Reagrupament
Blocs Territorials

pEl divendres 29 d’octubre a les 9 del vespre es va presentar al Centre Cívic de Sils la candidatura a les eleccions autonòmiques de Reagrupament. L’acte va ser presentat per Isabel Farré, membre d’aquest partit, i va comptar amb la presència de Joan Carretero, President de Reagrupament i cap de llista per Girona, i Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis./p pLa primera intervenció la va fer Ramon Carner que va començar dient de forma contundent que el model de les autonomies no havia funcionat. “El que toca és decidir que volem un altre model: l’estat propi”, va afegir. Segons ell, sense un estat darrere els catalans no podran continuar construint el país, ja que Catalunya està patint un espoli de 22 mil milions d’euros anuals, un 10% del seu Producte Interior Brut (PIB), i, per això s’està empobrint. Ramon Carner va apel·lar a les raons econòmiques de la proclamació de l’estat propi i va emplaçar als assistents a reflexionar sobre aquesta qüestió./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/isabel_farre/20262-1-cat-ES/isabel_farre_large.jpg" width="360" height="240" style="" alt="Isabel Farré" title="Isabel Farré" //div /div /div /div p“Tenir un estat propi no és anar en contra de ningú, sinó a favor nostre”, així ho va explicar Joan Carretero en la seva intervenció. Segons ell, amb l’estatut no s’ha aconseguit res del que volien els catalans, és més, amb la sentència del Tribunal Constitucional s’ha retrocedit. No s’ha aconseguit que Catalunya sigui reconeguda com una nació, ni el blindatge de competències, ni un canvi en el sistema finançament. Per aquests motius, Carretero aposta per la independència, no hi ha cap altra alternativa./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/joan_carretero_a_sils/20266-1-cat-ES/joan_carretero_a_sils_large.jpg" width="360" height="224" style="" alt="Joan Carretero a Sils" title="Joan Carretero a Sils" //div /div /div /div pbConcert econòmic/b /p p“El concert econòmic és impossible”, així de contundent es mostra Joan Carretero davant aquesta alternativa per a Catalunya. En la sentència del Constitucional, segons Carretero, ja es va dir que no a aquesta opció. A més, amb l’anomenada “Clàusula Camps” de l’Estatut valencià es fa més impossible perquè hi diu que tot el que aconsegueixi Catalunya també s’ha de fer extensiu a les altres autonomies./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/public_de_sils/20258-1-cat-ES/public_de_sils_large.jpg" width="360" height="239" style="" alt="Públic de Sils" title="Públic de Sils" //div /div /div /div pbReferèndum per la independència/b /p pUna altra alternativa que plantegen altres partits és el de fer una referèndum per la independència. Per a Joan Carretero, aquest no es podrà fer mai, ja que qualsevol referèndum l’ha d’autoritzar el Govern espanyol i aquest no ho farà./p pbEl programa electoral de Reagrupament/b /p pLa promesa electoral més clara del partit és proclamar un estat propi, ja que Reagrupament considera que és l’única alternativa. Tot i això, Joan Carretero va voler llançar a l’aire altres promeses electorals del seu programa. Una de les centrals és fer una llei electoral. A aquesta s’hi afegeixen altres lleis per controlar les accions dels polítics: llei d’incompatibilitats, llei de limitació de mandats, llei de transparència, llei de finançament de partits, etc./p

