Reagrupament
Blocs Territorials

pEls que hem cregut i treballat per restituir la dignitat sobirana del nostre poble hem perdut les eleccions. El poble no ens ha volgut o no ens ha conegut. I a Catalunya dignitat sobirana vol dir independència, regeneració democràtica i treball. I no en tinc cap dubte./p pA falta del recompte de vots de l’exterior, que hauria de ser avui, només 40.000 persones, diumenge 28 de novembre de 2010, van votar a favor de la dignitat sobirana. Això és així i aquest és l’escenari en el qual haurem de seguir treballant per assolir-la algun dia. Ara ja sabem on som./p pLa mateixa nit del 28 de novembre, aquell dia que els catalans vam renunciar a ser lliures, vaig recordar la història de Reagrupament. I vaig llegir la meva llibreta de camp, on sempre vaig prenent apunts, perquè a mi, la història m’agrada tant, que fins i tot necessito dur-la a sobre físicament. Si més no, la que jo visc./p pI vaig recuperar les paraules que Salvador Cardús va pronunciar a l’assemblea constituent de Reagrupament aquell no tant llunyà 3 d’octubre de 2009. Va parlar en nom dels convidats que no eren reagrupats i que, o bé eren a la sala, o bé ens havien expressat el seu suport: Jaume Sobrequés, Isabel Clara Simó, Toni Strubell, Patrícia Gabancho, Jordi Cabré, Vicent Partal, Assumpció Cantalozella, Joan B.Culla, Carles Boix, Víctor Alexandre, Pep Riera, Enric Canela, Heribert Barrera, Cercle Català de Negocis, Col.lectiu Emma, Sobirania i Justícia, (no en tinc més d'anotats), i ens va adreçar unes paraules com a “padrí de bateig”, no fos cas que Reagrupament deixés de tenir seny i tingués “temptacions del maligne” (Cardús dixit)./p pCom a padrí, va expressar tres desitjos:/p pEn primer lloc va esmentar el principal desafiament de Reagrupament no era convèncer als catalans que la solució del nostre país és la independència “això ho sap tothom”, va dir. El primer desafiament que té Reagrupament és vèncer la desconfiança d’un país desconfiat”./p pÉs evident, que en això no hem tingut èxit. De moment./p pEn segon lloc va parlar de l’opció de la radicalitat democràtica que sempre hem posat en el mateix nivell que la independència. “La democràcia exigeix elegància, integritat, joc net, educació”./p pCrec, sincerament, que en això, ningú no ens pot fer cap retret./p pI el tercer desig del Dr. Cardús va ser que Reagrupament cohesionés tot l”Independentisme tranquil”, un independentisme generós, sense retrets, que reconegui que el camí que han fet els altres per arribar a ser on som./p pI en això, els que hem arribat al mes de novembre de 2010 com a membres de Reagrupament crec que també hem estat a l’alçada./p pLes coses, diumenge passat, van anar com van anar. Ha passat un any i tres mesos d’aquest bateig nostre. I pel camí, alguns han decidit emprendre la seva acció política per altres viaranys. La majoria, però, hem seguit. Crec que en Joan Carretero és un polític intel.ligent, íntegre i honest. El mateix penso de la Rut Carandell. És evident, que al seu voltant, els reagrupats hem creat un equip humà amb aquestes sinergies./p pI a pesar de la derrota electoral del dia 28 de novembre, això segueix essent així. És possible que amb aquestes qualitats no hi hagi massa espai polític per aquest grup de persones que seguim volent veure el nostre país lliure i que posi l’ésser humà en el centre./p pI tanmateix, diumenge, vam rebre una bona clatellada: els catalans, o bé no ens volen com som, o bé no ens han conegut./p pnbsp;I jo que vaig ser candidata el primer que em vaig fer va ser autocrítica. En els 19 actes que vaig fer exclusivament els dies de campanya hauria hagut d’aconseguir un mínim de 1000 vots per acte. Anant de número 3 per Barcelona, la circumscripció més gran, hauria d’haver arribat a convèncer mil persones cada vegada que vaig parlar en públic aquells 15 dies de campanya. No ha estat així i ho sento molt més del que us podeu imaginar. No em serveix de res pensar que em “disputava” el tercer escó de Barcelona amb Celestino Corbacho, Felip Puig, Anna Simó, Uriel Bertran, Jordi Miralles, M. Llanos de Luna Tobarra (PP), i Jordi Cañas (C’s), perquè ells