Logis Penedes, un model i un procés contra el territori

Aquest divendres passat,l'eurodiputat Raül Romeva, l'actual diputat Daniel Pi i jo mateixa vam pujar fins a la Torre de Guaita de Banyeres per presentar públicament les al·legacions d'ICV al PDU del Logis Penedès. Aquesta era una manera de visualitzar que cal aturar el procés de redacció del Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès, per insostenible, per alteració substancial de l’estructura territorial i per no respondre als criteris de participació ciutadana.
Precisament en aquest darrer tema es troba un dels nusos gordians -per dir-ho així- d'aquest PDU. D'infraestructures que tenen rebuig ciutadà n'hi ha moltes però la tasca política s'hauria d'encaminar a minimitzar aquesta oposició, obrint els projectes a la participació de manera transparent (simplement complint el conveni d'Aarhus), fent pedagogia i escoltant totes les posicions...I si el procés té èxit el que s'aconsegueix és transformar "l'aquí no" en "així sí".
Contràriament a aquesta manera d'actuar la gent del territori s'ha sentit no només poc escoltada si no menystinguda en haver-se incomplert compromisos tan senzills com el que va assolir Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de dialogar amb el territori abans d’impulsar el projecte del Logis.

El passat que persisteix: cens d'iconografia franquista

Plaques del Ministeri de la Vivenda, monolits, escuts, emblemes, murals amb la cara del dictador, rètols viaris, etc...Fa uns dies el Memorial Democràtic presentava el cens de la simbologia franquista que s'ha realitzat a 185 municipis de Catalunya i que ha permès identificar un total de 3.647 mostres, de les quals 621 es troben a la demarcació de Tarragona.
Més enllà de la importància que té un estudi d'aquestes característiques, pensant en la gran quantitat de símbols d'aquella fosca nit que encara persisteixen en el nostre espai quotidià em venen a la memòria uns versos del poeta Màrius Torres (del qual enguany per cert se celebra el centenari): "Jo vull la pau però no vull oblit" i aquest cens és una excel·lent manera que coneguem de manera rigorosa i exhaustiva l'estat actual d'aquesta qüestió i informem sobre les possibilitats per encetar actuacions al respecte. I és que com no podia ser d'una altra manera el cens és una eina per establir uns criteris bàsics d’actuació per configurar una política pública sobre el tractament de la simbologia franquista. Per això, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha encarregat a un grup d’experts un informe amb criteris generals i recomanacions d’actuació. L’estudi recomana, per exemple, la substitució de totes les plaques d’habitatge, la retirada de totes les plaques que senyalitzen carrers o places, la retirada de tots els relleus amb l’àliga imperial i la retirada, on en alguns casos la senyalització, dels monuments amb simbologia franquista. Amb aquests criteris d’actuació les administracions tindran més eines per aplicar la legislació actual referent a la memòria democràtica i a aquest tipus de símbols (Llei de Memòria Històrica). És una sort disposar d'una legislació que ampari aquestes actuacions i ens marqui els objectius sota els quals poder treballar.
Cal recordar que no fa pas tant no disposàvem d'aquest recurs i que molts municipis van patir una autèntica problemàtica per retirar altres honors al dictador potser no tant evidents i manifestos però sí importants com eren les medalles d'or dels municipis. En la il·lustració, rescato pels curiosos la campanya que la gent de Reus va haver de posar en marxa per retirar la medalla a Franco. Per sort ho van aconseguir ja fa temps, l'any 2004.
Tant de bo el cens del Memorial serveixi perquè aquest altre llistat del Memorial sigui només història.

Obeir a Deu abans que a la llei? No estem d'acord

Avui la premsa dóna detalls econòmics i anecdòtics sobre la mini-visita del Papa a Barcelona. Sembla mentida que una estada tan curta generi tal nivell de despesa i de trencament del ritme de la ciutat. Llegint els diaris queda clar que el cost d'aquesta visita la paguem entre tots i que hi ha una confusió sobre el Papa visita Barcelona en qualitat de cap d'estat, "Sobirà de l'Estat de Ciutat del Vaticà" o de cap de l'Església Catòlica. Aquesta ambigüitat farà que rebi tractament de Cap d'estat però que exerceixi com a líder religiós. Comencem, doncs, malament.
Però és que a més la visita de Ratzinger ha estat precedida de declaracions del Papa i dels seus càrrecs eclesiàstics totalment inoportunes i desafortunades. No parlaré ja del seu tractament del tema dels abusos sexuals per part de l'Església on -situant-se per damunt de l'estat de dret- opta per la penintència com a via de reparació. No m'aturaré tampoc en les seves recents paraules al Regne Unit on ha comparat ateisme i nazisme. No parlaré tampoc de la crida de Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, per desobeir la llei de l'avortament, llei que no obliga ningú sinó que reconeix un dret. La llista podria ser interminable...

