CDS Catalunya

Ara que Montserrat Nebrera ha deixat el parlament català, per voluntat pròpia i amb tot el que això representa, el establishment polític català intenta fer llenya de l’arbre caigut. Al corporativisme exhibit pels portaveus dels partits en un article elaborat per “Europa Press” el dia 21/10/2009 on els esmentats portaveus reaccionen davant les paraules de Montserrat al donar la benvinguda a la seva substituta en l’escó del parlament català. Ho fan tots a la vegada, de dalt a baix i d’esquerra a dreta,. Es tapen les vergonyes uns a uns altres, és l’única cosa que fan.

El funcionament del parlament català, dista molt de ser modèlic, es desprèn de les paraules de Nebrera, però és que tots ho sabem des de fa molt. Igual que el parlament espanyol, el català és un parlament on els caps dels partits aixequen la mà per a indicar el que tots han de votar. Els mateixos que quan s’esmenta el tema tiren mà del seu mal entesa dignitat i la del Parlament, de la seva crítica i de la seva ironia més acerada. Contra què, contra l’honestedat demostrada per Montse al deixar l’escó quan ha vist que no podia influir prou per a donar un cop de timó en el estatu quo del Parlament.

L’última notícia amb mal sana intenció l’aporta el PP i l’acusa de gastar molt en AU, serà perquè treballava, serà perquè no es limitava a aixecar la mà a l’ombra del cap, com la majoria.

Montse Nebrera tindrà,  malgrat que els pesi aquests poca cosa de la política catalana, un escó en el pròxim Parlament, el qual surti de les eleccions de 2010, guanyat amb veu pròpia, amb una proposta renovadora important que va a contar amb el suport de la societat catalana, sens dubte.

Des d’aquesta tribuna li dic alt i clar: no defalleixis Montse, la societat catalana et necessita en el parlament. Fa falta molt aire nou i gent com tu, i com nosaltres, que obri finestres perquè entri.

Des de que es que va ocórrer el segrest del Alakrana, CDS Catalunya ha declinat fer cap tipus de comentari, no per abandó al tema, sinó per responsabilitat.
Quan els nostres mariners es troben en perill, segrestats per pirates i amb les seves vides en joc no és moment d’assaltar dubtes, crear divisió ni buscar el desgast del Govern en benefici propi. Hi ha vides en joc i s’ha d’actuar amb responsabilitat i CDS Catalunya així fà.

Per tant, ara que els nostres mariners estan fora de perill, és moment de passar comptes al Govern per la gestió realitzada.

Desgraciadament que un pesquer sigui capturat per pirates en les aigües pròximes a Somàlia ens és novetat, succeïx en repetides ocasions als nostres vaixells i als d’altres països. Per això països com França han posat seguretat en aquests vaixells. Primer error: falta de previsió.
Una vegada el nostre vaixell va ser capturat, es trigo 40 dies en posar-se a treballar de debò, recordem que fins que els familiars d’aquests mariners no van saltar als mitjans de comunicació al Govern no prenc les regnes. Segon error: lentitud o abandó.

Enmig del gabinet de crisi la vicepresidenta del Govern al capdavant d’aquest gabinet marxa de viatge a Argentina. Encara que pugui gestionar des de la distància (que ho dubtem ) en la política també són importants les formes. Tercer i quart error: falta en la gestió i poca visió política.

Finalment, la nostra diplomàcia. Mentre altres països tenen acords amb Somàlia o altres països de la zona i davant conflictes similars desempolsen els seus negociadors diplomàtics per a buscar una ràpida solució. Aquí prioritzem la ineficaç Aliança de civilitzacions. Cinquè Error: política exterior.

A tot això afegim la descoordinación entre el Govern i el poder Judicial portant als pirates capturats a Espanya en lloc de dur-los a per al seu judici altres països pròxims a la zona ce conflicte amb convenis d’extradició, cosa que sens dubte hagués simplificat la gestió.

Encara reconeixent que el resultat final és positiu (els mariners estan fora de perill, que és el que importa) vam considerar que la gestió del Govern no ha estat a l’altura realitzant una gestió amb errors i plena d’improvisacions.

Signat: La editorial.

El CDS Catalunya, respectuós amb la constitució, en la qual es proclama que Catalunya és bilingüe i que tant el català com el castellà, ambdues,  són llengües oficials a Catalunya, critica i reprova que  es sol·licitin traductors de català a castellà en el Parlament de Catalunya.

El que en èpoques d’abundància, podria quedar com una simple anècdota ridícula. En època de crisi, hauria de considerar-se una malversació de cabals públics. A més de un ridícul important.

Van pensar per ventura el Sr. Minovas i altres parlamentaris que van donar aquesta iniciativa, que els impostos els paguem tots els catalans (també els castellans parlants). I no van pensar tampoc, que segurament tots desitjaríem que es gastessin en coses de més utilitat, i que cap o poca gràcia ens ha de fer, veure com els diners guanyats amb esforç, serveix perquè aquest senyor ho gasti alegre i capritxosament.

La nostra més formal repulsa per aquest malgasto innecessari.

I jo em pregunto, si hagués hagut de pagar-lo de la seva butxaca, també hagués sol·licitat traductors de català a castellà.

ANA MARÍA ROCA VILA
Presidenta de la Gestora Federal CDS Catalunya.
presidencia@cdscatalunya.org