Reagrupament
Blocs Territorials

pMalgrat la llarga tradició constitucionalista catalana, Catalunya no té avui una Constitució pròpia i, des de fa 32 anys, viu sota el règim dissenyat per la Constitució espanyola. Des de Reagrupament, treballem per a fer realitat i vigent una a href="http://www.reagrupament.cat/programa" target="_self"Constitució per a Catalunya/a . Nosaltres ja n'hem redactat un projecte. /p pPodeu accedir al text complet d'aquesta Constitucó clicant a href="http://www.reagrupament.cat/programa" target="_self"aquí/a ./p

pLlegeixo en un mitjà digital que una colla de catalans residents a Nova York ha organitzat cursos de llengua i cultura catalanes per al seus fills i tots els nord-americans que hi puguin estar interessats.nbsp;/p pDues coses m'han cridat l'atenció: qui subvenciona aquests cursos i on es fan les classes. Efectivament, en la mateixa notícia s'informa que la iniciativa ha rebut un ajut econòmic de la Generalitat. Desconec si aquesta aportació arriba a cobrir-ne tots el costos o només una part. Però, en qualsevol cas, és una decisió lloable. Felicitacions a qui pertoqui.nbsp;/p pEl més revelador de tot plegat, però, és l'espai físic i en quines condicions s'ofereixen aquests cursos. Les classes es fan a la seu de l'Instituto Cervantes de Nova York, que els ha llogat una aula. Repeteixo: el Cervantes els ha llogat una aula perquè hi puguin fer els cursets de català.nbsp;/p pL'Instituto Cervantes de Nova York, pagat majoritàriament amb l'esforç fiscal dels Països Catalans sota administració espanyola, no només no ofereix cursos de català i de motu proprio/i , sinó que quan un grup de catalans els proposa organitzar-ne ells pel seu compte, enlloc de demanar perdó i cedir-los un espai de franc, els cobra un lloguer. L'Instituto Cervantes tracta aquests cursos de català com si fossin trobades tupper-sex o reunions d'Amway: quot;Oi que aquests babaus ho deuen fer per diners, doncs que paguin, que per alguna cosa són catalans! quot;nbsp;/p pVal la pena fixar-se que el Cervantes ens cobra dues vegades per ignorar la llengua catalana: l'una, en forma d'espoliació fiscal. L'altra, en forma de lloguer d'aula.nbsp;/p pEls gestors del Cervantes de Nova York tenen claríssimes les seves prioritats: tal i com expliquen al seu web, a partir del 10 de gener de l'any vinent els dimecres de 18.00 a 20.00 oferiran un curset de quot;Flamencoquot;. I els dimarts, de quot;Spanish guitarquot;. I ben fet que fan. L'aigua clara i la xocolata espessa. nbsp;/p pAl segle XV Miguel de Cervantes escrigué, amb prosa entrebancada:nbsp; “Los corteses catalanes, gente, enojada, terrible, y pacífica, suave; gente que con facilidad da la vida por la honra”nbsp;/p pPermetin-me que des d'aquí (i amb la màxima cordialitat) faci un suggeriment al grup de catalans que per instint zombie han anat a espetegar al Cervantes. Compatriotes, no cal que doneu la vida, com assegurava Cervantes: simplement busqueu-vos un hotelet que estigui bé de preu i ben comunicat. Demaneu pressupost d'una sala de reunions amb pissarra i projector, si cal. Potser encara us estalviareu algun caleró. I, això sí, tindreu la satisfacció de saber que deixeu una aula lliure al Cervantes perquè, si cal, hi puguin organitzar tallers de quot;Migas con chorizoquot; o seminaris del tipus quot;La zambomba española: técnica avanzadaquot;. Dormireu molt millor, creieu-me.nbsp;/p pBromes a part, l'anècdota del Cervantes em semba paradigmàtica de la relació Espanya-Catalunya. És una relació marcada pel menyspreu, el cinisme, l'intent continuat de minoritizació cultural i el robatori a punta de brunete.nbsp;/p pTota aquesta gentada que ha votat CiU encara no fa un parell de setmanes, una força que encara preconitza un quot;soft-soft approachquot; al conflicte catalano-espanyol, ja cal que s'ho faci mirar. No hi ha entesa possible, només sotmetiment i humiliació. No hi pot haver entente cordial, només abús i violència. No hi ha, en definitiva, més cec que el qui no hi vol veure. Però la realitat és tossuda i acabarà obrint els ulls de molts.nbsp;/p pUn apunt final sobre el tema: em sorprendria molt que l'administració autonomista d'Artur Mas mantingui la subvenció a aquests cursos l'any vinent. Ja se sap que caldrà aplicar moltes retallades. Ens esperen temps difícils, ja ens ho han advertit. Això sí, les subvencions a La Vanguardia segur que no perillen: els semàfors verds al crac franjolí vencen aquesta legislatura i s'han de fer efectius. Trinco-trinco. Dring-Dring./p