p La nefasta situació econòmica internacional propicia bufetades a tort i a dret. Hi ha qui les encaixa malament, qui les esquiva o qui les assumeix sense dir ni ase ni bèstia. Els demòcrates nord americans ja han perdut el control de la Cambra de Representants i el president dels EUA, Barack Obama, ha admès públicament el descontentament popular per la lenta recuperació econòmica.br / Els demòcrates nord-americans havien recaptat majoritàriament el vot dels joves i dels col·lectius llatins i afroamericans, un fragment social poc estàtic que té facilitat per evolucionar i canviar de vot segons les decisions del govern. br / Els republicans nord-americans han aconseguit una majoria de com a mínim 239 escons d’un total de 435 que hi ha a la Cambra de Representants. Amb aquests resultats el president Obama haurà de plantejar-se a la força un apropament amb els conservadors. br / L’electorat demòcrata ha manifestat la pèrdua de la il·lusió que els definia i han complicat de forma evident futures aprovacions sobre mesures legislatives. És el mateix efecte global, les mateixes conseqüències provocades per la crisi les que poden canviar un vot als EEUU o a Catalunya, per exemple. br / El Servei d’Ocupació de Catalunya ja registra 566.496 aturats el passat mes d’octubre, el que equival a un augment de 9.228 persones inscrites a les llistes de l’atur. Tant a les demarcacions com a la resta de l’Estat ha augmentat el nombre d’aturats acumulant un total de 4.085.976 milions de persones, una xifra que per si sola permet reorientar la paraula “il·lusió” per emmarcar el crit d’un canvi de debò i radical. A Catalunya el tripartit ha mort. /p

pFa aproximadament 2 anys, la formació a la qual milito, Reagrupament, feia una segona proposta atrevida, i alhora innovadora.Una proposta de trasbals del que ha estat el règim polític en aquesta curta democràcia que portem. És un toc als polítics i una oportunitat dels ciutadans. Ara tenen l'opció de dir prou, i a dues coses alhora inclús a una tercera. Prou a l'espoli (ja sigui econòmic, cultural o d'altres). Prou corrupció i prou atur.I això es veritablement el que preocupa la societat catalana ara mateix a totes les enquestes oficials./p pBé doncs, el que diem nosaltres és que cal regenerar la politica. Una politica que no ha representat els ciutadans del país, que només ha mirat per la seva butxaca. Ha sigut una politica que ha anat en contra de si mateixa, s'ha perjudicat, creant-se per si sola una mala imatge.Cal però que tornem a fer confiar als ciutadans, i no serà d'altra manera que amb algunes de les propostes que us escric a continuació:/p pbSeparació de poders /b --gt; Cal que es faci d'una vegada una llei electoral, la qual acostara els electes i els electors.bnbsp;Districtes electoral reduits /b --gt; Amb aquesta mesura Reagrupament pretén que s'assoleixi un vincle de representació més directe entre els ciutadansi els parlamentaris que, a la vegada, comporti un coneixement i implicació major en els assumptes propi del municipi o territori.bnbsp;Llistes obertes --gt;/b nbsp;La gent ha de poder triar el candidat que més el representi, ja sigui per proximitat al mateix, o per que et generi més confiança./p pbTransparència en el finançament dels partits--gt;/b nbsp;Creiem que les donacions han de ser públiques, i que les dels particulars i les entitats no poden superarel 30% dels pressupost anual del partit, i la quantitat maxima per persona o entitat no podrà superar els 90.000 €.bFinançament públic dels partits --gt;/b nbsp;Creiem que s'ha de limitar dràsticament. Farem que cada partit només pugui rebre 50 centims per cada vot obtingut a les eleccions i 10.000€ per cadascun dels representants que hagin aconseguit al Parlament.Tot i aixi, en el cas d'un estat català apostarem per donar 50 centims més per cada persona censada que es repartira proporcionalment entre els partits amb representació parlamentària./p pbRelació partit - caixa,banc o fundació --gt;/b nbsp;Aquests no podran realitzar cap mena d'activitat crediticia amb els partits politics. Aquestes hauran de ser publiques, i sotmeses al Parlament per tal que les aprovi. Pel deute fins avui dia acumulat, es donara un periode d'amortització amb prohibició expressa de condonació del deute./p pbLimitació de mandats --gt;/b nbsp;Creiem que no és normal que un visqui de la politica, per tant proposem dues legislatures