La Catalunya que volem
10 Setembre, 2010 19:35
Publicat per csala,
General
Si l’Onze de setembre sempre ha estat una diada reivindicativa aquest any la situació política provocada per la sentència del Tribunal constitucional contra l’Estatut ha obert un nou front en les relacions entre Catalunya i Espanya. No podem ignorar que la retallada del Constitucional afecta el que havia referendat a les urnes el poble de Catalunya desprès d’haver estat aprovat pel parlament i per les Corts espanyoles.
Es evident que cal replantejar les relacions catalano-espanyoles i un bon moment per fer sentir la nostra veu i el nostre enuig és es la Diada Nacional de Catalunya. Ara sembla que el tripartit vulgui passar de puntetes davant aquest fet i va ensenyant corre-cuita els últims traspassos aconseguits oblidant la seva inoperància per aconseguir majors nivells d’autogovern en tota la legislatura, 11 traspassos assolits davant de 40 noves competències que el propi Govern havia anunciat com objectiu. No és amb quatre traspassos testimonials com es redreça una bufetada com la donada pel Constitucional.
No val deixar-se ensarronar per aquesta política d’aparador d’última hora que practica el tripartit en els darrers dies. No és més que una fugida endavant i un intent desesperat de rentar la cara davant la seva “magra” obra de govern.
No hi ha que oblidar que si Catalunya no ha estat respectada en els últims anys, -la sentència del Constitucional n’és una proba-, ha estat per la feblesa del govern del president Montilla que ha estat incapaç d’oferir propostes davant la crisi econòmica i que no ha tingut en cap moment un projecte sòlid, clar i coherent davant els reptes polítics. El tripartit ha estat devorat per les ambicions internes del seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pel interès del país.
No és debades que Catalunya hagi perdut pistonada en la seva capacitat innovadora, econòmica i emprenedora en els últims set anys. Difícilment es pot exercir el lideratge quan no és te una visió coherent, clara i definida del que es vol pel país. Difícilment pot haver un govern fort quan els objectius del socis són diferents quan no obertament discrepants.
Ara, davant els reptes que tenim plantejats, cal fer una aposta decidida perquè de les eleccions del 28 de novembre al Parlament de Catalunya en surti un govern cohesionat, amb capacitat de lideratge i amb una visió clara del que es vol pel futur de Catalunya. Aquestes condicions només les acompleix Convergència i Unió. La possibilitat de reeditar un nou tripartit només faria que enrederir el progrés del nostre país i alentir la sortida de la crisi econòmica que ha deixat a més de sis-cents mil catalans sense feina, del que seixanta mil són de les comarques tarragonines.
També cal saber que només des de la fortalesa i des de el lideratge econòmic Catalunya podrà reivindicar i aconseguir els objectius polítics que és proposi en la seva relació amb Espanya.
Sé que no són reptes fàcils però ningú ha dit que sigui fàcil assolir els reptes que ens plantegem i que volem per el nostre país. En qualsevol cas sabem que és des de la coherència, l’esforç, el rigor i el respecte com es construeix un país i això es el que oferim i proposem a tots els catalalans.
Cinisme delirant i el vot 68 que permet l'aprovació de la Llei de Vegueries
31 Juliol, 2010 05:16
Publicat per csala,
General
D'autèntic cinisme cal qualificar les declaracions de l'alcalde al voltant de l'actitud dels diputats de Convergència i Unió en la tramitació del Projecte de Llei de Vegueries. El Sr. Ballesteros, va fer unes declaracions esperpèntiques per amagar les culpes i la responsabilitat que tenen els seus companys socialistes i un membre del seu Equip de Govern en l'aprovació de la Llei de Vegueries.
Uns punts bàsics i clarificadors:
- Convergència i Unió va presentar, ja fa uns mesos, una esmena de retorn del Projecte de Llei de Vegueries. Esmena que va ser desestimada pel vot contrari del tripartit (PSC, ERC i IC), i que van permetre la continuació del tràmit parlamentari.
- Convergència i Unió, va votar en contra del Text de la Llei de Vegueries, i el considerem un autèntic bunyol jurídic i polític. El text és va aprovar per 68 vots a favor (Tripartit) i 64 en contra. Dins d'aquests 64, tots els Diputats de Convergència i Unió.
