Diari de campanya

En plena activitat de precampanya. Intento recollir algunes notes de les darreres activitats.

Dijous vespre míting amb el President Montilla i Felipe González al barri de Llefià de Badalona. En la benvinguda de l'alcalde, Jordi Serra, ens trasllada la indignació per la utilització partidista i barruera del PP de la immigració i del nom de la ciutat, que posa en risc la convivència i la cohesió. Mentre el PP es passeja extaltant els ànims, hi ha molta gent que hi treballa als barris. Vull destacar i recomanar el Manifest "ens agrada Badalona", que han signat molts ciutadans i ciutadanes del municipi a favor de la convivència i en contra d'aquestes pràctiques denunciables. Felipe Gonzéz, en plena forma i la gent entregada, sobretot la generació que li va donar la victòria al 82 i van viure en primera persona els canvis que han fet possible el nostre sistema de benestar. González alerta de la ofensiva de la dreta contra el sistema públic i defensa que s'han de fer reformes per continuar consolidant l'estat de benestar. Posa com a exemple les eleccions als EEUU, "contra Obama perquè vol reformar la sanitat i el sistema financer, i això no els hi agrada perquè ells (els republicans) no ho necessiten, perquè s'ho poden pagar". I el risc també és real al nostre país.

La nit de dijous, una trobada a ritme de rumba catalana a Gràcia, com no, al Centre Artesà Tradicionàrius amb la Xarxa Gitana Romipen. Molt agradable. Rumba i paraules. Les paraules de Montilla i de Pere Garcia, coordinador de la Xarxa Romipen i candidat socialistes a les llistes de Barcelona.

Divendres tarda segona reunió amb el President i el Consell Assessor de Polítiques Socials a la seu de PSC a Barcelona. Ganes de profunditzar en com crear un model propi de xarxa pública amb la participació del tercer sector social, que a Catalunya és un potencial. En la roda de premsa següent presentem El Pla de lluita contra la pobresa. Dedicaré un par d'escrits sobre aquests dos temes.

Dissabte matí celebrem una jornada organitzada per la Sectorial de Gent Gran del Maresme a Pineda de Mar. Més de 120 persones ompliem el magnífic Centre Innova. Bon ambient, bona acollida, i ganes de combat polític. En la meva intervenció vaig defensar el que hem construït al llarg d'aquests 7 anys des del Govern i que no podem aturar. Les nostres polítiques adreçades a la gent gran tenen dos objectius: envelliment actiu i atendre la feblesa i els riscos en aquesta etapa de la vida. Avui ja són 132.ooo persones que es beneficien de la Llei d'atenció a la dependència. Intervencions dels companys Xavier Amor, l'alcalde, David Pérez, diputat, Josep Guinot, delegat nacional de la gent gran del PSC, Santi Fontbona, primer secretari del Maresme, i molta gent implicada com l'Emili, la Carlota, en Pedro,...

Dissabte tarda inauguració de la nova seu social del PSC de Canet de Mar. Em va agradar que han pensat en un petit espai com a ludoteca pels infants. Un espai per a la conciliació familiar, molt encertat. I com no, ho han pensat les mares. Però a més de la inauguració, també era un dia molt important per als socialistes de Canet. Quim Mas, l'alcalde, no es tornarà a presentar a les properes municipals i passa el testimoni. Silvia Tamayo el recull, i es presentarà com a candidata quan obrim el procés d'elecció. Reconeixement al treball i comprimís de Quim i reconeixement a la valentia i capacitat de Silvia, sense cap dubte. Em va agrada unes reflexions de l'alcalde: "governar significa prendre decisions, a vegades ens movem entre el que decidiríem amb el cor o amb el cap, però la partida no pot quedar en taules, a vegades s'ha de ser valent i pensar més enllà del moment immediat i en bé del poble".

foto de la trobada amb la gent gran del Maresme a Pineda de Mar el 6 de novembre

TecnoCampus, tossuderia i valentia política

Tossuderia i valentia política. Un recorregut de deu anys que hem celebrat i inaugurat ahir 3 de novembre. Recullo una reflexió del discurs d'Alicia Romero, sobre el repensar la ciutat a 10 anys vista i la resposta d'aleshores alcalde de Mataró, Manel Mas "la tasca dels polítics és anticipar-se als reptes del futur amb la informació que tenim en el present".

