L'entitat espanyolitsa Convivència Cívica Catalana, anteriorment liderada per Alejo Vidal-Quadras, ha presentat avui un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el reglament d'usos lingüístics de la Diputació de Girona. Com ja va passar amb el recurs que va presentar contra la Diputació de Lleida fa un parell de setmanes, CCC considera que la normativa és contrària a la Constitució espanyola perquè "discrimina el castellà" en fer constar com a preferent la llengua catalana. El TSJC va decidir suspendre cautelarment al seu dia els reglaments de la Diputació de Lleida i també de l'Ajuntament de Barcelona (normativa recorreguda pel PP) de resultes d'aquests recursos, mentre analitza les proves i no emet sentència definitiva. La normativa de la Diputació de Girona recorreguda avui fou aprovada el juliol d'enguany.

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) s'han desmarcat d'Entesa Nacional, el grup de suport a ERC que es va fer públic divendres passat amb el president d'Entesa Municipal de Progrés (EMP), Jordi Fàbrega, al capdavant. MDT afirma que "cap membre actual de l'MDT dóna suport" al que titllen de "muntatge propagandístic ordit per la cúpula d'ERC", i la CUP, al seu torn, aclareix que "no dóna suport ni demanarà el vot per cap formació política en les properes eleccions al Parlament" perquè "no observa que cap partit defensi un programa de construcció nacional i de transformació social per als Països Catalans". Al seu comunicat, la CUP afegeix: "Valorem que les crides a la unitat electoral fetes per diferents sectors de l'independentisme així com les persones que les han protagonitzat s'han significat per plantejaments d'ordre i exclusivament institucionals, que han arraconat els Països Catalans com a marc electoral de referència".

La Comissió Europea subvenciona enguany per primer cop els cursos d'iniciació a la llengua que fan les universitats dels Països Catalans, pensades per als Erasmus vinguts d'arreu d'Europa, per la creixent demanda que han experimentat. Ho faran però diferenciant el català del Principat del del País Valencià, a petició del govern espanyol. Així ho ha explicat el portaveu comunitari d'Educació, Cultura i Multilingüisme, Denis Abbott, a l'ACN: "És una decisió del govern espanyol, que ens han dit que hem de donar suport a cursos en català, basc, gallec i també en valencià; totes quatre opcions poden rebre la mateixa contribució econòmica per part de la CE". Abbott ha reconegut que la demanda de cursos ha estat massiva "ens han demanat fer el curs fins a set vegades més estudiants que no pas les places que teniem, no hem pogut dir 'Sí' a tothom".

La tensió continua creixent a la capital del Sàhara Occidental, Al-Aaiun, un cop dilluns les forces del Marroc van assaltar violentament un campament sahrauí a 15 quilòmetres de la capital que va provocar una revolta popular de civils sahrauís i disturbis notables amb militars i policia marroquines. Durant tot el dia d'ahir es van produir nous enfrontaments entre les forces marroquines, formades per policia i militars, i civils sahrauís. Segons sembla tant militars com colons marroquins estan escorcollant casa per casa a Al-Aaiun, uns amb l'objectiu de capturar els organitzadors del campament, i uns altres per intimidar els sahrauís i per dur a terme saquejos. El Front Polisario parla ja de 12 morts, 723 ferits i 159 desapareguts, mentre que el Marroc reconeix 6 morts. El Polisario denuncia també que hi ha una setantena de detinguts, mentre el Marroc ha tallat totes les comunicacions de la capital i impedeix l'accés als periodistes estrangers al Sàhara Occidental, denegant-los el vol al seu port d'orígen. Mentrestant Al-Aaiun es trobava ahir completament encerclada per les forces militars i policials del Marroc, helicòpters inclosos. Personal vinculat a ONG pro-Sàhara han denunciat que grups armats de civils marroquins patrullen els carrers de la capital sota l'atenta mirada de les forces marroquines.

A les nou d'aquest matí acabava el termini que l'ordre de desallotjament marcava als responsables del Casal Popular de les Corts, a Barcelona, per abandonar l'immoble, "okupat" des de fa anys. Per això la presència de Mossos d'Esquadra a quarts de 7 de la matinada ha posat en alerta el Casal, que immediatament ha començat les accions de protesta: un jove ha introduït el seu braç en un bidó ple de ciment i s'ha assegut al bell mig del carrer Entença, fet que ha obligat a tallar la circulació; tres dels joves s'han penjat amb cordes a la façana de l'edifici. Altres s'han concentrat per protestar per l'actuació policial. Els Mossos però han assegurat que no tenien ordre de desallotjar el Casal, sinó un edifici proper, també part de la Colònia Castells, afectada per un pla urbanístic de l'Ajuntament i de l'INCASOL (Institut Català del Sol, depenent de la Generalitat).