- Un membre de l'equip de Govern del Sr. Ballesteros és el darrer responsable de l'aprovació de la LLei. La necessitat que aquesta Llei s'aprovés almenys per majoria absoluta (article 118 del Reglament de la Cambra), això és 68 diputats, fa que el simple fet que el Sr. Sergi de los Rios (tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona), s'hagués abstingut o votat en contra, com van fer en Joan Miquel Nadal i Carles Sala, aquest simple gest del Sr. de los Rios, hagués impedit que la Llei s'aprovés.
- Que qualsevol diputat company del PSC del Sr. Ballesteros, s'hagués abstingut, o hagués votat en contra, també hauria impedit que la Llei s'aprovés.
Per tant, les culpes clares, i en la vida política hi ha moments oportuns, molt oportuns, per mostrar caràcter, per mostrar criteri, i sino fins i tot, moments oportuns per anar al lavabo, i el Sr. Ballesteros, no té amics al PSC que vagin al lavabo, i el Sr. Sergi de los Rios, no té, ni criteri, ni caràcter.
Vegueries. Més enganys...
27 Juliol, 2010 18:20
Publicat per csala,
General
Fa pocs minuts que acabem de votar la Llei de Vegueries. Anunciava, ja fa molts dies que jo votaria que NO, que m'eren igual possibles pactes de darrera hora, que aquesta Llei és un insult, tan políticament com jurídica, a la intel·ligència, a la unitat, al consens. Un insult al Territori, a qui el Govern tripartit li ha faltat el respecte a l'hora de valorar la seva voluntat. Una falta de respecte i un insult també a Tarragona, a la seva capitalitat i a la seva història.
Al Ple del Parlament, avui s'ha reflexat també aquesta divisió, 68 diputats han votat a favor, mentre 64 votaven en contra. Tampoc, des del punt de vista parlamentari, hi ha hagut un esforç per assolir una unitat que conferís fortalesa al model plantejat.
Un bunyol de Llei, perdoneu l'expressió, però és un bunyol adaptat a les resolucions del Consell de Garanties i a la Sentència del TC. Aquesta adaptació farà que finalment tan sols canviem el nom de les Diputacions Provincials pel de Vegueries i res més.
No insistiré, ho he dit en altres articles sobre aquesta qüestió en aquest mateix bloc, però primer tocava aprovar una Llei de Governs Locals, després una Llei de Finançament Local, i finalment aquelles Lleis de desenvolupament territorial, entre elles les de les Vegueries, havent pactat prèviament les modificacions de les Lleis Orgàniques que possibilitarien aquest desplegament.
Tot això sense oblidar, la necessària simplificació de l'Administració, l'actual estructura administrativa no s'aguanta de cap de les maneres.
La Llei de Vegueries, el Govern, la presentava fa uns mesos com una bàsica, fonamental, una LLEI DE PAIS, i avui, el Conseller Ausàs, estava sol, molt sol, a la bancada del Govern en la presentació de la Llei, ni els Consellers del partit al qual pertany acompanyaven al Conseller Ausàs estaven presents en el Saló de Plens, els Consellers tan sols han aparegut en la votació. Trist, molt trist.
Aprovada la Llei, l'únic que apreciarà el ciutadà de les nostres comarques és que la Diputació de Tarragona, passarà a denominar-se Vegueria de Tarragona. I ja està, ja està..., jo ho sento però les Terres de l'Ebre, de moment, i segurament per molts anys, de Vegueria, res de res..., el text aprovat, no ho permet, si Madrid no canvia legislació de caràcter bàsic. Quina llàstima de Govern. Quin desori !!!
De la mani...
10 Juliol, 2010 21:16
Publicat per csala,
General
Impressionant la resposta ciutadana, impressionant la manifestació, aquest 10 de juliol els ciutadans ens hem manifestat pel futur.
Avui al carrer s'ha dit que ser una Nació no depèn del que digui un Tribunal. Avui s'ha dit que ser una Nació, és fruit d'una voluntat, i avui majoritàriament s'ha volgut que s'escoltés que ens sentim Nació, i aquesta és la voluntat i la força vinculant més important de la que podem disposar. Els catalans, 30 anys després, hem deixat clar la insatisfacció del nostre pacte amb Espanya, hem deixat clara la nostra perplexitat al veure que l'evolució de l'Estat autonòmic tendeix molt més cap al Regionalisme que cap al Federalisme.
