No és que CiU no tingui un programa,
que en té, extens i elaborat. El problema de les seves propostes està basat en dos aspectes: la dificultat per millorar l'acció de govern en el desenvolupament de l'estat del benestar sent CiU un partit de centredreta i tenint una gestió històrica pitjor en aquest sentit que la de l'esquerra, i d'altra banda una sèrie de mesures que en analitzar-les són totalment irrealitzables o contradictòries dins del programa electoral.
Mesures estrella irrealitzables
El concert econòmic
Un dels punts que més èmfasi ha posat Artur Mas és aconseguir un model de finançament millor. Com en la via "normal" de redistribució territorial de cafè per a tots, on les regions riques aporten més que les menys riques, aquest model està pràcticament esgotat per aconseguir un finançament més favorable a Catalunya (ara està bastant més a prop de l'equilibri i de permetre l'equitat en el finançament de l'estat del benestar per a les CCAA). Com l'acord de finançament heretat del nou Estatut ha aconseguit millorar substancialment les finances de la Generalitat, i significa el punt de màxim avanç en el model de finançament general, CiU ja no pot seguir amb la seva estratègia del "peix al cove". Aquesta estratègia s'ha mostrat més feble i poc efectiva que la que va iniciar Maragall amb el Nou Estatut. La situació per a la coalició nacionalista de presentar alguna cosa que "no sigui la independència però vagi més enllà" és la d'anar amb alguna cosa que sap perfectament que no pot aconseguir: el concert econòmic. No hi ha més discussió en això que per aconseguir-ho es requeriria una modificació de la Constitució Espanyola i cap President del Govern espanyol se'n ficarà en aquest berengenal per acontentar, CiU per molt que la necessiti per aprovar pressupostos o un suport de legislatura.
Acabar amb la meitat de la desocupació
Una altra mesura irrealitzable és la de reduir la desocupació a la meitat en aquest mandat. Cal considerar que aquesta proposta va en contra de totes les espectativas d'evolució d'ocupació per a Espanya, Catalunya o Europa. L'ocupació a Catalunya i a Espanya començarà a crear-se al ritme que es creava abans de la crisi (i necessitarem molts anys de creació d'ocupació a aquest ritme per poder recuperar els nivells d'ocupació que teníem en el 2007 i inicis del 2008) cap al 2015. El sortir de la crisi es pot avançar o endarrerir alguna cosa depenent de les mesures "anticrisis" que s'implementin i aquestes depenen que "visió" es tingui de la crisi. Hi ha una visió, recolzada per alguns premis nóbels d'economia i pel director de la Reserva Federal americana que la crisi és una crisi de demanda, i per tant requereixen que hi hagi incentius perquè els diners surtin dels bancs (per tant desincentivar l'estalvi i fent més atractives les inversions en l'economia real) i que hagi mesures d'estímul des del sector públic (és a dir, despesa pública) perquè es potenciï l'economia. Una altra visió recolzada per Merckel àlies "la curtermini", i per algunes instàncies dels mercats financers internacionals, que indiquen que la crisi és d'oferta, per tant el que requereix és que es potenciï l'estalvi i així els bancs podran comptar amb suficient respatller per poder realitzar préstecs. Ambdues visions impliquen dues línies: mantenir la despesa pública, intentar "generar inflació" o retenir la despesa pública i introduir "mesures d'austeritat". L'esquerra catalana aposta al seu programa més per la primera línia, i la dreta catalana per la segonas. Encara així, encerti qui encerti, ni els més optimistes dels analistes poden donar per bo que per molt incentiu del sector públic o per molt que es fomenti l'"austeritat" (per al meu punt de vista i pel dels últims premis Nobel un suïcidi econòmic) no es podrà crear ocupació a un ritme esbalaïdor perquè en 2014 puguem comptar amb una desocupació de 250.000 persones en lloc de les 500.000 actuals a Catalunya. És un brindis al cel… per no dir que el programa d'"austeritat" de CiU el que farà és fomentar més aviat un retard en la sortida de la crisi.
Reduir la plantilla de la Generalitat
Reduccions de plantilla sense pèrdua de serveis. Artur Mas ha anunciat retallar la plantilla de la Generalitat. Els propis nombres que presenta CiU indiquen que en el 2003 hi havia 93.806 treballadors de la Generalitat enquadrats en el que ells criden "les 3 M" (mossos, metges i mestres), en 2009 aquesta xifra s'elevava a 132.861, un 41% més dedicat directament a millorar la salut dels ciutadans, l'educació i la seguretat de tots. Mentre, en un clar exercici de fer creure que la resta de personal de la Generalitat són buròcrates que sobren, ens presenten al col·lectiu d'altres "treballadors de la Generalitat" que en 2003 eren 35.704 treballadors, en el 2009 la xifra s'elevava a 46.258, un 29% més que en 2003. Col·locant-nos en l'imaginari neoliberal que "el que no siguin professors, metges o Mossos són buròcrates que afegeixen greix a l'administració de la Generalitat" que amaga la promesa electoral de reduir el personal de la Generalitat en un 25%, ja només així en 2003, per cada "buròcrata" hi havia 2,6 funcionaris "dels que realment donen servei", mentre en 2009 hi havia uns 2,9 funcionaris "dels que donen servei" per cada funcionari "buròcrata". És a dir, la maquinària de la Generalitat del tripartit és més eficient que la maquinària que va deixar CiU fins i tot en una fase d'expansió tan gran com la qual hi ha hagut durant aquest període.