com a màxim.nbsp;A part d'aquestes mesures que he exposat n'existeixen multiples i variades que podeu trobar a la web de Reagrupament tot clicant el banner de programa electoral al lateral dret.nbsp;Precisament és com diu el títol, nosaltres posem a pràctica les paraules./p pUn dels exemples és la politica d'austeritat que estem practicant envers la nostra campanya electoral. Ésnbsp; una campanya basada en les aportacions dels associats i de la bona gent que s'interessi pels nostres petits projectes de finançament, sovint divertits, innovadors i distesos que programen els nostres caps de campanya, els quals també son associats. És aixi com podeu trobar que venem butlletes de 10 € que posteriorment es farà un sorteig on es premiarà amb un sopar amb el president, i els candidats de les diferents demarcacions. /p pTambé hem començat un nou projecte molt divertit que simula i parodia la societat catalana i espanyola, tot avaluant-ne els seus defectes. Es tracta d'una medicina anomenada Carreterina® Independex, la qual és en forma de capsa d'aspirines i conté caramels. En relació amb això s'ha creat una web on còmicament es diagnostica diferents frases cèlebres d'espanyolistes d'actualitat. Ah! I també hi ha un joc molt enganxós que tracta d'esquivar els bitllets que t'ofereixen els politics. Abstinguin-se de llegir les frases cèlebres les persones amb problemes cardíacs.nbsp;/p pEns agrada simular, ens agrada posar-nos a prova, és aixi com també vam dissenyar unes monedes de xocolata que imitaven el que serà la moneda reglamentaria a Catalunya properament. En representació del culte país al que vivim, la Sagrada Família lluïa al capdavant de la moneda, galant i a més dolça! Tu donaves un euro del rei Joan Carles d'Espanya, i nosaltres te'n donavem un de català i dolç. I torno a repetir l'abstinguis. Abstinguin-se aquelles persones melancòliques o amb càries, evidentment.nbsp;/p pJa ho veieu, alguns fan una campanya rutinària, però gegant amb la força dels diners i dels crèdits de bancs o caixes, que llavors condicionaran la seva manera d'actuar al Parlament, i d'altres n'hi ha que la fem diferent, original i propera.nbsp;Decidiu-vos per la tradicionalitat, o per la innovació. Decidiu si voleu ser una regió o un Estat. Decidiu si voleu que us robin o no. Decidiu, però feu-ho. Dret a decidir que en diuen.nbsp;Jo espero que facin el segon, i que amb el boca-orella o qui sap com, feu rotar el nostre missatge.Jo mateix estic a la vostra disposició per qualsevol dubte que pogueu tenir, perquè ningú és mes que ningú, i el poble MANA./p

pEl proppassat dissabte, 23 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de la seu comarcal del Baix Llobregat. L'acte va comptar amb la presència d'Imma Prat, candidata núm.10 de la llista electoral de Barcelona i associada d'Esparreguera, a més de la cap de llista per Barcelona, Rut Carandell, i l'alcalde d'Arenys de Munt i núm. 2, Carles Móra./p pLa cap de llista de Reagrupament pernbsp;Barcelona, Rut Carandell, va felicitar els emprenedors associats del Baix Llobregat perquè amb el seu treball han desmentit Artur Mas quot;que va declarar un dia que era fàcil aplegar quatre amics a onejar l'estelada: però el que calia era anar a Cornellà a explicar què és la sobirania?quot; Doncs bé, tot i que per a quot;Artur Mas no lluiria mai l'estelada a Cornellà, Reagrupament n'ha posat una de ben grossa al cor de Cornellàquot;. Carandell va fer aquestes manifestacions durant l'acte d'inauguració de la nova seu comarcal de Cornellà./p pEls participants van escoltar les paraules dels tres ponents, i posteriorment van compartir tots plegats un pica pica, tot fent petar la xerrada. Val a dir que l'ajuntament de Cornellà de Llobregat no ho va posar fàcil, ja que va exigir una sèrie de requisits (entre els quals, la subscripció d'una pòlissa de responsabilitat civil), i va enviar la guàrdia urbana