Ara que la crisi econòmica ens sacseja sobre el nostre model econòmic, l'aposta del Tecnocampus Mataró-Maresme posa de manifest la importància de tenir capacitat per dissenyar el futur. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la inauguració l'ha posat com a exemple del que cal fer pel canvi econòmic.
Fa deu anys varem començar a parlar de "la nova economia", de la necessitat d'una "economia basada en el coneixement". Quina sort i quant d'agraiment pels que ens van fer veure que el futur havia d'anar cap aquí. Però la visió de futur per si sola no dóna resultats, si no s'acompanya de tossuderia i valentia política, i amb una bona dosis de complicitats amb gent que se sumi i hi treballi. Això representa també el TecnoCampus. I hem de posar noms, com recullen en els seus molt bons discursos Alicia Romero i Joan Antoni Baron, i com a exemple m'atreveixo a posar dos, Manel Mas i Pilar González, que van ser els primers tossuts i valents per imaginar el futur que avui ja és present.

Avui s'acallen les veus que deien que el TecnoCampus era fum. En tot cas, Mataró ha estat capaç de canviar el fum de les seves fàbriques tèxtils per un projecte de coneixement, univerisitat i empresa, i capacitat per encarar amb èxit la nova economia.
Avui la gent de Mataró tenim un espai més per sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Un ecosistema per al coneixement, el talent, l'economia, la creativitat, un projecte amb ànima.

El nostre model de ciutat el recull exquisitament l'alcalde Baron, "Mataró vol ser una ciutat territorialment metropolitana i capital d'un territori, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada". I el TecnoCampus és la viva imatge d'aquest model de ciutat.

Bonificacions als peatges del Maresme

Avui el Govern ha acordat les bonificacions als peatges de la C32 al Maresme.
Són reduccions als peatge de Vilassar i l'accés de Premià pels usuaris habituals que fan un recorregut amb origen o destí a la comarca.
El contingut de les reduccions les podem veure aquí.

Aquest és un pas més, un important pas, en la política de mobilitat que vam acordar amb el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal a l'abril d'aquest any, després de molts treballs i negociacions. Ja en vaig parlar en aquest escrit.

Les bonificacions comencen amb les primeres obres de la Ronda de Mataró i les posteriors de les Rondes del Maresme. Però va més enllà. Respon a un model de peatge com a instrument regulador del trànsit. Fa temps que alguns es manifesten per la supressió dels pagaments, però hem de ser realistes, i els estudis de mobilitat així ens ho demostren. Suprimir els peatges seria el colapse total i absolut. No volem que pel Maresme passi tot el trànsit de llarg recorregut de Barcelona cap a França, i això passaria si es suprimissin. Hem de diferenciar el que és el trànsit de llarg recorregut i el trànsit dels veïns i veïnes de la comarca, és just per tant que les reduccions siguin per aquests com a usuaris habituals.

La demanda maresmenca de convertir l'antiga NII en una via cívica i permeable amb el nostre front marítim, ha comportat també buscar les alternatives. I l'acord és una via paral.lela a l'actual autopista, però que resolgui la conexió entre els pobles i millori de forma fàcil els accessos, ara és un autèntic desgavell.

No crec que hi hagi una comarca a Catalunya que hagi estat tan estudiada pel que fa a la mobilitat. Tenim un territori estret, comprès entre la serralada i el mar, i molt urbanitzat. Qualsevol actuació per tant s'ha de mimar al màxim en aquesta franja de terra que volem conservar també al màxim.

El que avui ha acordat el Govern és en compliment amb el que es va comprometre.
Els socialistes del Maresme fa uns anys vam apostar per resoldre els problemes de mobilitat que arrossegavem de fa anys, i que el Govern de la Generalitat de CIU no havia ni atès ni resolt. Vam entendre que la mobilitat no és només peatges i carreteres, s'havia d'actuar en tot el seu conjunt amb una prioritat clara pel transport públic. Així ho vam recollir en el nostre programa electoral del 2006.

