El malson va començar el 20 de juny de 2008. És el dia que Esteban Fernández –que llavors era policia municipal a Vallirana (Baix Llobregat)– va denunciar davant la Inspecció de Treball que l’Ajuntament no li feia les pertinents retencions de Seguretat Social i IRPF en el pagament de les hores extres que realitzava amb motiu del servei que realitzava. Fernández es va incorporar a la Guàrdia Urbana d’aquest municipi l’any 2005 després...

Al departament d’Arauca, el 14 d’octubre tres infants de 6 a 14 anys van ser segrestats i torturats, van patir abusos sexuals i, finalment, van ser assassinats amb ganivets per soldats de l’Exèrcit colombià. Elizabeth Silva, presidenta de l’associació Sense Sostre i Desplaçats d’un assentament a Bucaramanga, ha estat assassinada per encaputxats. Al poble de la Macarena, al departament de Meta, a 200 quilòmetres de Bogotà...

Set vagues generals i centenars de protestes al carrer en els últims mesos, algunes amb greus incidents, dibuixaven el pitjor escenari per convocar eleccions locals a Grècia. Però, tot i així, el primer ministre, Iorgos Papandreu, ho va fer i se’n va sortir. Reduir el salari dels funcionaris i les pensions fins al 25%; apujar l’IVA fins al 23% i augmentar altres impostos, com les taxes sobre l’alcohol i el tabac, i endarrerir l’edat de jubilació...

Segons la revista Forbes, el president xinès, Hu Jintao, ja ha pres al seu homòleg nord-americà, Barack Obama, el lideratge com a home més poderós del planeta. Fins ara aquesta posició era propietat exclusiva dels presidents dels Estats Units. Hu Jintao, de 62 anys, ha relegat Obama al segon lloc del rànquing, seguit pel rei Abdul·là de l’Aràbia Saudita. Els cinc primers llocs de la llista, els tanquen el primer ministre rus, Vladímir Putin...

La Separada Canota, a Serós (Segrià), és el nom de la darrera mina de carbó catalana en actiu i tot just fa un mes l’administrador de Minera del Bajo Segre (MIBSSA), José Valero Bagué, sol·licitava al Ministeri d'Indústria les pertinents ajudes al tancament, uns 4,5 milions d’euros, si fa no fa. Això, juntament amb els 900.000 euros que els deu el Ministeri per les preceptives subvencions al funcionament, ajudarà amb escreix...

Artur Mas va néixer en una família d’industrials. La periodista Montserrat Novell relata a Biografia d’un delfí (Llibres de l’Índex, 2002) que el seu avi, Jeroni Mas Creus, va ser un dels fundadors de Magomo (Mas, Goberna y Mosso SL), una fàbrica d’ascensors i muntacàrregues del carrer Pamplona, al barri del Poblenou, que va tenir el seu major esplendor a principis dels setanta, quan, comandada pel seu pare, Artur Mas Barnet, va arribar...

Si li ho permeten els resultats electorals del 28-N, Artur Mas s’ha compromès a presidir el que anomena «govern dels millors», amb menys departaments, menys càrrecs, menys despesa administrativa..., però des del seu partit precisen amb major nitidesa el dibuix que Mas té al cap sobre com seria el consell executiu de la Generalitat, sempre que aconseguissin governar en solitari i s’ho empassessin els socis d’Unió: un Govern marcadament presidencialista...

Era la mitjanit de dijous passat, dia 12, quan es donava el tret de sortida a la cursa electoral al Parlament de Catalunya. Poques hores abans, Alícia Sánchez-Camacho, presidenta i cap de llista del Partit Popular per la circumscripció de Barcelona, anunciava la proposta d’expulsar de Catalunya els immigrants que es quedin un temps determinat sense feina.

La caverna mediàtica espanyola ha rebut reforços de l’exterior. L’èxit del Tea Party en les eleccions legislatives i estatals als EUA ha excitat encara més els qui volen emular el moviment de dreta populista a l’Estat espanyol. Fins i tot hi ha qui troba paral·lelismes entre Esperanza Aguirre i Sarah Palin, la «musa» de l’ala ultra del Partit Republicà. També a Catalunya el Tea Party troba simpaties en la «secció local neocon», que poden...

Per alguna raó enigmàtica, o tal volta per una maledicció dels déus, sembla que l’independentisme català cau una vegada i una altra en el parany de les batuses internes. L’escissió reapareix de forma periòdica. Just quan l’independentisme ha aconseguit èxits rellevants (una vintena de diputats al Parlament i la normalització de la independència), ERC pateix no una, sinó dues escissions.