abans de començar l'acte que ens va requerir per tal que li mostréssim tota la documentació. Finalment, cal afegir que, a diferència d'altres comarques, el cost del lloguer d'aquest local està sufragat per la pròpia Coordinadora Comarcal, i per les aportacions voluntàries i desinteressades dels seus associats, sense els quals no hauria estat possible disposar d'aquest espai. /p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/cornella1/20063-1-cat-ES/cornella1_large.jpg" width="360" height="239" style="" alt="Cornellà1" title="Cornellà1" //div /div /div /div pCal tenir en compte que el Baix Llobregat, amb un cens proper als 600.000 votants, és la tercera comarca amb més votants, per la qual cosa, la incidència de Reagrupament en aquest territori és imprescindible per aconseguir la llibertat del nostre país./p pbiMés informació:/i /b /p ul lia href="http://politica.e-noticies.cat/-per-que-no-vas-a-cornella-a-explicar-la-sobirania-44740.html" target="_self"biquot;Per què no vas a Cornellà a explicar la sobirania?quot; (e-notícies)/i /b /a /li /ul

pEl proppassat dissabte, 23 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de la seu comarcal del Baix Llobregat. L'acte va comptar amb la presència d'Imma Prat, candidata núm.10 de la llista electoral de Barcelona i associada d'Esparreguera, a més de la cap de llista per Barcelona, Rut Carandell, i l'alcalde d'Arenys de Munt i núm. 2, Carles Móra./p pLa cap de llista de Reagrupament pernbsp;Barcelona, Rut Carandell, va felicitar els emprenedors associats del Baix Llobregat perquè, segons que li havien explicat alguns d'ells quot;Artur Mas va declarar en una ocasió que no es podia posar una estelada a Cornellà i Reagrupament n'ha posat una de ben grossa al cor de Cornellàquot;.nbsp;/p pEls participants van escoltar les paraules dels tres ponents, i posteriorment van compartir tots plegats un pica pica, tot fent petar la xerrada. Val a dir que l'ajuntament de Cornellà de Llobregat no ho va posar fàcil, ja que va exigir una sèrie de requisits (entre els quals, la subscripció d'una pòlissa de responsabilitat civil), i va enviar la guàrdia urbana abans de començar l'acte que ens va requerir per tal que li mostréssim tota la documentació. Finalment, cal afegir que, a diferència d'altres comarques, el cost del lloguer d'aquest local està sufragat per la pròpia Coordinadora Comarcal, i per les aportacions voluntàries i desinteressades dels seus associats, sense els quals no hauria estat possible disposar d'aquest espai. /p pCal tenir en compte que el Baix Llobregat, amb un cens proper als 600.000 votants, és la tercera comarca amb més votants, per la qual cosa, la incidència de Reagrupament en aquest territori és imprescindible per aconseguir la llibertat del nostre país./p

pPer a la majoria de catalans, la pèrdua de les nostres llibertats nacionals començava un fatídic 11 de setembre del 1714. Els més conscienciats encara t’hi afegeixen que, tot plegat, havia començat el 1707 quan les tropes de Felip V derrotaven les catalanes a la batalla d’Almansa. Tots recordem la dita “quan el mal ve d’Almansa…”./p pPocs són, tanmateix, els realment conscients que les nostres desgràcies, la nostra primera derrota, s’havia esdevingut prop de 50 anys abans quan espanyols i francesos, a espatlles de les corts catalanes, signaven el Tractat dels Pirineus un 7 de novembre del 1659. En virtut d’aquest tractat el Principat era escapçat i perdíem les comarques septentrionals, la Catalunya Nord. Han passat 350 anys però la pèrdua encara ens hauria de fer mal. Tres-cents cinquanta anys de resistència, de lluita per mantenir la identitat en l’estat jacobí per antonomàsia. Anys de treball abnegat, silent, sovint solitari. Anys d’esforç per recobrar la llengua repudiada per uns poders omnipresents, per una escola castradora nacionalment. I, malgrat tot, el nord segueix sent una part del Principat