Ara passem comptes: avui les bonificacions dels peatges, fa uns dies s' adjudiquen les obres de la Ronda de Mataró, a l'abril d'enguany "l'Acord de Mobilitat del Maresme" entre el Govern i el Consell Comarcal, les Rondes del Maresme en estudi informatiu, els treballs del tren orbital en marxa, el traspàs de la NII a la Generalitat a finals del 2009 amb una inversió compromesa de l'Estat de 400 milions d'euros, les millores de la xarxa ferroviària en les estacions de tren així com un augment de les freqüències i millors vehicles, el carril bus a l'entrada de Barcelona que arribarà fins a Montgat, l'ampliació d'autobusos interurbans, la perllongació de la C32 amb l'A2,...
La millora en la mobilitat és oportunitat per als ciutadans i necessari pel desenvolupament social i econòmic del Maresme.
Tot això és possible amb un Govern sensible amb els territoris, sense cap mandra.

La clàssica fórmula de la dreta: retallades i privatitzacions dels serveis públics

Fa uns dies CIU va anunciar algunes de les seves mesures d'austeritat: reducció d'un 20 o 25% de l'administració pública i privatitzar serveis com el ferroviari, sanitat, gestió d'infraestructures i educació. Reduir tant l'administració pública de la Generalitat no és reduir els càrrecs eventuals com diuen (per cert, experts en aquests càrrecs quan governaven), amb aquests percentatges significa reduir treballadors dels serveis públics i per tant reduir prestacions. Privatitzar serveis com els que proposen significa privatitzar el patrimoni col.lectiu, i posar en risc una funció elemental que han de tenir aquests serveis: l'accés universal i la garantia de qualitat. La gestió privada no sempre és millor que la pública.

Fa uns dies el primer ministre britànic, del Partit Conservador, anunciava també la major retallada de l'Estat de Benestar britànic, com la reducció de mig milió de treballadors públics, o les retallades espectaculars dels sistemes de protecció.

Paradoxes, la crisi del capitalisme no qüestiona les males pràctiques que han provocat aquesta crisi, amenaça les polítiques socialdemòcrates que han construït l'Estat de Benestar europeu.

He recuperat un anàlisi que fa Tony Judt sobre el que va suposar la retallada de serveis i prestacions i les privatitzacions en l'etapa Thatcher que il.lustra les contradiccions i perills d'aquestes mesures. S'ha calculat que les privatizacions en l'era Thatcher dels actius públics va resultar una transferència neta de 14.000 milions de lliures dels contribuents als accionistes o inversors. Primera conseqüència: renunciar al patrimoni col.lectiu costa diners als contribuents. Alguns dels serveis que van passar a mans privades, ni van guanyar en eficiència ni en eficàcia, al contrari, van perdre valor i funcionaven pitjor, com a efecte de la reducció de costos, i l'adminstració va haver d'acudir en ajuda dels usuaris . Segona conseqüència: empreses privades recolçades indefinidament per fons públics, però sense el control públic. I tercera, tampoc s'ha demostrat a llarg termini que aquestes mesures hagin ajudat al creixement econòmic.

Però hi ha unes reflexions de Judt que em semblen de calat. Atacar el sector públic és posar en risc el concepte de col.lectiu i augmenta el dèfici democràtic. Copio literalment de l'autor " si no respectem els béns públics; si permentem o fomentem la privatitizació de l'espai, els recursos i els serveis públics, ... no ens hauria de sorprendre una disminució constant de la participació cívica en la presa de decisions públiques. (...) Els sondejos d'opinió reflexen un desinterés cada vegada més gran per les eleccions i un cínic despreci vers els polítics i les institucions polítiques".
Com a conclusió, l'onada conservadora que amenaça l'Estat de Benestar va acompanyada pel despreci vers la política i el foment del desinterés de la ciutadania. Perillós.

Aquest és el debat al que assistim. La ideologia no ha mort, normalment qui ho diu és un conservador. Hi ha dos models confrontats que responen a interessos confrontats, i són els clàssics: més Estat o menys Estat, públic o privat, més societat o més individu. Ho veiem a Europa, a Estats Units ( Tea Party, i això que EEUU és el paradigma de l'Estat no intervencionista), i ho veiem a Catalunya en les propostes electorals (CIU aplica la clàssica fórmula conservadora, com ho fa també el PP).

Davant les amenaces, cal defensar doncs el nostre sistema de benestar, el que pot crear igualtat d'oportunitats i progrés col.lectiu. I som conscients que en aquests moments, defensar-lo i consolidar-lo, significa també fer les reformes adients, lluny dels cants que criden a la seva minimització.

Acabo amb una cita d'Adam Smith , "cap societat pot prosperar i ser feliç si la majoria dels seus membres són pobres i dissortats".

