Ningú dubta que el proper 28 de novembre Catalunya iniciarà una nova etapa. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la crisi econòmica han accelerat la necessitat d’un nou horitzó de país compartit àmpliament. La composició del mapa polític del Parlament serà determinant, doncs, per a marcar el camí per on transcorrerà aquesta nova etapa com a país.
Les diferents enquestes mostren una sèrie de riscos probables que hauríem d’evitar. En primer lloc, la possibilitat d’un acord de govern CiU-PP -o d’una col·laboració estable al Parlament, que ve a ser el mateix- suposaria una involució en termes nacionals i socials. En l’avenç nacional, perquè seria tornar a la dinàmica de la darrera legislatura de Jordi Pujol en què el suport governamental tenia com a garantia l’aturada de tots els projectes de construcció nacional. En la qüestió social, la deriva tatcheriana que han anunciat tant una força com l’altra pot comportar un augment de les desigualtats a Catalunya i la supressió de l’esforç portat a terme en els darrers anys per dotar el país d’uns serveis públics de qualitat. I tot plegat, si es produís aquesta situació, amb la torna del suport de CiU al PP al govern de l’estat. En segon lloc, una sociovergència tàcita pot suposar no només l’aturada del procés de construcció nacional, sinó un pas enrere en grans reptes que s’han assolit aquesta legislatura, massa vegades a contracor del PSC i amb la posició contrària o suport tímid de CiU, com la llei del cinema, la de vegueries o la de consultes, la llei d’acollida…
Superar aquests riscos, i garantir una majoria parlamentària compromesa amb l’exercici del dret a decidir, només és possible si Esquerra és forta la propera legislatura. L’aplicació de la llei del cinema, continuar legislant superant la sentència del TC sobre l’Estatut o l’aposta decidida per iniciar el camí cap a l’autodeterminació no serà possible si el PP supera a l’independentisme i es converteix en l’àrbitre de la política catalana. Aquest és el repte: que l’independentisme condicioni i marqui la propera etapa històrica del país.
(article publicat a Tribuna Catalana)
El poeta Pere Quart era —com nosaltres— d’una pàtria tant petita que la somniava completa. Una nació completa, en un món global, ho és si és capaç de participar del món, amb la seva identitat, economia i societat civil. Per aquesta raó Esquerra ha obert delegacions de la Generalitat a l’exterior, ha convertit Catalunya en la nació sense estat pionera en convenis signats amb organitzacions internacionals, i ha fet present la realitat del nostre país als principals centres de poder del planeta. Aquesta tasca, vital per al nostre desenvolupament econòmic i cultural, també ho és per al procés d’independència que promovem. Només si som coneguts podrem ser reconeguts quan una majoria de catalans vulgui constituir-se en un estat independent.
Malgrat que el debat sobre la independència és un dels elements de l’agenda de la campanya electoral del 28-N, encara es manté en termes superficials, sobretot pel què fa als posicionaments de CiU i PSC. Un dels indicadors d’aquesta superficialitat és l’associació explícita o implícita entre independència i fractura social que es desprèn d’algunes declaracions de dirigents d’aquests dos partits.
La convocatòria de vaga general realitzada per les organitzacions sindicals per demà mereix del màxim suport i implicació de la ciutadania, perquè és una mobilització davant les mesures en política econòmica del govern Zapatero, una oportuntitat de redirigir els aspectes de la reforma laboral més lesius per als assalariats i la possibilitat de condicionar la reforma de les pensions que vol presentar el govern espanyol abans d’acabar l’any.
L’acceleració de la globalització en els darrers anys està caracteritzada, en bona part, per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La facilitat amb què la informació circula d’una punta a l’altra del món és l’element que marca un abans i un després en la nostra societat. Des de les guerres televisades fins a la informació al minut sobre uns acords polítics, la immediatesa amb què vivim els esdeveniments públics canvia la nostra manera de veure el món i de participar-hi.
En aquesta darrera legislatura he tingut el privilegi de treballar com a diputat al Parlament en representació de les JERC, el jovent independentista. Una feina que hem fet amb la màxima dedicació i amb els mateixos valors que mouen la militància de les JERC, com el treball en equip, la fermesa i la defensa del nostre projecte d’emancipació juvenil, social i nacional, amb resultats com l’aprovació de la Llei de consultes populars, la del dret a l’habitatge o la de polítiques de joventut en les properes setmanes.
