Tots sabem que, sovint, costa que els mitjans de comunicació es facin ressò de certes opcions ideològiques. Els mitjans es posicionen en el debat polític. Amb tots els matisos que faci falta, però em sembla que és així. Són un actor polític amb molta influència. A voltes fan decantar la balança, i d'altres vegades interactuen amb la realitat i la transformen. Tenen molt de poder. Des que sóc eurodiputat, per exemple, he pogut comprovar com mitjans on prèviament col·laborava, ara ja no accepten les meves opinions.
Continua llegintSe'm fa difícil explicar el que va passar ahir al Parlament Europeu. Més que res, perquè se'm remouen un seguit d'emocions, que m'impedeixen ordenar les idees. De totes maneres, ho intentaré. Intentaré explicar-ho. Ahir era dijous i, a les 17:00, la Presidència espanyola de la UE havia organitzat una taula de debat sobre la projecció de la cultura catalana a Europa. És l'única acció que ha dut a terme la Presidència espanyola de la UE pel català.
Continua llegintEl 7 de maig del 1824, el Teatre de la Cort Imperial de Viena es vestia de gala per acollir l’estrena mundial de la Novena simfonia en re menor de Ludwig van Beethoven. L’alta societat assistia a la que és preveia l’última aparició pública del gran músic. I, aquella nit, tot dirigint l’orquestra, Beethoven va mostrar al públic la seva obra més grandiosa. A causa de la seva sordesa absoluta, no va poder sentir res d’allò composat, ni tampoc el xàfec d’aplaudiments del teatre just en acabar el concert.
Continua llegintUna de les idees que sovint em ve al cap al Parlament Europeu, mentre faig la meva feina de diputat, és que la independència de Catalunya passa per treballar molt, i per treballar molt bé. A Brussel·les veig de prop la maquinària potentíssima de l'Estat espanyol: ho veig amb l'Oficina de la Representació espanyola a Brussel·les, que té quatre-cents treballadors; ho veig amb la quantitat de diputats espanyols que hi ha al Parlament Europeu, que els dóna accés a centenars d'assessors; ho veig amb la presència dels representats de l'estat a les reunions que de debò importen, les del Consell europeu, i un llarg etcètera.
Continua llegintÉs ben sabut que les Illes Balears tenen un dèficit fiscal elevadíssim. D'altra banda, com el Principat o el País Valencià... Però el que no és tan conegut és que les Illes Balears no poden rebre ajuts comunitaris de la política regional per insularitat, perquè es troben a menys de 150 km de la península, el límit que la Comissió Europea fixa per poder optar als ajuts. D'aquesta manera, les illes Canàries, per exemple, reben cada any uns 500 milions d'euros de la política regional comunitària, mentre que les Illes Balears, cap ni un.
Continua llegintUs enllaço el debat televisiu amb representants europeus que vam fer dilluns al Canal 24h. Va ser un debat molt tranquil. Tots vam poder donar la nostra opinió sense les estridències típiques i tòpiques entre polítics. Crec que va ser un exercici força interessant. I fins i tot em sembla que vam convèncer una mica els espanyols de la legitimitat democràtica de la independència de Catalunya.
Continua llegintUs reprodueixo l'article publicat a El Temps núm. 1342 del 2 de març de 2010
L'ampliació interna de la Unió Europea, és a dir, la incorporació d’estats de nova creació que puguin sorgir a partir d'estats que actualment ja formen part de la Unió, està prenent cada vegada més importància a nivell europeu. I això s'explica bàsicament per l'avanç de nacions com Catalunya o Escòcia en el seu camí cap a la independència. En aquest sentit, he publicat un article (de moment només hi ha la versió en anglès) a la revista European Parliament Today (EP Today) en què exposo els principals arguments que justifiquen la necessitat i la idoneïtat de la ampliació interna com a millor solució davant d'un eventual cas de secessió en un estat membre de la UE.
Continua llegintUn dels compromisos electorals que vaig adoptar en la campanya de les europees va ser promoure un programa d'intercanvi europeu per als estudiants de formació professional. Perquè ens entenguem, un Erasmus per a l'FP. Doncs bé, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu ha aprovat avui una esmena meva a l'informe 'Competències clau per a un món canviant: posada en pràctica del programa de treball "Educació i Formació 2010" ' (vegeu el text original, de l'eurodiputada Maria Badia, i les esmenes proposades), que preveu impulsar l'Erasmus per a l'FP.
Continua llegintUs adjunto l'enllaç de l'article publicat a El Temps núm. 1346 del 30 de març de 2010
oriol@junqueras.cat
Escrits al vol |
|
|
 Segueix-me al Twitter
|
 Fes-te'n admirador
|
