Tu novela es un thriller pre-apocalíptico.
Fantàstica tarda de primavera a Olot, on vam xerrar de l’estat de la novel·la negra a Catalunya (i una mica a Suècia), sobre crims de reals i crims de ficció, sobre l’origen mallorquí o reusenc de la pizza i la màfia o sobre el president del Barça.
Jo duia la samarreta blaugrana sota la dessuadora, que acostuma a portar sort en les xerrades pre-partit rellevant. I ahir no em va fallar.
Quan vaig mostrar-la, al final de la taula, un grup de dones va aplaudir fervorosament.
Recullo una de les cites que més gràcia em va fer de la nit, de l’Albert Villaró: “Potser ens hauríem d’anar plantejant a posar-nos rodonetes sobre les vocals dels nostres noms, com els autors nòrdics”.
I ell encara té sort, a les seves novel·les hi ha neu!
DEBAT SOBRE ‘CRIMS RURALS’ Can Trincheria. Sant Esteve, 29. Olot (Garrotxa). A les 19.30 hores.
CRISTINA SAVALL
BARCELONA
Marc Pastor (Barcelona, 1977) treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Per la seva faceta d’escriptor de novel·les negres i de criminòleg, avui participa en el debat que convoca Olot Negre sobre casos de criminals catalans en l’àmbit rural. L’acompanyen Sebastià Bennassar, Albert Vilaró, Josep Torrent i Jordi Cervera.
–¿Què és un policia científic?
–Un CSI. Ens ocupem d’inspeccions oculars al lloc del delicte, de la recerca d’indicis, dels informes pericials, de la comparativa d’empremtes, de les anàlisis i de la documentoscòpia. La meva especialització són les empremtes i els retrats robots. De feina mai en falta.
–¿És versemblant la sèrie CSI?
–En la ficció tot sembla més fàcil. Fins i tot de les mirades en treuen ADN.
–¿Quina mena d’assassinat és el més habitual a Catalunya?
–El de parentiu, sigui per violència domèstica o per venjança. L’assassí acostuma a ser algú pròxim.
–¿Què diferencia el crim rural?
—Que és menys mediàtic. A la ciutat de seguida se’n fan ressò. Encara que arran de la matança de Puerto Urraco prolifera la creença que el crim rural és més violent. Només canvia el context, les persones no depenen del lloc, sinó de les motivacions i de les actituds.
–¿Existeix l’assassinat perfecte?
–Si és així, no hi ha ni cos ni autor.
–¿Com compagina la seva tasca científica amb la literària?
—El meu treball m’estimula per escriure. M’agrada observar com actuen les persones en situacions extremes. Això és molt literari.
–¿Qualsevol persona pot matar?
–No. Encara que l’ésser més pacífic pot matar i el més impulsiu ser-ne incapaç. El que m’atrau del comportament humà és que és imprevisible.
–¿Han canviat els assassins?
–En el fons, gens ni mica. Un crim és un crim. Però avui els assassins tenen accés a més informació i a més mobilitat.
–També la policia disposa de més mitjans.
–¡Afortunadament! La informàtica i l’ADN són uns grans avanços. Les videogravacions també hi ajuden molt. Avui els investigadors estan preparats i mostren molt d’entusiasme.
–¿Catalunya és segura?
–Moltíssim. Els carteristes són una plaga, però el nombre d’homicidis és baix i l’índex de resolució és altíssim, per sobre del 90%.
DEBAT SOBRE ‘CRIMS RURALS’ Can Trincheria. Sant Esteve, 29. Olot (Garrotxa)
19.30
Una il·lustració de quan vaig estudiar Criminologia. Segurament durant la classe de Dret Processal o d’Història de la Criminologia, que eren com maratons de pel·lícules bíbliques de Setmana Santa.
El Pulpo Rodolfo era (és) un cefalòpod diplomat en Criminologia que tenia (té) la particularitat d’haver trobat feina com a criminòleg! Crec que continua sent l’únic que ho va aconseguir.
El vam batejar com a Rodolfo perquè havia assassinat Rodolfo Langostino en un carreró llòbrec i n’havia usurpat la personalitat.
Ja us ho deia, que hi havia assignatures molt avorrides…
(via dandoporculo)
El Madrid - Barça del proper 10 d’abril s’albira com un dels partits més emocionants de la temporada. Els dos equips arriben empatats a punts, però deixant sensacions ben diferents arreu on juguen.
Per anar obrint boca, a Olot Negre farem un avantmatx com Déu mana, xerrant sobre assassinats, cadàvers encara calents, detectius privats i defenses criminals.
Sebastià Bennassar, Albert Villaró, Josep Torrent, Jordi Cervera i el qui escriu, arbitrats per Àlex Martín Escribà, participarem a la taula rodona organitzada a Can Trincheria a les 19:30.
Quan participo en una taula rodona i juga el Barça desprès, aviso:
1/ Acostumo a parlar bastant de futbol.
2/ L’equip guanya per golejada.
Encuriosits, hem anat a l’Ateneu aquesta tarda assistir a la presentació del llibre de Josep Arias Velasco, accèsit del XVII Premio SGAE de Teatro.