Tinc clar que Ratzinger representa l’església catòlica responsable de no col•laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, la segregació a l’escola, condemnar l’avortament en qualsevol cas i oposar-se a la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. I també la llista podria seguir.

Vagi per endavant el meu respecte (i el del Consell Nacional d'ICV que ha aprovat una resolució sobre la visita) amb els cristians i cristianes de base que mostren públicament el seu desacord amb les actituds antidemocràtiques de la jerarquia eclesiàstica però el Papa que visita Barcelona les properes setmanes és un Papa que nega aquestes realitats i demana desobediència a les lleis de l'estat democràtic. Les de tots i totes siguem o no creients. Per aquest motiu està més que justificat que donem suport a la manifestació del 4 de novembre per rebutjar la seva visita.

Cementiri nuclear, sense por al compromís

Tal i com ens havia demanat la Coordinadora Anticementiri Nuclear a tots els partits polítics, ICV ha fet un pas endavant i ha signat el compromís segons el qual rebutja l'ATC a Catalunya. El Joan Herrera ha estat taxatiu: "Si depèn d'ICV el cementiri no vindrà a Ascó". Potser és hora que el silenci de Mas i Montilla es trenqui i li diem de manera unitària a Zapatero que Catalunya -i especialment les nostres comarques- ja han pagat amb escreix la seva quota de solidaritat en el tema nuclear.

29 de setembre, vaga de la dignitat

Article publicat al TOT Tarragona.cat

ICV-EUiA dóna suport a la vaga general del dia 29 de setembre, convocada pels sindicats contra la reforma laboral. Veiem com el Govern del PSOE, amb el suport de CiU, ha aprovat una reforma laboral injusta pels treballadors i treballadores perquè retalla els seus drets, i inútil per crear ocupació, perquè facilita l’acomiadament.

El Govern central, amb el suport habitual de CiU, ha fet un gir antisocial en la seva política econòmica: l’edat de jubilació als 67 anys, la congelació de les pensions, la reducció del sou dels empleats públics, apujar l’IVA. Ara, la reforma laboral i, de manera imminent, allargant el període de càlcul per tenir opció a una pensió... Sembla difícil que, després de tot això, Zapatero pugui tornar a mirar a la cara als treballadors.

Els mateixos que s’han beneficiat del model de la bombolla immobiliària, els especuladors, la CEOE i els bancs, reclamen ara una política de retallades, volen fer passar per l’adreçador a la majoria, als treballadors i treballadores, els autònoms i també les petites i mitjanes empreses. La vaga convocada per a aquest dimecres és la vaga dels que no han creat la crisi, però l’estan pagant. El govern del PSOE actua en nom dels mercats, i intenta argumentar que la retallada social seria impopular però necessària, perquè no hi ha alternativa. No és cert. No és veritat. Volen que ens resignem, que tinguem por. Però una retallada com la del PSOE d’ara no l’ha fet ningú més a Europa.

Sortir de la crisi no serà fàcil, ni ràpid. Però podem fer-ho amb idees que la dreta desconeix i el PSOE ha abandonat: una sortida a la crisi justa i solidària. Per dignitat, el 29 de setembre, tothom a la vaga!

Mauthausen, en la memòria i permanent reflexió

Amb motiu de la inauguració de l'Exposició "“MAUTHAUSEN. L’UNIVERS DE L’HORROR” a la Sala Dolors Martí dels Serveis Territorials del Departament d'Interior, Participació i Relacions institucionals a Tarragona, unes reflexions que m'agradaria compartir amb tots i totes.

