Per Tots Sants tindrem l'Alfons López Tena per Girona i farem tots plegats una passejada per la Fira del dibuix i anirem a dinar plegats, us hi esperem !

Convenció Nacional de SI (24/10/2010)

MÉS DE 1.500 “SOLIDARIS” A LA PRIMERA CONVENCIÓ NACIONAL DE SI


En la primera Convenció Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència, celebrada avui al Palau de Congressos de Catalunya, s’ha aprovat per 894 vots a favor, 2 en blanc i cap en contra el Manifest Electoral de la coalició.

A l’hora de la votació del Manifest hi havia 868 adherits a l’auditori però, al llarg del matí la xifra d’adherits i simpatitzats ha anat creixent fins a superar les 1.500 persones.

Després de l’aprovació del Manifest, alguns dels representants dels partits que formen la coalició (Els Verds-Alternativa Verda, Catalunya Nació Independència, Partit Republicà Català, PSAN, Democràcia Catalana i Solidaritat per la Independència) han fet un breu parlament. Així, Santi Vilanova, en representació dels Verds-Alternativa Verda, ha destacat que “l’estat al que espirem ha de ser ric en qualitat de vida” i és per això, que aposten per una política ecològica per preservar el Medi Ambient.

El líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), Josep Guia, ha reconegut: “Ara no només han de ser els valencians que parlin de SI sinó que tots vosaltres en parleu com si fóssiu valencians” posant de manifest la importància d’aconseguir la unitat dels Països Catalans. Agustí Soler, del Partit Republicà Català, ha assegurat que “la grandesa de les nacions es mesura segons la seva gent, fomentem doncs, els valors de la pau, dels drets de les persones i dels drets humans”.

Tot seguit, Anna Arqué, número cinc de SI per Barcelona, ha donat el tret de sortida als parlaments anunciant les entitats socials que eren presents a la Primera Convenció Nacional de SI i donant la paraula als membres de partits internacionals com l’N-VA de Flandes, representat pell seu portaveu, Jan Jambon, que ha destacat que la seva presència a la Convenció Nacional de SI es deu, sobretot, a una qüestió d’afinitats amb Catalunya: “No sóc aquí només com a membre del partit sinó també com a nacionalista flamenc perquè hi ha moltes similituds entre ambdós territoris”.

I és que Jambon ha donat suport al projecte polític encapçalat per Joan Laporta assegurant que “sóc aquí per la lluita pacífica i la llibertat”. Per la seva banda, Brice La Fontaine, secretari general d’Unitat Catalana, partit amb el qual SI ha signat un acord de col·laboració, ha posat sobre la taula la marginació que pateix el catalanisme a la Catalunya Nord, però ha destacat que gràcies a la tasca del seu partit s’ha donat més visibilitat al català en l’esfera pública.

En el seu torn de paraula de l’escriptora Isabel-Clara Simó, número 4 de SI per Barcelona, ha advertit que “això està bullint d’independència i per tant, està a punt”, no obstant ha reconegut que “potser ens deixarem alguna rascadeta però, el camí està començat i qui no ho vulgui veure que s’hi posi fulles” i ha recordat davant dels més de 1.500 adherits i simpatizants de SI que “els enemics d’una Catalunya Independent serien els espanyols, els catalans espanyolistes i els independentistes puritans que sempre tenen un però a l’hora d’anar cap al camí de la llibertat”.

Tot seguit ha arribat el moment de presentar els candidats de les quatre circumscripcions, els caps de llista de les quals han elogiat les seves llistes. En aquest cas, el candidat de SI per Girona, Toni Strubell, ignora “el segle que representen les altres formacions, però SI és l’opció independentista del segle XXI”. Strubell ha explicat que la llista per Girona és transversal i ha reconegut que “allò que més il·lusió em fa és que hi hagi persones tan importants des del principi fins al final” a la vegada que ha destacat que Núria Cadenes tanqui la llista que ell encapçala.