on viuen, a voltes oblidats, compatriotes de pedra picada./p pMassa sovint hem oblidat des del sud, que el nostre país s’estén més enllà de les Alberes. Massa sovint els nostres germans del nord s’han trobat escandalosament sols defensant una catalanitat que senten tan viva encara. Massa sovint la feina d’espanyols i francesos ha fet forat en el nostre imaginari col·lectiu i hem acabat oblidant-nos d’aquest nord que és nostre, d’aquest nord que ens mira des del cim del Canigó amb recança. Història, identitat, llengua. Els mots i la consciència. El convenciment de ser catalans, de voler ser-ho, d’exercir-ne malgrat tantes dificultats./p pDissabte vinent, 6 de novembre, milers de catalans tornarem a omplir els carrers de Perpinyà per expressar la nostra irrenunciable voluntat de catalanitat, de país complet, de retrobament. Dissabte recordarem la ignomínia del Tractat dels Pirineus i n’exigirem de nou la seva anul·lació. “Esborrem el Tractat dels Pirineus” diu la convocatòria. I l’esborrarem, si més no de les nostres ments./p pDissabte cal tornar a ser un sol poble i caminar plegats en honor de tots els qui durant tants anys han resistit l’ocupació. Dissabte tornem a cridar ben fort: “Ni Espanya, ni França: Països Catalans!”/p pA Reagrupament tenim molt clar quin és el nostre país; on comença i on acaba. I també tenim molt clar quin país volem i quina és la millor manera d’arribar-hi. Per això sabem que no podem perdre el nord. Dissabte Perpinyà ha de veure de nou la marea grana omplint carrers i places. Una allau d’esperança fraternal, de consciència col·lectiva. Un torrent de catalanitat que arrossegui les pors i la incertesa. Dissabte, Catalunya tornarà a començar pel nord. I Reagrupament hi serà!/p

pRenovada, i de bona gènesi que la fa nova, és l'empenta d'un poble treballant cap a la llibertat, cap a l'administració dels seus recursos sense la interferència històrica d'una Espanya enemiga que ens vol fagocitar, ho sigui cruspir-nos, nodrint-se de tots el nostres valors materials, culturals, econòmics, d'identitat i morals. Els catalans, doncs, hem de trencar una per una les baules d'una cadena antiga i complir amb els deures que ens assignem per fer recalar persona a persona, arribant a tota la ciutadania, la força, el coratge d'una tasca de reconstrucció de la nació catalana. Sabent-se amb l'orgull i la tenacitat d'un poble que està lluitant per llaurar-se un present i un futur de riquesa, de millorament econòmic de totes les classes socials, hem viscut i demostrat que l'existència amb qualsevol règim espanyol, es viure restringits fins l'ofec. Ho demostra la història i l'actualitat./p pbLAnbsp; TRAMPAnbsp; DE L'ABSTENCIÓ/b b:/b /p pHi ha qui, escèptic davant de les ofertes electorals independentistes, i no havent-se aconseguit una coalició de forces, desvia la seva il·lusió, anunciant l'abstenció davant de les properes eleccions del 28 de novembre, també qui caurà en la trampa de dipositar un vot per l'autonomisme, que no ha sabut ni pogut treure'ns el dogal d'asfixies i opressions espanyoles. El desencís, la manca d'autoritat d'un poble pel fet que s'ha vist enganyat cada cop que ha anat a les urnes, ara té l'opció de votar per a lanbsp;bINDEPENDÈNCIA/b , deixem-nos d'absurds puritanismes, no hi ha fertilitat sense la deguda còpula. La virginitat és un dogma de fe que no hi ha qui el suporti, malgrat que ens l'han predicat des de totes mena de tribunes. Si aquell o aquella, va fer un gest que no ens va acabar d'agradar! Els volem humans i honrats, i d'això en seran responsables. Davant tenim els fets on ens han dut la governabilitat dels partits encadellats amb Espanya, que són un ròssec que ens hem de treure de sobre amb la urgència que reclama la crua realitat. L'abstenció només afavorirà a tota aquesta cancerosa realitat que ja ens hem empassat a la força els darrers trenta anys./p pbLAnbsp; LLIBERTATnbsp; IMPULSORA/b