sí que han arribat a mil persones i seran al Parlament. I no puc deixar de demanar disculpes, als reagrupats, i al país. Hauria estat el meu gra de sorra per restituir la nostra dignitat sobirana./p pI tanmateix, jo no renuncio a l’objectiu. Com, entenc, 40.000 persones més tampoc no hi renuncien. El dia 3 d’octubre de 2009 2.237 persones crèiem en Reagrupament. Per tant, em sento, encara amb més força per seguir treballant. Sobretot perquè és evident que molta gent no ha votat dempeus, sinó agenollada. No hem sabut vèncer la desconfiança d’un país desconfiat, com ens va demanar el Dr. Cardús el dia del nostre bateig públic. Les xifres ho diuen clar: 500.000 persones van participar a les consultes per l’autodeterminació i van votar que sí la volien. El 10 de juliol passat el poble va respondre a la sentència del Tribunal Constitucional de España amb un clam “Independència”. I els vots dels partits que teníem la independència en el nostre full de ruta, només sumem 360 mil vots dels més de 5 milions que es podien emetre, la qual cosa és un 7,2%. Com es poden quadrar les xifres? Per la desconfiança? Per la por? Per la ventada d’alguna proposta independentista? Pel silenci mediàtic que hem patit aquells que havíem de portar esperança d’una nova manera de fer política? Per la crisi? Perquè ja no ens cal la independència? Perquè no hem sabut arribar als catalans? Perquè la radicalitat democràtica forma part solament de l’imaginari d’uns pocs?/p pJo, ara mateix, estic encara pensant la resposta./p pI tinc clar que vull ser lliure i restituir la dignitat sobirana del meu poble./p p(Continuarà/é...)/p

pEl segon ensenyament en aquestes eleccions, més enllà de les tendències a nivell europeu, és que Carretero (líder de Reagrupament), tot i fracassar electoralment, paradoxalment, tenia raó.nbsp;Si bé els seus resultats són molt inferiors a les seves expectatives reals (quedar per sobre del 3% per Barcelona i aconseguir un diputat -Carretero- per Girona, on Solidaritat va presentar els quot;secundarisquot; d'RCat com a candidats), la seva capacitat d'influència no es pot mesurarnbsp;sobre la base d'aquestes dades. /p pCarretero va fundar Reagrupament després de la reedició del Tripartit, encapçalat per Montilla.nbsp;Plantejava dues qüestions bàsiques.nbsp;En primer lloc, que l'independentisme d'esquerra no estava aconseguint els seus objectius pactant amb el PSC (que havia escapçat la seva ala sobiranista), sinó, al contrari, que estava perdent força social sense aconseguir contraprestacions significatives a canvi.nbsp;Per això, defensava la sortida del Tripartit i els acords sobiranistes amb CiU.nbsp;Puigcercós opinava que mostrar les contradiccions del PSC en matèria sobiranista provocaria un transvasament de vots cap a Esquerra.nbsp;Doncs bé, Carretero tenia raó en això: el Tripartit ha debilitat l'independentisme d'esquerres electoralment sense aconseguir gairebé avanços destacables en l'àmbit nacional (almenys percebuts per la ciutadania).nbsp;De fet, Esquerra va renegar en campanya electoral del Tripartit, en la línia de Carretero.nbsp;Aquesta tardana nova falta de coherència, lluny de beneficiar-la, va augmentar la severitat del càstig electoral.nbsp;Tot i això, Esquerra ha estat capaç d'alterar la política catalana d'una manera inimaginable, un èxit clau.nbsp;Tots s'han hagut de reposicionar i el moviment sobiranista a nivell social és, sens dubte, més actiu que fa 7 anys.nbsp;/p pEn segon lloc, Carretero i RCat defensaven que la independència de Catalunya no es pot aconseguir per la via dels referèndums d'autodeterminació, limitats per la legalitat de l'Estat, sinó per una declaració unilateral del Parlament de Catalunya. Així, amb tot just 4 mesos d'avançament a les eleccions, Laporta, Bertran i López Tena van fundar Solidaritat Catalana per la Independència, justament sobre la base de l'aposta estratègica de Carretero.nbsp;Encara que no podem dir en aquest cas (no pas a curt termini) si aquesta nova aposta és o no viable, sí que ha quedat clar que l'independentisme més ideològic, que es trobava a Esquerra o a les CUP, prioritza aquesta nova estratègia per davant de supeditar-la a un potencial Referèndum d'autodeterminació, com Esquerra pretenia./p pD'aquesta manera, tant l'ascens de Solidaritat com la caiguda d'Esquerra han estat marcades pel triomf de les apostes estratègiques de Reagrupament i Carretero.nbsp;No obstant això, el seu partit, una força amb més de 3.000 militants, ha fracassat electoralment.nbsp;El seu triomf en el terreny ideològic ve seguit d'una derrota en el terreny electoral./p

