CATALUNYA NECESITA MEDIDAS VALIENTES Y CONTUNDENTES.

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal en el Ayuntament de Vic

Estas últimas semanas diversos incidentes violentos y noticias relacionadas con desarticulación de redes de delincuentes han puesto de manifiesto algo que Plataforma per Cataluña viene denunciando hace años: La estrecha relación que existe entre inmigración la inseguridad ciudadana y la delincuencia. No lo decimos nosotros, simplemente nos atrevemos a poner sobre la mesa lo que las estadísticas y los datos objetivos demuestran cada día.

Sin embargo los sucesos de estos últimos días, tienen una implicación mayor de la que podía parecer en un principio. Las detenciones, las agresiones, las medidas de contención propuestas, significan un grado más en la escalada de la delincuencia con consecuencias inmediatas y futuras de gran calado y gravedad sobre las que conviene una reflexión.

Pocos días después de que una banda de magrebíes agrediera salvajemente al interventor de un tren en Vic, se anunció la creación de una División especial de los Mossos para controlar el transporte de aeropuertos, metros y trenes. No nos oponemos a la medida, pero esto significa que se va a necesitar más dinero público –es decir con el de los ciudadanos catalanes autóctonos- para controlar y evitar el incremento de una violencia ejercida principalmente por inmigrantes.

En definitiva más gasto público por culpa de la inmigración. Si a esto añadimos el “gasto indirecto” que produce la inmigración en personal sanitario, seguridad privada, incremento de las pólizas de seguros, se confirma que la partida de los gastos generales derivados de la inmigración es la primera partida del gasto público, algo intolerable para los catalanes en tiempos de crisis. Lo hemos dicho y lo repetimos una vez más, para la inmigración la única solución es la repatriación. Una solución radical y eficaz para una Catalunya que necesita de medidas valientes y contundentes.

Hay otro aspecto todavía más preocupante que el que acabo de señalar. Los hechos ocurridos, las tendencias observadas y las medidas adoptadas, nos recuerda de forma clara y nítida a la situación que se vive hace desde años en Francia, donde los trenes de cercanías a París, de Marsella o de Lyón, se han convertido en territorio hostil para los franceses autóctonos, y en los que, a partir de cierta hora, sólo viajan bandas de magrebíes que se desplazan por los barrios y ciudades de la periferia de estas ciudades, convertidos en territorios fuera de la ley, donde la policía tiene orden expresa de no entrar, y en los que la única ley válida es la sharia islámica.

Son esas zonas “calientes” en las que regularmente se organizan violentos altercados que el gobierno de Sarkozy sólo puede solucionar derivando más y más dinero público para que los inmigrantes-invasores sigan viviendo de la ayuda pública sin trabajar. Y esto es el peligro al que nos empezamos a enfrentar hoy, en una Catalunya cada vez más invadida, Vic, Manlleu y otros puntos de la comarca de Osona corren el peligro de convertirse en zonas controladas por la violencia inmigrante.

El ejemplo francés es claro y cercano, que nadie diga que no estamos advertidos.

VIC NECESSITA UN CANVI

Artícle d'opinió publicat a la revaista Vic.cat el març de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

És elemental de que Vic necessita un canvi, i el proper 22 de maig les vigatanes i els vigatans tindrem l’oportunitat de fer realitat aquest esperat i desitjat canvi que necessita la nostra ciutat.
Si Plataforma per Catalunya obté la confiança de la gent de Vic, posarem ordre i endreça a l'Ajuntament, acabarem amb els enxufismes i acabarem amb els favoritismes. PxC mirarà primer pels de casa.

De la mateixa manera que el passat 28 de novembre el poble de Catalunya va fer fora el tripartit que tan malament va governar la Generalitat durant els últims vuit anys, els vigatans també tindrem l’oportunitat de fer fora el tripartit que tant malament ha governat la nostra ciutat aquest últims quatre anys.

Serà ara quan els partits culpables de la política catastròfica en matèria d'immigració, tant a Vic com en altres ciutats, faran servir la demagògia i la fal•làcia per intentar evitar l'inevitable, l'ascens de Plataforma per Catalunya a la ciutat de Vic en aquestes properes eleccions municipals.

La política duta a terme pel tripartit que ens han governat aquest últims quatre anys a Vic, ha estat un despropòsit en el que la hipocresia s’ha combinat amb la ignorància i amb el mal gastar.
Cal recordar que la insostenible situació que viu avui Vic, amb milers d'euros destinats als de fora, s'ha gestat durant aquest últims quatre anys amb un govern format per CiU, PSC i ERC i això ha estat fruit de la seva nefasta gestió, per tant, són els culpables dels mals que pateix avui la nostra ciutat.

Els vigatans, el proper 22 de maig, solament tindrem dues opcions:”la dels partits que han afavorit la immigració i són culpables de la nefasta situació actual que viu Vic, i la Plataforma per Catalunya, la formació “dels de casa” que defensa única i exclusivament els drets dels catalans de casa, avui arraconats per una classe política traïdora i decadent”.

Plataforma per Catalunya només pretenem defensar-nos com a vigatans i europeus, i posar ordre i endreça a l'Ajuntament que tan malament ho ha fet en aquest darrers quatre anys.
El 22 de maig tenim doncs entre tots l’oportunitat de retornat el sentit comú a l’Ajuntament de la nostra estimada ciutat.

PUIG, ENTRE LA MENTIDA I EL MAQUILLATGE

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

El dia 7 d’aquest mes el conseller d’Interior ens va presentar als ciutadans el “registre de fets penals coneguts a Catalunya”. Feia dies que no veia tanta falsedat, mitges veritats, omissions i mentides descarades.

Anem per pams. El conseller ens diu que el total de la delinqüència ha baixat a Catalunya un 1,42%. Com pot ser tan agosarat, amb un miserable 1,42%, de dir quelcom així?, sobretot quan l’informe no parla per a res de la “xifra negra” (la diferència entre els delictes registrats i els que han succeït en realitat). Una xifra que dia a dia, i es pot demostrar perquè hi ha estudis, no para de pujar davant el desencant i l’escepticisme d’una gran part del poble que ja no denuncia petits o no tan petits robatoris per no parlar dels furts.

Continuem llegint i ens adonem que l’informe ens dóna per l’any 2010 un total de 545.370 fets delictius. No trobem per cap lloc els delictes de tràfic de drogues, les falsificacions de documents i d’altres. On són? Evidentment i encara que no apareguin, sí que hi són, el que passa és que les xifres són tan escandaloses que no s’atreveixen a publicar-les i per això no fa falta més que veure molts dels nostres barris autèntics “zocos” de venda de drogues, això sí, no es queixaran a la conselleria perquè aquí sí que estan els immigrants plenament integrats.

El que sí que veiem a l’informe és l’augment brutal de robatoris, atracaments a joieries, assassinats i delictes de furts, tot això davant la impotència generalitzada de la policia que té que mossegar-se els punys de ràbia i estar alhora més atenta a les sancions internes dels propis comandaments i alguns jutges políticament correctes que dels delinqüents.

Pocs dies després i davant d’aquest desastre mal dissimulat, el propi conseller explica que un dels seus remeis estrella és que les comissaries de la Guàrdia Urbana i Policia Nacional de Barcelona obrin a la nit per donar més “sensació” de seguretat. Tros de suro!, per no dir quelcom pitjor, així sembla que tot és qüestió de “sensacions”. Ja n’hi ha prou d’enganyar a la bona gent d’aquest país. A més a més, no sap que precisament algunes de les comissaries de la urbana a Barcelona tanquen a la nit per optimitzar recursos i tindre més agents al carrer?

Continuant el serial ens trobem al diari les declaracions de l’encarregada del departament de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona (com es nota que ja porten diferents collars), que li recrimina al conseller la rebaixa de 200 mossos de la pròxima promoció per Barcelona. Senyora regidora Escarp, es pensa que 200 mossos inexperts poden significar quelcom a Barcelona?, però és que la qüestió és tirar-se la porqueria els uns contra els altres. Aquests són el nostres polítics avui, justament els que hem de fer fora com més aviat millor o ja no quedarà res en peu.

Un darrer apunt, volem reduir la delinqüència el 60% en un any?, repatriació immediata de tots el immigrants delinqüents, a la primera de canvi, automàticament i sense apel·lació.

L’ALCALDESSA DE SALT LI VEU LES ORELLES AL LLOP.

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Ves per on, l’alcaldessa de Salt proposa un pla perquè els municipis dels voltants acullin a les seves escoles a part dels alumnes estrangers del seu poble, sembla que l’excusa és que té por que el municipi es converteixi “en un gueto”. Com si no ho fos ja.

Estem segurs que la senyora Iolanda Pineda, no pot pensar que el fet que a totes les escoles de la seva població els immigrants ocupin més del 50% i fins i tot a algunes el 75% de les places, sigui cap problema. Per això, per la seva tranquil·litat li recordem les declaracions de la comunitat educativa que afirma que aquest “overbooking” no afecta al rendiment escolar. ¡ I un be negre !

Per altra banda prop de 50 famílies de Salt porten els seus fills a escoles de municipis propers per falta de places, ja que aquestes estan reservades per als immigrants. Serà per això o serà perquè ja no aguanten més i aquesta és una excusa políticament més correcte ?. La veritat és que porten els seus fills a col·legis de fora de Salt perquè al menys no n’hi ha tants.

La ingrata reacció del pobles dels voltants al seu pla, Vilablareix, Santa Bàrbara, Fornells i fins i tot la pròpia Girona ha sigut clara, s’hi oposen de totes totes, al·legant que el problema és de Salt. Perdó, han dit problema ? Vaja, uns altres a qui també se´ls hi veu el llautó, i per cert que la consellera d’ensenyament Irene Rigau també ha dit no. No ens podem imaginar la intolerància i malícia que es desprèn d’aquestes negatives que priven als pobles dels voltants de tanta riquesa multicultural com aportaria el repartiment dels estrangers.

Parlem clar senyora Pineda, ja no sap per on ensortir-se’n, la situació se li ha anat de las mans ja fa molt temps. No es preocupi, tenim la solució per arreglar el problema, li recomanen una altra reunió amb el representant dels immigrants, aquell dels últims aldarulls, sí dona sí, aquell que tenia un munt de detencions, compte, vigili la seva bossa mentrestant.

El llop ja arriba, el coneixerà vostè al dia següent de les eleccions.