b:/b /p pTanmateix, hem de partir d'una realitat, de l'atzucac de tot tipus on ens han ficat els governs del regne espanyol. Aturem-nos un moment, almenys un parell de capítols, dins l'economia. No poden excusar-se en la crisi internacional. Arrosseguem un 20% d'atur, realment dolorós. La cruesa, la concreció, totes les previsions, per baixar aquest percentatge d'atur: passaran molts anys per assolirnbsp; certa millora. Grècia, Portugal, estan millor amb un 10% aproximat, a l'igual que Bulgària, etcètera. Una altra vergonya espanyola! Hi ha un milió d'habitatges buits, construïts per simplista i criminal instint especulatiu: no els vendran ni amb deu anys. Recordem que de tot aquest excés de construcció, n'hi ha una part majoritària a Catalunya, i País Valencià. Està comprovat científicament per experts, Espanya ens roba cada any 22.000 milions d'euros, són 60 milions diaris, que és el que ens costen els seus exèrcits. Només podent gestionar els nostres propis recursos, Catalunya serà el quart Estat d'Europa en potència econòmica, Espanya ens enfonsa, hem de deslliurar-nos-en, per emergir./p pbBENEFICISnbsp; ECONÒMICS DEnbsp; LAnbsp; INDEPENDÈNCIA:/b /p pSón múltiples i no deixaré de tractar d'altres importants qüestions. Les forces del treball han entrat a tots el àmbits del sobiranisme: treballadors, autònoms, professionals, petits industrials i comerciants. Anoteu-vos la següent adreçanbsp; per descobrir-ho detalladament és: www.ccn.catnbsp; que correspon al Cercle Català de Negocis, també hi informen a l'Econòmic dels dissabtes dels diaris Avui i El Punt. Establert l'Estat català, les pensions de jubilació pujaran un 10%, les de viduïtat un 25%, tot plenament garantit des del primer dia. El dèficit en infraestructures ara és de 8.000 milions, s'atendran els plans urgents, n'hi ha d'oblidats, i de boicotejats, per retard de la tan evident mala fe espanyola. Del Corredor del Mediterrani, com a infraestructura ferroviària necessitada per a tota Europa, i que hi ha 130 entitats europees que en reclamen la peremptorietat, podrem atendre'n els costos proporcionals pertinents, afavorint la indústria i el comerç de tot Catalunya, arribant al País Valencià, és la deguda i vital connexió ferroviària, junt amb els ports marítims, la potencialitat ens convertirà en un motor europeu. Ferrmed és l'entitat domiciliada a Brussel·les que n'és la impulsora i que Espanya, amaga, sempre afavorint la gran capital Madrid, que tenen projectada per a vint milions d'habitants, volen que tothom continuï pencant per a ells. Les logístiques instal·lades als nostres ports, connectades amb el Corredor Mediterrani, ens són imprescindibles, per la fita esmentada, per ésser la quarta potència europea./p pbSUPERAREMnbsp; LAnbsp; DESTRUCCIÓ nbsp;METICULOSA:/b /p pNo hi ha àmbit on no estiguem sotmesos, ja ha arribat l'hora, l'independentisme dels anys 80 de petits grups sense inferència en la societat, ha anat creixent, la seva fidelitat ha fructificat, amb el nodriment ideològic d'intel·lectuals com Pedrolo. En els darrers anys s'han abandonat dogmes, doctrines que n'impedien la incidència social. Ara empresaris, menestrals, treballadors, professionals, mà d'obra i un llarg etcètera s'ha adonat, que la política espanyola és destructiva per a tot aquell que no estigui pujat al carro d'or dels nombrosos poders, si no és així n'és víctima. Gairebé ara, hi caben crits de conscienciació, més unitaris que abans, una revolta interclassista. En primera instàncianbsp; s'ha de desplegar, contra el reaccionarisme, l'integrisme de les essències espanyoles, que van néixer de la força assassina de l'espasa. D'aquest estat que ha prioritzat la destrucció meticulosa de tots aquells pobles que ha conquerit per les armes. Ha inculcat al propi poble català l'auto-odi, per lliurar-nos als seus explotadors braços. Hem dit prou al fonamentalisme espanyolista, pregonament retrògrad, molts podem recordar el que ens inculcaven a l'escoles de quot;Salve tú, pabellón de Castilla, centinela de nuestra nación. Quien no dobla ante ti la rodilla no merece llamarse españolquot;. Clar exemple d'inculcaciónbsp; de l'extermini ètnic. Alguns en varem sortir incòlumes, no contaminats del racisme que prediquen. Agenollats mai! Lliures si!