Deu anys de l’assassinat de l’Ernest Lluch
No vull que s’acabi el dia sense tenir unes paraules de record pel malaguayat Ernest Lluch, un home intel·ligent, culte, educat, compromès, catalanista i socialdemòcrata. Antic professor meu a la Universitat de Girona, d’ell vaig rebre inoblidables lliçons sobre el jansenisme (feu dels vicis privats virtuds públiques, ens recomanava sorneguerament a cada classe) i sobre el pensament econòmic del segle XVIII en general. Quina pena que els qui tant diuen estimar aquest home tan gran vulguin fer-lo petit amb frases sectàries del tipus “era nostre, l’Ernest, només nostre!” Nostre? I qui és aquest “nosaltres”? Segur que en LLuch no voldria tenir res a veure amb els qui avui diuen “gilipolles” als seus adversaris o amb els qui fan spots simulant orgasmes.. en comptes d’explicar la seva obra de govern i els seus projectes de futur. L’home amb qui vaig descobrir el “sapere Aude” de Kant, estic segur que es ruboritzaria davant d’alguns dels qui en aquests temps postmoderns en reivindiquen la memòria, per molt que exhibeixin el mateix -i envellit- carnet. En fi, a totes les cases hi deu haver de tot, homes petits i grans homes! L’Ernest Lluch, com en Josep Pallach va ser gran, molt gran! In memoriam, des del catalanisme.