EL FRACÀS DEL RETORN VOLUNTARI D’IMMIGRANTS

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Els darrers dies els diaris ens donen la noticia d’aquest fracassat, mai fermament intentat, pla de retorn d’immigrants a casa seva. En el termini de dos anys el total dels que han marxat són el mateixos que entren al nostre país en dues setmanes, i això que a més a més se’ls ha donat diners per marxar i fins i tot en alguns casos se’ls hi ha buscat feina als seus països.

Aquestes dades no són en realitat cap noticia, algú s’esperava quelcom diferent ?. No ens cansarem de repetir-ho, venen a quedar-se i si no se’ls obliga no marxaran mai. Qui marxaria d’una terra a on per més malament que estigui sempre estarà molt millor que als seu país ?.

Diguem-ho clarament, els estrangers ja sigui conscient o inconscientment ens estan envaint i els invasors no acostumen a marxar per les bones, ben al contrari, els invasors arriben, es queden i s’imposen. Imposen les seves costums, imposen les seves lleis, imposen en definitiva la seva forma de viure i entendre el món. I perquè ho fan ? doncs senzillament perquè poden. La seva fortalesa és la nostra feblesa.

Davant d’aquesta situació, aquí i avui, només estem nosaltres, els homes i dones de Plataforma per Catalunya. Aquesta és la nostra gran tasca i tenim que fer que la nostra veu s’escolti fins l’últim racó de Catalunya i més enllà.

Despertem als nostres compatriotes per defendre la nostra identitat com a catalans, espanyols i europeus. No serà fàcil. La casta política podrida i els seus amos, els que no surten quasi mai a les pantalles ni mitjans de comunicació intentaran impedir-nos com sigui els futurs èxits. Avui amb el silenci i quant no puguin ignorar-nos més ens calumniaran sense cap escrúpol.

El nostre deure està molt clar, continuar endavant perquè sabem que el que ens hi va és ni més ni menys que la supervivència del nostre poble.

Aquestes són les regles, juguem-hi fort, perquè no podem perdre.

EL NUEVO REGLAMENTO DE LA LEY DE EXTRANJERÍA O “PAPELES PARA TODOS”

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

El gobierno se ha embarcado en la tremenda labor de erradicar de una vez por toda la presencia de inmigrantes ilegales, la forma y manera en que lo harán, según el borrador del nuevo reglamento de la ley de extranjería, es darles la regularización a todos.

Esta y no otra lectura es la que se desprende de una somera lectura del mismo, veamos algunas de las mejores guindas.

Se pretende regularizar a todos los padres de niños nacidos en España, estos hijos nacidos en nuestro país, que contempla el “iuris solis”, son administrativamente españoles, con lo cual sus padres ya no eran expulsados pero seguían siendo ilegales, con la aplicación del reglamento se les otorgará la residencia. Esta medida será una extensión del nefasto arraigo social y laboral, ampliándolo a lo familiar.

A las mujeres inmigrantes ilegales que aun y cuando tengan abierto expediente de expulsión denuncien maltrato de género, si, hemos oído bien ¡que denuncien!, no se habla de condena posterior, basta con la denuncia y el simple informe del fiscal, lo que se da en el 80% de las denuncias y se les dará permiso de residencia por cinco años inicialmente, tanto a ellas como a sus hijos. En un tipo delictivo donde los propios juristas reconocen un muy alto índice de fraude esta medida no conllevará más que la conversión del mismo en una forma más de obtener papeles. Todo ello sin olvidar las ayudas a las que hoy por hoy ya tienen derecho casi por el simple hecho de denunciar y que cerca del 50 % del total de estas son interpuestas por inmigrantes.

Las prostitutas o, en acepción políticamente correcta, “trabajadoras del sexo” que denuncien a sus respectivos “chulos” o quizás deberíamos decir “empresarios del sexo”, obtendrán también la residencia automática por cinco años, y si bien no se trata en absoluto, aquí y ahora, de negar la existencia de esta lacra, no es esta la forma de enfocar el problema, están más que documentados los casos de denuncias en las que posteriormente algunas de esta mujeres, ya con su residencia asegurada, simplemente se establecen por su cuenta.

Este borrador que nos tememos se aprobará por borreguil unanimidad, no podemos desde “Plataforma per Catalunya” por menos que calificarlo de vergüenza y burla a nuestra sociedad. Se dan todas las facilidades a los inmigrantes para su legalización y vivir del cuento, es decir con nuestros impuestos, todo ello en aras de lo políticamente correcto y la descarada búsqueda de bolsas de votantes ahora que los mal llamados socialistas de este país ven como se acaba el chollo.

Desde Plataforma per Catalunya no nos cansaremos de repetirlo, un inmigrante que ha entrado ilegalmente en nuestra tierra siempre será un ilegal y cualquier reglamento o ley por el que haya sido supuestamente legalizado no tendrá, llegado el día, validez alguna.
.

EL PARTIT POPULAR VOL MÉS IMMIGRANTS

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Diumenge passat, el diari El Mundo va publicar una llarga entrevista a Mariano Rajoy, en la qual l'aspirant a President del Govern, donava per fi a conèixer el seu programa econòmic. Les declaracions de l'etern aspirant confirmen el que molts ja sabíem: el PP no té programa econòmic, els plantejaments de Rajoy no van ser més que mesures de maquillatge i una nova aposta per un model ultraliberal basat en el turisme i l'especulació immobiliària, exactament el mateix model que va instaurar José María Aznar, model que va ser la gènesi de l'actual crisi, i model que va provocar la massiva arribada d'immigrants usats com a mà d'obra barata per les patronals de l'hostaleria i la construcció. Perquè, convé recordar-ho amb freqüència, va ser José María Aznar i el PP els que van obrir les portes de l'Estat espanyol a la invasió migratòria.

L'aspirant a president del Govern, també es va referir –de passada- a la qüestió migratòria, dient que els immigrants haurien de signar un “contracte d'integració”. Patètica proposta: no es necessiten més immigrants, vinguin o no amb contracte, el que es necessita és impedir que n’arribi cap més, expulsar als que estan en situació il·legal, i repatriar als aturats de llarga durada per a què el seu lloc de treball sigui ocupat per treballadors autòctons en atur. Per qui tingués algun dubte, ja sabem el que proposa el PP per als propers anys: més immigrants, i com una imatge val més que mil paraules, Rajoy va decidir aparèixer fotografiat en la versió digital del rotatiu madrileny, al costat d'un immigrant sud-americà; és l'aposta del PP, la nostra l'és pels autòctons.

El que anuncia Rajoy no és més que el que ja està complint el PP en les Comunitats Autònomes en les quals governa. Per posar un nou exemple, citarem les declaracions d'Angélica Such, consellera de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, en les quals reconeixia que les ajudes socials en aquesta comunitat s'han triplicat en els dos últims anys, ajudes destinades principalment a immigrants.

No obstant això el PPC té la descaradura d'intentar presentar-se en les municipals catalanes com el partit anti-immigració. La seva hipocresia sembla no tenir límits, ni tema que se li resisteixi, Alicia Sánchez-Camacho deia l'altre dia que era innecessari traduir al valencià les intervencions en el Senat perquè és la mateixa llengua que el català, mentre a la Comunitat Valenciana els seus coreligionaris del PP han desmantellat tots els repetidors de TV3, i han mostrat un odi visceral a Catalunya i el català. Aquest és l'estil del PPC, la mentida i la fal·làcia constant.

UNA MICA DE SENY ENTRE TANTA USURA

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

L’audiència provincial de Navarra ha dictat una sentència en la que estableix que “devolver a un banco un piso hipotecado es suficiente para saldar la deuda contraida aunque el inmueble haya perdido valor por la crisis”.

Tot un cas de seny en un país que és el regne del bancs. Per si fos poc, la sentencia entra en la “responsabilidad insoslayable” del sistema financer i la banca en l’actual situació econòmica.

Des de Plataforma per Catalunya no podem per menys que reconèixer que es tracta d’una sentència valenta i que s’enfronta a l’actual sistema que permet continuar exigint el pagament de la diferencia entre el que el banc n’ha tret de la subhasta y el prestem inicial.

No oblidem que l’escalada de preus de la vivenda i l’especulació amb el sòl, com un nou “pelotazo a la socialista”, va ésser directament injectada en societat per les entitats financeres augmentant els % dels préstecs al 100% del cost del pis i fins i tot, encoratjat per la mateixa entitat, ens torbem casos de fins el 120% del valor. Tot això sense entrar en préstecs a immigrants, víctimes també en aquest cas d’usura, que no teníem feina fixa i que en conseqüència no oferíem garanties de retorn del préstec. Tant si val, a la “bona època” tot valia per augmentar el crèdits. Ara en tocarà al poble pagar la desfeta.

El més trist d’aquest afer és que hagi tingut que ser un jutjat qui ha posat el dit a la llaga enfront el silenci culpable dels governants, però és que ja se sap, estan massa ocupats amb la nova llei d’igualtat i altres afers. A més a més i podem afegir que no és gaire assenyat buscar-te problemes amb els que manen, perquè ja se sap que “qui paga mana”, això ho tenen molt clar el components de la casta podrida que en desgoverna.

LOS SUCESOS DE SALT Y LA FALACIA DE LA INTEGRACIÓN

Artículo de opinión publicado en Alertadigital

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Los incalificables episodios de violencia que han protagonizado bandas organizadas de inmigrantes en Salt hacen añicos la falacia de la integración y la multiculturalidad. Lo venimos repitiendo hace tiempo: las sociedades multiétnicas se convierten en multiconflictivas: Salt es la enésima prueba de que tenemos razón.

Hay que reaccionar rápidamente y con valentía, hay que hacer el despliegue policial necesario para asegurar la tranquilidad de toda la población de Salt, hay que identificar rápidamente a los agresores y a los organizadores de los disturbios, si como todo apunta se trata de inmigrantes, dComo presidente de la Plataforma per Catalunya (PxC), acuso a la casta política de la más absoluta irresponsabilidad en materia inmigratoria: les han abierto las puertas, les ha dado todos los derechos, han dicho que se integrarían con normalidad en la sociedad. Todo era una mentira. Esta casta política ha mentido durante décadas al pueblo catalán, que es quien paga las consecuencias de toda este disparate.eben ser expulsados inmediatamente del Estado español.

Como presidente de la Plataforma per Catalunya (PxC), acuso a la casta política de la más absoluta irresponsabilidad en materia inmigratoria: les han abierto las puertas, les ha dado todos los derechos, han dicho que se integrarían con normalidad en la sociedad. Todo era una mentira. Esta casta política ha mentido durante décadas al pueblo catalán, que es quien paga las consecuencias de toda este disparate.

