econòmic i social que la Copa de l’Amèrica ha tingut sobre la ciutat, però l’esdeveniment no ha servit per a millorar ni pal·liar les deficiències i desigualtats que hi ha a molts barris. La Federació de Veïns de la ciutat de València ha estat un dels sectors més crítics amb els efectes de l’esdeveniment, i fa poques setmanes que va enviar una carta pública al president espanyol lamentant que “siguen els interessos d’uns pocs els que marquen les pautes i decidesquen què es fa a la ciutat. No volem que ens dissenyen el litoral els governants i els empresaris”.

També hi ha hagut veus critiques en més associacions, com ara Terra Crítica, que lamenta “l’ocasió perduda amb la Copa de l’Amèrica perquè València es convertira en un exemple pel que fa a l’ús de tecnologies solars, promoció de la bicicleta o desenvolupament de sistemes de transport no contaminants”. Per una altra banda, la plataforma Salvem al Cabanyal, el barri més pròxim al recinte portuari, denuncia l’escassa inversió rebuda per a millorar la imatge d’un districte molt degradat, i es demana per què no s’ha rehabilitat el barri del Cabanyal, si es tractava d’aprofitar l’esdeveniment per a reconciliar la ciutat amb el mar.

Són exemples que mostren l’altra façana de la Copa de l’Amèrica. La que correspon a la degradació de barris que, com el del Cabanyal o el de Natzaret, han vist com la prosperitat i el luxe associats a la competició els passaven de llarg. Tot i que els estudis coincideixen a assenyalar el benefici econòmic de l’esdeveniment, és ben matisada la fotografia d’aquests barris que hi ha a molts pocs metres del port, però que viuen molt lluny de la Copa de l’Amèrica.

La politització de la Copa. La coincidència de la Copa amb les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig va motivar que el Partit Popular no dubtara a polititzar la competició, per tal d’aprofitar al màxim els beneficis electorals que es deriven d’un esdeveniment d’aquestes caracterísitques. En aquesta partida l’Ajuntament i la Generalitat s’han imposat per golejada al govern espanyol, malgrat que aquest ha estat, amb una gran diferencia, l’administració que més recursos ha aportat per a construir i millorar les infrastructures de la Copa de l’Amèrica.

Des d’un principi, Rita Barberà i el govern de Camps han tractat d’acaparar, amb gran èxit, els efectes de la competició. El soroll mediàtic, el populisme de Rita Barberà i l’absentisme del govern espanyol han aconseguit que una gran part dels valencians veieren la Copa de l’Amèrica com un projecte particular del Partit Popular. Per bé que, hi insistim, el govern espanyol, per mitjà del Consorci València 2007, ha finançat la major part de les infrastructures de la competició. De fet, el govern de Zapatero té la titularitat de quasi tot allò que envolta la Copa de l’Amèrica: els accessos al port, els terrenys dels equips, els pantalans i els molls.

Malgrat aquestes dades objectives, un certa negligència comunicativa per part del govern de Zapatero i l’habilitat mediàtica de Rita Barberà han pogut arraconar els socialistes i fer bufar el vent potent de l’America’s Cup a favor del Partit Popular. De manera que, quan un ciutadà es desplaçava fins a la flamant seu central de la Copa de l’Amèrica, l’edifici Veles i Vents dissenyat per Chipperfield, ràpidament relacionava tot aquell entorn de luxe i tecnologia amb el PP, mentre que el govern de Zapatero no hi apareixia enlloc. Mai no sabrem l’efecte que ha tingut aquesta utilització que ha fet el Partit Popular de la Copa de l’Amèrica o de la Fórmula 1 en les darreres eleccions, però el fet és que aquesta política dels grans esdeveniments ha arrelat en gran part de la població i va motivar que el PP arribara a les eleccions del 27-M amb el vent a favor.

Alexandre Carbó