Això d'escriure no se m'ha donat mai gaire bé i sempre he pensat que, les coses, és millor guardar-se les per a un mateix. Però, de vegades, enmig de la rutina del dia a dia i sense que t'ho esperis gens ni mica, algú et soprèn.
L'altre dia, en sortir de la feina, les meves companyes em van proposar d'anar a dinar per celebrar l'aniversari d'una noia que havia fet els anys al desembre. En cap moment vaig pensar que m'havien "enganyat" i que també celebravem els meus 2X anys (jeje...la dada és irrellevant). La sorpresa va venir a les postres, quan ens van fer bufar un gran pastís de tè verd i maduixes amb nata que havien fet elles mateixes i que duia al damunt una foto feta amb pa d'òstia i tinta comestible amb el dibuix de dues "Alicies" i les nostres respectives cares, previ tractament amb photoshop (per cert, gràcies Jaume).
No només va ser genial el dinar i el fet de tornar a bufar un pastís d'aniversari sinó també saber que no ho tenim tot previst ni planejat. Qualsevol dia pot ser diferent. Moltes gràcies per fer-me sentir especial :-)
