16/11/10 La UNESCO ha decidit avui, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que té lloc a Nairobi (Kenya), incloure els castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
La trobada internacional ha comptat amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.
El conseller Tresserras ha destacat que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”
El conseller ha explicat que la declaració és el resultat d’un intens treball realitzat per la Comissió impulsora, però sobretot, de l’esforç i dedicació de tot el món casteller. “Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l’esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular és plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora, però els castells tenen una intensitat i espectacularitat que els fa universalment impactants i carregats d’emoció. A partir d’avui, a més de ser patrimoni dels catalans i catalanes, són patrimoni de la humanitat”, ha afegit.
Així mateix, el president del Parlament, Ernest Benach, en el seu discurs davant els membres de la convenció, ha destacat que “avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur”.
"En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”, ha dit.
En la mateixa línia, Miquel Botella ha explicat que la declaració “és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys, i alhora, un punt de partida per encarar els reptes de futur. Estem segurs que aquest reconeixement per part de la UNESCO servirà per augmentar l’interès pels castells, com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors”.
Valoració de la UNESCO
En la valoració de la candidatura, la UNESCO destaca que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
També assenyala que la seva inclusió en la Llista Representativa “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”. La UNESCO destaca també que la candidatura ha estat elaborada mitjançant un procés de consulta i cooperació amb els castellers.EscoltLlegeix fonèticament
La candidatura
La candidatura “Castells patrimoni immaterial de la humanitat” va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny de 2008. Posteriorment, una delegació catalana integrada per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista Castells, va presentar la documentació de la candidatura dels castells davant la seu de la UNESCO a París.
La documentació presentada inclou informació en català, castellà, anglès i francès sobre diversos aspectes dels castells: què són, història, el funcionament d’una actuació castellera, la indumentària, els tipus de castells, els castells com a element d’integració, els valors dels castells, evolució i actualitat dels castells i l’organització de les colles castelleres. La Comissió també aporta mesures de difusió i salvaguarda, així com un complet conjunt de publicacions, fotografies i un documental.
La Patum de Berga és l’únic precedent català a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, on va ser inscrit l’any 2005. D’altra banda, la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou els següents monuments o conjunts catalans: l’obra d’Antoni Gaudí (1984 i 2005), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997), els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Conjunt Arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000).
La Llista del Patrimoni Immaterial
La Llista Representativa del patrimoni Immaterial de la Humanitat, que ja inclou 166 elements d’arreu del món, es veurà ara enriquida amb nous elements. En aquest cas, el Comitè Intergovernamental de la UNESCO ha valorat la inclusió en la Llista de 47 candidatures. Per poder ser inscrits, els elements han de respondre a una sèrie de criteris, entre els quals s’inclou el de contribuir a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial i afavorir la presa de consciència de la seva importància.
Adoptada l’any 2003 i ratificada per 132 estats, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació aporten a les comunitats i grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat que es considera essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.
Integrat per 24 membres escollits per l’Assemblea General dels Estats Membres en la Convenció per a la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial, el Comitè Intergovernamental és un dels seus òrgans directors.
Els castells
Els castells són unes de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, amb més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta de torres humanes que poden arribar a tenir 10 pisos i que es realitzen en un entorn festiu. Actualment hi ha uns 7.000 castellers agrupats en una seixantena colles, que cada any aixequen uns 16.000 castells.
Les colles, o grups que aixequen castells, estan formades per centenars de persones de tots els gèneres, edats i condicions socials. Un dels seus trets identificatius és la vestimenta que fan servir, especialment el color de la camisa, sovint relacionat amb elements de la localitat a la qual pertanyen. Una altra peça important és la faixa, element que procedeix del medi rural i que serveix per protegir l’esquena i fer d’escala als castellers que pugen als pisos superiors. Els pantalons sempre són llargs i de color blanc.
Pel que fa a l’estructura del castell, la pinya és el conjunt de persones que donen suport al conjunt des de baix tot envoltant-lo. El folre és el grup de castellers situats sobre la pinya. El tronc és l’estructura del castell a partir del segon nivell i el composen gent adequada per a cada pis, generalment homes corpulents als pisos inferiors i nois o noies més joves i lleugers als superiors. El pom de dalt, és a dir els tres pisos superiors, sempre el conformen sigui quin sigui el tipus de castell llevat dels pilars, dos castellers a l’antepenúltim pis, un al penúltim i l’enxaneta al capdamunt. Aquests darrers pisos estan formats per nens i nenes.
Els castells han esdevingut un fenomen singular d’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una gran bellesa que transmet emoció. Són també una eina d’integració per a les persones nouvingudes. Generalitat de Catalunya
16/11/10 L'Hospital de Sant Pau, el conjunt modernista dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, acollirà la seu de la Universitat de les Nacions Unides l'any 2012. Serà el primer centre de l'ONU al Sud d'Europa i treballarà en les relacions entre països i cultures per fer front als reptes de l'Aliança de Civilitzacions. 
Entradas