El senyor Arias Velasco va venir com a públic a la xerrada sobre Enriqueta Martí que es va fer en ocasió de la BCNegra 09. Recordo que, cap al final, va intervenir per reivindicar el premi que la seva obra havia guanyat.
Com que m’he anat tornant una mica fetitxista col·leccionista de tot allò relacionat amb l’Enriqueta Martí, no podia deixar passar l’oportunitat d’anar a veure Constantino Romero, Teresa Vallicrosa i Mingo Ràfols cantant algunes de les peces del musical.
Que, per cert, sempre he tingut en ment a Mingo Ràfols com el Salvador Vaquer perfecte.
Com que no sóc crític musical, no opinaré gaire sobre les tres cançons que s’han interpretat. No m’han entusiasmat, però tot pot ser que vist sobre un teatre amb el vestuari, la decoració i l’ambient adecuat causin una altra impressió.
Sí he comprat el llibret i me l’he llegit d’una revolada. No sé si serviria per fer-ne un musical, perquè m’ha semblat molt i molt breu, i es limita a descriure els successos ja coneguts per tothom sobre la vampira de Barcelona, més alguna anècdota i un final alternatiu en que mor executada per garrot vil (sic). Pel meu gust, massa senzillet, sense cap atmòsfera i amb poca personalitat. Res a veure amb Sweeney Todd, com pot suggerir la temàtica i els intèrprets.
De la lectura, però, sí n’he extret alguns detalls curiosos.
El subinspector (sic) Ribot, policía científic i lector de Conan Doyle, a qui anomenen el Sherlock Holmes del Raval (pàg. 9, 17-19), és l’encarregat del cas de la desaparició de Teresina Guitart.
Enriqueta Martí té un discret local de prostitució infantil, on opera amb el pseudònim francès de Madame Henriette (pàg. 20 i ss).
Però un bergant del Raval que parla en argot criminal català de principis de segle en coneix els seus tripijocs (pàg. 31). L’Enriqueta l’assassina per fer-lo callar (pàg. 32-34).
El comissari Millán Astray, l’únic personatge de l’obra que parla castellà, ordena al subinspector (sic, again) Ribot que s’oblidi del cas (pàg. 35, 36). Ribot ha conegut l’existència de la sospitosa i sap que figura en uns arxius secrets als quals no pot accedir. Millán Astray li proposa fins i tot que detingui algun cap de turc (pàg. 37). Més tard, de forma incomprensible, li donarà suport.
Enriqueta usa la sang del Pepitu per fer un ungüent que ven a un ricatxó tísic de la zona alta de Barcelona (pàg. 41-43).
I en un moment de la història, sense venir a tomb de res, el policia es torna un personatge omniscient que ho sap tot del present, del passat i del futur, i avança esdeveniments i interpel·la a l’espectador (pàg. 48).
En la instrucció del cas, Joan Pujaló declararà que l’Enriqueta era estèril i que se sentia fascinat i atemorit per ella alhora (pàg. 51).
Ribot és ascendit dins la policia i Enriqueta és ajusticiada. S’acaba l’obra.
Barcelona. (EFE).- La terrible historia de la vampira de la barcelonesa calle Ponent, actualmente Joaquim Costa, llegará a la escena la próxima temporada en forma de musical de la mano de un libreto de Josep Arias Velasco, premiado por la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE).
La compañía de teatro Octubre Teatre será la quien ponga en escena el libreto ganador de un accésit del premio, que acaba de ser publicado en catalán por el sello editorial de la Fundació Autor de la SGAE, según ha informado a EFE un portavoz de la compañía teatral. “La Vampira del carrer Ponent o Els misteris de Barcelona” tomará cuerpo el 29 de marzo en el Ateneu barcelonés en una representación de algunas de sus escenas a cargo de Constantino Romero, Mingo Ràfols y Teresa Vallicrosa, con canciones interpretadas por los actores y música en directo compuesta por Rafael Plana y Orestes Gas.
La obra está basada en hechos reales sucedidos a principios del siglo XX y protagonizados por una mujer que secuestraba niños, los prostituía y asesinaba para hacer ungüentos.
Jo, això, ho he de veure.
No sé si dir gaire més, perquè vaig conéixer l’autor l’any passat quan va venir a una xerrada per BCNegra i va insinuar que la versió bona de l’Enriqueta era la seva, no la que havíem escrit el Fernando Gómez, l’Elsa Plaza o jo.
Quan hagi vist què han fet, susposo que ja opinaré.
Suposo, dic.
Em fa molta il·lusió saber que, a la fi, la resposta a l’enigma de Lost em recordi tant a una de les meves lectures favorites, El diablo en la botella y otros cuentos, de Robert Louis Stevenson.
El dia 25 de març, a les 19:00 hora zulú, faré una xerrada sobre “la meva experiència com a escriptor”, segons la web, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (Pl. Lesseps 20).
Com que no és molt concret, puc parlar del que digueu. S’accepten suggerències. De Batman a Messi, passant per Enriqueta Martí.
Us hi espero.
