1. Quines són les principals prioritats en matèria educativa de cara a la nova legislatura?
Des de l’adveniment de la democràcia i la recuperació de les llibertats, la societat catalana ha trobat un espai de coincidència sobre el qual bastir el sistema educatiu. Durant tots aquests anys s’ha produït una primera gran transformació. Però queden encara reptes pendents, i també han aparegut altres reptes nous, derivats dels canvis en la societat, i l’evolució de la mateixa població.
Abordar aquests reptes ha de comportar una segona transformació que implica determinar i impulsar objectius de qualitat, equitat, i innovació. En la propera legislatura, la política educativa de Catalunya s’hauria d’orientar a consolidar el model educatiu propi, millorar el rendiment del sistema educatiu -la qualitat educativa i de resultats escolars-, adaptar l’activitat educativa a les noves exigències de coneixement, i a les necessitats laborals del sistema productiu, integrar l’educació en un sol sistema que superi qualsevol dualitat, sigui públic-privada, sigui social, o sigui lingüística, assegurar la implantació d’una nova cultura de l’avaluació escolar, prioritzar el projecte educatiu de cada centre escolar, eixamplar l’autonomia real dels centres escolars, aconseguir el reconeixement social i la dignificació de la funció docent, propiciar el reconeixement i la participació de les famílies en la tasca comuna d’educar, i aconseguir la col.laboració horitzontal de tota la societat en aquesta tasca.
2. Quines mesures s’han d’impulsar per millorar l’èxit escolar a Catalunya? Com es pot aconseguir?
Implica la necessitat de disposar de nous instruments de gestió educativa i administrativa perquè els centres escolars, mestres i professorat, i les famílies, puguin actuar sobre la situació actual. El desplegament de la Llei d’Educació apunta en aquesta línia. Més concretament, és necessari millorar l’èxit escolar de l’ensenyament obligatori en general, amb especial èmfasi en les matèries instrumentals, i particularment, de l’ensenyament secundari obligatori (ESO). També és necessari augmentar el nombre d’estudiants que cursen ensenyaments postobligatoris, particularment batxillerat i els cicles de formació professional. I millorar l’aprofitament i el resultats dels cicles en una línia de correspondència amb les necessitats de la indústria i el sistema productiu.
Algunes de les mesures: reforçar el primer cicle d’educació primària per a garantir el coneixement correcte i a temps de la leptoescriptura, i incentivar la permanència de l’alumnat en els ensenyaments postobligatoris fins els 18 anys. Implica una oferta educativa més plural, relacionada amb les titulacions de formació professional, la flexibilització del graduat ESO en funció dels estudis posteriors, una oferta de PQPI més àmplia, una política de beques més efectiva, i vetllar per garantir un itinerari educatiu per tothom fins els 18 anys.
3. Davant l’actual concentració d’alumnat nouvingut en certs centres educatius públics, quines accions s’han d’emprendre per combatre les situacions de segregació escolar que de vegades s’hi donen?
Es plateja una aposta per l’equitat educativa que asseguri la igualtat d’oportunitats, sigui qui sigui cadascú, tingui les circumstàncies socials que tingui, incloses les de suport especial. L’equitat és l’assegurament pel govern, a través del sistema educatiu públic, sigui a través de les escoles públiques pròpies, sigui a través de les escoles concertades, que la oferta educativa arriba a tothom sense discriminacions possibles. El punt d’encontre per a l’admissió de l’alumnat i la seva ubicació en els centres, és la lliure elecció de centre, i les condicions d’un contracte-programa, que determina la correspondència entre la vocació i la personalitat de cada centre amb les necessitats generals determinades pel govern. Quant als centres que mostren nivells de desequilibri en la seva població d’alumnat, algunes experiències produïdes en el territori apunten a la possibilitat d’una reubicació d’alumnat fent més equiparable la població d’alumnat d’un centre escolar amb la realitat de l’estructura de la població.
4. Què es pot fer per millorar i ampliar la participació de les famílies en el procés educatiu?
Hem intentat expressar la necessitat d’una actuació integrada, de tots els agents educatius, que inclou les famílies, amb el concepte de “societat educadora”. En el sentit que l’educació correspon a tothom. No solament a l’escola, sinó a tothom. I que és necessària una consciència general educativa. La proposta d’una major complicitat dels agents educatius no va únicament adreçada doncs al professorat, sinó també a les famílies, al mateix alumnat, i a les administracions. Caldria apostar per una cultura col.lectiva de “l’esforç” entre l’alumnat, els docents i les famílies. La presència de les famílies en les procés educatiu escolar s’hauria de garantir a través d’una major presència de contacte regulars entre família i escola, la garantia d’una acció tutorial més àmplia, i una major volum d’intercanvi d’informació educativa i escolar, el seguiment d’una carta de compromís educatiu en cada centre educatiu, amb el suport i estímul de les associacions de pares i mares, i la participació real en els organismes escolars.