D’altra banda, el cap de cartell per Tarragona, Hèctor López Bofill, ha assegurat que “aconseguirem els 68 diputats que calen per la independència” perquè “som l’esperança, la il·lusió i la veritat” i ha destacat que la seva llista és diversa amb “gent competent que estima la terra”. I Francesc Xavier Segura, que encapçala la llista per Lleida ha ha insistit que “la gent de SI és valenta perquè s’ha aferrat a l’oportunitat d’estirar cap a la independència a persones com jo i hem aprovat el manifest electoral que ens diu com hem d’anar i allà on volem anar”.

Els darrers candidatsen intervenir han estat els promotors del projecte de SI. El número tres per Barcelona, Uriel Bertran, ha explicat que “el 27 d’octubre farà tres mesos que existim i si amb aquest temps hem estat capaços d’aconseguir tot el que tenim, en quatre mesos, el dia de les eleccions, el 28 de novembre, podem aconseguir la majoria”. Bertran ha alertat que “intentaran frenar-nos, però serà massa tard perquè aquest moviment no som nosaltres sinó el poble català” i precisament, “d’aquest moviment sortiran les persones que dirigiran el país”. El candidat de SI, referint-se a l’himne de Catalunya, ha recordat que “el 28 de novembre Catalunya podrà començar a ser de nou rica i plena, tornarà la lluita dels nostres avantpassats i anirem pels 68 diputats”.

Alfons López Tena, número dos per Barcelona, ha destacat que “aquí hi som els que hem de sostenir el cor bategant que és l’esperança de Catalunya”. López Tena també ha assegurat que “ara és el moment de treballar per la llibertat de Catalunya” i és que “no hem de deixar un altre generació sota Espanya”.

I, finalment, el candidat de SI a la presidència de la Generalitat, Joan Laporta, ha defensat la independència com a solució a la crisi global i ha explicat com va néixer la coalició que encapçala: “He posat la meva notorietat al servei del país perquè com a català tenia l’obligació de fer-ho però, el detonant per l’aparició de SI va ser la visita de l’Uriel Bertran i l’Alfons López Tena que van fer renúncies molt importants” i també “la mobilització del 10 de juliol que no anava en contra del Tribunal Constitucional (TC) sinó que es cridava independència”. Precisament, Laporta ha donat gràcies al TC “perquè ens ha ensenyat la via que hem d’agafar” i és que amb un estat lliure “Catalunya no perdria 22.000 milions d’euros l’any” xifra que representa el 10% del PIB català.

Laporta ha insistit que la independència s’aconseguirà “a través de la via pacífica i democràtica” i ha demanat a tots els adherits i simpatitzants “coratge i audàcia” per aconseguir la llibertat. “El dia després de la independència els catalans aniran a treballar com sempre amb l’única diferència que estaran governants per algú que pensa en els seus interessos”, ha detallat el candidat de SI a la presidència de la Generalitat.

Laporta ha afegit que la classe política “només s’ha dedicat a plorar i això s’ha de castigar a les urnes, democràticament” ja que “després de la vergonya que ens han fet passar amb l’Estatut ara ens diuen que el desenvoluparan per la porta del darrera, cosa que els catalans no acceptem perquè anem amb el cap ben alt”, ha advertit. El cap de llista de SI ha destacat que “serem independents quan les dones ho vulguin ser, ja que tots els grans països són un matriarcat i elles són les que donaran vida a la independència”. Amb tot, Laporta ha afirmat que “jo no vull que els meus fills siguin independentistes, tenim tot el dret a la recerca de la felicitat”.

L’acte ha acabat amb tots els candidats de SI sobre l’escenari amb el cant dels Segadors.

Moltes gràcies a totes i a tots per fer possible aquesta gran Convenció Nacional

Visca Catalunya lliure!




