Set de cada deu ciutadans de la CAC creuen que Mas no aconseguirà el concert econòmic
El 68,2% dels ciutadans de la CAC considera que Artur Mas no aconseguirà per a Catalunya el concert econòmic, segons un sondeig encarregat pel diari Ara. Aquest convenciment també és majoritari entre els votants de CiU, que reconeixen, per tant, que van votar Mas tot i sabent que aquest els mentia amb la seva principal proposta per a aquest mandat. El concert econòmic, emperò, té un suport molt alt entre la població, ja que un 73,9% dels ciutadans hi està a favor. D’altra banda, un 38,5% dels ciutadans votarien a favor de la independència, mentre que els espanyols aplegarien un 42,8% dels vots en contra de la llibertat de Catalunya. Més de la meitat dels votants de CiU votarien que sí en un referèndum d’independència. Tot i això, un 67,3% dels enquestats creuen que és impossible la independència, tot i que un 44,1% de la ciutadania considera que es viuria millor en una Catalunya independent.
El castellà dobla el català en l’ús familiar a les zones valencianoparlants
La colonització poblacional del País Valencià està comportant una castellanització cada cop més ferotge d’aquest territori. L’última enquesta sobre coneixement i ús social de la Conselleria d’Educació de la Generalitat valenciana evidencia cada cop més la pèrdua de la identitat de gran part del País Valencià. Segons aquesta enquesta, només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en valencià a casa a la zona valencianoparlant, mentre que sempre parlen en castellà el 56,2% dels ciutadans. La situació és especialment dramàtica a la regió d’Alacant (12,7%) i ala ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). A les altres zones, amb menys població, la situació no és tant greu, però no és bona. A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió de València (59%) i a la d’Alcoi-Gandia (54,9%) és on el valencià és més present a casa.
A la regió d’Alacant només un 35,2% de la població sap parlar el valencià, i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana només el sap parlar el 49,4%, és a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.
Anglada perd la seva seu de Barcelona per morós
Puigcercós reconeix que l’aposta pel Tripartit ha estat “catastròfica”
La Vanguardia estudia convertir l’Ara en la seva “edició” en català
Reagrupament continua i amb Carretero al capdavant
El Bloc Sobiranista Català cerca candidats per a les municipals
El Bloc Sobiranista Català, que en les eleccions de diumenge va obtenir 187 vots (0,01%), tot i que només es presentava a la demarcació de Lleida, està impulsant una campanya d’afiliació amb vista a presentar-se a les properes eleccions municipals, que se celebraran al mes de maig. Amb lemes com “Sigues present al teu ajuntament!” i “Fes-te determinant al teu consistori”, el partit cerca independentistes que vulguin presentar-se sota la seva sigla.
REGENERACIÓ POLÍTICA per sortir de la CRISI ECONÒMICA
Article d’opinió de Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt
a crisi econòmica que patim va associada a una gran crisi de valors, a una manca de referències ètiques i morals. L’especulació immobiliària i financera ha anat de bracet amb la manca d’escrúpols, amb l’engany i amb l’ambició desmesurada. Diner ràpid, sense fer esforços de cap mena i entorn polític que n’ha estat l’afavoridor. Polítics als que anomen “mil pisos” amb clares pretensions de riquesa i de poder. Pretenen esdevenir la nova èlit, la nova aristocràcia, els nous escollits que, gràcies a una teranyina teixida amb aquesta finalitat, van ordint una trama que els mena al cim de la pirámide, envoltats per servilisme i afalacs de tota mena.
L’actual crisi econòmica, afermada per l’espoliació que pateix particularment Catalunya, no es podrá ressoldre sense que ho faci l’espoliació moral, cívica i cultural que ens escomet constantment des de diferents àmbits i variats escenaris. Però per combratre tot això, cal que els que dirigeixen el país donin exemple; és a dir, s’ho apliquin i ho facin extensiu al seu partit. S’ha de reduir tot el que sigui balder, tot el que no afavoreixi l’austeritat. Les administracions estan sobredimensionades: hi ha massa càrrecs, contractes directes, massa feines externalitzades, massa persones de confiança; ínclús, massa ministeris i/o conselleries. Són força les empreses públiques que aglutinen càrrecs provinents del món polític, enormes institucions com la Diputació on han anat a parar nombrosos polítics de capacitat dubtosa, a voltes realment mediocre, i un sense fi, un autèntic exèrcit –àdhuc de simpatitzants, militants, familiars i amics- que engruixen letalment la res pública.