El català s'ha emprenyat d'una forma definitiva, i ara, aquesta propera setmana, al Congrés a Madrid, i al Parlament a Barcelona, cal veure si comencem a saber vehicular adequadament la voluntat del poble català. És una nova etapa, com la que va començar al 1977.
A la mani...
07 Juliol, 2010 07:43
Publicat per csala,
General
No per esperada la noticia de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut ha estat una autèntica gerra d’aigua freda a les aspiracions de Catalunya d’avançar desenvolupant la llei que els catalans van referendar a les urnes. Ha estat un cop dur, molt dur, malgrat que hi hagi veus que vulguin minimitzar la desfeta.
No seré jo qui entri en el joc de valorar, si són molts o pocs el articles que el tribunal Constitucional ha laminat be al dictar-los, però resulta evident que la voluntat dels Governs de Madrid avui és que el model autonòmic dibuixat a la transició, avanci de forma regressiva més cap a una Espanya regional que cap a una Espanya federal.
És evident, que no oblidem que avui és la pèssima situació econòmica que vivim el que més preocupa a la societat. Però també és evident que no ens podem creuar de braços davant la tisorada a qüestions bàsiques que ha fet el Constitucional al nostre Estatut, i fins i tot més que a l'Estatut, al sentiment que no podem renunciar de sentir-nos una Nació.
Per això es indispensable no fer el ridícul el proper dissabte dia 10 de juliol, per això convé que Catalunya tingui un govern fort, seriòs, cohesionat i amb idees clares.
En qualsevol cas ara cal donar resposta a la sentència. No ens podem quedar només amb la protesta al carrer i creure que ja hem fet tot el que calia i podíem fer. Necessitem un govern fort que defensi a Catalunya des de la fermesa i la cohesió que el tripartit no pot oferir. És per això que demanem que el president Montilla convoqui les eleccions al Parlament quant abans millor.
Per fer front a crisi econòmica i a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, necessitem un govern que prengui decisions i que assumeixi plenament les seves responsabilitats. I el necessitem quant abans millor. És per això que demanem que és doni la paraula al poble de Catalunya perquè tornin a er tots els catalans els que decideixin el seu futur
Més de 200 articles després...
02 Juliol, 2010 15:50
Publicat per csala,
General
.
Tan sols vull deixar en aquest bloc un petita referència de quan el vaig iniciar. El 27 de juliol de 2006, el dia següent a que em van nomenar candidat per a formar part de les llistes al Parlament de Catalunya que van celebrar-se l'1 de novembre d'aquell any.
Aprofitant l'Assemblea d'Unió celebrada aquest darrer dimecres dia 30 de juny, vàrem repassar la feina feta fins ara en aquesta legislatura entre la Meritxell Ruiz, i jo mateix. Almenys parlem de la feina que surt reflexada a l'estadística, perquè de feina que no és veu se'n fa bastanta més...
La WEB del Parlament ens indica que hem impulsat més de 3.400 iniciatives parlamentàries, que en el Ple del Parlament hi hem tingut 94 intervencions, i en Comissió més de 600. Hem estat ponents en 6 Lleis, i 9 són les Comissions a les que pertanyem. Aquestes són les grans xifres. Malauradament, des de l'oposició, amb molt menys recursos dels que la gent és pot pensar, el Tripartit no ens aprova pràcticament res..., però són propostes, gens utòpiques la gran majoria, que s'han realitzat, i que queden per quan (esperem) aquest país tingui un nou Govern.
20,30,40
23 Juny, 2010 06:39
Publicat per csala,
General
Un 20% de la població catalana al llindar de la pobresa. Un 30% dels alumnes amb fracàs escolar. Un 40% dels joves estan a l'atur.
Tres dades esfereidores, aquesta és l'herència, i aquestes haurien de ser les qüestions i motius únics d'actuació de qualsevol responsable Governamental.