Sirva como ejemplo la alcaldesa socialista de Salt, Iolanda Pineda, que en los disturbios acaecidos en Salt hace casi un año se puso del lado de los inmigrantes, castigando cualquier reacción de los ciudadanos de su municipio, calificándola de “xenófoba”. Esta misma señora que entonces se fotografió sonriente con el delincuente reincidente y entonces portavoz de los inmigrantes, Marad-El-Hassan, no está capacitada para seguir al frente del Ayuntamiento de Salt.

El único antídoto efectivo será la entrada de PxC en los consistorios catalanes” y la única solución al despropósito que están sufriendo los habitantes de Salt es que el candidato de PxC, Jordi Bonet, se convierta en su alcalde el próximo mes de mayo.

NO AL VOT DELS IMMIGRANTS

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Per a Plataforma per Catalunya (PxC), el fet que els immigrants puguin votar en les eleccions municipals del 22 de maig, desvirtuarà greument el sentit de la nostra democràcia.

Des de PxC manifestem que aquestes eleccions tindran una novetat important. Per primera vegada els immigrants extracomunitaris tindran dret de vot. Aquesta nefasta mesura desvirtua greument el sentit de la democràcia, perquè el poder de decisió ja no residirà en el poble, sinó que serà compartit amb una població aliena que no pertany en cap concepte a la nostra comunitat.

Malauradament, aquesta nova situació provocarà una “caça del vot immigrant” per part dels partits polítics de sempre. De tal manera que el perill real no seran els partits creats pels propis immigrants, que en tot cas aconseguiran resultats minoritaris. Sinó que el problema serà que CiU, PSC, PP, ERC o ICV oferiran més i més avantatges als immigrants per tal d'aconseguir els seus vots a qualsevol preu.

Això és el que ha passat a la resta d’Europa i el que passarà a Catalunya. És en aquest sentit que el panorama polític català quedarà més nítid. D'una banda, els partits de sempre a la recerca del vot estranger, per una altra banda, només PxC que seguirà dient que primer i abans de res el nostre poble i la nostra gent, sense cap concessió als que han vingut de fora i han de tornar als seus països d'origen al més aviat posible, segons el nostre programa.

LAS VERDADES CIFRAS DE LA INMIGRACION EN CATALUNYA

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

He leído este fin de semana en “el periódico” que la sanidad pública tiene un déficit anual de 1000 millones de euros. La noticia no es, desgraciadamente, ninguna novedad. Al parecer y según “los expertos” la única solución pasa por el copago, es decir, hacernos pagar las visitas a los autóctonos ¡ por supuesto ¡. una vez más nada nuevo bajo el sol. Ya sabemos quienes crean este déficit que aumenta año tras año.

Sin embargo, de la atenta lectura del artículo se pueden extraer las cifras reales de la inmigración en Catalunya, algo casi imposible de conocer por los cauces normales dada la opacidad gubernamental. Uno de los gráficos que reproduce la noticia lo acredita con diáfana claridad, cifra en 7.640.000 la población con tarjeta sanitaria, frente a 7.510.000 de población censada.

Calculemos, si la población autóctona de Catalunya, en la más optimista de las previsiones , es de seis millones, la misma desde hace 15 años, y así debe ser cuando el crecimiento de la misma es de cero, nos encontramos con un aumento, población censada, de 1.510.000, sin embargo y según la misma noticia resulta que la población real, establecida por poseedores de tarjeta sanitaria ( recordemos que su obtención es universal y extensiva a todos, incluidos los ilegales ) asciende en 130.000 personas más, evidentemente en este caso hablamos de inmigrantes no censados.

En conclusión, la población total de Catalunya es a día de hoy de 7.640.000. La operación es muy sencilla, restemos los “sis millones” de autóctonos y obtendremos las cifras reales de la inmigración, 1.640.000 entre legales e ilegales. La cifra obtenida, el 21´5 % queda muy lejos de los intentos maquilladores que nos ofrece el “govern” con la clara intención de enmascarar la realidad.

Desde Pxc queremos alertar, en un plazo de diez años, aun y cuando no entre ni uno más en nuestra tierra, y sin contar sus altas tasas de natalidad, toda esta pléyade de individuos serán….. “catalanes” con nacionalidad española y derecho voto.

Únicamente un cambio de política radical puede salvarnos de esta hecatombe y solo un partido está en condiciones de ofrecerla, Plataforma per Catalunya.

Es la hora de las repatriaciones.

NOUS CATALANS, MOUS MUSULMANS

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

A Plataforma per Catalunya (PxC) ens entristeix que el primer nadó de Catalunya, i també el primer nadó de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, siguin d'origen marroquí.

El primer dia de l'Any Nou coneixíem la identitat del primer nadó català de l'any, que es diu Jasmine, ha nascut a Mataró i és el cinquè fill de Fatiha i Mohamed, per descomptat d'origen marroquí, el nadó i els seus pares han rebut la visita del Conseller de Salut, Boi Ruiz, que els ha promès ajudes en abundància malgrat no rebre ja el xec bebè de 2.500 euros de ZP.

A més, el primer bebè de la província de Tarragona és un nen, Belkhir, de família marroquina, que va néixer a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i el primer nounat de l'any a la província de Lleida és Kaasem i ha nascut a l'Hospital Arnau de Vilanova. Kaasem és el tercer fill d'una família d'origen algerià.

A Osona no podíem ser menys, i el primer nadó de l'any es diu Desmon, de pares d'origen de Ghana.

Tan sols el primer nen nascut a la província de Girona no serà musulmà, es diu Ivan, de Santa Coloma de Farners i ha nascut a l'Hospital Sant Jaume de Calella. El part ha estat natural i el nen ha pesat 3.340 gr.

Des PxC volem donar la benvinguda a aquest món a Ivan i donar-li la nostra més sincera enhorabona als seus pares i familiars.

Aquesta notícia, que per a alguns pot resultar simbòlica és molt aclaridora del que està passant a les maternitats de Catalunya dia rere dia. No cal ser molt espavilat per comprovar que la identitat catalana corre un seriós perill si tot continua igual, la població musulmana creix a un ritme molt superior a l'autòctona i això ens portarà sens dubte unes conseqüències nefastes per a la nostra cultura i identitat.

Des de PxC volem donar un toc d'atenció al nou govern d'Artur Mas perquè prengui nota i incentivi i ajudi a la família autòctona i tradicional, malgrat que poca cosa esperem d'un líder que s'ha dedicat durant la campanya electoral a celebrar mítings exclusius per a immigrants i ha imprès el seu programa en àrab a fi i efecte d’esgarrapar quatre vots.

CATALUNYA AMENAÇADA. LA CLASSE POLÍTICA, CÒMPLICE.

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

“El Govern no valora l'ascens de l'islamisme radical”, va ser la irresponsable declaració del exconseller Nadal , davant la situació revelada per Wikipedia. Quatre anys de gestió del Tripartit no podrien tancar-se més que amb una frase d'aquest tipus. Podria servir d'epitafi.

I és que, efectivament, Catalunya està amenaçada per l'islamisme, en totes les seves múltiples manifestacions, de les quals el terrorisme és la més cridanera, però, potser no la més perillosa.
Les forces policials han donat la prova d'estar preparades per detectar i avortar qualsevol acció del terrorisme islàmic. Per contra ningú ha donat proves d'estar preparat per a l'amenaça demogràfica que suposa la creixent presència d'immigrants islàmics i extraeuropeus a Catalunya.

En la legislatura que ara comença uns 400.000 immigrants procedents en la seva majoria de països musulmans, que van a obtenir la “nacionalitat” espanyola i s'instal·laran definitivament a Catalunya com a “ciutadans” de ple dret. El nou Govern convergent no va a ser només incapaç de parar aquest procés sinó que va a ser el còmplice de l'arribada de més i més immigrants durant els propers quatre anys, tal com van anunciar durant la passada campanya electoral el ja President, Artur Mas i el pluritránsfuga, Àngel Colom.

Només Plataforma per Catalunya ha denunciat des del primer moment amb claredat i rotunditat aquests problemes i només Plataforma per Catalunya ha proposat les solucions dràstiques i contundents que són necessàries davant d’amenaces d'aquest calibre.

Per això Plataforma per Catalunya s'ha convertit en el primer objectiu mediàtic de la classe política catalana, alguns de que els seus més tristes grisos representants, van sofrir manifests atacs d'histèria la nit electoral del passat 28 de novembre, quan la nostra formació va irrompre de forma definitiva en el panorama polític català.

Les élites polítiques catalanes han descobert en la PxC l'única i real amenaça per al seu sistema de prebendes, influències i traïció als interessos del poble català. Per això usaran constantment dues armes contra nosaltres: el plagi i la diabolització.

Del plagi s'encarrega el PP, la dosi del qual d'hipocresia i fal·làcia sobrepassa qualsevol límit imaginable. El PP és el responsable d'obrir la porta a la immigració en l'Estat espanyol, i de desenvolupar, avui dia, les polítiques més permissives amb els immigrants al País Valencià i la Comunitat de Madrid. A Catalunya es dedica a dir tot el contrari del que fa quan gestiona poder real.

En aquest tàcit repartiment de papers, l'esquerra benpensant serà l'encarregada de fustigar a la PxC amb les típiques acusacions de “racisme” i “xenofòbia”, termes cada vegada més buits i amb els quals s'intenta amagar que som l'únic partit que defensa els interessos dels catalans autòctons per sobre dels quals no són d'aquí.

Últimament hem detectat un tercer element, el cor fantasmal de ressentits i enans morals que aprofiten les seves frustracions personals i la seva incapacitat política per llançar acusacions contra el qual fins a ahir era el seu partit. Patètic espectacle de gent que no mereix més comentari que el silenci de la nostra ignorància.

Aquí estem i estarem per voluntat de servei al poble de Catalunya, per sobre de plagiadores, inquisidors i petits ressentits marginals. Plataforma per Catalunya complirà el seu compromís amb la nostra gent fins a les últimes conseqüències

75.321 VOTS ENS DONEN VEU A CATALUNYA

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Només els capritxos de la Llei d'Hont i de l'aritmètica electoral expliquen que la Plataforma per Catalunya (PxC) amb 75.321 vots hagi quedat fora del Parlament, mentre que Laporta obtingui 4 diputats amb 102.197 paperetes. Una llei injusta que en aquest cas, ha perjudicat greument a les desenes de milers de catalans que han dipositat la seva confiança en les candidatures de la PxC

Just o injust, la veritat és que la nostra formació no tindrà cap escó a l'hemicicle català, però de la mateixa manera és cert i indiscutible que aquesta quantitat de vots ens va permetre estar present en el debat polític català, representant a un important sector de la nostra societat.

