El diari britànic The Guardian ha considerat que el fitxatxe de l'actriu de cine eròtic Maria Lapiedra per a la promoció de Solidaritat Catalana (SI) durant la campanya electoral és "un simple espectacle 'freak' encapçalat per l'expresident d'un club de futbol sospitós de males gestions financeres i una seductora estrella porno". Com s'acostuma a fer quan la premsa internacional ofereix visions esbiaixades sobre la realitat catalana, el Col·lectiu Emma ha respost que l'independentisme és un moviment "seriós" que rep el suport de gran part de la població. Titulat 'Barcelona's former chairman Joan Laporta adds sex to Catalan separatism' ('L'expresident del Barcelona Joan Laporta afegeix el sexe al separatisme català'), l'article del corresponsal a Madrid, Giles Tremlett, ridiculitza l'independentisme en base a que Laporta ha fitxat Lapiedra.

5 euros diaris durant sis mesos i una indemnització de 600 euros. Aquesta és la condemna que ha recaigut sobre la traductora marroquina Saïda Saadouki a qui un capità de la Guàrdia Civil de Palma va insultar per parlar en català i li va negar la feina. La sentència judicial entén que les acusacions realitzades per Saddouki són falses i la condemna per haver pogut "perjudicar la fama i la dignitat" de l'agent arran de la repercussió mediàtica que ha tingut el cas. Els fets es remunten a l'agost de 2007 quan Saadouki va dirigir-se en català al guàrdia de secguretat de l'entrada de l'edificio on en teoria havia d'entrar a treballar i aquest li va etzibar un "háblame en cristiano". Com a reacció, la traductora va decidir parlar amb el capità de la Guàrdia Civil, Bartolomé del Amor, per explicar-li els fets i li va respondre: "No me entra en la cabeza que encima que eres de otro país defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque otros se lo han inventado" i la va titllar de "mora catalanista".

El Grup d'Acció Valencianista (GAV), grupuscle violent de la ultradreta espanyolista valenciana amb nombroses condemnes, ha enviat una missiva a la UNESCO "alertant" el Comité Intergovernamental que decideix avui si declara els Castells, el cant de la Sibil·la i la Festa d'Algemesí Patrimoni de la Humanitat, que "hi ha menors implicats" a la cultura castellera. La carta s'ha llegit durant la sessió del Comitè i posteriorment ha estat replicada per la directora general de Belles Arts i Béns Culturals, Ángeles Albert, que ha demanat la seva retirada i ha recordat que la candidatura castellera té un recorregut de 3 anys. De fet la delegació catalana a la UNESCO, encapçalada per Miquel Botella (president de la Coordinadora de Colles), ha assegurat que estan "molt tranquils" perquè és una cosa que "no s'ha amagat mai" i que "està perfectament argumentada". Botella ha recordat que l'argumentació és "sòlida", com ara que els nens estan protegits, a part dels efectes positius de la cultura castellera en l'educació infantil.

La portaveu de la Generalitat valenciana, Paula Sánchez de León, va exigir ahir al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, una "rectificació immediata" per haver dit que al País Valencià s'hi parla català. De León es referia a unes declaracions de Montilla on aquest parlava de la distinció entre català i valencià que ha fet la Comissió Europea als ajuts per als programes d'Erasmus, i assegurava que "al País Valencià es parla català, si ells la volen anomenar valencià estan en el seu dret de fer-ho". Per la portaveu de l'executiu valencià "és inacceptable i intolerable que un president autonòmic atempte d'aquesta manera contra les senyes d'identitat i la història dels valencians i contra el seu Estatut". Tot amb tot, la màxima autoritat de la llengua al País Valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), accepta sense problemes la unitat de la llengua, d'ençà de l'aprovació del famós dictàmen sobre el tema. Entre altres coses el dictàmen afirma que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix sistema lingüístic".

L'Agència Tributària espanyola té un excés de zel amb el Principat de Catalunya. Així es dedueix d'un estudi elaborat pel digital directe!cat arran de les memòries de recaptació que es poden consultar a la pròpia pàgina de la Hisenda espanyola. Segons aquestes dades, la recaptació que prové de les inspeccions tributàries arbitràries, ha estat de gairebé 1.900 milions d'euros a Catalunya al període 2000-2008. Durant el mateix període, a Andalusia s'han recaptat "només" 280,7 milions d'euros, i a Madrid, 901,4. Aquesta elevada fiscalització de Catalunya no és conseqüència del seu PIB superior a la mitjana estatal, perquè la producció catalana és només un 36,8% superior l'andalusa, però en canvi el número d'inspeccions a empreses i administracions catalans és un 571% més elevat que en les seves homònimes andaluses. Això respondria a una voluntat injustificada de perjudicar Catalunya amb les inspeccions més dures de tot el territori estatal.