xbs

Avui pot ser el dia D, el dia de la sentència, tot i que per a molts catalans i catalanes aquest Estatut es va sentenciar ja fa molts anys via congrés espanyol.

Tant si surt avui com si no, el futur polític és una incògnita perquè les eleccions estan més obertes que mai, a part de l’augment de vots de Convergència i Unió que pronostiquen totes les enquestes, els altres partits s’ho hauran de guanyar durant la campanya,  campanya que ja han començat  i en la qual la sentència hi jugarà el seu paper.

A més d’aquesta sentència, aquests dies n’hi ha hagut una altra, em refereixo a la que ha exculpat els dirigents del diari Egunkaria que, tot i la seva importància, ha passat més desapercebuda del que era d’esperar.

Podeu escollir dues opcions

Visca Catalunya Lliure

La direcció del PSM-Entesa Nacionalista s'ha reunit avui amb representants de la Plataforma per l'Exemplaritat en la Gestió Pública, integrada per entitats de la societat civil com ara el Cercle d'Economia i el Col·legi d'Advocats, entre d'altres. Aquesta Plataforma ha estat constituïda arran de la proliferació de casos de corrupció política, vinculats sobretot a la gestió dels governs del PP i d'UM de la legislatura passada (en què Jaume Matas presidia el Govern i Maria Antònia Munar el Consell).

Us recomano que aneu a: http://puntodefuga.org/vista-en-el-caso-de-nuria-portulas-en-el-tribunal-supremosegueixen-les-mobilitzacions-en-solidaritat

Salutacions democràtiques, és a dir republicanes.

Benvolguts i benvolgudes,
Ahir us vaig fer arribar unes reflexions meves, no sense una certa ràbia, sobre el tema Garzón i l’actuació de certes “forces”, més aviat forcetes democràtiques.
En aquell correu vaig parlar del tribunal d’ordre públic i també vaig afegir unes frases que eren una evocació d’un poema atribuït erròniament a Bertold Brecht. (de fet és de Matin Niemoeller com bé aclareix en Partal)
Avui, el director de Vilaweb, Vicent Partal fa una llarga exposició sobre l’afer dels feixistes i Garzón on amb amb relativa sorpresa, trobo moltes coincidències amb el que ahir vaig escriure.

Un altre eminent jutge d’això del TOP anomenat Grande ha fet detenir aproximadament una dotzena de persones suposadament abertzales, perdó d’ETA.
Pel que es veu, aquestes detencions a diferència de l’encausament del superheroi de la democràcia mister Garzón no són per raons ideològiques.
Per tant, tampoc cal que les persones demòcrates sensibles d’Espanya s’hi preocupin, no fos cas que es distreguin de la seva feina de salvar l’heroi Garzón.
“Avui van per ells, demà aniran per mi. El meu nom ja està a les seves llistes. Mentres tant tu t’ho mires. Quan jo ja no sigui, a la llista ja hi seràs tu”

És ben lamentable que alguns només se sàpiguen moure per defensar i tractar com si fos un heroi el dubtós Garzón.
Aquests són els mateixos que no van fer res quan Garzón va engarjolar a l’estil franquista tota una colla d’indendentistes quan els jocs olímpics.
El mateix Garzón que ha gestionat de la pitjor manera el tema Pinochet.

El moc s’abocava veloç al precipici. Ple de vertigen, s’aferrà esparverat al nariu. Quedà penjat oscil·lant, com fent pònting.

“La Política és la intencionalitat de governar, conduir o reconduir els esdeveniments en una direcció predeterminada, per tant, podem dir que La Política te la intenció d’escriure L’Historia, però no podem obviar que aquest “relat”, esdevé una eina política, així doncs, el “relat Històric” esdevé una eina intencional, “La historiografia” és un eina política al servei d’una intenció. Podem dir sense córrer grans riscos que l’historiografia esdevé fàcilment en una “imatge força”, instrument de propaganda”. (Urak-Vallfosca)

El discurs Polític és un teló de fons continu, que guanya intensitat en temps de l’avenir d’eleccions, així els assessors modulen i poleixen el discurs que els seus assessorats han de fer.

Justo venía de utilizarla como espacio complementario a una serie de acciones de formación presencial en competencias digitales y @gregoriotoribio me daba la noticia en Twitter:

Ning, anteriormente opción para la creación de redes sociales, comunidades virtuales, etc…. de amplia tradición en el sector educativo, elimina (junto al 40% de su personal) sus redes gratuitas, obligando a los que pueden estar llevando años cultivando sus distintas comunidades, bien a pagar un servicio, bien a migrar a distintas opciones que dicen anunciarán durante los próximos días.