Entrevista noves diputades de Tarragona

Entrevista publicada 30 novembre al Diari de Tarragona, pg. 15

¿Por qué los catalanes finalmente han castigado a todos los partidos del tripartito?
A todos no los han castigado por igual y la grave crisis económica que atravesamos sumado a las respuestas en materia económica del gobierno de Zapatero y a la falta de relato político del Govern d’esquerres han estado algunas de las claves de los resultados.
¿Cuál cree que es el legado de ICV tras siete años en el Govern?
El legado es la construcción de las políticas ecológicas y sostenibles : nueva cultura del agua, planificación y tratamiento de residuos, calidad del aire, etc
Una política de seguridad global que sitúa en el centro salvaguardar los derechos de los más débiles y pone en la agenda política la protección civil.
Política económica redistributiva para que aporten más las rentas más altas ( impuesto de sucesiones, tramo IRPF) y el reforzamiento de los servicios públicos del estado del bienestar: salud, educación, servicios sociales.

¿A nivel territorial, que destaca de los votos conseguidos por su formación?
En Tarragona hemos tenido menor perdida de porcentaje de voto que en el global de Catalunya, así hemos bajado 1’43 puntos respecto al 2006 y hemos igualado o mejorado resultados en 50 municipios.
¿Cree que estos resultados pueden extrapolarse a los próximos comicios municipales?
Son dos contextos diferentes, pero con todo creemos que puede marcar tendencias y por tanto nos coloca en una buena posición para recuperar los concejales en el ayuntamiento de Tarragona y mantenernos y en algunos casos crecer en otras poblaciones de la demarcación.
¿Cómo será ICV en la oposición?
Haremos una oposición dialogante y constructiva pero beligerante delante de posibles retrocesos de conquistas sociales, ambientales y del autogobierno, también ante la opacidad y poca transparencia. Buscaremos en las asociaciones, ONGs , sindicatos y sociedad civil las alianzas y complicidades para ir construyendo una alternativa.
¿Qué teme del nuevo Govern?
Me temo un retroceso en políticas sociales y medioambientales, más poder de determinados lobbies ocultos y presiones por parte del PP para retroceder en el desarrollo estatutario y en cuestiones nacionales. Me temo que los /las trabajadores/as , funcionarios/as y clases medias sufrirán más las consecuencias de las políticas para salir de la crisis.
¿A nivel personal qué supone el reto de convertirse en diputada?

Supone una gran responsabilidad para con nuestro electorado , pero también con toda la gente del territorio que se ha abstenido o ha votado en blanco porque se sienten desengañados o desesperanzados, el reto es repolitizar todas estas opciones personales de izquierdas para que se conviertan en una respuesta colectiva y en motor de transformación social.

Cloenda de la campanya electoral i dia de reflexió

Ahir vam tancar la campanya a Reus en un acte senzill però intens. En una actuació excel·lent dels rapsodes Dolors Quintana i Ramon Llop les paraules dels poetes Brecht i Miguel Hernández van ressonar durant llarga estona a la sala i ens van captivar per la seva bellesa però també per la seva clarividència. Després van venir les intervencions dels companys i companyes que van arrodonir una nit emotiva i una campanya de la nostra coalició positiva i pedagògica. Gràcies a tots i totes.
I com que avui és dia de reflexió em permeto reproduir un petit poema de Brecht que em sembla oportú per l'ocasió:

La primera ojeada por la ventana al despertarse
el viejo libro recién encontrado
rostros entusiasmados
nieve, el cambio de las estaciones
el periódico
el perro
la dialéctica
darse una ducha, nadar
música vieja
zapatos cómodos
comprender
música nueva
escribir, sembrar
viajar, cantar
ser amable.

Contra el silenci

Avui el Joan Herrera i jo hem estat amb la gent de Reus per en aquestes darreres hores donar un missatge molt clar: cal fer una crida contra l'abstenció. En paraules meves, he apel·lat als sindicalistes, a la gent que el 29S va fer vaga contra les retallades, a les persones de les nostres comarques que tenen una altra manera de produir i consumir, als servidors públics,..Persones totes elles que si diumenge vinent es queden a casa o voten en blanc possiblement aconseguiran el contrari del que busquen: permetre que el sr. Mas pugui aplicar les retallades i desplegui la seva agenda oculta. Per cert, la que Rosell ja va explicant les darreres hores.
I és que contra aquestes receptes el silenci no serveix per a res, cal prendre partit, plantar cara. I la millor manera de fer-ho és votar a ICV-EUiA el 28-N

