30/11/10 El CUAP estalvia fer llargues cues als hospitals de referència, donat que pot atendre petites urgències.

El 27 de desembre serà obert el servei d'urgències 24 hores al CIS Cotxeres. Aquest Centre d'Urgències d'Atenció Primària atendrà la pràctica totalitat de la població de Nou Barris.

Aviat es distribuiràn fulletons explicatius a través dels metges de família i sobre els taulells dels diferents CAPS de la zona d'influència i urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebrón.

Així els usuaris podràn saber que aquest servei estarà preparat per atendre totes aquelles persones que requereixin una atenció especialitzada amb una urgència mitja. D'aquesta manera es descolapsaràn les sales d'espera dels hospitals que han d'absorvir gran quantitat de serveis que es podrien resoldre ràpidament i així poder atendre amb més efectivitat les urgències greus que precisin una atenció més complexa.

Per saber quan anar a les urgències del CUAP visiteu el lloc: www.cotxeres.consorci.org

30/11/10 D'antiga fàbrica de teixits a nova illa d'equipaments. L'Ajuntament ha aprovat del projecte d'urbanització del sector dos de l'antiga colònia, on es preveu la construcció de prop de 1.700 habitatges, nous equipaments i zones de lleure.

La transformació de l'antiga fàbrica Can Batlló-Magòria en una nova illa d'equipaments ha donat un nou pas endavant.

L'Ajuntament ha donat llum verda al projecte per urbanitzar el sector dos de l'antiga colònia tèxtil de la ciutat, delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Mossèn Amadeu Oller i Corral, amb una inversió de sis milions d'euros.

Els treballs inclouen la construcció d'una nova plaça, una subestació elèctrica de Ferrocarrils de la Generalitat i un nou carrer que comuniqui els futurs edificis amb el carrer Corral.

A més, es construiran noves xarxes de serveis i de recollida pneumàtica, es renovarà l'enllumenat i el paviment de les voreres i s'instal·larà nou mobiliari urbà i nou arbrat.

Equipaments i habitatges

La recuperació de l'antiga fàbrica de teixits permetrà, d'una banda, la construcció de prop de 1.700 habitatges, d'aquests 417 de protecció i 200 dotacionals. D'altra, la creació de nous equipaments educatius, sanitaris, esportius i culturals.

A més, la transformació de l'antiga colònia industrial permetrà crear un nou parc de 4,7 hectàries a l'interior de l'actual recinte i rehabilitar la nau principal -que acollirà la nova seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge-, la xemeneia, la torre de l'aigua i la porta del carrer Constitució.

La renúncia de l'escó parlamentari de Montilla obre un període de renovació dels socialistes catalans, període que es tancarà la tardor de l'any vinent, amb la proclamació d'una nova directiva sense Montilla. Montserrat Tura o José Corbacho són dos noms que abans dels comicis ja sonaven com a successors, però cap no tindrà pes en la direcció del grup parlamentari: Montilla va dir que el presidiria Joaquim Nadal i que en seria el portaveu Miquel Iceta.

Després de la derrota, diumenge, del PSC, que va fer els pitjors resultats de la seva història, José Montilla va convocar ahir els mitjans per dir que renunciaria a l'escó de diputat al Parlament de Catalunya. Com ja ho havia anunciat, poques hores abans, al comitè executiu del PSC, al qual va ratificar allò que ja se sabia: que no tornaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Ara, la renúncia a l'escó no serà efectiva fins al pròxim congrés nacional del PSC, previst per a la tardor de l'any vinent.

En una reunió de més de cinc hores amb l'executiva del partit, el president en funcions de la Generalitat va formalitzar la renúncia a l'escó i a presidir el grup parlamentari, una tasca que recaurà, ja des d'ara, en una figura de consens del partit, segons Montilla: el diputat i primer secretari de la Federació del PSC de l'àrea de Girona, Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques en funcions. I el portaveu del partit i vice-primer secretari, Miquel Iceta, continuarà essent el portaveu del grup parlamentari.

Aquestes decisions han deixat en un segon terme, el nom de Montserrat Tura, si més no de moment. Durant aquests últims mesos, hi havia veus que feien de la número dos de la llista del PSC la successora de Montilla a presidir el partit. Però Montilla va dir ahir que la posició en les llistes electorals no tenia cap més conseqüència orgànica i estratègica, després de eleccions. Tampoc no sembla que hagi de tenir gaire pes Celestino Corbacho, el número tres de les llistes, que va deixar de ser ministre de Treball espanyol per tornar a la política catalana i participar en les eleccions.

Vilaweb

El president de la Generalitat, José Montilla, ha admès avui que veia a venir els resultats del PSC, els pitjors de la seva història, i se n'ha fet el principal responsable. 'Tot apuntava a una tempesta perfecta, amb la suma de crisi, desafecció, i alguns errors nostres al llarg d'aquests anys', ha declarat, i ha descartat que el PSC doni suport a la investidura d'Artur Mas. 'Els nostres electors no ens han votat per ajudar Artur Mas a ser president, i Mas no necessita els nostres vots per ser-ne'.

