L'independència de Catalunya s'haurá d'esperar

La nit d'ahir va ser trista i freda, com es normal que n'hi hagi de tant en tant i de vegades més sovint que voldria en el camí de la llibertat. Però no vull continuar sense donar les gràcies a totes les persones que ens van donar el seu suport amb el seu volt a Nou Barris i a la resta del territori: Moltes gràcies. També tinc un gran sentiment d'agraïment i de complicitat per aquelles persones que han invertir hores, sovint moltes de la seva vida, per treballar per un projecte, el nostre, difícil i amb molt i poderosos enemics. Son els independentistes d'esquerres de pedra picada, els que fa anys treballen als carrers i barris del nostre País, els millors.

28-N: primeres valoracions

El resultat de les eleccions d'ahir marquen el final d'un cicle: no solament de l'etapa dels governs tripartits, sinó que són l'inici del declivi de l'hegemonia del PSC(PSC-PSOE) com a principal garant de l'orde estatal a Catalunya.

El comunisme, una ideologia marginal?

El comunisme té pocs votants a Catalunya, no en té a penes arreu d'Europa i allà on detenta poder, el règim de govern és dictatorial o quasi.  Per què en els últims anys el comunisme , brillantment representat als '70 pel PSUC, s'ha reduït a IC i a un conglomerat de sigles impronunciables ?... Els '70 foren la dècada gloriosa del comunisme català, es convertí en l'opi dels intel·lectuals, com amb la seva finor acostumada digué Aron del comunisme francès. A Catalunya fou així, no hi hagué intel·lectual que no abracés obertament o amb petits gestos el comunisme. El PSUC fou el partit polític estimat d'artistes, escriptors, sociòlegs, filòsofs i de gran part del professorat. Quan, en iniciar-se els '80, el PSOE arribà al poder els intel·lectuals i també polítics-amb-aura abandonaren el PSUC i la seva ideologia i es convertiren en socialistes, desil·lusionats o cercant l'aixopluc sota el sol que més calentava.

Debat sobre els Paísos Catalans a l'Espai Obert

Dissabte 27 de novembre, tenim jornada barcelonina.A la tarda a la CGT de Catalunya per veure'ns homes i dones dels moviments socials de tot el Principat per parlar de com continuem les lluites de la vaga general passada. Per la nit, m'han convidat a un sopar i xerrada (convidat però pagaré, només faltaria) a l'Espai Obert de Sants, amb el Marcel Surinyach, el Raimundo Viejo i l'Agustí Barrera a parlar sobrte els Països Catalans. Ho organitzen els de Negres Tempestes i en tinc moltes ganes, a veure si puc pillar alguns dels llibres que han editat i que encara no tinc...

Jo votare el PSC!

Aquest diumenge... no cal que ho recordi pero hi ha eleccions! Jo, evidentment, votare! Segurament hi ha molts motius per no fer-ho: la crisi, l'atur, el debat que hi ha hagut aquests quatre anys, etc. Pero sempre he pensat i defensare que fa menys de 50 anys hi va haver gent que va donar la seva vida perque les generacions futures puguem exercir el nostre dret (i el nostre deure) de votar!

28-N

Fa uns dies que a peu de carrer detecto una cosa i no es altra que CiU arrasarà, si no hi ha daltabaix clar, La qual cosa em du a les següents conclusions:

1. Artur Mas té raó en una cosa, aquesta societat no està madura.
2. Jo afegeixo que aquesta societat té por, viu tenallada per la seva covardia, en el fons té por d'enfrontar-se als castellans i als seus poders fàctics.
3. Aquesta societat és profundament conservadora, li fa por que en un enfrontament es pugui perdre i de retruc fer trontollar tot el nostre sistema de vida, la caseta, els dos cotxes,la segona residència (si algú en té), anar a esquiar, i fer soparets i festetes vàries del cole, l'esplai, el club esportiu i tota la xarxa que ens hem creat.