Strubell: "Laporta està essent linxat pels intolerants"


Acte multitudinari al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols en la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència. Més de 400 persones van escoltar i aplaudir les intervencions dels diversos ponents en l’acte.

En primer lloc, Joan Sala, coordinador de SI al Baix Empordà, va explicar la força i el sentit del missatge de la coalició a les comarques gironines. Sala va donar el torn de paraula a Uriel Bertran, que va recordar que “tres quartes parts dels estats del món han aconseguit la independència a la segona dècada del segle XX i a principis del XXI”. El número 3 de SI per Barcelona va recordar que la força de les consultes independentistes i de la manifestació del 10 de juliol és “imparable”. Posteriorment, Alfons López Tena va advertir que res ni ningú “podrà aturar la voluntat democràtica de la població” i va recordar que “no podem lluitar contra la crisis sense tenir competències fiscals”. El número 2 de Solidaritat Catalana per la Independència a Barcelona va afegir que “després de trenta anys de democràcia, de dos Estatuts, el darrer un autèntic fracàs, només ens queda la independència”.

El cap de llista per Girona, Toni Strubell, va dedicar unes paraules a Joan Laporta davant “el linxament iniciat pels intolerants” i va explicar, amb detall, les mancances que viuen les terres gironines per incompetència del govern espanyol “i també dels nostres polítics catalans”. En aquest sentit va destacar, per exemple que la Nacional II al seu pas per les comarques gironines “és un autèntic frau i d’això Madrid no en té la culpa ja que fa trenta anys que hi havia la necessitat que aquesta via es convertís en autovia i avui en dia, amb més de 25.000 cotxes diaris i 3.000 camions que passen per aquesta carretera, estem igual”. Strubell va ser ben clar quan va dir “que hi ha empreses relacionades amb CiU que han vetat la construcció d’una autovia per poder mantenir l’autopista a preu d’or”. Strubell va cloure la seva intervenció recordant que SI “és una eina bàsica de futur per als gironins”.

Va tancar l’acte Joan Laporta, candidat de SI a la presidència de la Generalitat de Catalunya, que va agrair als companys de partit “sentir-me un privilegiat per estar cada dia al vostre costat”. Laporta va deixar ben clar que Solidaritat Catalana per la Independència “és l’única opció de canvi pel país; la resta són recanvis” i, en la mateixa línia exposada anteriorment per Toni Strubell va recordar que “no tot és culpa només dels governs espanyols sinó dels polítics actuals catalans que volen mantenir viu el seu establishment”. Joan Laporta va fer saber a tothom que “estem més forts que mai” i va acabar recordant que “ens queda un mes per decidir la Catalunya de les futures dècades”.


Convergència va refusar el concert econòmic fa 30 anys


Ramon Trias Fargas va aconseguir l’any 1982 el compromís del ministre espanyol Jaime García Añoveros d’obtenir el concert econòmic per Catalunya i va ser refusat per Jordi Pujol.

Strubell ha fet aquestes afirmacions després de l’acte d’homenatge a Ramon Trias Fargas en el 21è aniversari de la seva tràgica mort i que es va celebrar divendres al vespre a l’Hotel Carlemany de Girona. L’acte d’homenatge, presentat per Mercè Escarrà (candidata del Gironès per Solidaritat Catalana per la Independència -SI-) va comptar amb la presència de Narcís Oliveres (ex-senador de CiU i amic personal de Ramon Trias Fargas), Elisenda Paluzie (degana de la Facultat d’Economia de la UB) i Toni Strubell i Trueta (nebot de Ramon Trias Fargas i cap de llista de SI per Girona). A l’acte també van estar presents la seva vídua, Montserrat Trueta, acompanyada dels seus fills Toni, Kati i Mireia i altres familiars.