Des del 16 de maig del 2008 hi ha polítics que es van començar a blindar. D’ençà els últims tres mesos –mirem-ho al DOG- s’han creat molts nous càrrecs per assegurar la poltrona, hi ha parlamentaris que tenen llogades suites davant el congrés dels diputats que costen 1.000 al dia,…què més volem? El nostre parlament també s’ha d’endreçar: a nivel d’assistència i d’horaris, de dietes abussives, d’avantatges i privilegis que no tenen mai els mortals, de convenis sindicals exclusius, d’immunitats,…És per això que és del tot imprescindible que es compleixin codis deontològics de bons hàbits i millors conductes; que hom se’ls apliqui i que s’expliqui a la població amb una pedagogía clara i directa. És important que les persones sàpiguen què cobra un càrrec, quina dedicació té, quanta gent treballa a l’administració, el que costen les infraestructures, quants informes s’externalitzen,…i mil coses més, amb una facilitat i transparència que ja haurien de ser pròpies d’un país civilitzat i democràtic.
Un vessant especialment sensible és el que fa referència als mitjans de comunicació.Hi ha alguns mandats on reben una especial pressió perquè s’esmorteeixi la publicitació d’algun afer i s’enfasitzi la d’un altre. Si no surts pels mitjans, no existeixes, no pots escampar el missatge; malgrat que internet hi ajudi, la televisió en hores de gran audiència té una influència considerable.
Com la tenen sens dubte els programes anomenats “brossa/basura” que embruten els nostres adolescents i persones madures que, sense un criteri format, s’empassen diàriament realitats no gens nostrades i menyspreables: marcs on no existeix el diàleg serè, sinó el crit i la desqualificació a flor de pell.
Sí. Sense una reformulació del sistema polític, la societat no arribarà a progresar dins la sensibilitat ambiental, la tolerància ideològica, la integració social i l’excel.lència professional i acadèmica.
Em permeto de convidar-vos analitzar amb cura la proposta que fem algunes associacions en relació a la Regeneració Política. Penso que són molt escaients i apropiades a les nostres necessitats i que, tard o d’hora s’hauran d’aplicar si volem progresar com a societat basada en l’equanimitat i la transparència democràtica.
Ara, més val tard que mai, inclús el Conseller d’Economia en funcions, senyor Antoni Castells, propasa un “moviment reformista radical, regeneracionista, que ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans en la política…davant aquest greu procés de degradació de la vida pública”. Nosaltres, aquí a Arenys de Munt, fa 16 anys que ho pregonem i ens ho apliquem i, per cert, no és gens complicat ni traumàtic. Veient, però, la paga i els privilegis dels quals disposarà el molt honorable senyor Ernest Benach, inclús després de jubilar-se, hom entén que hi ha qui es posa en política no solament per viure’n, sinó, sobretot, per viure’n excel.lentment bé. No us sembla? Espero que el govern novament escollit maldi per solventar-ho. Hem de conseguir el pacte pel finançament –ai, mare de Déu!-, però la regeneració política és urgentment i totalment inexcusable, des d’un criteri ètic i moral, i alhora des d’un de més imperiós que és l’estalvi.
Carles Móra Tuxans
www.carlesmora.cat
Més articles:
Esclaus o lliures i en mans de qui?
Carta al senyor valent…o no tant
Davant d’aquesta sagnia, INDEPENDÈNCIA!