/p pbAIXECARnbsp; UNAnbsp; NACIÓ:/b /p pAixecar una nació com la catalana, ens dóna força, perquè del nostre caràcter, n'hem recollit els costums de treballar, trescar, pencar, fins ara amb el llast del regne espanyol, fora doncs, n'és l'hora. Hem mantingut sempre les seves classes i castes, eternament passives: Lliurats sempre, al que han estat avesats, a robar-nos. Catalunya es va industrialitzar, malgrat no tenir fonts d'energia pròpies i quan en el segle dinou, necessitava carbó anglès per a la seva indústria, era previ permís de la capital de la metròpoli, Madrid, i la corresponent i onerosa taxa. Catalans i catalanes, ara podem treure'ns l'insuportable llast de la dominació. Pencarem de valent esperonats, pel fet de treballar per Catalunya, per cada indret de la nació, per afavorir a tothom, on amb l'administració dels nostres recursos, que ara se'ns volatilitzen, podrem afrontar totes les despeses per al creixement que són les infraestructures i totes les altres. Amb el treball i la gestió pròpies atendre'm totes les necessitats socials, lògiques per al benestar social, cap àmbit quedarà desatès. L'Estat català, podrà comprarnbsp; milers de pisos avui invendibles, per posar-los a l'abast del poble. La bastida d'una Catalunya sobirana, es farà des d'una democratització estricta. Mai per mai, estarem sotmesos als enganys i ficcions que perboca Espanya. Hem trobat els camins de la bINDEPENDÈNCIA/b . La democràcia espera el teu vot!nbsp; votem tots anbsp; bREAGRUPAMENT./b /p

pReagrupament Independentistanbsp;s'ha presentat aquest dimecres, dia 3, al Centre Cultural denbsp;Mollerussa. Segons ha explicat Jaume Fernàndez, cap de llista per la demarcació de Lleida a les propers eleccions catalanes, es tractava de presentar-se com a formació política, després que fa una mica més d'un any ho haguessin fet com a associació. A l'acte, presentat per Oriol Gordó, responsable denbsp;Reagrupament al Pla d'Urgell, també hi era present el líder de la formació política i candidat a la presidència de lanbsp;Generalitat,nbsp;Joan Carretero./p pJaume Fernàndez ha parlat de la independència de Catalunya com a eix prioritari de la formació, sorgida de la sobirania delnbsp;Parlamentnbsp;i no de la negociació amb Espanya, presentant el model de Montenegro com a exemple./p pFernàndez ha afegit, però, que difícilment s'aconseguirà en aquesta legislatura pel que també presenten dos eixos sobre els que treballar en els propers anys./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/joan_carretero_a_mollerussa_3_11_2010/19972-1-cat-ES/joan_carretero_a_mollerussa_3_11_2010_large.jpg" width="360" height="201" style="" alt="Joan Carretero a Mollerussa (3-11-2010)" title="Joan Carretero a Mollerussa (3-11-2010)" //div /div /div /div pbSistema polític/b /p pUn és crear un paquet legislatiu per canviar el sistema polític català que passar per la creació d'una Llei electoral catalana. Suposaria la creació de 135 circumscripcions, amb un diputat per circumscripció. Aquest sistema, per Fernàndez, suposaria apropar la política a la ciutadania i allunyar-la del poder dels partits polítics. També s'hauria de limitar els mandats o regular les incompatibilitats de càrrecs públics i el sector privat. En aquest eix també entraria simplificar l'Administració pública, només deixant la Generalitat i els ajuntaments ./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/fernandez_a_mollerussa_3_11_2010_b/19976-1-cat-ES/fernandez_a_mollerussa_3_11_2010_b_large.jpg" width="360" height="239" style="" alt="Jaume