Gràcies a grans injeccions de diners públics, els bancs han trobat els seus colors. Ells surten de la crisi financera encara més gran i més poderosos que abans. I com a ostatges "per tant més probable que també a prendre els Estats" durant la pròxima tempesta. És hora que els governs occidentals i els bancs centrals han optat per fer sonar l'alarma de nou en contra del deute.

Hàbilment posada entre parèntesi per la qual cosa han de pagar els imports superiors a la comprensió per salvar Goldman Sachs, Deutsche Bank i BNP Paribas, ressuscita l'espectre de la fallida a aquest temps per accelerar la invasió de la lògica comercial de la rendibilitat activitats que s'han conservat. Aclaparat pel pes econòmic del deute és una vegada més una excusa per desmantellar el benestar i els serveis públics. Es va predir, fa un any, els liberals en coma, estan en el repetit anunci que "les arques estan buides" l'instrument de la seva resurrecció política.

No van a baixar el ritme. La nova coalició de govern a Berlín ha promès 24 milions d'euros de les retallades d'impostos addicionals, mentre que el dèficit alemany ja arriba a prop de 6,5% del producte interior brut l'any que ve (més del doble la taxa de màxim permès pel pacte d'estabilitat i creixement de la Unió Europea). Els conservadors britànics s'han compromès a reduir els impostos sobre les empreses. I a França des de l'elecció de Nicolas Sarkozy, a la dreta, successivament, ha suprimit la imposició d'hores extraordinàries, va desenvolupar un escut fiscal "al voltant dels ingressos de capital, reducció de l'herència i va decidir eliminar l’impost pagat per les empreses.

Anteriorment, els conservadors es van mostrar desitjosos de comptes en equilibri, fins al punt d'acordar l'augment dels impostos. Durant gairebé trenta anys, però, els dèficits són conscients de la seva creació, per causar danys a les ambicions de la participació comunitària. Una pràctica poc estricta, el que va reduir els ingressos, es combina amb un discurs per suprimir despeses catastròfics de l'estat de benestar.

"Reagan va demostrar que els dèficits no compten", va dir el 2002 Estats Units el vicepresident Richard Cheney al seu ministre de Finances i inquietant nova reducció d'impostos directes. Cheney volia dir és que els dèficit no necessàriament menyscabar el que decideix, des que Ronald Reagan va ser elegit àmpliament el 1984 després que es va triplicar durant el seu primer mandat. Però la restricció pressupostària pesa més sobre els successors, sobretot quan es sospita que es malgastadors exclusivament perquè no tenen raó ... Per tant, per tenir alguna possibilitat de passar la seva reforma del sistema de salut, Barack Obama s'havia compromès al que no aporta un cèntim per al nivell de deute públic. Quan, exactament, una revisió d'aquest tipus de condicions d'aventures militars?

En dividir per tres l'import de l'IVA reemborsat per la cafeteria i el restaurant, el govern francès acaba de sacrificar 2,4 milions d'euros en ingressos. Unes setmanes més tard, amb el pretext de la "justícia", es va recuperar 150 milions d'euros en impostos del les dietes a les víctimes d'un accident. Tot i que mostra ben disposicions en aquest sentit, queda molt camí per recórrer abans d'aparellar Reagan. Per l'expresident van ser molt més suaus els impostos dels més rics, llavors, perquè havia de reduir el dèficit (que havia cavat), va demanar a la cantina de l'escola comptar amb quetxup com un vegetal, per apreciar el valor nutricional dels àpats que se serveixen als estudiants ...

A Califòrnia, l'Estat del qual Reagan era governador, que es va iniciar el 1978 contra el llavors fiscal va recórrer el món. Allà, les caixes estan ara completament buides (el dèficit, la revisió última dècada, va arribar 26 mil milions de dòlars). Dijous, 19 novembre passat, la universitat pública ha augmentat les seves tarifes en un 32%. Anteriorment, va haver de cancel lar dos mil llocs de treball.

Serge Halimi.