Bloc d'en Jordi Cuminal

(Article publicat a l’ABC el 14 de juliol de 2010)

El mundial de Sud-àfrica ha acabat amb la victòria d’una de les seleccions que, sens dubte,  ha fet millor futbol. Va bé, cada quatre anys, tenir l’oportunitat de calibrar com va el món del futbol, poder mesurar l’èxit dels models.

Crec que en aquest mundial un model ha fracassat i un altre ha tingut èxit. Ha fracassat el model anglès i ha triomfat el model català. Dic català i no espanyol perquè el Madrid forma part del model anglès. M’explico.

La lliga anglesa és una de les millors lligues del món. On més estrelles hi ha. On hi ha més espectacle. On es mouen més diners. Els clubs anglesos són competitius a nivell internacional, per la potència de la seva competició i per la gran quantitat d’estrelles que tenen a les seves files, gairebé cap anglesa. Segurament per això la selecció anglesa ha fracassat. Té bons clubs. Una gran lliga. Però al mundial no ha tingut estil, ni equip, ni projecte. Uns clubs d’èxit no han pogut definir un model de país.

La selecció espanyola ha begut del planter del Futbol Club Barcelona. El millor equip del món que es caracteritza per estar composat majoritàriament per gent del planter, amb valors i estil de joc molt ben definits, ha portat la selecció espanyola al triomf. Un triomf que és l’èxit del futbol català. Curiosament, els anglesos que tenen selecció no han ofert cap model propi de país a Sud-Àfrica. En canvi, el model Barça ha triomfat al mundial sense tenir model de país. Uns hi troben a faltar jugadors del Madrid i més sentiment espanyol. Altres voldríem veure la selecció catalana. El que és evident és que aquest mundial és un èxit pel futbol català.

No són aquestes planes el lloc on defensar les seleccions catalanes. Ni opinar sobre l’actitud dels jugadors catalans. No cal ni un bri de polèmica. El que està clar és que el que ha portat a Espanya a guanyar un mundial ha estat l’èxit del futbol català. Uns valors diferenciats, una manera de fer determinada –molt diferent al que Espanya havia ofert fins ara-, una mentalitat nova i un estil propi. I els jugadors parlant entre ells en català i fent la volta a l’estadi amb la senyera al coll. Tot el que en termes polítics es carrega la sentència del Tribunal Constitucional. Capello va voler que els anglesos juguessin com els italians i va perdre. Del Bosque va demostrar la seva intel·ligència: “Pedro, juga com ho fas al Barça”. A vegades al futbol hi ha més visió estratègica que a les estructures de l’estat. Ara amb el “Barça més que un club” ja no en tenim prou.