UN VOT DE CÀSTIG I DE RESPONSABILITAT
ARTÍCLE D'OPINIÓ
Josep Anglada Rius
President de PxC i candidat a la presidencia a la Generalitat
Diumenge es posarà punt final a la nefasta experiència política que per a Catalunya ha suposat el govern del Tripartit. Irresponsabilitat, debats estèrils, allunyament progressiu de la Catalunya real, corrupció, immigració, crisi, inseguretat, delinqüència, el Tripartit pagarà molt car a les urnes aquests quatre anys de desastre continu i continuat. Ens n'alegrem de què així sigui.
Ens alegrem molt menys que l'alternativa soni a més del mateix. CiU sembla àvida de poder recuperar el temps perdut durant aquests quatre anys d'ostracisme, el record de la seva gestió no és la millor garantia d'honradesa, a pocs dies de les eleccions han aparegut notícies sobre comptes de familiars d'Artur Mas, que ens porten la inquietud de fantasmes passats, fantasmes que s’anomenen per exemple: 3%.
Cap alternativa seriosa no es pot esperar del PPC, la sucursal a Barcelona del partit de la catalanofòbia. Van començar la campanya plagiant el nostre programa, però en els últims dies han hagut de cridar a Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre per intentar donar la solidesa a la campanya davant de la feble imatge d'Alícia Sánchez-Camacho. No hi ha més que repassar les cròniques dels últims actes del PP per adonar-se també que a la campanya del PP per al Parlament català Madrid ha imposat el seu criteri: en l'última setmana ni una paraula d'immigració i sí moltes de submissió a la Vila i Cort.
És lògic que davant d'aquest panorama desolador una bona part de l'electorat català s'inclini per l'anomenat "vot de càstig", i aquí també volem expressar les nostres reticències.
C’s va saltar a la campanya del 2006 per presentar-se despullats. El 2010 repeteixen estratègia sols que ara en comptes d'aparèixer sense roba, apareixen sense idees. Les seves idees es resumeixen en un parell de frases: "menys català i més immigrants extraeuropeus". El seu somni d'una Catalunya multicultural i cosmopolita, es pot convertir en el malson dels nostres fills i néts.
La gestió de Laporta al capdavant del Barça és motiu de les seves freqüents visites als tribunals de justícia, i hauria de ser un argument definitiu per no donar-li ni un sol vot. Però durant la campanya encara ha aconseguit empitjorar la seva imatge. Segons publica El Confidencial Digital, el seu bufet va triplicar els seus ingressos gràcies a la gestió de pàgines pornogràfiques. D'altra banda el seu episodi amb l'actriu pornogràfica María Lapiedra es comenta per si sol, primer la utilitza i quan calcula que no li fa falta, la tira per la borda, això sí després de -en paraules de la pròpia María Lapiedra- "m'estirava el tanga". Només ens quedem amb el comentari final de l'actriu pornogràfica: "si a mi m’ha deixat tirada, pot deixar tirat a qualsevol català". La política catalana necessita avui més que mai seny i no personatges com Laporta.
Per això des d'aquí fem una crida a donar suport a les candidatures de Plataforma per Catalunya (PxC). El nostre és el vot que més mal farà a la casta política catalana apoltronada i caduca. El nostre vot és l'única garantia contra la immigració massiva que està patint Catalunya. Amb serietat, amb reflexió i amb visió de futur, vota per enviar-los a casa, pels teus, vota pels de casa. Diumenge només hi ha una opció Plataforma per Catalunya (PxC).