El principi va ser el llatí: la llengua que, des de fa més de 2.000 anys, l’Imperi romà va imposar als territoris que va conquerir, dominar i colonitzar. El català no és més que una evolució local del llatí mal parlat. Com el castellà, el gallec, el portuguès, l’occità, el francès, l’italià i el romanès. Totes aquestes llengües són branques d’un mateix tronc i, per tant, compartim les mateixes arrels semàntiques, sintàctiques i ortogràfiques.