El passat 18 de gener de 2010 es va aprovar inicialment el projecte executiu “Urbanització de la plaça de l’Església, plaça de Can Dachs, carrer Centre i carrer Samalús”, corresponent al tram 2 de l’àmbit 1 del projecte global de Rehabilitació del centre de la Garriga.

El GIG ha presentat les següents al.legacions al projecte:

 Des del GIG sempre hem pensat que calia adequar el centre en favor dels vianants. Sí que cal tancar el centre, però hi ha moltes maneres de fer-ho sense haver de patir una gran transformació que ara per ara no trobem prioritària.

Els diners per tirar endavant aquest projecte i que ens han estat concedits a través de subvencions es podrien utilitzar per altres necessitats, més tenint en compte el moment econòmic que vivim. Cal canviar bancs?, cal treure arbres? cal canviar faroles?, per nosaltres hi ha altres maneres. És necessari rehabilitar i adequar el centre, però mantenint estèticament allò que ens identifica com a poble. I és en aspectes d’identitat, a part d’altres més tècnics, on basem les nostres al.legacions, i esperem així es tinguin en compte, creiem que no tot es redueix a qüestions tècniques.

 IDENTITAT

La majoria de municipis amb història, com és el nostre, tenen diferents trets que els fan característics, i sovint agradables per qui hi viu i qui els visita. La Garriga no n’és una excepció: aigües termals, el passeig, entorn natural, … i especialment el centre urbà. Aquest destaca per diferents elements, el principals són les llambordes, les cases antigues d’estètica pròpia, moltes de les quals estan protegides i el sauló de la plaça de l’església. Tot això li confereix una identitat, una referència visual, estètica i funcional que a la vegada dóna a la gent que hi viu aquesta mateixa identitat, és a dir, la oportunitat d’identificar-se amb l’entorn on s’habita.  És per això que creiem del tot imprescindible, que els elements referencials, que donen identitat al centre del poble, i per tant són referència per a la gent que hi viu, que es mantinguin en la seva màxima expressió. De no ser així correm el risc de transformar un espai de manera que perdi aquestes característiques i per tant suposi un pèrdua d’aquests referents d’identitat. És per tant que llamborda, sauló i façanes han de seguir essent els referents principals en qualsevol projecte de rehabilitació. Però no de manera testimonial, per a recordar allò que hi havia hagut i que ara no hi és. No perdem ara per a recordar després. Ara ja ho tenim. Per tant adaptem els nous projectes a allò que ens identifica. No a la inversa.

  Continua llegint la resta de l’entrada »