La renúncia de Montilla obre la cursa successòria

La renúncia de l'escó parlamentari de Montilla obre un període de renovació dels socialistes catalans, període que es tancarà la tardor de l'any vinent, amb la proclamació d'una nova directiva sense Montilla. Montserrat Tura o José Corbacho són dos noms que abans dels comicis ja sonaven com a successors, però cap no tindrà pes en la direcció del grup parlamentari: Montilla va dir que el presidiria Joaquim Nadal i que en seria el portaveu Miquel Iceta. Durant aquests últims mesos, hi havia veus que feien de la número dos de la llista del PSC la successora de Montilla a presidir el partit. Però Montilla va dir ahir que la posició en les llistes electorals no tenia cap més conseqüència orgànica i estratègica, després de eleccions.

Vilaweb

Artur Mas ha començat la ronda de contactes amb els partits amb una reunió amb Joaquim Nadal que s'ha fet aquesta tarda al parlament. Nadal ha assegurat que el seu partit farà una oposició 'exigent, crítica, dura, rigorosa, dura però constructiva', i ha considerat que hi haurà assumptes en què el PSC i CiU podran treballar de manera conjunta.

'No serem a CiU el que el PP és al PSOE', ha subratllat Nadal després de reunir-se amb Artur Mas durant una hora. Tant Nadal com fonts de CiU han explicat que la reunió ha estat cordial però no s'ha arribat a cap acord concret.

Mas havia trucat Montilla aquest matí per reunir-s'hi, però l'encara president de la Generalitat ha decidit que sigui Nadal, que serà el pròxim president del grup parlamentari socialista, l'interlocutor del PSC. Durant els pròxims dies hi haurà les reunions amb els altres partits.

Avui s'ha referit a aquesta ronda de contactes la candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, que tampoc no havia rebut cap trucada al matí, però que es mostrava disposada a escoltar les propostes d'Artur Mas. Camacho ha dit que el vot del PP en la investidura d'Artur Mas dependria de les propostes que presenti el candidat de CiU, i ha deixat entendre que hi votaria a favor 'si deixa de banda els plantejaments rupturistes i independentistes i treballa per sortir de la crisi'.

Els primers passos de Mas

Mas vol fer els contactes amb els caps de llista de totes les formacions que han obtingut representació al parlament, 'no pas per a arribar a acords concrets, sinó per a explorar col·laboracions en els pròxims quatre anys', va dir ahir. Va anunciar que ho faria per ordre de major a menor representació parlamentària.

Mentrestant, Artur Mas va anunciar els primers passos que faria després de la victòria electoral de diumenge. A més de la ronda de contactes, va repetir que volia aprimar l'estructura de la Generalitat d'un 20-25%. Quant a la composició del futur govern, va demanar que no es fes cas de cap travessa, perquè no se'n sabria res fins ben entrat el mes de desembre.

'Ens ho podríem estalviar, amb el resultat que hem obtingut, però crec que hem de tenir una actitud constructiva i dialogant', va dir Mas. I va aclarir que un dia d'aquests es constituiria un equip negociador de CiU que s'encarregaria de tractar, amb la resta de partits, de tots els aspectes relatius a la formació del parlament i a la investidura.

El futur president de la Generalitat també va recordar les seves prioritats: crear ocupació, ajudar l'empresa petita i mitjana, aixecar el nivell educatiu del país i lluitar contra el fracàs escolar. I, més endavant, arribar a un pacte fiscal amb el govern espanyol.

Vilaweb

Artur Mas no descarta de nomenar un conseller en cap del futur govern que presidirà, segons que ha dit, avui al vespre, a l'entrevista de TV3. Abans, havia començat la ronda de contactes amb els partits. El primer ha estat amb Joaquim Nadal, en una reunió tinguda al parlament. Nadal li ha fet avinent que el seu partit faria una oposició 'exigent, crítica, dura, rigorosa, però constructiva', i que en certes qüestions PSC i CiU podrien treballar plegats.

Mas ha explicat en l'entrevista de TV3 que derogaria algunes de les disposicions del tripartit i que reduiria les conselleries del govern, de les quinze actuals a dotze, a tot estirar. El futur president de la Generalitat ha insistit molt en la necessitat de governar amb austeritat i ha anunciat retallades en algunes conselleries i despeses que es poguessin considerar supèrflues, si bé no ha dit quines. També ha refermat el seu compromís d'arribar a un pacte fiscal en la línia del concert econòmic i ha deixat per a un futur inconcret la independència de Catalunya.

Primera reunió de la ronda de contactes amb partits

'No serem amb CiU allò que el PP és amb PSOE', ha comentat Nadal després d'haver conversat amb Artur Mas tota una hora. Ara, tant Nadal com fonts de CiU han indicat que la reunió havia estat cordial, però que no s'havia arribat a cap acord concret.

