|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
beatlescat
fa 11 h
La revista anglesa UNCUT continua la seva serie dedicada la explicar el primer any de la vida dels membres dels Beatles després de la separació del grup. Primer va ser John Lennon, tot seguit Paul McCartney i aquest mes d'octubre la revista dedica 5 pàgines a George Harrison. L'article de David Cavanagh explica les actuacions de George amb Delaney & Bonnie, la seva vida a la mansió Friar Park, la seva amistat amb Eric Clapton i, sobretot, centra gran part de l'article en la creació i enregistrament del gran disc de George Harrison, All Thing Must Pass.
Llegir-ne més
Dani Nadal i Sala
fa 11 h
Primer de tot vull demanar disculpes si el meu to resulta un tant visceral, però hom no ho pot evitar. Avui, com sempre (tinc, per algunes coses, una vena un tant masoquista, ho sé...) he seguit les no-tícies per TV3 i, si he d’ésser sincer, m’han tret de polleguera... No és un fet puntual, cal matisar; l’enorme esmer en minimitzar la manifestació independentista del 10 de Juliol un cop aquesta es va escapar de les mans d’una classe política que la va secundar perquè era incapaç de predir la grandesa que aquell dia mostraria el poble de Catalunya, que va sortir massivament al carrer a demanar la separació, la reiterativa negació de la puixança de l’independentisme a la societat catalana actual, els anuncis gratuïts (bé, de gratuïts no tant, que TV3 la paguem entre tots.
Llegir-ne més
Màrius Viella
fa 21 h
Els dos móns El planeta Terra , es com un mocador de butxaca , que de ben segur , que hi hagué un temps que fou net i planxat , però que sovint es fa servir per netejar i dipositar un sector carregat de bactèries , que es barregen amb altres microbis , que entre tots formen un conglomerat d’epidèmies , si no es te cura de rentar sovint aquest món de butxaca . El planeta Terra , o l’altre món real, però difícil de netejar , i que de ben segur que mai fou prou net , també esta impregnar de bactèries , d’epidèmies i de microbis personificats classificats en diferents categories, que formen la societat , en els diferents estatus.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
ahir a les 6:41 h
L'any passat, tal dia com avui, vaig escriure un comentari sobre la festa que a nivell nacional Espanya celebra. Com que res ha canviat, em permeto repetir el text: "El dia d’avui ha rebut a Espanya moltes denominacions a través del temps, totes elles ostentoses, ampul•loses, com correspon a un poble convençut del seu gran destí històric al arribar al continent americà un 12 d’octubre. Recordem que se n'ha dit Fiesta de la Hispanidad, Dia de la Raza, Dia de la Hispanidad i des l’any 1987 Fiesta Nacional de España.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
ahir a les 6:00 h
Us faig a mans l'article publicat al número 1372 d'El Temps el 28 de setembre de 2010 En l'assumpció del lideratge, més que voluntaris, manquen aptituds. De fet, històricament, la majoria dels veritables líders han assumit la seva funció a contracor. Fins i tot, en els casos en què Déu els ha triat. Així, per exemple, quan Yahvè li comunica a Moshé (Moisès) que l'ha escollit com a profeta, Moshé li suplica que ho reconsideri, atès que “sóc pesat de boca i pesat de paraules”. I quan Déu intenta tranquil•litzar-lo, tot assegurant-li que “estaré a la teva boca i t'ensenyaré el que has de dir”, Moshé insisteix a respondre-li: “Et suplico, Senyor, que enviïs algú més apropiat”.
Llegir-ne més
David Minoves
ahir a les 1:37 h
Ara fa més de 500 anys, l'arribada de la flota dels Reis Catòlics al continent americà va significar l'inici d'un genocidi que va provocar la mort de 20 milions d'indígenes, la desaparició de centenars de civilitzacions, el saqueig de les seves riqueses i la destrucció de les seves cultures. Però el 12 d'octubre també marcaria el punt de partida de la resistència indígena que, malgrat ser sufocada a sang i foc, culminaria tres segles després amb una rebel·lió independentista que s'estengué per tot el continent americà i que sepultaria per sempre l'imperi espanyol.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
ahir a les 21:14 h
Tolstoi també podria haver dit que totes les democràcies felices s'assemblen i les desgraciades ho són cadascuna a la seva manera. La democràcia española és una democràcia feliç com tantes democràcies occidentals mentre que la democràcia catalana és infeliç i desgraciada d'una manera força particular. El malviure evident que provoca la democràcia catalana – paradoxalment és un malviure que s'accentua en els que més creuen en ella - és possible que tingui l'origen en el material plàstic amb que aquesta democràcia ha estat concebuda, pactada i aplicada.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
ahir a les 18:01 h
Si les enquestes diuen que el PP aconseguirà una majoria suficient per governar a les properes eleccions, o, més ben dit, arribarà a la majoria absoluta a les Illes, hem de pensar que els seus dirigents aspiren a ostentar el poder. Si el seu màxim dirigent, José Ramón Bauzá, fa unes declaracions en les quals manifesta que quan governi derogarà la Llei de Normalització Lingüística, encara que hores després rectifiqui i digui que el que farà serà modificar el Decret de Mínims de l’ensenyament de i en català, encara que ell negui que el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer siguin català, i vol que només aparegui que s’ensenyarà en aquestes modalitats, vol dir que ens trobam davant un possible president del Govern de la Comunitat que és un ignorant en temes de llengua i que és un perillós provocador, quan vol modificar unes lleis i/o decrets que han proporcionat pau i convivència a les Illes durant els darrers 30 anys.
Llegir-ne més
Ricard Biel
10 d'octubre de 2010 23:58 h
Al novembre es veurà. S'acosta l'estocada final a la nació. Per fi el tan prolongat suïcidi. Inconscient, involuntari, però suïcidi al capdavall. La cruel realitat, l'empobriment brutal a tots nivells, la desaparició efectiva d'aquest país va pel seu compte, sorda, molt per davant de la imbecil·litat de la seva gent. I ja que hem de morir i no tenim pebrots de clavar-nos la punyalada, m'alegro d'aquest càncer mortal que ho farà per nosaltres, ignorant l'eterna inòpia dels catalans, acabant d'una vegada amb la fastiguejant marejada de perdiu nacional.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
10 d'octubre de 2010 18:26 h
La decisió del Conseller d’Economia i Finances de buscar liquiditat entre els ciutadans amb l’emissió de bons al 4,75% seria una molt bona noticia pels ciutadans, sobretot si les entitats financeres no cobrant comissions d’usura i si tot plegat fos una qüestió puntual, però malauradament la decisió forma part del drama que viuen les finances de la Generalitat. L’emissió de bons va acompanyada d’una altre decisió de molt negatives conseqüències per la ciutadania, tal i com publicava en un breu el diari La Vanguardia aquest dissabte.
Llegir-ne més
Actualitat Opinió Blogs
Cap comentari
Veure llistat de blogs
3
110