La meva petita aventura de fer-me d’un partit polític per primera vegada a la vida, ha estat un gran fracàs, millor dit, el resultat electoral ha estat un gran fracàs; personalment he tingut moltes vivències positives. He comprovat que tenir un ideal massa “elevat” no dóna bons resultats electorals, voler assolir la independència i alhora la regeneració de la política no és creu possible per a la majoria dels votants. S’accepta que en la política hi hagi corrupció: no sabem quins en són els més culpables, si els corruptors o els corruptes, o els que passivament accepten l’existència dels dos grups. És decebedor que siguem tant pocs els que tenim la pretensió de canviar les coses d’una manera tant radical. Haurem de buscar una altra forma de lluita i seguir amb aquests ideals d’independència i regeneració, això no es perd, ja que dóna sentit a la nostra curta existència en aquest malaurat petit planeta, en el que per a viure-hi dignament uns moments, s’ha de lluitar de les més diverses formes. Ser honest no és massa valorat. És lamentable que les persones honestes, que n’hi han, es quedin a casa. Com aquell alcalde d’un poble de la Garrotxa que va rebre un “present” del corruptor de torn, no ho va acceptar i va dimitir o no es va presentar més a la reelecció. Aquest és el gran problema: no enfrontar-se amb la corrupció amb actituds valentes i creatives.

La setmana passada no em varen publicar una carta per contravenir les normes de la Junta Electoral. No em puc estar de transcriure’n un paràgraf d’un historiador prou important.

“Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbons van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans del XVII i principis del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en la excel·lència de les seves lleis. La Declaració d’Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana”.

Tenim certes semblances amb els nord-americans: estem molt diversificats, com ells; siguem també valents! No ens excusem dient que la independència és cosa dels nostres néts! Ara tenim ocasió de preparar-los-hi un futur millor, hi estem obligats!

Esteve Roure i Punset

pLa Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, presidida per Joan Carretero i expressament ampliada amb els candidats i els caps de campanya de l'associació, reunida avui a Vic, ha decidit el següent:/p ol liAgrair la feina, la il·lusió i l'empenta de tots els associats i associades durant el període electoral./li liAgrair a tots els votants la confiança que han dipositat en el nostre projecte polític./li liDonar continuïtat, de forma unànime, a aquest projecte polític, basat en l'assoliment de l'Estat, la regeneració democràtica i la recuperació dels valors del treball i l'excel·lència./li liSotmetre la pròpia Junta Directiva i una ponència política renovada a l'Assemblea Nacional, a celebrar a principis de la primavera de 2011./li liReforçar tant l'estructura organitzativa i sectorial com la comunicació interna i externa de l'associació./li liDonar suport als qui, atenent els nostres principis i objectius, creguin convenient de presentar-se com a opció a les eleccions municipals de 2011./li /ol pA la tarda, davant de més de 200 coordinadors o membres de juntes territorials que hi han volgut assistir, s'ha referendat amb una ovació unànime la decisió de donar continuïtat al projecte polític de Reagrupament Independentista i a les decisions preses per la Junta Directiva. Durant més de 4 hores, els membres de la Junta, amb Joan Carretero al capdavant, han explicat i han obert un debat viu i entusiasta sobre quina ha de ser a partir d'ara la nostra activitat atenent als nostres objectius fundacionals i la nostra activitat política immediata i futura, molt especialment:nbsp;/p ul liel reforç i creixement de l'associació, tant en els aspectes organitzatius i de coordinació com en els de comunicació interna i externa;/li liel treball en xarxa, tant a nivell local dels territoris com pel que fa la xarxa (Reagrupament 2.0)/li lila presència en els mitjans de comunicació local i nacional/li lil'activitat cívica i política arreu, a través d'actes, conferències i manifestacions diverses que serveixin tant per acostar experts i nous associats com per formar els nostres associats/li lila necessitat de reactivar la tasca sectorial (sanitat, ensenyament, infraestructures, immigració, etc.)/li lila confecció i difusió de documents de base/li /ul pFinalment, s'ha encoratjat tots els coordinadors perquè, al més aviat possible, si no ho han fet ja, convoquin llurs pròpies assemblees territorials per traslladar els acords presos, debatre els passos a fer, fer una crida a la participació i continuar la tascsa que comporta el projecte polític de Reagrupament./p

