Animals al Parlament / Animales al Parlamento

Marta Jimeno és vicepresidenta del Partit Animalista-PACMA, llicenciada en veterinària, especialista en boví i equí -ja no exerceix aquesta professió- i vegana. Basant-se en els seus coneixements i experiències, argumenta en aquest article com el sentiment emocionals dels toros ha estat demostrat científicament i aquells que el neguen, o bé són al marge de la ciència o bé volen obviar aquesta certesa per seguir maltractant i torturant aquests animals.

Correbous: per què els toros senten pànic quan són lligats, cremats o copejats?

Des de fa 40 anys, l’eix central de la ciència se situa en el món de les emocions: les dels éssers humans i, per descomptat, les de la resta d’animals. En tant que mamífers, éssers humans i toros compartim els trets anatòmics i fisiològics que ens fan sentir emocions. 

De la mateixa manera que no és gens estrany per a ningú dir que els toros respiren mitjançant el pulmons, igual que fem els éssers humans, o que bombin la seva sang a través del cor, no hauria de ser massa complicat deduir que poden sentir emocions, a l’igual que les persones, amb el seu sistema límbic. Els toros senten claustrofòbia, frustració, nostàlgia o por. Una por que es transforma en pànic quan son apartats del seu ramat, allunyats del camp i van a parar a mans de centenars d’humans que els maltracten i els torturen sense cap compassió.
Els toros no tenen por dels humans, sinó dels desconeguts que -quan es troben sols sense el refugi del seu grup- els lliguen, els posen foc a les banyes, els criden, ronden al seu voltant i els copegen. Aleshores, els toros bramen demanant auxili al seu ramat. Dins del grup es troben protegits i, al seu si, reconeixen els éssers humans amb els que comparteixen la seva vida quotidiana -el ramader o el veterinari, per exemple, i davant d’ells es mostren tranquils.

La seva memòria ancestral, la que hereten amb els gens, i que es pot denominar “instint”, fa que considerin depredadors els éssers humans que els persegueixen, els criden i els agredeixen. En aquestes festes, els toros consideren hostils tots aquests éssers humans desconeguts i traïdors aquells que en van tenir cura i per diners els han venut a la por.

En la meva experiència d’una dècada com a veterinària de ramat boví en extensiu, la primera norma que ha de complir un veterinari quan s’apropa al seu pacient és fer-ho amb gestos dolços, un to de veu xiuxiuejant i tranquil•litzador.

En la meva relació amb els ramaders he observat i escoltat quan m’explicaven que una vaca havia avortat d’un “disgust”.  Saben que una vaca passa setmanes cridant el seu vedell quan se l’enduu el camió cap al lloc d’engreix, que deixen de menjar i que es troben “tristes”. Coneixen les relaciones amistoses entre las vaques que prefereixen unes companyes de ramat en lloc d’altres i és per això que a l’hora d’estabular-les, les hi instal•len segons les seves preferències socials. Negar l’evidència que el ramat boví sent emocions només pot estar motivat per la ignorància o la maldat.

Considerant tot el que hem comentat fins ara, com es poden definir els Correbous? Festes on un grup de persones abusen de toros espantats, desemparats, sols… Festes pròpies de covards.

Si voleu més informació sobre el patiment dels toros podeu llegir un informe dels veterinaris de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia -AVAT-

Marta Jimeno

————————————————————————————–

Marta Jimeno es vicepresidenta del Partido Animalista-PACMA, licenciada en veterinaria, especialista en vacuno y equino -ya no ejerce esta profesión- y vegana. Basándose en sus conocimientos y experiencias, argumenta en este artículo como el sentimiento emocional de los toros ha sido demostrado científicamente y quienes lo niegan, o bien están al margen de la ciencia o quieren obviar esta certeza para seguir maltratando y torturando a estos animales.

Correbous: ¿por qué los toros sienten pánico cuando son atados, quemados o golpeados?

Desde hace 40 años, el eje central de la ciencia se sitúa en el mundo de las emociones: las de los seres humanos y por supuesto, de las del resto de animales. Como mamíferos, seres humanos y toros compartimos los rasgos anatómicos y fisiológicos que nos llevan a sentir emociones.

Al igual que a nadie le extraña que los toros respiren a través de los pulmones, como hacemos los seres humanos, o que bombeen su sangre mediante el corazón, no debería ser complicado deducir que pueden sentir emociones, al igual que las personas, con su sistema límbico. Los toros sienten claustrofobia, frustración, nostalgia o miedo. Un miedo que se transforma en pánico cuando son apartados de su manada, alejados del campo y caen en manos de cientos de humanos que los maltratan y torturan sin compasión.

Los toros no tienen miedo a los humanos, sino a los desconocidos que -cuando se encuentran solos sin el refugio de su grupo- les atan, les ponen fuego en los cuernos, les gritan, corretean a su alrededor y les golpean. Entonces, los toros mugen pidiendo auxilio a su manada. Dentro de ésta se encuentran protegidos y en su seno, reconocen a los seres humanos con los que comparten su vida diaria -el ganadero o el veterinario, por ejemplo, y ante ellos se muestran tranquilos.

Su memoria ancestral, la que heredan en los genes, y la que se puede denominar “instinto”, les hacen considerar depredadores a los seres humanos que les persiguen, les gritan y les agreden. En estos festejos, los toros consideran hostiles a todos esos seres humanos desconocidos y como traidores a aquellos que les  cuidaron y por dinero los venden al miedo.

En mi experiencia, de una década como veterinaria con ganado vacuno en extensivo, la primera norma que debe cumplir un veterinario al acercarse a su paciente es hacerlo con gestos suaves, un tono de voz susurrante y tranquilizador.

En mi relación con los ganaderos he observado y escuchado cuando me contaban que una vaca había abortado de un “disgusto”. Saben que una vaca pasa semanas llamando a su cría cuando se la lleva el camión camino del cebadero, que dejan de comer y que se encuentran “tristes”. Conocen las relaciones amistosas entre las vacas que prefieren a unas compañeras de manada frente a otras y por eso a la hora de estabularlas, las ubican siguiendo sus preferencias sociales. Negar la evidencia de que el ganado vacuno siente emociones, sólo puede estar motivado por la ignorancia o la maldad.

Teniendo en cuenta lo anterior, ¿cómo se pueden definir los Correbous? Festejos en los que un grupo de personas abusan de toros asustados, desamparados, solos… Fiestas propias de cobardes.

Infomación adicional sobre el sufrimiento de los toros en este informe de los veterinarios de la Asociación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia -AVAT-

Marta Jimeno