L'ex-senador de CiU Narcís Oliveres ha explicat que els seus anys més feliços en política van ser els que va col·laborar colze a colze amb Trias Fargas. Oliveres ha destacat que la capacitat mental de Ramon Trias Fargas era extraordinària i l’ha qualificat de “patriota de pedra picada” destacant la seva aportació de que “ser català és la voluntat de ser lliure” i que “Catalunya serà la pàtria de la llibertat o no serà”. Oliveres l’ha titllat de “referent pels sobiranistes catalans”.

Per la seva banda, Elisenda Paluzie ha recordat l’impuls de la investigació econòmica del Ramon Trias Fargas catedràtic d’Hisenda Pública de la UB. Paluzie ha defensat Trias Fargas com un precursor de tot el debat, ara polític, del finançament de la Generalitat de Catalunya. El seu pensament denuncia clarament “el curs dels esdeveniments previsibles” i de com “Madrid vol frenar la nostra autonomia financera” i com des de Catalunya “ni tenim habilitat ni decisió per resoldre”. Segons Paluzie, Trias Fargas ja va advertir que el centralisme espanyol ens estaria esperant amb l’escanyament financer.

Així mateix, Paluzie ha aprofitat per recordar que hem caigut novament en la trampa, ja que l’Estatut aprovat per les Corts espanyoles deixa clar que és l’Estat qui té la clau dels nostres recursos i que “som presoners de la LOFCA i de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que es dedica a refermar punt per punt que els mecanismes d’anivellament i solidaritat els fixa l’Estat i la bilateralitat en matèria econòmica és il·legal”. Per aquest motiu Paluzie troba absurd tornar a començar un procés que ja es va iniciar el 2006 amb la reforma de l’Estatut ja que si els partits catalans no van ser capaços de defensar un model de finançament just com el de l’Estatut del 30 de setembre amb la força que donen el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya la proposta actual que fa CiU d’apostar pel concert econòmic seria qualificada avui dia pel mateix Trias Fargas com una “cortina de fum”. En aquest moment de la seva intervenció Paluzie ha volgut recordar com el polític basc Xabier Arzallus diu a les seves memòries que a “Convergència estaven deprimits perquè en el primer míting de l’any 1980 Trias Fargas ja havia parlat de l’Estat Català com a futurible”.

Per acabar, Toni Strubell ha vindicat la figura del seu oncle de qui ha dit que l’any 1982 “i això no hi ha gaire gent que sembli recordar-ho” en Ramon Trias Fargas havia aconseguit l’acord de Jaime García Añoveros per obtenir el concert econòmic per a Catalunya. UCD hi estava d’acord, ha dit Strubell. En declaracions un cop finalitzat l’acte Strubell ha afirmat que ell estava amb Ramon Trias Fargas en el moment en el qual li va comunicar telefònicament al President Pujol que havia obtingut aquest compromís del ministre espanyol. La resposta de Jordi Pujol va ser oposar-se al concert econòmic perquè “no seria ben vist per la població que administréssim els nostres impostos”.

Strubell ha finalitzat l’acte, que ha comptat amb la presència d'una setantena de persones, entregant un ram de flors a la vídua de Ramon Trias Fargas i ha afirmat que “és des d’aquesta perspectiva, crec, que cal albirar avui l’obra i el pensament de Ramon Trias Fargas. És el més proper que hem tingut a un home d’Estat, de l’alçada dels qui, espero i confio, vagin sortint de les files de Solidaritat Catalana en la propera legislatura al Parlament de Catalunya”.


Girona, 22 d’octubre de 2010


Entrevista a Toni Strubell a Ràdio Blanes




Us deixo amb l'entrevista que em van fer ahir a Ràdio Blanes, al programa "Onades" que dirigeix la Mercè Caudet abans de la presentació de Solidaritat Catalana a la Biblioteca Comarcal. Va estar molt bé !