Després de les eleccions del diumenge, PxC no tindrà vot, però sí veu al nostre país.

És el nostre costum ser clars i rotunds així que ho direm clarament: la propera legislatura serà dramàtica per a Catalunya. La partitocràcia és experta en generar miratges momentanis que li permetin una còmoda alternança en la qual sembla que tot canvia, per a què res canviï en realitat, és el vell aforisme que mai perd vigència.

La victòria de CiU s'ha degut principalment al fàstic que ha provocat el desastrós Tripartit, CiU ha sabut jugar a encantador de serps presentant-se com l'alternativa vàlida, la seva maquinària propagandística ha fet oblidar que CiU té un ampli curriculum d'estafes i ineficiència durant els 20 anys que va governar aquest país; molt ens temem que en pocs mesos els seus “vicis” tornaran a aflorar i l'esperança que han posat en ells milions de catalans, es vegi de nou frustrada

En qüestió migratòria –és a dir a l'efecte de la invasió que pateix Catalunya- els propers quatre anys seran nefasts. La postura de CiU ja la sabem, almenys en això han estat sincers, els seus actes electorals han estat decorats per banderes pakistaneses i dones amb vels, i per dissipar qualsevol dubte, Àngel Colom, ha declarat en repetides ocasions que Catalunya necessitarà 1.300.000 immigrants més en els propers anys. És a dir, CiU vol contribuir al fet que Catalunya desaparegui per convertir-se en un territori neutre habitat per gent de fora d'Europa.

Insistim, CiU ha estat sincera en aquesta qüestió. El més significatiu serà l'enorme decepció i sensació de frau que experimentaran tots els que van votar el PP creient que era un partit antiinmigració. No ho és, és tot el contrari. És més que probable que el 2012 Mariano Rajoy arribi a la Moncloa i llavors s'aplicarà la política migratòria del PP a tot l'Estat, i la política del PP ja sabem quina és, la mateixa que practiquen a les comunitats Madrid i al País Valencià, on governen: portes obertes als immigrants i tolerància amb la islamització. És més, en aquesta legislatura entre mig i un milió de musulmans i immigrants de diversos orígens residents a Catalunya, rebran –en concepte d'arrelament- la nacionalitat espanyola. Seran entre mig i un milió de vots més que podran decidir qualsevol elecció a Catalunya, i estem segurs que ni Alicia Sánchez-Camacho, ni el PPC, ni el PP espanyol, voldran prescindir d'ells. Aleshores el PP entrarà a la caça del vot immigrant, sens cap dubte.

Per això ens hagués agradat tenir parlamentaris autonòmics en aquesta legislatura, per pal·liar el desastre que s'acosta. No els tenim, però sí tenim veu i legitimitat, veu i legitimitat suficient per seguir dient durant els propers quatre anys: primer els de casa , Catalunya per als catalans. Enfront de la immigració: l'única solució és la repatriació.

No ens cansarem de repetir-ho. És el nostre inexcusable compromís amb el poble de Catalunya.

UN VOT DE CÀSTIG I DE RESPONSABILITAT

ARTÍCLE D'OPINIÓ

Josep Anglada Rius

President de PxC i candidat a la presidencia a la Generalitat

Diumenge es posarà punt final a la nefasta experiència política que per a Catalunya ha suposat el govern del Tripartit. Irresponsabilitat, debats estèrils, allunyament progressiu de la Catalunya real, corrupció, immigració, crisi, inseguretat, delinqüència, el Tripartit pagarà molt car a les urnes aquests quatre anys de desastre continu i continuat. Ens n'alegrem de què així sigui.

Ens alegrem molt menys que l'alternativa soni a més del mateix. CiU sembla àvida de poder recuperar el temps perdut durant aquests quatre anys d'ostracisme, el record de la seva gestió no és la millor garantia d'honradesa, a pocs dies de les eleccions han aparegut notícies sobre comptes de familiars d'Artur Mas, que ens porten la inquietud de fantasmes passats, fantasmes que s’anomenen per exemple: 3%.

Cap alternativa seriosa no es pot esperar del PPC, la sucursal a Barcelona del partit de la catalanofòbia. Van començar la campanya plagiant el nostre programa, però en els últims dies han hagut de cridar a Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre per intentar donar la solidesa a la campanya davant de la feble imatge d'Alícia Sánchez-Camacho. No hi ha més que repassar les cròniques dels últims actes del PP per adonar-se també que a la campanya del PP per al Parlament català Madrid ha imposat el seu criteri: en l'última setmana ni una paraula d'immigració i sí moltes de submissió a la Vila i Cort.

És lògic que davant d'aquest panorama desolador una bona part de l'electorat català s'inclini per l'anomenat "vot de càstig", i aquí també volem expressar les nostres reticències.
C’s va saltar a la campanya del 2006 per presentar-se despullats. El 2010 repeteixen estratègia sols que ara en comptes d'aparèixer sense roba, apareixen sense idees. Les seves idees es resumeixen en un parell de frases: "menys català i més immigrants extraeuropeus". El seu somni d'una Catalunya multicultural i cosmopolita, es pot convertir en el malson dels nostres fills i néts.

La gestió de Laporta al capdavant del Barça és motiu de les seves freqüents visites als tribunals de justícia, i hauria de ser un argument definitiu per no donar-li ni un sol vot. Però durant la campanya encara ha aconseguit empitjorar la seva imatge. Segons publica El Confidencial Digital, el seu bufet va triplicar els seus ingressos gràcies a la gestió de pàgines pornogràfiques. D'altra banda el seu episodi amb l'actriu pornogràfica María Lapiedra es comenta per si sol, primer la utilitza i quan calcula que no li fa falta, la tira per la borda, això sí després de -en paraules de la pròpia María Lapiedra- "m'estirava el tanga". Només ens quedem amb el comentari final de l'actriu pornogràfica: "si a mi m’ha deixat tirada, pot deixar tirat a qualsevol català". La política catalana necessita avui més que mai seny i no personatges com Laporta.

Per això des d'aquí fem una crida a donar suport a les candidatures de Plataforma per Catalunya (PxC). El nostre és el vot que més mal farà a la casta política catalana apoltronada i caduca. El nostre vot és l'única garantia contra la immigració massiva que està patint Catalunya. Amb serietat, amb reflexió i amb visió de futur, vota per enviar-los a casa, pels teus, vota pels de casa. Diumenge només hi ha una opció Plataforma per Catalunya (PxC).

HA TERMINADO LA CAMPAÑA ELECTORAL

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada Rius

Presidente de PxC i candidato a la presidencia a la Generalitat

Ayer a las 24.00 terminaba la campaña electoral, es el momento de la reflexión y la valoración de los objetivos logrados.

Los hombres y mujeres de Plataforma per Cataluña estamos satisfechos del trabajo realizado durante estos últimos quince días: multitud de actos, decenas de artículos en blogs y prensa, miles de carteles y pancartas por todas los rincones de Cataluña, millones de octavillas repartidas mano en nuestros calles, en nuestros mercados, a nuestros taxistas, a la gente de los barrios afectados por la inmigración, a los trabajadores, a los jóvenes, a las mujeres, a los jubilados. Como punto álgido, un mailing de 5 200 000 cartas, una a cada uno de los electores llamados a votar el domingo, un hito para nosotros, algo que sólo está al alcance de los grandes partidos.

El esfuerzo humano, económico y logístico ha sido importante, pero el objetivo se ha logrado: romper el muro de silencio que los medios de comunicación al que nos querían condenar los medios de comunicación.

Nuestro acto central de campaña ha sido sin duda el más importante de los realizados en Cataluña. La presencia de los respectivos presidentes de las segundas fuerzas políticas de Austria y Flandes, confirma que el nuestro es un proyecto serio y sólido.

El 21 de noviembre dijimos alto y claro nuestro lema: els de casa primer. Esta misma semana el PPC invitaba a Rajoy, autor de la primera regularización masiva de inmigrantes en España y a Esperanza Aguirre, la gran defensora de la inmigración en la Comunidad de Madrid, para apoyar a una Sánchez Camacho que no se vale por sí sola.

Esta misma semana CiU organizaba varios actos con presencia masiva de inmigrantes y mujeres tapadas con velos.

Esa misma semana el PSC invitaba como orador estrella a Zapatero, el ministro del paro y la inmigración masiva, saben que Montilla es un fracasado. Todos han elegido bando: nosotros el de los catalanes, ellos –todos ellos- el de los inmigrantes.

Sí, la campaña ha servido para mostrar a la sociedad catalana que la Plataforma per Catalunya es un proyecto serio, sólido, con respaldo europeo, con una programa completo que da respuesta a todos los temas claves que se plantea la sociedad catalana. Como dijimos hace tiempo, la PxC es el partido del sentido común, estamos preparados para entrar en el Parlament catalán, como así lo haremos –con el apoyo de todos vosotros- el próximo domingo.

ALICIA SÁNCHEZ-CAMACHO: LA HIPOCRESIA COM A ESTRATÈGIA ELECTORALISTA.

AERTÍCLE D'OPINIÓ

Josep Anglada Rius

President de PxC i candidat a la presidencia a la Generalitat

L’any 2000 va ser la data de la primera regularització massiva d'immigrants il·legals. Eren temps d'un fictici creixement, el president Aznar havia apostat per un model econòmic basat en l'especulació financera i en el "pelotazo" immobiliari, que necessitava milions d'immigrants com a mà d'obra barata. El seu govern va elaborar i va aprovar aquesta primera regularització que va ser firmada pel llavors ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, d'aquell govern en formava part Alicia Sánchez-Camacho.

En dates molt més recents, en concret, el passat mes de febrer d'aquest mateix any, esclaten a Salt uns gravíssims enfrontaments entre catalans autòctons i immigrants musulmans i subsaharians, ni Alicia Sánchez-Camacho ni ningú del PP no va dir ni una sola paraula, fa tan sols nou mesos continuava afirmant que la immigració "controlada" era beneficiosa per al país i condemnaven enèrgicament la reacció xenòfoba i intolerant. El febrer, Plataforma per Catalunya (PxC) va ser l'única formació política que es va posar del costat dels catalans autòctons de Salt davant els immigrants delinqüents.

Ha estat en arribar la campanya electoral quan Alicia ha fingit percebre el problema de la immigració, sens dubte no d'una forma sincera, sinó per la por electoral de l'avenç de la PxC. Així que la senyora Sánchez-Camacho, tan acostumada al plagi estètic, ha passat també al plagi estratègic, copiant sense el menor pudor frases textuals dels meus discursos i punts concrets del programa de la PxC. El PP camina mancat d'imaginació.