pEscric en aquest moment dur, durísssim per a tots nosaltres, que hi hem posat tot el que hem pogut, i més./p pEl primer que em ve al cap, però, no és sinó un agraïment. Un profund agraïment a tu, Joan, per la possibilitat que m’has brindat de participar i ser actor en un moviment que treballa de veritat per al país, a partir de l’esforç i de l’entrega personal a allò que creus. I aquest agraïment s’estén de manera natural a tots els companys i companyes d’arreu del país amb els quals ens hem sentit units en el més profund nostre: servir el nostre país, fent-hi aflorar tot allò de bo que té, ajudant a despertar la seva gent, els nostres compatriotes, i denunciant tots els vicis que hem anat assumint en els darrers anys de cofoisme col·lectiu. De veritat, moltes gràcies a tots!/p pÉs cert. Ens hem equivocat./p pPerò això no treu que tots hi hem actuat tan bé com hem pogut. Recordem que hem estat actuant sota pressió, i quina pressió!, durant molt de temps. Hem d’assumir les decisions preses. Hem d’analitzar el que hem fet, trobar els errors que hem comès, però això només ens ha de servir per enfocar el nostre futur./p pVoldria, doncs, acabar aquesta nota precipitada fent esment de tres elements que trobo importants per aquest enfocament./p pEn primer lloc, cal que tots reconeguem la dedicació i esforç, de vegades sobrehumà, dels membres de la junta nacional, dels coordinadors territorials i dels responsables de la campanya. Uns i altres han viscut situacions difícils, en les que no han mancat desenganys i frustracions. Ha estat una feina titànica, aconseguir una presència digna en una campanya que, de fet, hem fet molt per sobre de les nostres possibilitats. I això ha estat possible gràcies a la seva entrega a Reagrupament./p pEn segon lloc, no podem veure només el que hem fet malament, hem de valorar el que hem aconseguit. Hem posat a l’agenda pública del país la declaració unilateral de la independència; hem recol·locat l’independentisme a la nostra societat, ajudant a què no sigui vist com un moviment ‘alternatiu’ ni com un modus vivendi dins l’establishment polític. Ens ha costat més de posar sobre la taula els temes de la regeneració democràtica i de l’excel·lència en el treball; però ho hem començat a fer./p pFinalment, ens cal pensar amb calma com orientem el futur de l’associació. De feina per fer n’hi ha un munt: l’independentisme ha de conquerir l’accés als mitjans; s’han d’explicitar les concrecions de l’independentisme en un munt d’àrees; cal un treball intel·lectual per repensar el paper de Catalunya a Europa i al món globalitzat actual; cal estendre i consolidar la xarxa territorial que tenim, especialment cap a les zones metropolitanes; cal treballar l’accés a la joventut... En definitiva, veig que tenim tres àrees bàsiques d’actuació: construcció d’un espai intel·lectual favorable a la nostra visió del país (independència, democràcia de qualitat i excel·lència), extensió de la base social de l’independentisme, i capacitat de donar resposta als problemes percebuts com a immediats pels catalans. En això hi podem treballar, en això hi hem de treballar./p pToni Badia/p pAssociat de Barcelona, Ciutat Vella/p

