|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
MYBLUEFLAME. Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) ha significat per a la literatura i la llengua catalanes –per molt que en els darrers temps ho hagi volgut negar una sorollosa host de galifardeus sense aturador- el mateix que en els seus respectius segles varen representar Ramon Llull, Jacint Verdaguer o -de forma quasi contemporània al nostre autor- Pompeu Fabra: un flascó d’aire net i pur, on les generacions successives poguessin seguir respirant, relativament tranquil·les, durant uns anys més…. fins el següent daltabaix nacional. L’obra literària...
DESSMOND. Anem de pet cap el tram final de la campanya electoral. Hom ja pot escoltar xerrics primerencs, dels ganivets que ja s’esmolen en més d’una executiva. Fins i tot la càndida Maria Lapiedra ha rebut abans que ningú les inclemències d’un possible resultat. Se sent utilitzada. Els seus pernils i carcanada vagaran rumb incert, després de ser vilment utilitzada en favor de l’independentisme etiquetat de solidari. Incerta glòria, que dirien els clàssics. Com ella n’hi haurà més d’un que enfilarà un camí tortuós. En el cantó socialista comença a caure-li el xàfec a...
JOAN OLIU. El seu Periòdic d’Andorra està publicant unes enquestes que donen uns 9 escons de diferència entre CiU i el tripartit. Que ningú no s’enganyi, amb aquestes dades el Tripartit encara és possible! Qui tingui memòria podrà recordar amb facilitat que les enquestes de 2006 donaven a CiU fins a 56 escons quan al final van ser només 48. De les enquestes a la realitat hi va haver un salt de vuit escons! Amb el mateix diferencial, ens podem trobar un resultat exactament invers al de l’enquesta-esquer del Periódico i un Montilla President per la simple abstenció del...
ARNAU OTEJI. Queden dos dies de campanya i quatre per anar a votar. I si no es produeix un autèntic sinistre, del qual fins ara no hi ha cap indici, estem molt a prop d’acabar amb la infàmia que ha representat el tripartit. Pels que portem gairebé 7 anys denunciant el caràcter nociu i aberrant d’aquest experiment i advocant per fer-lo papilla a les urnes, podria semblar que la feina ja està feta. Totes les enquestes indiquen insistentment una comfortable victòria de Convergència i Unió i, sobretot, certifiquen que el tripartit es desploma estrepitosament i queda a anys llum de la majoria...
JOAN OLIU. Després de la barroera jugada de l’equip Montilla proposant un debat impossible la campanya ha perdut tota presumpció de seriositat i tothom està autoritzat a deixar anar la seva atzagaiada. Fins al punt que Joan Puigcercós pot demanar un debat cara a cara amb Alicia Sánchez-Camacho sense que sembli una estridència. Puigcercós intenta recuperar la nostra estima per els seus ideals assenyalant-nos el mal que ens faria veure el PP superant l’independentisme parlamentari. No cal patir Joan, amb una mica de sort, el tercer serà Montilla. Comparteix Llegiu-ne més>
ODALRIC. Quan ara fa set anys els socialistes, amb el suport d’ERC, van assolir la presidència de la Generalitat, el país estava en una situació de benestar generalitzat. La gent se sentia satisfeta, segura i tranquil·la. Era un moment per experimentar novetats. Encara que les coses anessin bé, una novetat comporta un cert component d’excitació i poder prendre una decisió en una clau purament frívola et pot fer sentir viu… Ja sabem que la monotonia ens... Llegiu-ne més>
MYBLUEFLAME. Enguany, dins aquest estrany costum de celebrar cinquantenaris, centenaris, etc., etc., hem ensopegat amb els 150 anys del naixement de Joan Maragall, poeta de la “paraula viva”, periodista, assagista i un dels personatges més notables de la literatura i la història de Catalunya. Com que Joan Maragall, home pulcre, polit i endreçat com n’hi ha pocs, va tenir el detall de morir a 51 anys, l’any vinent, és a dir, el 2011, celebrarem el centenari de la seva... Llegiu-ne més>
REDACCIÓ. La setmana abans de les eleccions del 2003 Joan Puigcercós tenia un dinar privat amb uns amics, i els hi va explicar que el pacte amb els socialistes ja estava fet. ERC estava fent campanya amb la bandera de l’equidistància, però el pacte amb els socialistes estava fet, tal i com prou ho hem patit, i tal i com després s’ha anat sabent. El tripartit ha tingut, des que es va començar a pensar, gairebé a imaginar, una agenda oculta. Tot això de les polítiques... Llegiu-ne més>
JOAN OLIU. Just quan el país necessita passar plana i mirar endavant, els candidats que opten per el discurs més caducat són els mateixos que fan la seva campanya en blanc i negre. Deu ser per ajudar als més despistats a entendre que representen el passat.
MAQUI ABEL. En l’anterior campanya electoral al Parlament de Catalunya, el PSC va vendre’ns el seu candidat com el no va més de la gestió i fins i tot Miquel Iceta es va atrevir a dir que tenia més de Pujol que no pas en Mas. Ara, després de quatre anys sense fets ni paraules, votar [...]
Josep Maria Kalimotxo
Arnau Oteji
Dies de Fúria
Joan Oliu
Dessmond
|
Àstrid Bierge |
Jordi Banderer Ignatius P. Reilly Jurista Solvent Odalric Karbeis Gukgeuk Maqui Abel |
Aquesta és una publicació independent, sense vinculació a cap partit i només al servei de Catalunya.
Per a qualsevol qüestió pots adreçar-te a nosaltres via aquest correu-e: absolutmas-garrofa-gmail-punt-com
Fes-nos arribar el teu article, juntament amb una imatge a la nostra adreça de contacte. Promete'm llegir-lo amb atenció i si està en sintonia AbsolutMas, el publicarem.