Com tot en Alicia Sánchez-Camacho, es tracta de llançar una falsa imatge per ocultar una lletja realitat. La lletja realitat és la postura real del seu partit davant del problema de la immigració. Per això li volem recordar a Sánchez-Camacho, allò que ha escrit Josep María Felip, el Director General d'Immigració del PP valencià en un article publicat la setmana passada al diari Llevant i titulat "Un nou fantasma recorre Europa, l'extrema dreta amb el seu missatge xenòfob", aquest responsable d'immigració del govern popular valencià afirma que "la islamofòbia i el rebuig de l'immigrant, són una amenaça a la què ens hem d'enfrontar per garantir la nostra convivència...

El Govern valencià, dirigit pel Partit Popular disposa d'un pla de prevenció contra la xenofòbia i després de declarar-se favorable a la construcció d'una gran mesquita a la localitat de Torrent, afirma que immigrants musulmans i la població autòctona s'han de barrejar en un marc de convivència nou i únic perquè "aquí tots som valencians".

Va ser també la setmana passada quan Artur Mas -ara sense notari pel mig- va anunciar que CiU no governarà amb el PP, però sí que podrà establir pactes puntuals amb els populars catalans durant la legislatura. El PP -que mai no governarà a Catalunya per ser un partit anticatalà- ha anunciat veladament que aquest és el seu màxim objectiu polític: pactar l'estabilitat de la legislatura amb CiU, sempre pensant a afavorir l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa, i és que al PP li interessa molt poc Catalunya i molt el Govern central. Doncs bé, ara ja sabem la política immigratòria que recolzarà realment el PP, la que dicti CiU, i aquesta no és cap altra que l'anunciada pel qui serà futur Conseller, Àngel Colom -avui amb problemes amb la justícia- que consisteix a aconseguir la "integració" d'1.300.000 immigrants en els pròxims anys. Aquest és el programa real de CiU i PP per a la pròxima legislatura: el nostre suïcidi demogràfic que convertirà Catalunya en una societat multiètnica.

Siguem clars, el 28 de novembre hi ha només dues opcions: el vot a una Catalunya submergida pel tsunami de la immigració i la islamització, o el vot a la PxC, l'única garantia perquè Catalunya continuï sent catalana, europea i democràtica.

HAY INMIGRACIÓN PORQUE HAY GLOBALIZACIÓN

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada Rius

Presidente de PxC i candidato a la presidencia a la Generalitat



Por qué CiU PSC y PP siempre será causa y no solución al problema migratorio.

¿Han oído alguna vez a Zapatero o a Rajoy decir algo contra la globalización?, ¿acaso a Mas, Montilla o Sánchez-Camacho? … y sin embargo en la globalización se encuentra el origen de la actual crisis y de nuestros problemas económicos y sociales.

Instaurada tras la caída del Muro de Berlín hace ahora algo más de 20 años, la globalización ha tenido la habilidad de presentarse como nuestro destino ineludible. ¿De dónde ha surgido la globalización? Del liberalismo más salvaje y la socialdemocracia más estúpida. ¿Quién la ha promovido? Los estados mayores del capital financiero internacional. ¿A quién beneficia? Es simple: a los que la han promovido. ¿Cómo se traduce en la práctica? El dinero puede migrar sin fronteras de un extremo a otro del planeta a la búsqueda de los mayores beneficios, y las poblaciones también deben migrar libremente de un lado a otro del planeta para e instalarse ahí donde produzcan más beneficios, sin la menor consideración a criterios de identidad, de respeto a la personalidad de los pueblos, ni a la racionalidad económica.

En ese contexto globalizador, la producción industrial decir que emigra allí donde los salarios son más bajos, las coberturas sociales inexistentes o mínimas y la fuente de materias primas más baratas… Por eso Europa se ha ido desertizando industrialmente, Catalunya, por ejemplo, ha perdido un 40% de industria en los últimos 10 años.

Para colmo, dado que el precio de la mano de obra en Europa es alto en comparación con otras zonas del planeta, era preciso –para interés único del capital- trasladar a enormes masas de inmigración a nuestro continente para abaratar los salarios. Sí, en efecto, si hay inmigración es porque hay globalización.

Ante todo esto, las propuestas de los políticos habituales se reducen a cero. Ni una palabra, ni un gesto de Rajoy, de Mas o de Sánchez-Camacho. Así es la alternativa de CiU-PP… y en cuanto al zapaterismo, ve en la globalización un “avance” hacia un “mundo feliz”…

Sin embargo, el problema es muy simple: cuanta más globalización haya, más asfixiadas estarán las sociedades europeas. ¿Puede haber globalización si no hay igualdad de condiciones? ¿Es justo un sistema de producción que en Europa exige dignidad en las condiciones de trabajo y que las niega en China o el Sudeste Asiático? La trampa del neoliberalismo estriba en proponer un sistema mundial de producción entre países con sistemas sociales y condiciones laborales muy diferentes.


Plataforma per Catalunya está contra la globalización, por una economía de proximidad, por un sistema mundial parcelado en espacios económicos homogéneos, en donde no existan “exiliados económicos” que tengan que saltar de un país a otro según las instigaciones de los mentores de la globalización. ¿No es lógico y razonable que cada cual tenga la posibilidad de ganarse la vida y de vivir allí donde ha nacido y estar con los que son como él? Pues bien, esa posibilidad nos la ha hurtado a todos la alta finanza internacional y su globalización.

Y, digámoslo claro, no existen posibilidades de reconstruir una situación de normalidad económica y productiva internacional sin poner coto a esta situación. Por eso estamos contra la globalización, por eso nos oponemos a la desertización industrial de Europa y por eso estamos contra la inmigración masiva… Por eso, no por el sambenito que nos quieren regalar nuestros adversarios: ni por xenofobia, ni por racismo, sólo por necesidad de luchar contra la globalización y a favor de los derechos sociales, laborales y económicos de nuestra gente.

LA MULTICULTURALIDAD HA FRACASADO, LOS QUE LA TRAJERON TAMBIÉN

AERTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada Rius

Presidente de PxC i candidato a la presidencia a la Generalitat

Después de varias décadas engañándonos sobre el pretendido enriquecimiento que supone para Europa la inmigración, hace pocas semanas la canciller alemana, Angela Merkel, se atrevió a decir: “la multiculturalidad ha fracasado”. Lo hizo simplemente por temor a la emergencia de un partido identitario en Alemania, la derecha hipócrita actúa así, Alicia Sánchez Camacho y el PP hacen lo mismo en Cataluña. Pero el hecho es que tenía razón.

La multiculturalidad es la hipotética pretensión de que en las sociedades occidentales, europeos e inmigrantes vivan internamente según sus patrones culturales, pero exteriormente eran parte de una sociedad armónica que integraba esas diferencias de forma armónica. –nada más lejos de la realidad, la experiencia nos ha enseñado que las sociedades multiculturales se convierten en multipolémicas, sociedades caracterizadas por la hostilidad y la crispación permanente. La demostración la tenemos en los barrios y ciudades catalanas con alto índice de inmigrantes, el conflicto permanente y latente marca la relación entre autóctonos e inmigrantes.

No es sólo la multiculturalidad lo que ha fracasado, también el asimilacionismo. Al contrario que la primera opción, el asimilacionismo era la otra quimera de lo políticamente correcto, según la cual las masas de inmigrantes abandonarían rápidamente sus rasgos culturales específicos para adoptar los de las sociedades europeas de recepción y se convertirían en unos “ciudadanos” ad hoc. Previsión fallida, los turcos en Alemania siguen viviendo en sus barrios de espaldas a los alemanes; la tercera generación de inmigrantes musulmanes en Francia se sienten mucho más vinculados a Argelia y al Islam que sus abuelos que llegaron a Francia; y Cataluña lleva décadas llenándose de islotes de inmigración islámica, amerindia y oriental en los que la única relación con los catalanes consiste en quitarnos los puestos de trabajo, las prestaciones sociales, las ayudas, nuestro sistema sanitario, disparar la inseguridad ciudadanos, y llenar nuestras ciudades de mezquitas, locutorios y comercios que no respetan nuestra legislación.

El asimilacionismo y la multiculturalidad quedarán para el basurero de las utopías fallidas. Han fracasado tan rotundamente como la clase política que lo ha querido imponer durante las últimas décadas. Su tiempo ha pasado.

Las sociedades, para no convertirse en un agregado de individuos extraños e insolidarios entre sí, deben basarse en el arraigo y en la identificación entre los miembros de la comunidad que la constituyen, unidos entre sí por lazos de historia, de valores, de cultura; solidarios entre sí por reconocerse entre sí. Como decía Ortega y Gasset “Un pueblo no puede elegir entre varios modos de vida: o vive conforme al suyo, o no vive”.

La Cataluña de la multiculturalidad querida por el Tripartir y CiU, la Cataluña de la inmigración propiciada por los gobiernos del PP y sus regularizaciones masivas ha cerrado su ciclo. Es la hora de la Cataluña para los catalanes, de una Cataluña en la que los de casa seamos los primeros. Es la hora de la Cataluña que defiende la PxC.

EL PARTIDO POPULAR QUIERE MÁS MEZQUITAS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA, QUE SE PROUNCIE SÁNCHEZ-CAMACHO.

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generalitat

La Comunidad Valenciana, gobernada por el PP, tiene uno de los más elevados índices de población inmigrante, con un 17% de población extranjera. Con el beneplácito y la complicidad del PP local, en la última década se han construido un centenar de mezquitas distribuidas por todo el territorio valenciano, son el centro de culto y reunión de los musulmanes venidos de Marruecos, Argelia, Mauritania Senegal, Oriente Próximo y Paquistán y que rezan mirando a La Meca.

En los últimos años el ritmo de llegada de inmigrantes ha crecido a un ritmo vertiginoso, más y más musulmanes llegan a la Comunidad Valenciana donde se instalan con todas las facilidades dadas por el gobierno autonómico del PP.

Son tantos los que llegan que Said Ratbi, el presidente del Consejo Islámico Superior de la Comunidad Valenciana ha declarado: “Cuando en 2002 y 2005 se construyeron la mayoría de las mezquitas éramos menos musulmanes. Ahora somos muchos más. La mayoría de las mezquitas se han quedado pequeñas. Nos hacen falta más y con mayor capacidad”.