El que cap en un cap de setmana

Cap de setmana intens, molt intens, com els darrers i com els que vindran. Cap de setmana on resta i ressona el discurs del president Montilla, "pun i a part" i que convido a llegir. Hi ha moments en els que el partit es vesteix de solemnitat, d'una liturgia especial, com aquest diumenge al Foyer del Liceu. Conscient del seu moment, i amb tot el dret a reivindicar-se. Perquè tenim tot el dret a reivindicar-nos, i ho hem de fer, i molta gent ens ho agrairà.
Destaco de les seves paraules "...ara el 2010, només un Govern socialista pot continuar escrivint les línees de la justícia social, el catalanisme integrador, i els ponts del diàleg federal, (...) i no hi renunciarem per aconseguir el poder a qualsevol preu, (...).

Dissabte varem celebrar un acte polític a la Casa de Andalucia de Mataró, amb Celestino Corbacho i l'alcalde Joan Antoni Baron. En la meva intervenció vaig voler defensar tres idees: reivindico la política, perquè la política és l'arma que tenim els treballadors i treballadores per canviar les coses, i per tant no fem cas dels que l'amenacen, al contrari, defensem-nos amb la participació i amb el nostre vot; en les eleccions del 28N decidirem no només el Parlament i el Govern de Catalunya, decidirem el projecte que volem per Catalunya, i els socialistes volem alçar la veu de la majoria, la que creu en un sol poble, en un país fort perquè és just, en l'entesa amb la resta de pobles d'Espanya des d'un projecte federal i volem que tots els que pensen així ens acompanyin; les eleccions del 28N són les nostres, de la gent dels barris com el de Cerdanyola de Mataró.

Aquest cap de setmana també s'ha celebrat la Festa dels Supers. Una escapada familiar de la tarda de dissabte. Reconec que em va impressionar agradablement. Per la bona organització, per l'ambient festiu i positiu, i per la quantitat d'infants, pares i mares. Quin poder de convocatòria!. Crec que no hi ha cap canal infantil públic que hagi aconseguir fidelitzar tant els seus usuaris i donar una oferta que va més enllà dels dibuixos animats de la programació televisiva. Mirant i escoltant tanta diversitat de famílies, vaig pensar que sí, és una bona manera de fer comunitat.

Diumenge també ha estat el dia de la Fira d'entitats del barri de Cerdanyola de Mataró. Bona participació i bona entesa. El treball per la dignitat dels nostres barris es fa des de l'urbanisme, els equipaments, la gestió de l'espai públic, les polítiques de promoció econòmica i les polítiques socials, però sobretot buscant la complicitat dels veïns i les veïnes i la seva participació. Els nostres barris tenen nous reptes que hem de saber afrontar, hi som i hi treballem. Passejant per la fira i compartint el dinar, he vist la bona voluntat de molta gent.

Garantir els drets dels infants i adolescents

He pogut participar en el debat de polítiques d'infància dins les jornades Inclusió social: clau de progrés, organitzades per FEDAIA.

Apunto breument els principals eixos en els que he basat la meva intervenció seguint el guió que l'organització ens ha demanat.

Una societat més forta, capacitada, moderna, competitiva,... es mesura pel seu grau de cohesió interna i es mesura pel tracte vers a la infantesa i l'adolescència. Els infants són ciutadans i ciutadanes, de present i de futur, titulars de drets subjectius.

Ha estat aquest Govern qui ha impulsat i qui ha fet la Llei dels drets i deures de la infància i adolescència, i per tant el nostre compromís per desplegar-la és implícit. Són moments també de prioritats, i en el desplegament de la Llei les notres prioritats són:

1. Màxima atenció a la infància en situació de maltractament, en situació de pobresa i de risc d' exclusió. La màxima prioritat per voluntat política, complint i fent complint la Convenció pels Drets dels Infants. Tres estratègies:

- La millora dels protocols i capacitació dels professionals (serveis de salut, educació, cossos de seguretat,...) perquè detectin amb més facilitat les situacions de risc.

- Reforçar els serveis socials bàsics en l'àmbit d'infància. Tirem endavant la figura del Professional de Referència (previst ja a la Llei de Serveis Socials de Catalunya).

- Incidir de manera especial en els entorns familiars i territorials amb més risc de pobresa infantil i exclusió social.

