Toni Strubell i Trueta’s Bio
Cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència per Girona
- Answered 6
-
Estaríeu d'acord amb el copagament a la sanitat pública?
No, si es posa fi a l'espoliació econòmica que pateix Catalunya (més del 10% del seu PIB) podriem tenir una sanitat pública de qualitat i no fora necessària cap copagament
-
Com definiria l’actual situació de la Generalitat de Catalunya? Seria factible un govern del Partit Popular a Catalunya? Quin partit seria el més adequat al cap davant del govern de Catalunya? Per què? Què podria proporcionar que no pogués el pp
L'actual situació de la Generalitat, des del punt de vista econòmic, -i si parléssim en termes d'una empresa privada- és d'aproximació a la bancarrota. Un govern que ha passat de tenir un deute de €10.000M a €30.000M en dues legislatures és una autèntic desgavell. El proper govern no podrà fer res. S'arrisca de continuar amb el desprestigi de la Insititució que té una marges de morositat que van més enllà de la normativa, contribuint decisivament a la ruina d'una part de la petita i mitjana empresa. El nou "Acord de Finançament", presentat a¡com el "millor de la història" fa menys de dos anys, s'ha mostrat absolutament de cobrir les necessitats i tampoc no contribueix a anar superant el dèficit fiscal del país. Políticament i institucional, la Generalitat té les mans lligades pels polítics i els partits actuals que en tenen prou amb administrar la capacitat d'aquesta iinstitució per administrar les engrunes de l'autonomise, però no s'afronta a les necessitats del país.
Un govern CiU i PP en es pot descartar i sabem que hi ha aproximacions. Han votar junts, per exemple, per impedir que es compleixi la Llei de la Memòria en el cas de Tortosa. Pensem que CiU té un perfil de candidat que va perfecte per a facilitat els acords amb PP: Santi Vila, Ortega...
Estratègicament a Solodaritat Catalana per la Independència ens interessa estar a l'oposició si és que no podem forçar la nostra política de juntar forces catalanistes i declarar unliateralment la independència dels del Parlament. -
SI es presentarà a les eleccions municipals de l'any vinent? A les espanyoles ni ho pregunto..!
Adrià, ens presentarem allà on hi hagi grups de gent amb la il·lusió i ganes pel projecte de construir l'Estat català. No farem llistes per què sí, només en aquells nuclis on comptem ja amb gent il·lusionada !
-
Hola, m'agradaria saber que farieu amb les pensions vitalícies si entreu al parlament. Moltes gràcies.
Un polític no pot ser un ésser a part de la societat ni un professional de la política tota la vida i per tant per donar exemple ha de cobrar una pensió d'acord amb el què està establert amb la seva trajectoria professional i d'acord amb la tributació que hagi fet. Res més.
-
Independencia o estat federal?
Bona tarda Yuri. Gràcies per la teva pregunta respecte a si independència o estat federal. Bé, jo crec que la resposta ens la està donant la mateixa evolució dels fets. Necessitem un estat propi per poder primer, sobreviure, i després prosperar.És curiós que el cap de llista de ICV acabi de dir, ahir mateix, que una cosa és tan difícil com l'altre. I és precisament aquesta dificultat per aconseguir un estat espanyol federal que fa que sigui la independència dins la Unió Europea l'única sortida que ens quedi. Per l'economia, per la qualitat democràtica, per la nostra llengua i cultura, per poder decidir el que volem, només és amb l'estat propi que podrem tirar endavant. Tot l'episodi de la sentència del TC ens demostra la constitució espanyola no era "federalitzant" més que passatgerament. Ara l'autonomia -no ja l'opció federal- és un cadàver sense futur, i els partits que no opten per la independència mers administradors de la misèria a casa nostra. Gràcies i a la teva disposició !
-
Toni, quin full de ruta teniu per aconseguir la independència? Bernat
Bona tarda Bernat. Doncs moltes gràcies per la teva pregunta! L'Estat espanyol i l'actal correlació de forces que hi ha ens han aclarit molt la resposta a aquesta pregunta teva. A través de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (28.6.2010), només ens deixen obert un sol camí que és el de la Declaració Unilateral d'Independència feta per la nostra màxima cambra legislativa que és el Parlment de Catalunya. Si fins ara es podia pensar que el Referèndum Nacional era una via, aquesta ha quedat del tot descartada amb el fet que qualsevol consulta que volgués fer la nostra màxima institució hauria de comptar amb el vist-i-plau del Govern espanyol. La qual cosa fa que hagi quedat anul.lat del tot aquell vell tòpic espanyol segons el qual "totes les opcions polítiques són assequibles" als catalans i a les catalanes. Per vies democràtiques normals, no. Simplement no és cert. I ja que demanes sobre el full de ruta, hi ha un aspecte clau que a partir d'ara s'haurà de tenir ben bé en compte: qualsevol camí que pretenguem seguir en el futur en el sentit de conquerir la nostra llibertat, comportarà -necessàriament- un acte de sobirania i d'insubmissió respecte a l'actual statu quo i l'actual legislació, segons ho estableix l'Estat espanyol. Però això ens situa en molt bona companyia. Perquè els kosovars, els eslovens, els lituans i tots els qui en els darrers 25 anys han accedit a la seva llibertat nacional a Europa -tots- han hagut de transgredir un marc "legal" que els era desfavorable. La nostra llibertat només serà possible amb la transgressió de l'actual marc espanyol. És significatiu, Bernat, que Madrid no vulgui reconèixer l'Estat kosovar. Per què? Perquè tenen por que això ens obrirà una porta a nosaltres. I de fet, internacionalment, aquesta porta ens ha quedat oberta de bat a bat perquè la sentència internacional recentment aprovada sobre aquest tema, en favor dels kosovars, deixa clar que l'aparició d'un nou Estat al si d'un Estat ja existent és legal i factible. Salut i gràcies per la pregunta! Toni Strubell