Llegia aquests dies amb atenció unes dades de la Fundació del Banc dels Aliments i un estudi sobre rendiment escolar de la Universitat Abat Oliva. La veritat és fa difícil que les seves reflexions no et deixin abatut. Quantes coses es deuen haver fet malament. Fa ràbia comprovar que hem entrat en una espiral de desconfiança, de decepció..., hi ha dies que tens la impressió que la gent no està disposada a lluitar ja per a res, que s'ha llençat la tovallola, que han abandonat.
M'agradaria, transmetre il·lusió, optimisme,..., no és senzill, i menys des de la política. Són moments complicats, i tot i el soroll que envolta la nostra activitat aquestes setmanes, especialment a Catalunya, entenc que cal allunyar-se del gràfic que ens estan dibuixant i destriar d'entre totes, aquelles qüestions que afecten de debò a les persones, i és en aquests moments, que aquells que tenen els lideratges l'han d'exercir, la seva actuació ha de ser un exemple que pot influir en com afrontar a nivell individual la situació actual.
Sortir d'aquest atzucac en el que sembla que estiguem ficats, és una qüestió de tots. Canviar a qui ens ha portat fins aquí, també és una qüestió de tots.
La Canonja
28 Abril, 2010 18:18
Publicat per csala,
General
Vagi tenir la sort de viure amb molts canongins un dia històric, i és que els que ens dediquem als afers pol¡tics hem fet possible la ferma voluntat dels veïns de la Canonja per a que és restituís des del punt de vista linstitucional la seva plena autonomia municipal indignament arrabassada en la dècada dels anys seixanta.
De forma unànime, totes les forces pol¡tiques hem fet realitat tots aquells anhels, il·lusions i esperances que mai havien perdut els canongins, però que de forma continguda s'havien anat intensificant i fent-se públics a partir de la consolidació del sistema democràtic, i especialment amb l'entrada al nou segle XXI.
Es respirava un optimisme contingut en els passos, molts d'ells solemnes, que al llarg dels darrers anys es feien des dels Ajuntaments de Tarragona i de La Canonja per aconseguir el que era un objectiu comú de tots. En el darrer Ple del Parlament, tot aquest entusiasme contingut es va desbordar, i els crits i els plors és van fet sentir a les tribunes d'un Parlament, que molt excepcionalment permet exultants mostres d'eufòria col·lectiva com les d'ahir, en una autèntica i malauradament també‚ escassa comunió entre la totalitat dels representants polítics i els representants de la ciutadania presents a la sessió.
Tot i que La Canonja, en totes aquestes dècades d'annexió a Tarragona, havia aconseguit anar recuperant moltes competències com a Entitat Municipal Descentralitzada que l'acostaven a identificar-la amb un municipi, faltava un reconeixement legal, de caràcter institucional que els permetés tractar i defensar en plena igualtat les seves inquietuds, necessitats, serveis i realitats.
La riquesa associativa de La Canonja, ha estat fonamental per mantenir l'esperit viu, d'aquell poble que mai va deixar de considerar-se, de ser i de sentir-se municipi. La societat civil ha tingut des de la recuperació de les institucions democràtiques un paper essencial, i per la Festa Major del 2003, el pregoner, l'aleshores alcalde de Tarragona en Joan Miquel Nadal i Malé, va anunciar que demanaria al Ple de l'Ajuntament de Tarragona poder assolir la municipalitat plena de La Canonja. Ara s'ha culminat aquest procés.
S'engega una nova etapa, plena de noves oportunitats. Els acords entre els Ajuntaments de Tarragona i La Canonja, al llarg d'aquests anys han de permetre garantir la viabilitat del nou municipi, a partir d'ara els ciutadans de La Canonja podran exigir la millor qualitat dels serveis que un municipi ha de prestar als seus veïns. Els seus representants pol¡tics podran actuar amb la total autonomia, sense hipoteques ni lligams, tots, uns i altres, els esforços a partir d'ara, ja els podran esmerçar per a millorar el benestar dels canongins.
L'efecte Nord - Sud.
25 Abril, 2010 09:23
Publicat per csala,
General
.
Sé que avui fa un dia magnífic, i que queden lluny les nevades de les nostres comarques del dia 8 de gener. Però molt aprop els queda la data, a aquells alcaldes dels municipis que les van patir i que van fer un esforç extraordinari -econòmic també- per tornar a la normalitat el més aviat possible.