Fira de Sant Lluc i crisi


Acudir a la fira agrícola de Sant Lluc a Olot enguany no ha estat precisament una experiència engrescadora. D'acord, el dia era bo i lluïa un sol que el passat dia 11/12 havia faltat a la Garrotxa on les pluges feren crèixer el Fluvià, no fins al punt de fer-lo "passejar pels carrers de la ciutat" com diu la cançó. Doncs perquè no era engrescador? Perquè la crisi de la nostra muntanya s'hi ha fet palès.

Els preus de producció s'hi han disparat i el tema dels ajuts i les quotes no rutllen. "Molta paperassa per no res" deia un criador de cavalls. Poca presència d'exhibidors de bestiar, molt menys que fa uns anys. Trist, perquè tot plegat és mostra que no hi ha renovació de gènere i pocs joves per fer-hi el relleu. Un jove ramader d'Ugassa comentava amb un de 58 anys la desesperant situació de la ramaderia de muntanya. Afegia el darrer que tampoc es posen d'acord els propis interessats i no remen en la mateixa direcció. Pel que fa a la Fira del Dibuix, tres quarts del mateix. La crisi ha fet que molts metres d'expositors s'hagin "estalviat", essent la carpa del Parc més petita que mai, segons un artista. Poc públic a les hores que solia haver-hi més gent.Arrisquem de perdre la nostra agricultura i la nostra pedrera d'artistes garrotxins. Cal actuar en tots els fronts.


CANDIDATS: Entrevista a Andreu Garriga


Seguim amb les entrevistes als candidats i ara és el torn de l'advocat gironí Andreu Garriga, candidat de Solidaritat Catalana per la Independència per Girona.

Entrevista a Andreu Garriga


Toni Strubell deixarà de ser soci del Barça


El cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència a Girona, Toni Strubell, ha assegurat que "no penso continuar sent soci d'un club amb una junta fratricida i que retrocedeix en catalanisme, que busca la divisió i que fa política per sotamà" després que l'Assamblea de compromissaris del FC Barcelona decidís portar l'expresident del Barça i líder de la formació independentista als tribunals per la mala gestió econòmica del club.

En un article publicat a la web de Solidaritat, Strubell ha citat Franco: "joven, haga como yo, no se meta en política" i ha apuntat que "potser si Sandro Rosell hagués estat més jove, hagués estat un receptor ideal per a aquest consell que Franco solia donar amb característic paternalisme. Al llarg de la vida hi ha certes coses que veiem amb cada vegada més prevenció. Com quan algú ens diu 'et vull dir amb tota franquesa...' o 'sincerament, el que penso és que...' Quantes vegades aquestes entradetes no són un avís que el que les seguirà serà una allau de faltes a la veritat? Una cosa semblant és el que penso -no puc evitar-ho- dels que diuen que Laporta era dolent perquè "feia política" i Sandro Rosell és bo perquè "no fa política" (com recomanava Franco, potser?)".

En aquest sentit, ha dit que "el Sr. Rosell ha descrit la votació com 'els tres minuts més importants de la història del Barça'. No volia dir els tres minuts més importants de la campanya de CiU 2010? I jo que pensava que els tres minuts més importants de la història del Barça els havíem viscut a Wembley i Roma!! En tot cas el que cal valorar d'una votació tan renyida, en un moment de tanta politització, és que potser molta gent dóna suport a Laporta. O no?"

Per últim, Strubell demana "¿què és més polític, que el Barça doni suport a la Plataforma per la Llengua o que el primer viatge del nou president sigui a Extremadura per demanar disculpes?¿Què és més polític, que després de 70 anys Barça TV hagués fet un documental sobre Josep Sunyol o que aquest president del Barça hagués romàs tants anys a la foscor més gran, sense que l'actual junta hagués tingut un sol record per ell el 6 d'agost? ¿Què és fer política, parlar davant les penyes bàsicament en català o fer-ho íntregrament en castellà? ¿Què, en definitiva, és "fer política"? No és hora que ho demanéssim i ens ho demanéssim. ¿El que Franco no volia que es fes o el que fa Sandro Rosell? ¿No és el mateix?"