Avui 25 de novembre

Hi ha dates que no haurien d'existir. Com la d'avui: 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. En el moment que escric aquestes línies ni la Viktorya, ni la Cristina, ni la Fatna, ni la Farida, ni la Mònica, ni l'Andrea, ni la Laila, ni la Nikauris, ni la sabrina, ni la Saida (la seva filla i el seu fill) ni la Maria Dolores són aqui perquè el seu company, teòricament una persona que les hauria d'estimar i ajudar, ha decidit que tenia poder per decidir per elles (en algun cas també sobre els seus fills) i els ha pres la vida.
Per això existeix aquest data perquè no oblidem a cap d'aquestes dones i perquè siguem conscients que la violència masclista és cosa de totes i tots i que rebutgem en tots els àmbits els esquemes patriarcals rígids i dualistes que no ens fan més lliures. Perquè tinguem memòria i treballem per destruir les bases sobre les quals es construeix una societat desigual.
Ben recentment, hem tingut exemples de discursos que busquen precisament això fomentar la desigualtat i acabar amb els avenços que hem iniciat. El que cal és una societat 50/50 i pensar que entre tots i totes podem transformar una societat basada en l'androcentrisme. I una manera de fer-ho és a través dels missatges de dones valentes que trenquen estereotips en els seus àmbits respectius com la cantant Bebe, per exemple, que trenca un silenci en el món de la música.

Política social: receptes oposades

Oposades. Aquest adjectiu defineix de manera precisa la diferència que representa "la dieta" del sr. Mas respecte l'administració i el mal que pot representar en l'estat del benestar i el model d'ICV-EUiA que busca enfortir les polítiques adreçades a les persones. En matèria de dependència, infantesa, atenció a les dones, etc...Si mireu aquest enllaç (Videodebat de El Periódico) trobareu un interessant contrast entre el que proposen alguns candidats i el que defensa la nostra coalició. Com deia l'anunci: busqueu i compareu...

Mobilitat quotidiana, el tren és la prioritat

Article publicat al Delcamp.cat el 22/11/2010
Fa uns dies al Congrés dels Diputats es perpetrava un acord insòlit. Amb diners públics, el PSOE, PP i CiU acordaven donar suport al rescat de les concessionàries d’autopistes de peatges durant cinc anys més. Més enllà de la frivolitat que representa -en un moment de retallades salarials als treballadors i congelació de les jubilacions- destinar recursos públics a finançar lobbies econòmics aquest pacte és l’enèssim exemple de l’aplicació de la vella política en matèria d’infraestructures. Aquella política que posa el ciment per davant d’un servei eficaç, sostenible i útil en el dia a dia de les persones.

En aquest sentit, ICV-EUiA té molt clares les prioritats. Passen, en primer lloc, per un millor aprofitament de les infraestructures existents i l’aposta clara i decidida pel transport públic i el trànsit de mercaderies per ferrocarril com un element de competitivitat, de creació d’ocupació i de millora de qualitat de vida. El que resulta curiós és que mentre aboquem més i més recursos construint noves carreteres i desdoblant les existents el tren a Catalunya té menys quilòmetres que el 1930 i, exceptuant el TGV, les inversions en la xarxa ferroviària han estat minses durant massa temps. Per transformar aquesta situació i posar el transport públic ,i especialment el tren, en el centre de les polítiques de mobilitat que proposa ICV-EUiA?

Dir d’entrada que l’acord del traspàs del servei de Regionals assolit aquesta setmana entre Generalitat i Estat posa les coses una mica més fàcils a partir d’ara i segueix el full de ruta marcat per l’article 169 de l’Estatut. Un traspàs assolit amb la tranquil·litat que l’Estat assumeix la totalitat del dèficit actual del servei (14,8 milions d’euros) fet que ens ha de fer posar fil a l’agulla en la millora immediata d’aquest servei. A la nostra demarcació això representa, per exemple, que es renovin els combois tal i com s’ha fet ja a Girona tot i tenir menys passatgers que les nostres comarques.

Avançar en el camí de la millora del servei és també prioritzar la connexió interna del Camp de Tarragona començant per obres que permetrien la ràpida posada en marxa d’un servei de rodalies (estacions de Creixell, La Mora, La Plana, Bellisens,…) i articulant el Tramcamp com a eina que reforça aquesta interconnexió entre els que -posem per cas- viuen a Salou, treballen a Tarragona i tenen com a referent cultural la ciutat de Reus. En les Terres de l’Ebre també és possible la tramviarització del tram de l’Aldea a Tortosa.
A aquestes breus pinzellades sobre inversions relativament modestes que servirien per millorar molt la mobilitat quotidiana de les persones cal afegir el canvi que representaria modificar l’actual transport de llarg recorregut de mercaderies per carretera a la xarxa ferroviària. I aquí les potencialitats existeixen si connectem els ports de Tarragona i dels Alfacs a la via Algesires-València-Tarragona-Barcelona-França.