Fernàndez a Mollerussa (3-11-2010)" title="Jaume Fernàndez a Mollerussa (3-11-2010)" //div /div /div /div pbTreball/b /p pUn altre eix sobre el que pivotarà el programa electoral de Reagrupament és el treball. Per Jaume Fernàndez “s'ha perdut el tren del treball” i s'ha creat una mentalitat de subvenció del que, ha dit, s'ha arribat al límit, posant l'exemple de la proposta d'ajuts als ni-ni. El candidat de Reagrupament per Lleida també ha parlat de recuperar la cultura de l'esforç, el treball i la competitivitat. Una recuperació que comença per l'ensenyament, tornant a buscar la competència, que ara no es demana, i que genera esforç./p pUs recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi alnbsp;a href="http://www.vilaweb.cat/mollerussa/forums/1/649004/forum-mollerussa.html" target="_self"Fòrum de Mollerussa/a ./p

pbLluís Estrada: “/b bEls últims esdeveniments donen per acabada la via estatutària. Estem, doncs, en el caixa o faixa”/b /p pbJordi Gomis: quot;Mentre continuem essent una colònia d’Espanya, no sortirem de la crisi”/b /p pAquest divendres, a la Sala d’actes de l’ajuntament provisional del Pla, Jordi Gomis, coordinador de Reagrupament a l’Alt Camp, Lluís Estrada, núm. 3 de la llista electoral de Reagruapment per Tarragona, i Gemma Pifarré, núm 2 de la llista, van fer la presentació de Reagrupament davant els planencs que hi van assistir. L’acte va començar amb una emotiva presentació de Lluís Estrada referint-se als antecedents de l’autonomisme que ens han portat al camí sense sortida en el que ens trobem actualment, i a més, va fer una crida als catalans a ser més valents per poder aconseguir un Estat propi per Catalunya./p pPosteriorment, Gemma Pifarré va anar desgranant la situació actual dels últims anys i com durant trenta anys no hem passat de ser una trista autonomia de regim comú, i com hem anat perdent pistonada els últims anys. Gemma Pifarré, proposa com a sortida digna pels catalans, aconseguir un nombre de diputats significatiu per aconseguir que el Parlament de Catalunya, pugui declarar algun dia la Independència de forma unilateral. Aquesta via per aconseguir la Independència, comenta que ha esta avalada fa poc temps pel tribunal Internacional de La Haia. Comentà també que Reagrupament no és partidari d’un referendum ja que la legalitat espanyola no ho permetrà mai, i en cas que ho arribés a permetre tindríem les de perdre sense una maquinària estatal que ens recolzés. Reagrupament pensa que la comunitat internacional, segurament ens demanarà un referèndum que ratifiqui la decisió presa al Parlament. Però aquest referèndum es farà en unes condicions molt més avantatjoses perquè a Catalunya guanyi el sí, ja que tindrem darrera nostre la maquinària del nostre estat provisional que farà tota la propaganda necessària perquè el sí sigui ampliament majoritari./p pPer acabar, Jordi Gomis va dissertar sobre la classe política actual, a la que considera el gran impediment per poder avançar nacionalment cap a un estat propi. L’acomodament de la classe política ha fet que hagin abandonat els objectius de plenitud nacional. D’altra banda, calen diputats de nova fornada que siguin capaços de tirar endavant una nova llei electoral de circumscripcions petites i reduïdes, una llei de transparencia de la gestió pública, una llei de limitació de mandats, una llei de contractació pública. L’objectiu és dotar a la classe política de les eines de control perquè als corruptes els sigui més difícil sortir indemnes, i fer que els polítics es juguin el càrrec amb els seus electors, i no amb els seus caps de partit, tal com passa actualment./p pL’acte va acabar amb un animat torn de paraules en el qual els assitents va poder preguntar i discutir tot el que van creure necessari amb els ponents./p pColònia es tot aquell territoti que pateix espoli fiscal i que no disposa de poder polític./p