La parròquia de Sant Àngel de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa) ha oficiat aquest dissabte una missa en record del dictador Francisco Franco i de José Antonio Primo de Rivera, fundador de La Falang, precisament el dia en què es comlpien 35 anys de la mort del primer i 74 del segon, segons ha informat el digital directe!cat. El mossèn de la parròquia, Vicent Borja, els havia inclòs al llistat de 21 morts -la resta, veïns del poble- per a ser esmentats durant l'homilia. Segons Borja la inclusió de Franco i Primo de Rivera a la llista de persones a les quals se'ls dedica la missa s'ha degut a "les peticions dels fidels" igual com es fa amb els altres difunts. El mossèn també ha dit que la festa de la Verge Miraculosa, que han començat justament aquest dissabte, és la festa més concorreguda de l'any i és aprofitada pels fidels per a fer les seves oracions i peticions a l'església.

El candidat de Ciutadans (C's) a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 28N, Albert Rivera, també s'oposa a les multes per no rotular en castellà. Així ho va assegurar ahir en una entrevista a l'Àgora de TV3, on Rivera va aprofitar per suavitzar i modelar el seu discurs habitual contra la llengua catalana. En aquest sentit, va dir que desconeixia que l'Agència Catalana de Consum (depenent de la Generalitat) estés imposant multes a les empreses per no rotular o etiquetar en castellà, gairebé un centenar el 2009, gràcies a diferents normatives i legislacions estatals que imposen l'ús del castellà en diversos àmbits; "no em semblen bé aquestes multes" va assegurar, tot i que va recordar que les lleis estatals "es decideixen al Congrés" on Ciutadans "no hi té representació" i en canvi qui sí que en té (CiU i ERC) "mai no n'han dit res". Durant l'entrevista Rivera va arribar a dir fins i tot que si en un bar no l'atenen en català "el que s'ha de fer és canviar de bar".

El cap de llista de Solidaritat Catalana a les properes eleccions al Parlalment de Catalunya el 28-N, Joan Laporta, creu que la proposta de la independència de Catalunya "s'està prenent seriosament al món". Així ho ha dit en una entrevista a RAC1, on també s'ha mostrat partidari de la "Declaració Unilateral d'Independència" (DUI) davant el referèndum d'autodeterminació, una DUI que SI ja ha anunciat com a primer projecte que presentarà al Parlament. "La independència es proclama amb 68 diputats al Parlament, per una via democràtica i legal segons el dret internacional públic. Només cal voler-la", ha dit. Per Laporta "hi ha més oferta autonomista que independentista" en aquests comicis, en els quals "seria un error renovar la confiança a ERC i CiU, dos partits polítics que han estat corresponsables de dur-nos a la crisi més gran de la nostra història: econòmica, democràtica, cultural i moral".

L'any 2007 el patró de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, van presentar amb un gran desplegament mediàtic l'acord pel qual València acolliria anualment un Gran Premi en un circuït urbà. Tres anys més tard, aquell macroprojecte que va comportar uns 90 milions d'euros per acondicionar el traçat urbà, i que dilapida més de 30 milions d'euros anuals per GP, està arruinant les arques del govern valencià. Camps va anunciar el 2007 que no costaria "ni un euro a les arques públiques" perquè ho explotaria una empresa privada. Valmort, l'empresa concessionària, va haver de ser rescatada fa poc pel govern valencià pels 25 milions de deute immediat que tenia, i és l'executiu valencià qui ha acabat assumint les despeses de cada cursa. És la Generalitat qui ha de sufragar els 18 milions d'euros de cànon que cobra la F1 per cursa, més despeses de muntatge i organització, en total més de 30 milions, mentre que els beneficis de publicitat i drets televisius se'ls queda tot l'organització de la F1. Només la taquilla (i no tota) és per a l'amfitrió.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha dut a terme les V Jornades crítiques contra l'EEES que han servit per, a través d'actes i activitats, denunciar l'actual situació que pateixen els estudiants arran de l'implantació del procés de Bolonya a les universitats dels Països Catalans. La devaluació de coneixements, l'increment de preus de les titulacions i l'accés més reduït als màsters són, segons el sindicat, alguns dels punts dèbils d'aquests sistema educatiu que consta d'una segona fase, l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015), que els estudiants asseguren que és més agressiva. EU2015 dotarà de poder els Consells Socials (bancs i grans empreses) i fomentarà l'entrada de capital privat a les universitats públiques (al País Valencià, els ingressos públics es redueixen un 40% amb el nou pla de Finançament), segons explica el SEPC a través del seu web.