La intención del Consejo Islámico de construir nuevas y mayores mezquitas choca con la abierta oposición vecinal, allí donde se proyecta una mezquita, las protestas de los valencianos autóctonos, hastiados de los continuos problemas generados por la inmigración, impiden que el proyecto siga adelante. No obstante, los musulmanes tienen un poderoso aliado, el gobierno del Partido Popular y muy especialmente Rafael Blasco, Conseller de Ciudadanía y Seguridad, quien constantemente ha declarado su incondicional apoyo a los inmigrantes y a su integración. Al hilo de esta polémica ha declarado: “La Generalitat Valenciana apuesta por el respeto. Para lograr la cohesión social de las diferentes culturas que coexisten en la Comunitat hay que promover el diálogo entre éstas y las instituciones públicas con el objetivo de transmitir recíprocamente valores de tolerancia”. Recordemos que ese mismo Conseller del PP valenciano fue quien dijo que la propuesta de no empadronamiento de inmigrantes ilegales era condenable.

Mientras tanto, el Partido Popular de Cataluña sigue exhibiendo su nueva careta antiinmigratioria. Alicia Sánchez-Camacho, continúa aparentando preocupación por la inmigración, la semana pasada llegó a declarar que exigía un “mejor control” –hasta copia los lemas de la PxC- de los empadronamientos municipales de inmigrantes ilegales. Pero ni la señora Sánchez-Camacho ni el PP tienen la menor credibilidad en materia de control de la inmigración; ellos –con Aznar y Rajoy a la cabeza- fueron los autores de la primera regularización masiva, ellos son los que siguen dando todo tipo de facilidades para inmigrantes y musulmanes en las comunidades que gobiernan. “Por sus hechos los conoceréis”, y éstos son sus desastrosos hechos.

¿Se atreverá ahora la señora Sánchez-Camacho a convocar una rueda de prensa para desmentir las declaraciones y la gestión de su partido en la Comunidad Valenciana? Mucho nos tememos que no, por la sencilla razón de que ella haría exactamente lo mismo si tuviera responsabilidades de poder en Cataluña.

Es la hora de señalar a los verdaderos culpables de la nefasta situación política, económica y social: la clase política que nos viene gobernando desde hace treinta años, una casta que ha buscado perpetuar sus privilegios y prebendas ignorando al pueblo que debía representar y para el que debía trabajar. La solución a los problemas de Cataluña comenzará cuando mandemos a esa casta traidora a sus casas. Una casta traidora y egoísta que en el caso del PP añade además una desagradable dosis de la hipocresía más ladina y oportunista.

CiU: “integració a termini fix”?

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generailat

L’irresponsable Àngel Colom acaba de declarar que “l'objectiu de CiU és aconseguir la plena integració d'1.300.000 nous catalans en els propers deu anys”. I ho diu ell, un dels responsables del desastrós panorama de la immigració a Catalunya. Cal recordar que després que Colom i Colom esgotés els fons d'ERC i els bancs deixessin de prestar-li diners, es va escindir amb alguns escassos amiguets per crear el Partit per la Independència (PI) que va durar mentre va durar la generosa assignació del Parlament de Catalunya al Grup Mixt en el qual s'asseien els diputat del PI. Acabat el PI, Colom va mendigar un càrrec a CiU que el va enviar al capdavant de la delegació catalana al Marroc. I Colom, qui va complir perfectament la missió a Rabat, adreçant la riuada migratòria cap a Catalunya.

D'altra banda, quan es parla d’“integració” es pressuposa amb massa facilitat que els immigrants són favorables a la mateixa. Els fets desmenteixen aquesta convicció. Quan una comunitat està formada per 1.300.000 persones no necessiten integrar-se ja en cap lloc, formen les seves pròpies xarxes socials i, la tendència demostrada a Europa, és justament la contrària a la integració: aquestes xarxes els serveixen per afirmar encara més la seva pròpia identitat. Colom és certament optimista, pretén “integrar a la immigració”… quelcom que no s'ha aconseguit enlloc d'Europa, es pensen que ho aconseguiran per art de màgia a Catalunya!

CiU no pot resoldre el problema de la immigració perquè és part del problema i Colom és, precisament, una de les mares del problema: els immigrants els van portar ells i ells han deixat que el problema creixés sense dir una sola paraula. I ara vénen proclamant “integració”… El cas Pretòria és el monument a la corrupció; la seva posició davant la immigració és el monument a la mentida. Tots dos han estat aixecats, pedra a pedra, per CiU.

NO A LA MEZQUITA DE BADALONA. NO A LAS MEZQUITAS EN CATALUÑA.

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generailat

Este sábado la Plataforma per Catalunya ha convocado en Badalona una manifestarse contra la construcción de una mezquita en su ciudad. Ya lo hicimos en Premiá de Mar en 2002, cuando logramos parar el proyecto de una mezquita local, ahora estamos haciendo lo mismo.

La PxC será la voz de los que nadie quiere escuchar, la de gran mayoría de los catalanes que se opone a la construcción de mezquitas en nuestro país, esa gran mayoría de catalanes a los que la clase política colaboracionista con la islamización ha dado la espalda de forma bochornosa. La clase política –del PP a ERC- que ha abierto las puertas de Cataluña a miles de inmigrantes musulmanes en nombre de la “multiculturalidad y la tolerancia” y que ahora ve cómo le explota en las manos su nefasto experimento de ingeniería social.

Sólo el nerviosismo que atenaza al PP ha obligado a su presidente en Badalona, García Albiol, a salir a la palestra diciendo con la boca pequeña que ellos también están contra la mezquita. No se sabe qué se pierde antes si la vergüenza o la memoria. García Albiol debe acordarse de que en 2002 su partido nada dijo contra la mezquita de Permiá de Mar; debe saber que en la Comunidad Valenciana y en Madrid –ambas gobernados por los populares-, se autoriza la construcción de mezquitas sin trabas ni problemas; debe saber que su Partido ha pedido el ingreso de Turquía en la Unión Europea, lo que supondrá que 70 millones de musulmanes puedan instalarse legalmente en cualquier país europeo incluido España.

A García Albiol y a Sánchez-Camacho, que ahora se ponen la careta de la antiinmigración, le queremos recordar también cómo actúa su Partido Popular donde tiene responsabilidades de gobierno. Madrid y Valencia son dos de las comunidad con mayor porcentaje de población inmigrante; fue el conceller de inmigración de la Comunidad Valenciana, el popular Rafael Blasco quien dijo a propósito del no empadronamiento de inmigrantes en Vic: “la decisión de no empadronar a los inmigrantes sin papales vulnera la legalidad y desde el punto de vista ético y moral es reprobable”. Fue Esperanza Aguirre, que ha destinado 7.397 millones de euros para el Plan de Integración para Extranjeros en la Comunidad de Madrid, la que declaró “en la Comunidad de Madrid no hay inmigrantes porque avanzamos, sino que avanzamos porque hay inmigrantes”. Ésa es la realidad del PP.

Nosotros hemos sido claros e inequívocos desde el principio en nuestras posturas contra la inmigración y la islamización. Si protestamos contra el proyecto de mezquita en Badalona no es por arañar unos votos, por intentar confundir a la opinión pública o por estar preocupados por las encuesta reales. Si estamos contra las mezquitas es porque:

Donar espacios públicos a la comunidad islámica es una discriminación hacia los catalanes que queremos que se destinen a zonas de recreo, hospitales o bibliotecas públicas.

Porque las mezquitas no son sólo un lugar de oración. Es donde se imponen las consignas sociales y políticas. El mundo musulmán no distingue entre vida social, religiosa o política, así las mezquitas se convierten en un nido de islamismo y radicalismo.

Porque el Islam es incompatible con nuestra cultura europea basada en la tolerancia, en la libertad, en los valores democráticos y en la igualdad del hombre y la mujer.

Por todo esto Badalona, ni Cataluña, España y Europa no hay lugares para edificar mezquitas.

A pensar de las triquiñuelas de última hora del Ayuntamiento badaloní gobernado por el PSC -tan preocupado como el PP por el ascenso de la PxC-, este sábado hemos dicho alto y claro: no queremos mezquitas en nuestra tierra.

¡Los islamistas no pasaran!

L'ONZE DE SETEMBRE, LA NOSTRA DIADA

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i candidat a la Presidència a la Generalitat

Una vegada més l'11 de setembre i com cada any, milers de catalans han sortit als carrers de les nostres ciutats i pobles per mostrar el seu orgull per la nostra història i per la nostra identitat. També -com cada any- la nostra decadent classe política ha tornat ha manipular aquesta data per usar-la a la seva conveniència: Motilla per tapar la seva desastrosa gestió del Nou Estatut, CiU per presentar-se com la quinta essència del catalanisme, ERC per reclamar una independència que mai no va existir, i el PP per intentar dissimular la seva distància i indiferència cap a tot lo realment català. Per evitar aquestes trampes el millor és fer un repàs històric sobre el significat d'aquesta data.

L'11 de setembre de 1714 les tropes de Rafael Casanova són derrotades per l'exèrcit borbònic, així acabava la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya. L'esmentada guerra havia enfrontat a dos aspirants, Felipe d´Anjou -futur Felip V de Borbó- i l'arxiduc Carles d'Àustria. Va ser alguna cosa més que una guerra dinàstica: Felip V era procliu a una centralització d'Espanya, mentre que Carles d'Àustria defensava la tradicional pluralitat de la Corona hispànica, en la qual dins de la unitat, cada regne i cada territori conservava les seves especificitats legislatives, culturals i lingüístiques. Tota la Corona catalano-aragonesa, especialment Catalunya i el País Valencià, es van posar del bàndol dels Àustria, els seus partidaris van ser coneguts amb el nom de maulets; només uns quants catalans i valencians van ser partidaris de la nova dinastia borbònica: se'ls va anomenar els botiflers, i aquest terme ha quedat a la nostra llengua com a sinònim de traïdor i renegat.

Malgrat la seva inferioritat numèrica els partidaris de l'arxiduc Carles van lluitar amb valentia, i van oposar una dura resistència a l'exèrcit borbònic. La derrota de Rafael Casanova en la defensa de Barcelona l'11 setembre de 1714 va posar punt final a la contesa amb la victòria definitiva de Felip V. El nou rei, imbuït del centralisme uniformador francès i com a càstig als territoris derrotats va proclamar el decret de Nova Planta, que, simplificant, significava la uniformització legislativa d'Espanya i l'abolició de les lleis i peculiaritats dels territoris que li havien estat hostils, entre ells Catalunya; també és el moment en què el castellà comença a usar-se al nostre país. Abans d'aquesta data, Catalunya tenia els seus propis furs, usos i costums dins d'una Espanya plural, descentralitzada i respectuosa amb les seves diferències: l'Espanya que va defensar amb les armes Rafael Casanova i els seus maulets.