La brutalitat dels camps d’extermini nazis, és i ha de ser un tema de permanent reflexió ja què ens interroga sobre la condició humana, sobre com una societat en principi civilitzada pot esdevenir en una experiència històrica d’una inhumanitat absoluta. Però, aquesta reflexió que desitgem permanent, sovint enfoca el punt d’observació en la conducta i brutalitat exercida pel feixisme governant, que es centra en els anys de la segona guerra mundial; però en molt poques ocasions s’atenen les raons que van permetre aquesta barbàrie.
Breument vull centrar-me en aquest període previ a la Segona Guerra Mundial. La perversió dels camps d’extermini ens dona l l’oportunitat de constatar la decadència moral del poble que permeté, fins i tot per les urnes i amb l’esquer d’un discurs xenòfob, l’arribada al poder de Hitler i el partit nazi.

A gran trets el feixisme i la segona guerra mundial van ser conseqüència d’una gran crisi del capitalisme, la del crac del 29. La humanitat no va conèixer els camps d’extermini fins l’entrada en ells de les tropes aliades. Les democràcies occidentals portaren una política d’apaivagament suïcida davant de les agressions dels estats feixistes. L’abandonament de la II República amb la política de “no intervenció”, les concessions que arribaren als acords de Munic, on el conservador britànic Chamberlain i el francès Daladier oferiren en safata a Xtecoslovàquia; el desprestigi de la Societat de nacions davant l’agressió de Mussolini a Etiòpia (pensaven els demòcrates ingenus que aquest, Mussolini, no seguiria a Hitler a causa d’una discrepància menor sobre el futur d’Austria); o les quatre lleis de neutralitat imposades a Roosvelt pel aislacionista senat Nord Americà, que evità l’ajut als xinesos en la seva guerra amb el Japó imperialista, etc, etc, etc. La història va ser inevitable i l’horror d’aquell procés colpeix permanentment la humanitat.

Allò que millor explica el caràcter violent del feixisme ho tenim en els camps d’extermini. Com la desigualtat inherent al sistema capitalista la trobem en veure aflorar fenòmens en principi marginals, com els ghettos urbans a les nostre grans ciutats opulentes. I la crisi econòmica actual reforça un fenomen recurrent: el parany del racisme. La por i la incertesa pel futur genera un brou pervers: avui tenim la noticia de l’entrada de l’extrema dreta xenòfoba al parlament suec (el que era un paradigma de societat avançada i de l’estat del benestar); l’atac racista als gitanos romanesos pel president la la República Francesa; i per no anar tant lluny les passejades per Badalona dels líders del nacionalisme conservador i espanyol . En un moment de crisi el racisme esdevé reclam i cal actuar davant d’ell amb coratge i no caure amb els errors de les democràcies occidentals davant del feixisme.

Però en parlar dels camps d’extermini cal recordar també que Mauthausen també va voler exterminar la disidència política, i per això van morir i sofrir tants republicans catalans i espanyols, entre ells gent propera de les nostres contrades.
Per això m'agrada que aquest tipus d'actes serveixin també per reivindicar la seva memòria : van ser persones que saberen oposar-se, oferint les seves vides, a la barbàrie, què encara avui els què sobreviuen com la Neus Català , mantenen els seus principis i ideals essent per a tots i totes nosaltres un exemple perenne de dignitat.

Valors què fan ciutat vs fonamentalisme catòlic

Aquest any, la Diada de Catalunya per a mi ha estat diferent, a més d’assistir com cada any als actes més institucionals, he tingut la sort de compartir amb l’alcalde, regidors/es, veïns i veïnes de Cambrils un esdeveniment especial.
En el Parc del Pescador, un espai emblemàtic de la ciutat, l’ajuntament ha instal•lat 5 monòlits senzills de ferro, associats a la data de l’11 de setembre i què representen valors què fan ciutadania. Cinc estructures què esdevenen espais de memòria democràtica i que fan pedagogia de ciutat donant noms als carrers què creuen el Parc i recordant d’alguna manera les darreres paraules de Salvador Allende abans de ser assassinat.
Els cinc espais són :
L’Alameda Salvador Allende
Torres Bessones Promenade
Avinguda de la Pau
Passeig Lluís Companys
Rambla 11 de setembre

Davant d’aquestes iniciatives què aposten per la convivència, pels valors laics i democràtics, què han d’impregnar la vida civil, les declaracions de l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol, membre de l’Opus Dei, cridant a la desobediència de la llei de l’avortament, em semblen encara més inadmissibles i em reforcen amb la necessitat de seguir lluitant per la verdadera laïcitat de l’estat i les institucions.