Doncs des de Barcelona, aquest Govern, com cap altre, - he d'admetre que altres també han patit aquest tic-, pateix tots els errors del que és coneix com a polítques nord-sud,..., polítiques afavoridodes per al Nord, i discriminatòries per al Sur. I ho afirmo, peruqè, no sé veure encara (com diuen -s.e.u.o-) que en el Decret 43/2010 per ajudar als municipis per les nevades de les comarques de Girona del dia 8 de març, s'hi hagin inclòs a l'annex 3 (llistat de municipis beneficiaris de les ajudes de l'article 8 del Decret), els municipis de les comarques de Tarragona afectats per les nevades de meitats del desembre de l'any passat, i per les del dia 8 de gener d'enguany, petits municipis de l'Alt Camp, del Priorat i del Baix Camp, que van patir uns efectes devastadors idèntics als que van provocar les nevades als municipis gironins, dos mesos més tard.
Estarem alerta, però resulta evident que, si bé és cert, que no pot comparar-se el número de persones afectades per unes nevades i les altres, crec que tots els catalans, cada ciutadà individualment, té tot el dret del món a ser tractat de forma igualitària, visqui on visqui del territori català.
Però és que a més, el que em preocupa, és que no reconeixen l'error i neguen la major. En un article d'opinió en un Diari gratuït de Tarragona, una diputada de les nostres comarques del PSC, posava en dubte el desequilibri de la dedicació pressupuestària de l'actual Govern de la Generalitat a les comarques de Tarragona, i ho feia posant exemples d'inversions que s'estan duent a terme, i obviant d'una forma matussera aquelles inversions que ja fa alguns anys que haurien d'haver arrancat, o fins i tot resultar una realitat.
És evident que el paper ho aguanta tot, com evident és que tot allò que es promet, o és signa públicament, queda emmagatzemat molt més fàcilment ara, que fa uns anys..., bo serà doncs, ben aviat, fer un repàs de les subvencions i inversions promeses, perquè es veritat també que l'excés d'informació al que estem sotmesos, fa que oblidem molt aviat, massa aviat de suposades veritats...
El "Bombero Torero"
04 Març, 2010 09:08
Publicat per csala,
General
No vull, ni molt menys, fer cap broma amb el títol d'aquest post. La causalitat ha fet que bona part dels portaveus dels Grups Parlamentaris (David Pérez pel PSC, Patrícia Gomà per ERC, Rafalel Luna pel PP i l'Albert Rivera per Ciutadans) assisteixin i defensin la seva posició davant la Comissió d'Investigació de l'Incendi d'Horta i a la vegada, ells mateixos, assisteixen a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge on aquests dies s'està duent a terme les compareixences per la modificació de la Llei de Protecció dels animals que comportaria la supressió de les curses de braus a Catalunya.
Personalment, he assistit a moltes de les sessions de les dues Comissions, i la veritat és que hi ha, per part d'alguns dels compareixents, una posada en escena pròpia de qui participa d'un espectacle, o de com si és trobés en un programa: aplaudiments, llumins, espases, "banderilles". Es busca massa la foto.
I si bé dels "toros" se'n parla perquè els ciutandans o han demanat, i del foc se'n parla perquè aquest Govern és dolent, molt dolent, no sé si al carrer la ciutadania té realment la percepció del que discutim a la seva Cambra, i dic això perquè el desplegament mediàtic em sembla desproporcionat respecte de quan parlem de l'atur, de la crisi econòmica, del finançament, de l'Estatut..., ui! ja sé que la resposta a això que plantejo és molt fàcil, però també hauríem de reflexionar perquè resulta tan senzilla la resposta, i d'això en tenim una mica la culpa tots plegats; els polítics els primers.
La Comissió d'investigació de l'incendi d'Horta
01 Març, 2010 15:44
Publicat per csala,
General
A punt de començar la sessió de tarda de la Comissió en el dia d'avui he de dir-vos que sento una certa vergonya de veure com es desenvolupen les coses.
