L'alcalde de Vilanòva de Magalona (Occitània, actualment a l'Estat francès) no està disposat a acatar la sentència del tribunal de Montpeller que l'obliga a retirar o reformular els rètols en occità que anuncien l'entrada al municipi del Llenguadoc-Rosselló. La setmana passada dèiem que el magistrat recorda a la sentència que "el francès és la llengua de la república" i que "s'ha d'usar en totes les informacions públiques" perquè totes les inscripcions a la via pública han de ser en francès malgrat que s'accepten "traduccions de la llengua francesa [...] si existeix un interès general que ho justifiqui". Ara, segons informat Nationalia, l'alcalde de Vilanòva de Magalona, Noël Ségura, ha dit que no només no retirarà els rètols sinó que es planteja recórrer la sentència i explica que el departament d'Aveyron s'ha compromès a retolar totes les indicacions de les carreteres en francès i en occità.

El líder del PP i segons les enquestes futur president espanyol, Mariano Rajoy, ha recordat que el concert econòmic per a Catalunya "faria inviable l'Estat" perquè "juntament amb Madrid genera la major part del PIB". Així ho ha assegurat avui en declaracions a "Els matins de TV3". Rajoy coincideix així amb el director del diari espanyol El Mundo, Pedro J. Ramírez Codina, que va dir exactament el mateix sobre la impossibilitat que Catalunya assoleixi el concert econòmic, perquè de fer-ho esfondraria econòmicament l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol només gaudeixen del concert econòmic, és a dir, recapten tots els impostos directament i posteriorment paguen a les arques espanyoles la part que correspon per serveis estatals, Euskadi i Navarra. El van aconseguir els representants i negociadors bascos presents a les ponències que van acabar amb la redacció final de l'actual Constitució espanyola, el 31 d'octubre de 1978.

Un cop més, la Generalitat valenciana ha escatimat recursos en la partida de Promoció i ús del valencià de la Conselleria d'Educació -amb Font de Mora al capdavant- i redueix en gairebé dos milions d'euros el pressupost en tan sols dos anys. El diari Levante explica que de cara l'any vinent només es destinaran 5.231.990 euros, gairebé un milió menys que l'any passat (923.716 euros, un 15,01% menys), tenint en compte que aleshores ja es va reduir 1.065.000 euros (un 15,21%) la partida respecte el 2009. El resultat d'aquestes retallades és que en tan sols dos anys el pressupost s'ha reduït més d'un terç. Mentrestant, però, i malgrat que la despesa del Consell en Educació ha caigut un 3,6%, les ajudes a l'associació Hanban es dupliquen i passen a ser de 60.000 euros "per finançar la seva activitat en el programa de suport a l'aprenentatge del xinès". En el cas de les associacions de ciutadans que fomenten l'ús del valencià, la retallada a les ajudes és més dràstica: l'any vinent rebran 278.460 euros, 119.340 euros menys que el 2010, és a dir, un 30% menys que l'any vinent quan ja s'havia retallat un 35%.

José Ramón Bauzá, líder del PP Balear, no surt d'un embolic que ja té els peus en un altre toll. Si fa algunes setmanes va provocar un notable rebombori amb la seva amenaça de derogació de la Llei de normalització lingüística (amenaça que posteriorment va haver de rectificar assegurant que el que vol derogar és el requisit lingüístic), ara ha trascendit que si governa promourà el domini .IB per a les Illes Balears. I ho farà (vegeu-ne el vídeo) com a mostra de rebuig al domini .CAT, que Bauzá considera que "no representa la nostra comunitat, no representa les nostres illes i no representa la nostra gent", confonent-lo amb un domini territorial, reservat per a estats sobirans. El .CAT és un domini atorgat per la ICANN al conjunt de la comunitat catalanoparlant, i per a la cultura catalana. No és doncs, com erròniament creu Bauzá, un domini que representi cap territori (per exemple, el Principat de Catalunya), ja que en cas de ser-ho hauria de ser de dues lletres (com el ".es" o el ".ad"), mai de tres. I precisament aquests dominis territorials només s'atorguen a estats independents o a regions administratives especials, que no és el cas ni del Principat, ni de les Illes Balears, ni del País Valencià.

Hi ha un sector de la intel·lectualitat catalana i també de l'espanyola obsessionat amb vincular els viatges pel món amb la pèrdua de l'anhel per assolir un Estat propi. És un concepte ridícul i tremendament suat, usat fins a l'extrem per l'unionisme espanyolista. També participen d'aquesta idea alguns sectors de la premsa de banda i banda de Fraga. És el cas de la periodista catalana Àngels Barceló, que fa anys va abandonar TV3 per anar a treballar a la radiodifusió espanyola (o sigui, a Madrid) i que recentment ha dit que cal que la gent "viatgi" perquè "a mi se'm van acabar les tonteries quan vaig anar a treballar a Madrid". És clar, viatjar, vet aquí la solució per solucionar l'assumpte de les nacions sense estat, com venint a dir que el que passa és que els independentistes no han sortit de l'ou i que només es miren el melic.