2. Recollim, perquè la compartim, la preocupació pels joves que es troben a la corda fluixa, que ni estudien ni treballen. Cal prevenció des de l'educació primària i la secundària obligatòria:

- reduint el fracàs escolar

- amb programes específics d'orientació i tutoria pels adolescents que han abandonat el sistema escolar.

3. Atendre de forma adecuada els infants és atendre les famílies. Reconeixent la diversitat de famílies de la nostra societat actual i cal reforçar els mecanismes perquè les famílies disposin de les condicions adequades per la cura, la socialització, l'afectivitat i el desenvolupament dels infants:

- atenció especial a les famílies en situació de risc

- facilitar la conciliació del temps familiar, laboral, escolar,...

- implicació de les famílies amb l'escola i els processos de formació dels fills i filles

La Llei es desplegarà mitjançant tres bons instruments com està previst:

- La cartera de serveis, en coordinació amb la cartera de serveis socials

- El Pla d'Atenció Integral als infants i adolescents, des d'una visió integral i transversal

- Les Taules Territorials, veritable mecanisme d'anàlisi, coordinació entre les administracions i el territori, i elaboració d'estratègies.

En aquests moments les estratègies per sortir de la crisi han de tenir també prespectiva d'infància i de família. Des del reforç de la xarxa de suport i de rescat per aquelles famílies que en un moment donat pateixen canvis que poden condicionar la seva situació (atur, canvis familiars, ...). Però volem ser també molt conscients que la pobresa s'hereta, i cal lluitar contra una pobresa crònica. Per això prioritzem l'atenció als entorns familiars i urbans amb risc d'exclusió, amb programes comunitaris, amb les Zones d'Atenció Especial, amb les polítiques integrals de renovació urbana. Conscients de les situacions de risc en la que neixen força infants del nostre país, cal començar ja en la maternitat i en la primeríssima infància. El reforç dels equips de professionals municipals i la xarxa d'entitats d'iniciativa social és clau en aquesta tasca. I l'aposta continua sent per l'educació, educació i educació.

Estem en un moment delicat pel que fa als pressupostos de les administracions públiques. Desplegar la Llei significa dotar-la de pressupost. Ens avala l'aposta del Govern, que tot i en moments de crisi econòmica, ha continuat elevant el seu pressupost en inversió social. Caldrà però treballar diferent, prioritzant, amb innovació, amb més eficàcia, treballant per objectius i resultats i amb l'avaluació de l'impacte de les polítiques, optimitzant els recursos i reduint on la necessitat no és tan immediata.

Les entitats que treballen en aquest àmbit ens demanen impulsar un Pacte Nacional per la infància i l'adolescència. El procés d'elaboració de la Llei, la mateixa Llei i els instruments que desenvoluparà, ha estat , i serà encara més, una aposta per la visualització de les polítiques d'infància. Però recollim la demanda, perquè el Pacte pot significar no només un compromís de les administracions públiques, també un compromís del conjunt de la societat.

El Tercer Sector és un actor protagonista, ho ha de ser. Continuem defensant l'Estat de Benestar (davant l'onada conservadora que reclama el seu retall) i defensem la Societat de Benestar, perquè una societat madura com la nostra, té la capacitat de crear benestar des de les seves organitzacions. El Tercer Sector té vocació de servei públic, tmou un volum del 2,8% del PIB català, té experiència acumulada, una bona dosi de professionalitat i voluntariat, i té també molts reptes per endavant. El compromís amb el Tercer Sector l'hem fet explícit amb el Pla Director del Tercer Sector de Catalunya. Cal continuar. Continuar per passar de la política de la subvenció a la política de la concertació, i incorporant les clàusules socials en els concursos de les administracions públiques.

La Llei d'infància és un canvi de paradigma. Hem fet un pas més, de l'atenció a la infància en risc, a incorporar la necessitat d'invertir en el conjunt de la infànci i adolescència. Fem nostres els principis que regeix la Llei: promoció, prevenció, atenció, protecció i participació.

"Un combat polític de primer ordre"

Si em demanessin una idea d'aquest cap de setmana seria aquesta: cal combatre els tòpics, i amb coratge.

El PSC ens hem trobat durant dos dies per treballar i aprovar el nostre programa electoral. Les imatges amb les quals em quedo, ... de la gent, de la participació, del lliurament, de les ganes, dels valors, del compromís, de les emocions, de la feina, ... trenquen tots els tòpics sobre la política. Ni tots som iguals, ni cal desentendre's de la política. La política és l'eina que tenim per canviar les coses.