pCal admetre obertament que, amb els números a la mà, la proposta que Reagrupament presentava a les passades eleccions al Parlament ha estat àmpliament derrotada. Gairebé 400 votants a Vilafranca o prop de 900 a tota la comarca no és el repte que ens havíem proposat ni la justa recompensa a l’esforç esmerçat. Cal prendre’n nota i fer-ne les reflexions oportunes. No val a escudar-se en un vot útil convergent que no vam saber dimensionar prou acuradament, ni en la força immensa de l’ambició personal i l’èxit mediàtic. /p pPerò en aquesta vida, i en el món de la política encara més, sovint les magnituds són relatives i amargues derrotes poden amagar un bri d’esperança, d’orgull i d’encert. Sembla que tots plegats hem perdut de vista que a Reagrupament ens hi hem aplegat per avançar amb passa ferma cap a la llibertat d’aquest país i no pas per buscar un lloc al sol que més escalfa. És cert que ens havíem fixat com a objectiu l'entrada al Parlament. No com a destí final (sabíem que els diputats secessionistes serien pocs) sinó com a plataforma per escampar el missatge independentista i trencar el silenci mediàtic que té emmanillat el sobiranisme. No ho hem aconseguit, però tampoc no ha estat un fracàs./p pSi no, recordem com estava el país fa un any i mig: desorientat, desencisat, decebut, en mans d'un independentisme parlamentari que no exercia i d’un sobiranisme civil que, en un bucle etern, mirava de trobar sense èxit una proposta creïble. En mig de tot això, Joan Carretero va encendre el llum que ens va fer veure que el camí era més senzill que no ens pensàvem. No pas fàcil, però finalment teníem full de ruta. Des d'aleshores Reagrupament ha liderat el missatge. Des d'aleshores la independència ha passat a ser un objectiu assolible, un objectiu que entén tothom. Les consultes, el 10J, i en general el creixement sociològic de l'independentisme es deu en bona part a la tasca evangelitzadora de la gent de Reagrupament. Fins i tot el quot;líderquot; que ara ha recollit el fruit que ens havíem reservat, és obra nostra: estic segur que de no ser per la insistència de Reagrupament en Laporta no seria on és ara, ni en Tena i companyia haguessin assumit alguns dels nostres postulats de manera tan desvergonyida com cínica. El temps ens mostrarà qui s’ha mogut per patriotisme i qui per ambició./p pReagrupament ha col·laborat decisivament perquè la independència de la nostra nació hagi estat el tema central d'aquestes eleccions. Una victòria conjuntural de CiU no pot ocultar que hi ha moltíssims independentistes que ara han preferit un altre vot però que respecten i han entès el missatge sobiranista. És cert: encara en falten molts més, però mai tanta gent no havia estat convençuda que la independència és l'únic camí. I un cop n'ets convençut, difícilment te'n fas enrere. Reagrupament ha desemmascarat la fal·làcia del referèndum, del concert, i de tantes sortides enganyoses. Tothom ho ha entès i alguns s'apressen ara a resituar projectes.A Reagrupament hem d’estar orgullosos del que hem fet, de com ho hem fet i d'amb què ho hem fet. Som la força que més ha empès la consciència nacional d'aquest país. I ho som perquè ens el creiem, el país. Perquè només busquem la seva llibertat sense perseguir reconeixements. Sempre hem dit que el nostre objectiu és fer independentistes i no reagrupats. Mai una força amb tants pocs recursos havia aconseguit tant./p pNo ho hem fet sols, ho sé. Ni som els únics, és clar. Caldrà doncs provar de refer els ponts trencats. Una feina feixuga que el país ens exigirà. I caldrà també fer nbsp;costat a qui faci passes fermes, honestes i sinceres per la llibertat d’aquest país.nbsp;/p pDeixem-nos de laments i arromanguem-nos de nou: hi ha molta feina a fer i el país ens espera.nbsp;Mentre el país sigui esclau cap derrota no ens podrà vèncer./p