Vergonya, perquè -des del meu punt de vista- avui he pogut assistir a la declaració d'un professional que no s'ha deixat emportar per cap altra emoció que no fos la del record als herois d'Horta morts en l'incendi.
El màxim responsable de les BRIF-Daroca donava tota una lliçó, repeteixo, tota una llicó!!!, a alguns representants que la setmana passada van fer una posada en escena dantesca. No sé si l'objectiu era desviar l'atenció, però en tot cas, per tots aquells que seguim les sessions hi ha algun representant que va deixar ben malament el Còs de Bombers, jo diria que fins i tot el va desprestigiar, i això els nostres bombers no s'ho mereixen
Una altra qüestió que no entenc, és que fan avui aquí al Parlament més de 50 bombers...., han vingut a pressionar a les BRIF, han vingut a donar recolzament als seus companys..., no ho entenc..., avui és un dia de feina i estan aquí, o estan de permís i es passegen per aquí. Aquestes desenes de bombers també han acudit a Gandesa a les declaracions del Jutjat.
La veritat, tan sols per la declaració d'avui de les BRIF, que aquesta Comissió d'Investigació valia la pena, au! que no n'han quedat de coses clares aquest matí. Ara entenc perquè alguns grups polítics no volien que declaressin les BRIF.
Veurem com és desenvolupen les porperes sessions, ho deixo aquí de moment, comença la declaració de a qui li van deixar tota la pressió de la situació, en Delta 0.
La Ciutat Judicial de Tarragona
27 Febrer, 2010 07:36
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
La setmana passada la Consellera Tura em va contestar una pregunta oral pendent sobre el calendari previst de les obres i entrada en funcionament de la Ciutat Judicial de Tarragona.
La pregunta venia a tomb perquè una nota de premsa de la pròpia Generalitat del febrer del 2007, anunciava que al segon semestre del 2009 entraria en funcionament l'equipament, i anunciava també una inversió d'uns 30 milions d'euros...., el segon semestre del 2009 ja és història, i les obres a hores d'ara ni s'han licitat. Reconeix la Consellera que Tarragona te les pitjors instal·lacions judicials de Catalunya i que això de la Ciutat Judicial, doncs per d'aquí a dos o tres anys.
Res ineficàcia total, i remuntant-se al 2001, quan insisteixo la mateixa Conselleria, al 2007 ja donava per fet la inauguració pel 2009.
La primera resposta...
Per cert, això de l'import de la inversió te la seva gràcia..., fem anar els milions d'euros com si fos propina. Al 2007, si seran 30 milions d'euros; quan va pactar-se la nova financiació de Catalunya, (que tantes coses noves ens havia d'aportar) doncs si la Ciutat Judicial suposaria un cost de 78 milions d'euros (ho podeu veure aquí). I encara més enllà, en un acte a BCN, ara fa un mes, la Consellera anunciava que poder la inversió seria de 100 milions d'euros (aquí). O sigui tripliquem costos en tres anys!!!, sense que s'hagin anunciat canvis significatius en el projecte. Veieu però com en aquesta resposta, fixa ara la inversió al voltant dels 60-70 milions.
Bé, la segona resposta...
Una pregunta sobre habitatge a la sessió de control del Parlament.
12 Febrer, 2010 20:01
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
La pregunta senzilla...
La segona intervenció...
10 afirmacions sobre les vegueries.
07 Febrer, 2010 10:30
Publicat per csala,
General
1a.- Les vegueries no són, ni de lluny, un problema que preocupi als ciutadans. Però sembla que ara sigui l'únic problema de Catalunya. Fins i tot el President Montilla, que quan hi ha problemes s'amaga, ha tret el cap en aquest debat de les Vegueries. N'ha parlat perquè s'hi juga massa.
2a.- Els que ens dediquem a la política si preocupem al ciutadà, i incrementant càrrecs públics (hi haurà molts més Consellers de Vegueries que Diputats Provincials) no millorem aquesta imatge negativa, al contrari. De la mateixa manera afirmo, que canviant la Llei Electoral no s'arregla la corrupció. La corrupció necessita d'altres cures pal·liatives, i la imatge dels qui ens dediquem a la política precisa de reformes profundes que ningú està disposat a afrontar, i quan dic ningú, és, ningú.