En definitiva, per ICV-EUiA el tren és la prioritat en una Catalunya –i unes comarques del sud- on el servei ferroviari no està a nivell europeu. Perquè aquesta manera de fer garanteix el dret a la mobilitat de tothom (siguin conductors o no) , es redueix la contaminació i s’avança en la lluita contra el canvi climàtic.

Intervenció a l’acte central de campanya 20112010

Avui el Punt a l’entrevista que publicava sobre mi i en la que demanava a diferents persones del territori que diguessin punts forts i punts febles, el Salomó Torres de la unió de Pagesos deia com punt fort “ que represento bé l’eix del programa ecosocialista”

CLAR QUE SI !! com tots i totes de vosaltres i aquesta és una de les nostres fortaleses.
A les eleccions ICV-EUIA anem a pel, vull dir que som nosaltres, el valor de les nostres idees, sense lobbies ocults al darrera, sense grups editorials, sense orquestres ni filharmòniques, solets i soletes amb el millor equipatge, amb els nostres valors, els de la formació que es personifiquen en cadascú de nosaltres:

LA CONVICCIÓ
LA COHERÈNCIA
EL COMPROMÍS
L’HONESTEDAT I LA GENEROSITAT

LA CONVICCIÓ, per això diem que aquests 7 anys de govern d’entesa han valgut la pena, hem estat decisius per canviar valors culturals hegemònics.
Nosaltres si que hem sigut valents, valents al departament d’Interior, canviant el concepte de seguretat, patrimoni històric de la dreta, i posant-la al servei de les persones, per preservar els seus drets i les seves llibertats, les de les dones a viure sense violència per exemple.
Enfrontant-nos als qui posen en risc la salut de les persones com a Tarragona amb les empreses químiques que no compleixen la normativa
O al departament de medi ambient, fent realitat el que fa 7 anys només era un slogan “Lo riu és vida, no al transvasament” .

LA COHERÈNCIA, per què diem el què farem ( no enganyem) , fem el què hem dit què faríem ( fins on ens han deixat els socis) i expliquem el què no hm pogut fer i perquè.
A Tarragona coherència es dir el mateix que a Reus, fugint dels debats estèrils de campanar i posant en el centre del discurs els problemes reals de l’àrea metropolitana : la mobilitat, la competitivitat.
Coherència es mantenir la mateixa postura envers la protecció dels animals siguin bous o braus i no entrar en falsos discursos identitaris per esgarrapar 4 vots.
Coherència és posar les polítiques de gènere en el moll de l’os del programa i a les dones en llocs decisius perquè puguin feminitzar la política.

EL COMPROMIS, per que estem compromesos amb els problemes reals del territori i de la seva gent, no amb els que les agendes dels grups de presio volen:
Compromís amb la lluita contra el cementiri nuclear i per la desnuclearització del nostre sud.
Compromís per que al Penedès no imposin un centre logístic, el CIM, sense consens ni participació que els hipotequi el futur en una sola direcció.
Compromís amb la Plataforma de Defensa del Ferrocarril i amb les persones de la Conca, de la Ribera, que ara no son lliures CIU parla de llibertat per moure’s cada dia si no tenen cotxe.
Compromís amb la gent del Priorat, del Montsià,que volen preservar els seus territoris, el Delta, els Ports, el Montsant posant en valor el paisatge i el que produeixen.

I per acabar HONESTEDAT I GENEROSITAT, com la d’en Daniel Pi, que tanca la nostra llista i que esta picant pedra i currant a tope per què jo sigui diputada o el Salva Matas, amb la seva feina invisible, o la Teresa Fortuny, sindicalista imprescindible.

Per tot això i a més perquè si mirem els altres programes són antics, rancis són de la vella economia, més del mateix de sempre,
NO TINGUEU POR, no tingueu vergonya, amb la cara ben alta demanem el vot per ICV-EUIA, als amics, a la famili, al bar on fem el tallat o anem a fer una copa.
Sense complexos, amb trempera i amb la força d’aquests valors guanyarem la batalla.
Gràcies