pb40.000 gràcies a tots./b /p pDes del meu cor i la meva ànima us dono les gràcies a cadascunnbsp; de tots vosaltres que heu fet confiança a REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, (amb majúscules) aquí a la Conca de Barberà i Baixa Segarra. Us he de dir que al principi érem més de 3.000 reagrupats. Ara som 40.000 persones a tota Catalunya que hem vist més enllà del que hi ha davant dels ulls./p pEls reagrupats i els que ens heu fet confiança som, per definició, gent que podem anar per Catalunya amb la cara ben alta. Com anem o “anàvem” els catalans pel món abans. Amb la cara ben alta. Vull que sapigueu malgrat la “profunda tristor” pels resultats electorals nostres, que he estat feliç treballant dins Reagrupament per aconseguir la dignitat política, la dignitat social i la dignitat educativa que no tenim i que vull deixar als meus fills. És obligatori ser feliç en aquesta vida i vosaltres me n’heu fet. Gràcies./p pbEra necessari UN BON COP DE FALÇ/b /p pÉs normal “entre cometes”. S’havia de tombar d’alguna manera aquest desastrós tripartit. Té lògica. Però tenia l’esperança que els catalans fóssim encara més intel.ligents que tot això i ho féssim d’un sol cop: UN BON COP DE FALÇ. I apostaríem clarament i directament per un Estat Propi./p pNo ha estat així.. Seguim sent una “trista Comunitat Autònoma” arruïnada. El concert econòmic no us el donaran mai, votants convergents, mai. I dic “no us el donaran” per què jo no el penso anar a demanar i passar per enèssima vegada vergonya a Madrid. I que me diguin: Como dice? Qualo? Mande?/p pI què farem mentrestant? Seguirem espoliats uns anys més. Les crisis econòmiques no es resolen sense diners. Vosaltres, tots esteu molt ben situats econòmicament, però hi ha gent que passa misèria a Catalunya. nbsp;I AIXÒ TAMPOC SURT PER TV, com tampoc sortim Reagrupament.nbsp; No interessa./p pbVotants “independentistes”/b /p pAls qui heu votatnbsp; la Solidaritat Catalana us he de dir, amb tots els respectes, que heu votat a “una persona mediàtica, coneguda, amb possibilitats de.....”, vosaltres sabeu que si no hagués estat encapçalat SI pel Sr Laporta no haguéssiu votat aquesta formació, segur. Doncs què heu votat exactament?/p pbFinal feliç/b /p pLa meva visió personal és que si Reagrupament no hagués existit, SI tampoc. SI ha estat creat per ensorrar Reagrupament, per evitar-nos la veu al Parlament, ja que som la formació política més seriosa, rigorosa, honesta i austera de totes les que es presentaven. I això no interessa a ningú. Fixeu-vos que només han obtingut diputats a Barcelona i Girona (la principal) treure-li la veu al Parlament, fins i tot al Sr.Carretero. Felicitats sou uns cracks!!!!! Lleida i Tarragona no molestaven tant./p pbMalgrat tot/b /p pMalgrat tot,nbsp; puc estar equivocada i jo, nbsp;personalment, us dono un vot de confiança a CiU i a SI. Si CiU obté un bon concert econòmic, us demanaré disculpes en públic. Ara per ara, Solidaritat Catalana sou democràticament els meus representants independentistes al Parlament per tant us demano i us exigeixo:/p p1.- Que brodeu la política independentista./p p2.- Que poseu en un altar l’assoliment d’un Estat Català./p p3.- Que tothom que no ha votat independència, després de veure com actueu tots 4 diputats al Parlament s’estirin dels cabells de no haver votat una formació que vulgui per Catalunya: un Estat Propi, una Llei electoral democràtica, una urgent regeneració política, una austeritat en les despeses dels diners que ara rebreu per ser parlamentaris./p pUs vull veure menjar als restaurants de menú o entrepans com tantes vegades hem fet la gent de Reagrupament amb el Sr. Carretero sempre que ens hem reunit i pagant de la nostra butxaca./p pVull veure com amb els diners dels catalans en feu bon ús els parlamentaris independentistes que em representeu. iAl loro/i !!! Que hi ha molta gent que a Catalunya ja passa gana i misèria./p pSi feu tot això em disculparé i us felicitaré públicament. No en tingueu cap dubte./p pÉs més, si feu una seriosa tasca al Parlament i que tothom se’n faci resò d’aquesta brillant pedagogia que ara us toca fer, podreu començar a parlar d’una unió amb més forces independentistes. Vosaltres, ara, teniu la paraula. Sou els únics independentistes “de debò” que teniu veu al Parlament. O dignifiqueu l’independentisme o l’acabeu de tombar per sempre./p pTeniu una gran responsabilitat. Tant de bo l’hagués tingut Reagrupament aquesta veu./p pbEm despedeixo de la mateixa manera que en l’article d’opinió de la setmana passada/b /p pDesitgem-nos molta sort. La necessitarem mentre siguem “autonòmics”./p pRebeu una forta abraçada i moltes gràcies a qui a tingut l’amabilitat de llegir aquest article./p pLluïsa Sanabra/p pAssociada de Reagrupament Independentista/p