pAmics i amigues,/p pAvui, 29 de novembre, cal recordar allò que deia en Tagore:/p pnbsp;nbsp; iSi plores perquè s’ha post el sol,/i /p pinbsp;nbsp; les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles./i /p pEn canvi, sabem que el sol hi és i sabem que tornarà a brillar alt i clar./p pFa pocs mesos en Joan Solà deia que el sol fet de presentar batalla ja és una conquesta, perquè ens fa viure. I que la batalla passa per il·lusionar els joves, que són els dipositaris del futur./p pNo deixem debades l’empremta decidida de tants patriotes que durant segles d’opressió i tirania han treballat i patit per Catalunya./p pI sobretot, no caiguem en la trampa de la síndrome del vençut, que busca tots els culpables entre els seus, quan els culpables reals són el servidors de la tirania, els capatassos que menystenen la seva pròpia gent./p pÀnims, companys i companyes. Verdi canta a la seva òpera Aïda: “Si l’amor a la Pàtria és delicte, tots nosaltres estem disposats a rebre’n el càstig”. Prou càstig és veure la pàtria amb la meselleria servil encimbellada ben amunt i l’arrogància buida, la baixesa, la mediocritat i la traïció cavalcant al seu redós./p pI és que ja ho deia Francesco Cossiga, recentment desaparegut, en el seu últim llibre (2010): “el problema gros no és que els polítics menteixin, sinó que no saben què dir, i això no pas perquè hagin perdut el sentit de la pròpia missió (que només és retòrica), sinó perquè han perdut el sentit de la seva pròpia grandesa i més encara, han perdut el sentit del seu propi poder”./p pDoncs endavant, Reagrupament. L’objectiu és noble i la seva mateixa dignitat ens ha de fer forts i ens ha de fer mirar endavant. Que el sol tornarà a sortir, i ens ha de trobar altra vegada a punt, amb llum als ulls i força al braç.../p pJosep Vendrell/p

pEls 40.000 vots que ha tingut Reagrupament.cat no han estat suficients per obtenir representació al Parlament. Joan Carretero analitza en aquesta entrevista el perquè de tot plegat i reflexiona sobre com hi ha influït la seva marxa d'ERC, sobre el vot independentista i sobre el resultats del seu partit i els generals./p pbCom està?/b /p pTrist pels qui han fet campanya per Reagrupament. Hi ha molta gent que hi ha deixat hores, estar amb la família i ha fet molts quilòmetres. Hem fet una campanya molt digna, tot i que hem estat vetats en molts mitjans./p pbQuè creu que ha passat a les eleccions de diumenge?/b /p pQue la nostra oferta no ha convençut als electors. Suposo que no ho hem fet prou bé. Segurament, jo no ho he sabut fer més bé./p pbQuin resultat s'esperaven?/b /p pAspiràvem a fer molt més./p pbQuina valoració global fa de les eleccions i com creu que aquest context ha influït en els resultats del seu partit?/b /p pHi ha hagut una àmplia majoria que han volgut liquidar el tripartit, que no volia sorpreses. Per això hi ha hagut un vot massiu cap a CiU i aquest context no ens ha ajudat./p pbCreu que Solidaritat Catalana per la Independència ha sabut treure rèdit del moviment de les consultes ?/b /p pNo. Crec que se l'ha capitalitzat Convergència i Unió./p pbA què atribueix els bons resultats de Solidaritat?/b /p pSuposo que ho han sabut fer més bé que nosaltres./p pbAbans de la campanya electoral Solidaritat i Reagrupament parlaven d'anar junts. Què va passar?/b /p pVam tenir algunes converses amb Joan Laporta, però ell va escollir un nou moviment. Els de Reagrupament no som polítics professionals. Són molt diferents les visions amb els que sí que ho són./p pbQuin paper creu que han tingut els corrents interns discrepants i escindits d'ERC als resultats d'aquest partit?/b /p pCrec que ha equivocat greument l'estratègia i ara ho ha pagat. I no ho penso ara després de saber els resultats./p pbA Puigcerdà, han estat la segona força més votada i a la Cerdanya els resultats són bons. Apostaran per les municipals?/b /p pSempre queda el consol que la gent de casa ens valora. A unes municipals, jo no m'hi tornaré a presentar. Ja he estat alcalde./p pbQuin és, doncs, el futur de Reagrupament?/b /p pEl decidiran els associats. El dissabte a Vic es reuneix la junta directiva i els coordinadors territorials i obrirem un espai de reflexió./p pbVostè què en pensa, però?/b /p pNo ens hem plantejat res. Ens vam constituir no per fer un nou partit, sinó per avançar cap altres models de país. L'actual està en un cul de sac. CiU ha enganyat amb això del concert econòmic. Per tant, estem més en un cul de sac./p pbCom ha estat el seu dia després?/b /p pFossin quins fossin els resultats, ja vaig dir que tornava a treballar al CAP de Puigcerdà després de les vacances en què he fet la campanya./p