300 anys després la majoria dels catalans seguim identificats amb la vella idea d'aquells maulets: advoquem per una Catalunya arrelada, defensora a ultrança de la seva identitat, de la seva llengua, dels seus costums, de la seva història i del seu passat. Sense independentisme ni centralismes, una Catalunya dins d'una Espanya en la qual no hagi de demanar constantment permís a Madrid per continuar existint com a poble.

Tot seguint el fil d'aquest guió, no podem estar més d'acord amb l'historiador Joaquim Coll que publicava aquesta setmana un article a El Periódico en el que es pronunciava contra l'exhibició de l'"estelada" -tan semblant a la bandera de Cuba i Puerto Rico- en els homenatges a Rafael Casanova: la nostra bandera té quatre barres i cap estrella.

Una vegada més aquest 11 de setembre, els polítics de la Catalunya oficial han fet una nova mascarada amb l'excusa de la defensa de la identitat catalana; una identitat -tot cal dir-ho- amenaçada greument per la invasió migratòria que aquesta mateixa classe política ha consentit, organitzat i potenciat.

I abans de res, tal dia com avui: Visca Catalunya!

GITANOS RUMANOS: ¿QUÉ DICE AHORA ALBERTO FERNÁNDEZ?

ARTICLULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generalitat

Precisamente es a muy pocas semanas de las elecciones autonómicas, cuando Alberto Fernández advierte del efecto que la expulsión de los gitanos-rumanos de Francia tendrá en Catalunya. Ahora es cuando descubre que su reubicación en las ciudades catalanas provocará un efecto nocivo para la seguridad ciudadana de los catalanes.

Estamos en plena campaña y es normal que el PPC, que ha vivido de espaldas a los problemas cotidianos de los catalanes estos últimos cuatro años, recurra a la fácil demagogia de última hora. Los gitanos-rumanos llevan casi una década presentes en las ciudades catalanas, siendo protagonistas diarios de constantes robos, asaltos, y actos de violencia. Son los gitanos-rumanos que la regularización de inmigrantes del gobierno del PP permitió que se instalaran definitivamente en Cataluña.

Más recientemente en 2007 el gobierno italiano, gracias a la presión de nuestros amigos de la Lega Nord –miembros de la coalición gubernamental- expulsó a 30.000 gitanos-rumanos ante el hartazgo de los italianos. Todos ellos vinieron a instalarse a España, pasando por Barcelona; entonces Alberto Fernández no dijo ni una palabra.

Alberto Fernández lleva diez años sin preocuparse por el problema de los gitanos-rumanos, su partido ha sido el principal responsable de la regularización que permitió que se instalasen en España, en 2007 no dijo nada cuando miles de ellos se instalaron en varias de nuestras ciudades: ¿Por qué estas declaraciones precisamente ahora? No es difícil de responder: el PP –colaboracionista necesario con la invasión migratoria que sufrimos- está nervioso ante la próximo cita electoral; teme que –como muchos de sus dirigentes locales- gran parte de su electorado le dé la espalda y voten a la única formación que ha sido clara y rotunda desde el principio en sus posiciones contra el tsunami migratorio que está asolando a Catalunya. Y es que el PP –siempre tan carente de originalidad- hasta ha copiado los lemas de los partidos identitarios europeos –a los en tiempos normales acusa de “racistas” y “xenófobos”- para intentar evitar el transvase de votos hacia la PxC: “El lema del PP –Muchos lo pensamos, sólo algunos lo decimos” está inspirado en el que va a utilizar el British National Party en las elecciones europeas, y que también han utilizado partidos de la ultraderecha de Bélgica, Austria o el Front National de Le Pen”, ha declarado el primer secrtario de la JSC, Javi López. Pero el plagio y la impostura siempre tienen corto recorrido.

La Vanguardia y los medios oficialistas se empeñan en no hablar de la PxC en las encuestas que publican, es lógico, hoy las encuestas y los sondeos de opinión son una forma más de propaganda electoral que sólo buscan condicionar el voto. Pero todos los partidos manejan encuesta internas en las que sabemos que se sitúa a la PxC dentro del Parlament. De ahí la repentina preocupación del Alberto Fernández y el PP por los gitanos-rumanos y por la inmigración. El electorado catalán es maduro y con buena memoria, no se dejará engañar por oportunos camaleonismos de un día.

ÚNICA SOLUCIÓ: REPATRIACIÓ (O ÉS QUE N'HI HA UNA ALTRA?)

ARTICLE D'OPINIÓ PUBLICAT A WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

President de PxC y candidat a la Presidència de la Generalitat

Repatriar és un verb que el govern conjuga malament i al qual des de fa quinze anys el poder mediàtic del centre-esquerre i del centre-dreta han atribuït una connotació pejorativa. Com l'exigir certificat mèdic als immigrants per autoritzar la seva permanència a Espanya, com expulsar els delinqüents indesitjables, com no empadronar a il·legals. I, tanmateix avui, la repatriació és la paraula que és més necessari tenir a l'ordre del dia.

L'Estat no té diners per mantenir el seu propi nivell de despeses i l'única solució consisteix a gravar amb més impostos a les classes treballadores dependents d'una nòmina, bloquejar les pensions dels jubilats, baixar els sous dels funcionaris, eliminar plans d'infraestructures i obres públiques i reduir les prestacions socials... Ja que l'Estat recapta el mateix (malgrat haver pujat l'IVA i gairebé tots els impostos entre 2009 i 2010) a la vista que l'activitat econòmica s'alenteix, per al pròxim curs polític ens esperen noves pujades fiscals.

Seria estúpid ignorar que avui la immigració massiva suposa una de les partides de despeses més asfixiants per a l'economia espanyola. De fet, la immigració ha redundat només en benefici d'alguns sectors econòmics pròxims als governs del PP i del PSOE (hostaleria, construcció i grans explotacions agrícoles) que han obtingut grans beneficis amb l'entrada massiva d'immigrants que mantenien a la baixa els salaris.. però la factura l'hem pagada tots.

I ara, en moments de crisi, quan avui mateix CCOO es pregunta si en realitat ja estem per sobre dels 5.000.000 d'aturats, la immigració és un llast insuportable per a l'economia i per a la hisenda pública espanyola. Sobre més de 6.000.000 d'immigrants (s'ignora el número total) amb prou feines estan cotitzant a la SS per sota d’1.300.00. La resta viu de l'economia submergida i dels ajuts estatals, autonòmics i municipals... que estem pagant tots.

És possible resoldre el problema de l'augment del deute públic sense apujar els impostos? És clar que ho és! N'hi ha prou amb disminuir la despesa. I és aquí on cal pensar tant en el present com en el futur: Espanya no creixerà en els dos pròxims anys prou com per generar ocupació i quan comenci a créixer -probablement entre el 2013 i el 2014- encara trigarà molt a fer-ho per crear un mínim d'ocupació capaç d'absorbir les monstruoses xifres de l'atur. Dit d'una altra manera: ens esperen quatre anys encara de gegantí esforç fiscal per pagar la presència d'una immigració que llastra la nostra economia i la nostra hisenda avui i que suposa un factor de ralentització de la nostra economia.

Diguin-me doncs si existeix una solució diferent a la repatriació dels excedents d'immigració per evitar futurs augments de la pressió fiscal! Per això, des de la Plataforma per Catalunya proposem la repatriació d'immigrants il·legals, immigrants que hagin comès delictes comuns, immigrants en atur de llarga durada, mentre demanem que s’acabi amb la política suïcida de les "regularitzacions per arrelament" i es limiti la reagrupació familiar a qui demostri fefaentment poder mantenir a la seva família.

Això o la immigració la continuarem pagant vostè i jo...

ISLAMIZACIÓN: ANTES DE QUE SEA DEMASIADO TARDE

ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la Presidencia de la Generalitat

“Alemania se está autodestruyendo a causa de una generosa actitud con los extranjeros que llegan desde Turquía, Oriente Próximo y África”, las declaraciones no las firma ningún “ultra” “racista” o “xenófobo”, sino el directivo del Bundesbank y destacado militante del Partido Socialdemócrata Alemán (SPD) Thilio Sarrazin.

Tras una larga carrera profesional dentro de lo “políticamente correcto”, Sarrazin empezó a aparecer con frecuencia en los medios alemanes por sus declaraciones cada vez más controvertidas sobre los peligros de la inmigración masiva y la islamización en Alemania. Desde hace una semana su cara abre la primera página de todos los rotativos germanos y sus afirmaciones han saltado a todas las tertulias y debates políticos; el motivo: la publicación de su libro Deustchland schafftsich ab (Alemania se desintegra), en el que afirma en voz alta lo que muchos alemanes piensa desde hace décadas: que la integración de las masas inmigrantes es una entelequia, que la clase política local no tiene la menor voluntad de controlar el fenómenos migratorio, y que, de seguir este ritmo, Alemania dejará de ser el país de los alemanes en pocas décadas: “No quiero que el país de mis nietos y biznietos sea de mayoría musulmana, en el que se hable árabe y turco predominantemente, en el que las mujeres lleven el pañuelo islámico y en el que la vida cotidiana esté mercada por la llamada del muecín”, es la advertencia que lanza Sarrazin , que hace extensiva al resto de Europa: “En todos los países europeos los inmigrantes musulmanes les cuestan a la sociedad más de lo que aportan debido a su escasa actividad laboral y a los beneficios sociales que reciben”. Sarrazin llega al fondo señalar que el problema de la inmigración no es sólo un conflicto cultural o social: Europa está ante una amenaza demográfica que supondrá un cambio irreversible en la composición de su población si no se toman medidas urgentemente. “Demográficamente, la fertilidad de los inmigrantes musulmanes es una amenaza para el equilibro cultural del viejo continente en un proceso de envejecimiento. La tasa de natalidad de los inmigrantes turcos es dos veces mayor que la del resto de la población”.

La polémica desatada en Alemania con el libro de Sarrazin coincide con la visita del polémico presidente libio, Muamar Gadafi a Italia. Durante su estancia en Roma el provocador líder árabe ha afirmado que “el Islam será la religión de toda Europa”, añadiendo que “si la Unión Europa no me da 5.000 millones de euros al año, Europa será negra”. Libia es la puerta de entrada de la inmigración subsahariana a Europa, circunstancia que aprovecha el premier libio para chantajear al a UE, a la que le exige esa cantidad de dinero para “sustentar a un ejército que acabe con la inmigración, de lo contrario Europa podría pasar a convertirse en África y ser un continente negro”.

