Avui s'estrena a l'Estat espanyol la pel·lícula "Agnosia", un film ambientat a la Barcelona del segle XIX sobre un tipus de lesió cerebral que interromp la capacitat dels afectats per reconèixer estímuls apresos anteriorment . Tal com van comprovar els espectadors a la preestrena de la pel·lícula al Festival de Cinema de Sitges, en un moment donat d'especial intimitat els protagonistes, catalans, intercanvien diverses frases en català, en total vora 20 segons. Per a l'estrena comercial a les sales espanyoles, però, el tall s'ha doblat i no subtitulat. Ho comentava ahir l'actor Eduardo Noriega, protagonista del film, al programa de la Cadena SER "La Ventana". La presentadora, Gemma Nierga, parla precisament d'aquest moment, desconeixent que l'actor, tal com ell mateix admet [escolteu l'mp3], va haver-ho de doblar: "per a l'estrena comercial en sales [espanyoles] ha quedat en castellà, haig de confessar que he anat a doblar aquesta seqüència fa 10 dies a Madrid (...) No he entès massa el motiu, és una decisió de les altes esferes, sóc un 'mandao' ", comenta Noriega.

L'imminent visita del Papa Benet XVI a Barcelona no és ben vista per a tothom i ahir la plaça de Sant Jaume de Barcelona va ser escenari d'una de les múltiples protestes que s'han organitzat. Sota el lema 'Jo no t'espero', unes 10.000 persones segons els organitzadors i 2.500 segons la Guàrdia Urbana van reclamar la laïcitat i van clamar contra la presència de Benet XVI a la ciutat comtal alçant pancartes que feien al·lusió als casos de pederàstia que han protagonitzat capellans de l'Església Catòlica així com també van retreure al Vaticà la prohibició del preservatiu, de l'avortament i del no-reconeixement dels homosexuals. Ateus de Catalunya, Moviment Laic i Progressista, Acció Escolta de Catalunya, CCOO, UGT i la Coordinadora Gai Lesbiana són algunes de les organitzacions que van fer la crida a la concentració on s'hi va llegir un manifest que defensava la laïcitat com "un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte i la convivència pacífica".

Fins a 10.000 euros d'indemnització i una multa de 2.520 euros. Aquesta és la condemna que podria recaure sobre la traductora marroquina Saïda Saddouki a qui presumptament el capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor va dir-li "mora catalanista" i li va negar la feina per parlar en català. En el judici que s'ha celebrat avui el membre del cos de policia ha declarat que mai no va insultar la jove marroquina que va entrar a treballar d'intèrpret a l'Institut Armat i es va dirigir en català al guàrdia de seguretat de l'entrada. Després dels suposats insults, Saddouki va dirigir-se a l'Obra Cultural Balear (OCB) per denunciar els fets però d'altra banda Del Amor es va querellar contra ella per un delicte d'injúries arran de considerar-se "perjudicat" pel seguiment mediàtic. En el judici d'ahir la defensa del capità de la Guàrdia Civil va demanar fins a 10.000 euros d'indemnització i una multa de 2.520 euros i la Fiscalia demana 1.000 euros en concepte de responsabilitat civil i 1.440 de multa. El cas ha quedat vist per sentència, segons el Diari de Balears.

Un jutjat de Barcelona ha ordenat l'ingrés a la presó de Pedro Varela, el propietari de la llibreria Europa de Barcelona, en compliment de les dues condemnes que té pendents de complir. La primera de les penes fou de 5 anys de presó, imposada l'any 2008 per difusió de material a favor del nazisme i altres corrents xenòfobes. Tot amb tot, després dels recursos judicials (fins al TC espanyol) se li va reduir fins a 7 mesos de presó. Al segon judici, d'enguany mateix, l'Audiència de Barcelonà el va condemnar a 3 anys més de presó per enaltiment del genocidi i difusió d'idees genocides, i també per un atemptat als drets i les llibertats fonamentals que consten a la Constitució espanyola. Posteriorment però el TC el va absoldre del segon delicte i va deixar la condemna en 1 any i 3 mesos de presó. La reducció de les dues condemnes es deu en gran part a la despenalització de la negació de genocidis per part del mateix TC l'any 2007. La magistrada ha decretat l'ingrés a presó definitiu de Varela pel fet que acumuli ja dues condemnes (de 22 mesos en total) fet que en la seva opinió demostra "la perillositat de la seva trajectòria delictiva", i li ha denegat la suspensió d'una de les penes, tal com aquest havia demanat.

Per segon any consecutiu el domini .CAT se situa en segon lloc, entre els 283 dominis d'Internet que hi ha al món, pel que fa a la seguretat que representa navegar per pàgines .cat. L'informe anual de l'empresa d'antivirus i seguretat McAfee confirma de nou el lideratge de .cat en el camp de la seguretat i ratifica la tasca de la Fundació puntCAT per disposar d'un espai segur pels titulars i usuaris de dominis .cat. Segons aquest estudi, basat en l'anàlisi de 27 milions de pàgines web de 120 països i recollides al banc de dades Global Threat Intelligence, el .travel (domini genèric referent a la indústria del viatge i del turisme) lidera aquesta classificació, sent el domini que comporta menys riscos.