3a.- Les Vegueries proposades per ERC són una contrapartida a l'aprovació de la Llei de l'Àrea Metropolitana proposada pel PSC. Amb la diferència que l'Àrea Metropolitana veurà la llum immediatament i les Vegueries serà el propi Partit Socialista (a Madrid) qui les aturarà al no modificar la legislació necessària -alguna cosa ha dit ja al respecte el Ministre Chaves-. Ep!, això si no les atura abans el Tribunal Constitucional (algun any hi haurà Sentència). Ho reconec, els del PSC amb aquestes coses són uns professionals, i els d'ERC, uns aficionats.
4a.- Abans que les Vegueries, era bàsic aprovar la Llei dels Governs Locals. Aquest avantprojecte de Llei amb 300 articles, que ha estat elaborat per la Universitat de Tarragona resta a hores d'ara amagat en un calaix de la Conselleria de Governació des de desembre de 2008. La Llei de Governs Locals era el marc genèric i natural d'estructuració de les Administracions Locals a Catalunya, tant des del punt de vista polític, com competencial.
5a.- Abans que les Vegueries, també era bàsic aprovar la Llei de Finances Locals. Els Ajuntaments no necessiten més Vegueries, necessiten diners per despesa ordinària.
6a.- Començar per les Vegueries i l'Àrea Metropolitana, és començar per la teulada. Començar per la Llei de Governs Locals i per la Llei de Finances Locals era començar pels fonaments. Per cert, competencialment, el text actual del Projecte de Llei de Vegueries i a diferència del que es preveia a l'Avantprojecte de Llei dels Governs Locals, no s'assoleixen competències que si obté l'Àrea Metropolitana (p.e. Urbanisme, Medi ambient...).
7a.- Sortirà més car. No cal ser molt intel·ligent per entendre que 7 Vegueries, i la seva configuració política i organització de les seves estructures administratives sortirà molt més car que 4 Diputacions. Montilla ha mentit. Jo no m'oposo a les Vegueries, però si a estructurar-les sense racionalitzar abans l'entremat de la resta d'Administracions de tot tipus que conviuen en aquest petit pais.
8a.- Vegueria de Tarragona. Jo no li faig fàstic a l'expressió "Camp de Tarragona", el que em fa fàstic són les maniobres tan poc naturals que molts fan per obviar el terme "Tarragona". Quan diuen tan sols "El Camp" queda tan artificial i ridícul. Però les cabrioles encara resulten més patètiques quan diuen "comarques meridionals" aleshores ja no puc evitar enfotre-me'n a la cara. Res, ara més que mai, Vegueria de Tarragona i Universitat de Tarragona.
9a.- Diàleg inexistent. No sé si és incapacitat o mediocritat, però coneixia que s'havia tirat endavant aquest Projecte de Llei sense haver consultat les Diputacions, però desconeixia que ni tan sols s'havia parlat amb Madrid sobre el mateix. Els canvis de límits provincials és una temàtica de competència estatal, això ja ho sabem tots, i per tant, no tenir pactat aquests canvis prèviament incrementa substancialment les possibilitats de fracàs, i per tant són uns irresponsables per haver provocat de forma insensata enfrontaments territorials que han obert importants ferides, difícils de cicatritzar.
10a.- S'enfonsen. Les formes d'aquest Govern per aprovar aquests Projectes de Llei (Vegueries + Àrea Metropolitana), em recorden molt i molt a la forma en com s'improvisen les coses aquests mesos a Madrid. Tots els símptomes d'un Govern que s'enfonsa en la mediocritat de la seva actuació. Les Vegueries i l'Àrea Metropolitana, són dos instruments pensats, a hores d'ara, no per servir els ciutadans, sinó per servir als militants i càrrecs dels partits. ERC necessita aquestes Vegueries, i el PSC precisa l'Àrea Metropolitana,. Ras i clar, unes Institucions que serviran per a que alguns puguin salvar el "cul" si venen temps difícils.
P.E.: Ja em disculparan alguna expressió ofensiva, però resulta tan gràfica con inevitable.
Seguim parlant d'habitatge...
05 Febrer, 2010 18:35
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
La compareixença davant al Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Conseller, va ser poc realista...
La 1a. intervenció...
i una breu, segona intervenció...