La inmigración masiva y la islamización son el mayor problema al que se enfrentan las sociedades de la Europa occidental. En Catalunya sabemos bien de qué hablamos, en pocos años nuestras calles se han llenado de burkas, de imanes, de locutorios, de velos y de mezquitas. Los musulmanes asentados en Cataluña tienen un ritmo de crecimiento demográfico muy superior a de los catalanes autóctonos, lo que tendrá consecuencias irreversibles en el medio y largo plazo.
Este otoño la sociedad catalana está llamada a las urnas, y estamos seguros que dará una seria advertencia a la casta política que ha permitido que esto ocurra, a los irresponsables que hablan de “integración” de “multiculutralidad” o del “islam a la catalana”.

La PxC advirtió de estos peligros cuando los partidos mayoritarios se deshacían en elogios a las bondades de la inmigración y abrían nuestras puertas a cientos de miles de inmigrantes que hoy deambulan por nuestras calles.

La PxC piensa en la Catalunya del futuro –no sólo en la de los próximos cuatro años- y, al igual que Sarrazin, no queremos un país de minaretes, velos, muecines y letreros en árabes. Por eso llamamos a todos los catalanes a respaldar a la PxC en las próximas elecciones autonómicas. Antes de que sea demasiado tarde.

UN PSC A LA DERIVA

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i candidat a la Presidència de la Generalitat


En la seva edició del diumenge 22 d'agost, el rotatiu madrileny La Razón publica una entrevista a José Montilla, el sortint president de la Generalitat catalana. A un qüestionari fàcil i poc incisiu, Montilla respon amb ambigüitats, mitges veritats i indefinicions que evidencien el desconcert en el qual es troba el PSC en vigílies del seu estrepitós fracàs electoral de la tardor.

Sabent-se derrotat per endavant, José Montilla parla d'una possible "sociovergència" per a la pròxima legislatura, encara que ens temem que el nivell de vots del PSC els deixarà molt lluny de qualsevol opció de participar en el pròxim govern català. Respecte als seus antics socis, Montilla no té ni una sola paraula per a ICV, mentre que sobre ERC diu que "si plantegen un full de ruta que aposti per la independència en el curt termini no els acompanyarem". ERC planteja la independència de la mateixa manera que ho feia el 2006, per què llavors sí es va pactar i ara sembla que no? Aquesta negativa és el reconeixement d'un fracàs? De tota manera subratllem les paraules de Montilla "per la independència a curt termini", i si ERC plantegés la independència en el "mig termini"? Llavors hi pactaria? En definitiva, quin és el projecte de futur que té Montilla per a Catalunya?

En tota l'entrevista el sortint President, no fa la menor menció al principal problema que afecta avui els catalans: la immigració massiva i totes les seves conseqüències. Mostrant un preocupant desconeixement d'aquesta problemàtica afirma que "la immensa majoria dels immigrants que hi ha a Catalunya són llatinoamericans", potser per això Montilla ha cedit amplis terrenys a la comunitat musulmana en els quals s'edificarà la Gran Mesquita de Catalunya. Montilla avui, com Mas i Pujol ahir, és un còmplice més de la islamització del nostre país.

Seguint amb el tema de la immigració José Montilla afirma que "els ciutadans de Catalunya, les persones que viuen i treballen aquí". No, senyor Montilla, no. El seu bonisme d'inspiració zapateril li provoca distorsions en l'enteniment de la realitat. A Catalunya hi ha centenars de milers de ciutadans d'altres països -així ho diuen els seus respectius passaports- que viuen i "treballen" aquí però no són ciutadans catalans. Són els pakistanesos, magribins, equatorians, etc., etc. que amenacen els nostres llocs de treball, la nostra seguretat ciutadana, el nostre sistema social, la nostra educació, els nostres ajuts públics. Encara que segurament no es vegin des de la seva luxosa residència de Sant Just.

Per acabar, el sortint President continua sense definir la data de la pròxima cita electoral, encara que, això sí, anuncia que no coincidirà amb la visita del Papa. En l'entrevista deixa veure que la incertesa sobre la data electoral pot deure's en gran manera al conflicte intern que viu el PSC a l'hora d'elaborar les seves llistes. I és que ni els més fidels al President Montilla no volen participar en l’anunciada derrota d'un PSC a la deriva.

INCIDENTES EN EL BARRIO DE GRACIA: SIN ORDEN NI AUTORIDAD

ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la Presidencia de La Generalitat

Las fiestas de Gracia han concluido justo como se iniciaron hace ahora una semana. Nada más darse el pistoletazo de salida de las fiestas, 125 ocupas, antisistema y marginales iniciaron una manifestación que dio origen a las “fiestas alternativas de Gracia”. Ayer, al concluir las fiestas, los mismos 125 ocupas, antisistema y marginales concluyeron las fiestas provocando varias cargas policiales, una innecesaria intranquilidad en el barrio y la persistente sensación de que, nuevamente, algo no funciona en la Catalunya del tripartito.

En efecto, si al iniciarse las fiestas de Gracia la excusa para los alborotos fue un joven muerto hace seis años en un enfrentamiento entre tribus urbanas y pudimos ver cómo todo el recorrido de la manifestación se cubrió con inscripciones que llamaban al “odio social” y describían a los Mossos d’Esquadra como “asesinos fascistas”, en este último día de fiestas ciudadanas, a pocos metros de una fiesta para los niños del barrio, los mismos descerebrados aspiraban a dar la bienvenida a una de los suyos, la colaboradora de ETA, Laura Riera que el azar quiso que ese mismo día expirara su condena de nueve años de prisión por colaborar con esta banda de matarifes.

Vale la pena meditar sobre esto. No fue ni la Generalitat, ni el Ayuntamiento de Barcelona, ni siquiera la concejalía de barrio, quien prohibió el acto de homenaje a una auténtica cretina que ha pasado los mejores años de su vida en la prisión por una causa que ha costado la vida a algunos catalanes (las informaciones dadas por esta chica sirvieron para asesinar al concejal Francisco Cano en uno de los crímenes más abominables de la banda en Catalunya, y perteneció al mismo grupo de colaboradores de ETA que allanaron el camino para el asesinato de Ernest Lluch), sino que fue una decisión de la Audiencia Nacional lo que movilizó a los Mossos d’Esquadra para prohibir el incalificable acto de homenaje a la simpatizante de ETA recién liberada.

El que algo tan simple que podía y debía haber sido resuelto a nivel municipal, e incluso a nivel de distrito, o, cuanto menos, a nivel de Generalitat, tuviera que ser resuelto por decisión de la Audiencia Nacional, genera las más serias dudas sobre la capacidad de gestión del tripartito catalán. En este caso, como en tantos otros (el Caso Pretoria, por ejemplo, en donde ningún juez catalán fue capaz de procesar a los que habían sido altos cargos de la Generalitat con Jordi Pujol y debió ser la Audiencia Nacional las que tomara cartas en el asunto), nadie quiso asumir responsabilidades y se desplazó el eje “a Madrid”, esto es, a la Audiencia Nacional. Fue una sentencia emanada a 650 km de distancia la que cortó algo cuyo ámbito de decisión debía haber sido el poder municipal en el barrio de Gracia.

Y es que en la Catalunya del tripartito se ha perdido el sentido de la autoridad y de la responsabilidad. Ante situaciones “complicadas” (e impedir que 125 cretinos homenajearan a una persona cómplice de facilitar los más odiosos asesinatos de personajes relevantes de nuestra comunidad parece algo “complicado” para el tripartito) hay que recurrir “a Madrid” porque ni el nivel municipal, ni el autonómico, quieren asumir su responsabilidad, ni realizar ejercicio de poder y de autoridad, indica cómo están las cosas en Catalunya.

De todas formas, hay que reconocer que el homenaje frustrado de 125 “colgados” a una de los suyos no creó excesiva “alarma ciudadana”, Más importante son (y menos espacio ocupa en los informativos) estos días dos episodios que apuntan dramáticamente a la misma conclusión. Cada día aumentan los robos de cobre en Catalunya hasta el punto de que Telefónica ya ha declarado que este verano se ha quedado sin reservas de cable para cubrir los cientos de kilómetros en donde se ha sustraído el hilo. Y en segundo lugar, desde principios del mes de agosto, miles de turistas que visitan Catalunya se están viendo sistemáticamente desvalijados en las autopistas por la llamada “banda de los peruanos”. Y esto es mucho todavía más importante que el caso de Laura Riera, la estúpida colaboradora de ETA.

El que los gitanos procedentes de Rumania (algunos de ellos expulsados previamente de Italia y recientemente de Francia) vivan del robo sistemático de cables de cobre o el que -¡no desde ayer, sino desde hace 17 años!- la “banda de los peruanos” siga actuando en las autopistas catalanas, indica la desidia de las autoridades de la Conselleria de Governació para cortar estas prácticas que amargan la vida ciudadanos y visitantes. Nada más fácil que detectar a los ladrones de hilo de cobre y proceder a su expulsión fulminante del territorio del Estado: basta con controlar a los pocos chatarreros que compran estas partidas robadas. Nada, por lo mismo, más fácil que controlar el circuito cerrado de una autopista y actuar expeditivamente contra quienes atentan contra la propiedad ajena y contra la industria turística. Y, sin embargo, nada de todo esto se hace, a pesar de que son años (y en el caso de la “banda de los peruanos” ¡más de tres lustros!) que viene reproduciéndose esta situación.

No hay poder, ni hay autoridad en Catalunya simplemente porque el tripartito que gobierna en la Generalitat y en el Ajuntament de Barcelona, han renunciado al ejercicio de sus responsabilidades.

El próximo mes de noviembre, el pueblo trabajador de Catalunya tendrá la oportunidad de pasar factura a los partidos del desgobierno y de la irresponsabilidad, a quienes han hecho que el ejercicio del poder se haya convertido en una quimera, a los que han desertado de sus funciones. Catalunya necesita manos limpias, eficacia en la gestión y voluntades claras para restablecer el orden y la autoridad. En las próximas elecciones de noviembre, el pueblo catalán podrá votar a opciones nuevas que dejen atrás estos malhadados siete años de tripartito en los que nadie quiere responsabilidades nítidas y asumir compromisos y riesgos. Y gobernar es eso: comprometerse con el ejercicio del orden y de la autoridad. Gobernar es tomar decisiones eficaces que resuelvan problemas reales.

A eso precisamente aspira la PxC: a no tener miedo a tomar decisiones. En los meses que median hasta las elecciones, los miembros de la PxC sabremos transmitir esta voluntad y este compromiso con el electorado.