Els fa por la veu del poble
El mapa de la DUI
La suma de Solidaritat i Reagrupament és la segona força en dues comarques i la tercera en tres més
Si sumen els seus vots amb Esquerra, l’independentisme és la segona força en 20 de les 41 comarques
Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament independentista han aconseguit aquestes eleccions passades més de 142.000 vots, i la formació de Joan Laporta ha assolit quatre diputats. Era el primer cop que es presentava electoralment la declaració unilateral d’independència en uns comicis, i finalment entre les dues formacions es van assolir el 4,56% dels vots, que en cas d’haver anat juntes s’hagués traduït en un escó més a la demarcació de Lleida, i això sense comptar amb l’efecte engrescador d’una candidatura unitària.
Solidaritat va obtenir més suport que Reagrupament a totes les comarques excepte a la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pla de l’Estany. Les capitals de la Cerdanya i el Pallars Jussà són Puigcerdà i Tremp, les dues pàtries de Carretero. La suma d’ambdues formacions Read more…
Huguet diu que Carretero va ser “atiat” per Godó, que Laporta i Solidaritat fan “pena”, i que encara espera que facin “autocrítica”
Anglada obté els millors resultats al Baix Penedès, Osona, el Bages, l’Anoia, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell
Benach també plega, i Puigcercós es posa en mans del Consell Nacional d’Esquerra
El president del Parlament, Ernest Benach, ha decidit no prendre possessió de l’escó al Parlament “per continuar servint el país des d’un altre àmbit”, que no serà, afirma en el seu bloc, “la primera línia de la política”. Benach qualifica aquesta decisió de “molt personal i meditada”, i com a conseqüència dels resultats d’Esquerra. Benach deixa clar que continua fidel al projecte d’Esquerra i fa una crida a preservar la unitat del partit “sense estridències ni baralles internes”. Per la seva part, el president de la formació, Joan Puigcercós, ha posat el càrrec a disposició del Consell Nacional d’Esquerra, que se celebrarà el proper 18 de desembre.
Carretero: “Segurament no ho he sabut fer més bé”
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, explica avui en una entrevista a El Punt la seva opinió respecte dels resultats de la formació a les eleccions de diumenge, en les quals no va obtenir representació, tot i els 40.000 vots assolits. “Segurament no ho he sabut fer més bé”, explica Carretero, tot i que no s’estalvia un reconeixement merescut a tots els associats de Reagrupament: “Hi ha molta gent que hi ha deixat hores, estar amb la família i ha fet molts quilòmetres. Hem fet una campanya molt digna, tot i que hem estat vetats en molts mitjans.” Preguntat pels bons resultats a Puigcerdà, on Carretero va ser el segon presidenciable més votat, i en el conjunt de la Cerdanya, el líder de Reagrupament respon que “sempre queda el consol que la gent de casa ens valora”.
Montilla plega
Només es perd un escó pel camí
La desunió de l’independentisme a l’entorn d’una sola candidatura finalment no ha provocat una gran pèrdua d’escons si tenim en compte la suma total dels vots obtinguts entre Solidaritat i Reagrupament. Òbviament, si s’haguessin presentat junts segurament s’haurien obtingut més vots, però si ens guiem pels resultats d’ahir, només s’hagués obtingut un escó més, a la demarcació de Lleida. A Barcelona i Girona, s’haguessin obtingut els mateixos escons, i, a Tarragona, no s’obtindria cap escó només per un centenar de vots. D’aquesta manera, tampoc s’hauria obtingut Read more…
Laporta entra; Carretero, no
Solidaritat assoleix quatre escons per pocs vots, i Reagrupament no entra
Solidaritat Catalana ha obtingut finalment quatre escons en el Parlament, un per Girona, i tres, molt justos, a Barcelona. D’aquesta manera, Joan Laporta, Toni Strubell, Alfons López Tena i Uriel Bertran seran parlamentaris. Reagrupament no ha obtingut representació en cap circumscripció. CiU ha guanyat els comicis amb autoritat, amb 62 diputats, mentre que el PSC n’ha obtingut només 28. El PP obté de moment 18 escons, ICV i Esquerra, deu cadascun, i Ciudadanos manté els tres que tenia.