De fet, Mas havia telefonat a Montilla al matí per reunir-se amb ell, però el president de la Generalitat en funcions l'ha adreçat a Nadal, que serà el pròxim president del grup parlamentari socialista, l'interlocutor del PSC.

Els primers passos de Mas

Mas vol parlar amb els caps de llista de totes les formacions que han obtingut representació al parlament (en l'ordre de més representació parlamentària a menys) 'no pas per arribar a acords concrets, sinó per explorar col·laboracions en els quatre anys vinents'.

'Ens ho podríem estalviar, amb el resultat que hem obtingut, però crec que hem de tenir una actitud constructiva i dialogant', va dir Mas. I va aclarir que un dia d'aquests es constituiria un equip negociador de CiU que s'encarregaria de tractar, amb la resta de partits, de tots els aspectes relatius a la formació del parlament i a la investidura.

En relació amb aquesta ronda de contactes, la candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, s'ha declarat disposada a escoltar les propostes d'Artur Mas. I ha dit que el vot del PP en la investidura d'Artur Mas dependria de les propostes que presentés el candidat de CiU, bo i donant entenent que hi votaria favorablement, 'si deixava de banda plantejaments rupturistes i independentistes i treballava per sortir de la crisi'.

Ronda de contactes a banda, Artur Mas vol aprimar l'estructura de la Generalitat d'un 20-25%, crear ocupació, ajudar l'empresa petita i mitjana, aixecar el nivell educatiu del país i lluitar contra el fracàs escolar. I, més endavant, arribar a un pacte fiscal amb el govern espanyol.

Sobre la composició del futur govern, va avisar que no es fes cas de cap travessa, perquè no se'n sabria res fins ben entrat el mes de desembre.

Vilaweb

30/11/10 Para sorpresa de propios y extraños, Artur Mas ha desvelado el misterio de las nueve banderas que le acompañan en algunas comparecencias a las que quiere dar cierta trascendencia.

29/11/10 La xarxa 9 Barris Acull fa una crida a totes les entitats i col·lectius de Nou Barris per fer front als discursos alarmistes i xenòfobs. Segons l'entitat, durant les èpoques de crisi és quan circulen amb més facilitat els tòpics contra els col·lectius d'immigrants.

Sota el lema “Amb els tòpics ens la juguem!”, 9 Barris Acull vol conscienciar les entitats del seu rol com a agents de reproducció de tòpics, prejudicis i rumors contra els immigrants. Durant les jornades que ha organitzat aquesta xarxa, entitats i col·lectius han intentat identificar les eines que poden ser útils per lluitar contra la proliferació d’aquests tòpics.

29/11/10 L'Ateneu, reb el premi a la millor iniciativa per a la projecció del circ a Catalunya per l'Ateneu Popular de Nou Barris.

El proper dia 20 de desembre, l'Ateneu Popular de Nou Barris juntament amb el Circ Raluy, i la Cía.Daraomai seràn guardonats en la primera edició dels Premis de Circ de Catalunya, que se celebrarà a Barcelona.

La Nit de Circ, tindrá lloc precisament sota la carpa del Circ Raluy, instalada al barceloní Port Vell, on els assistents a la gala, podràn gaudir d'un espectacle inèdit mentre es realitzen les votacions pels millors espectacles i companyies en les dotze categories dels premis.

El jurat ha fet ja públics tres dels dotze premis: el premi a la millor iniciativa per a la projecció del circ a Catalunya per l'Ateneu Popular de Nou Barris,el premi especial del jurat per al Circ Raluy i el premi al millor artista novell: la Cía.Daraomai.

A més a més d'aquests tres guardons, la Nit del Circ concedirà els premis al millor espectacle de circ de carrer, al millor espectacle de circ de sala o carpa, al millor espectacle de circ còmic, al millor espectacle de circ familiar, al millor número de circ, a la millor posta en escena, millor música original, millor director de circ, i el premi especial de la gala.

Totes aquelles accions relacionades amb el món del circ coproduïdes a Catalunya i que encara estiguin en situació de ser programades durant el 2011 poden ser nominades als Premis de Circ 2010.

De ben segur que serà una gala molt i molt especial.

29/11/10 l'Associació Sociocultural El Torrent, desenvoluparà el projecte a través de diverses actuacions. Aquestes se centraran en tres eixos bàsics: el socioeducatiu, la salut comunitària i les relacions socials.

El Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural s'emmarca dins del Pla Barcelona Interculturalitat, aprovat l'any 2010 pel consistori barceloní, que té com a element bàsic la interacció entre tots els ciutadans per convertir la simple coexistència de diverses cultures en una veritable convivència entre totes elles.

Un projecte tan "ambiciós", com el mateix Lanaspa, màxim responsable de la Fundació La Caixa, va definir, necessita el suport i la implicació dels propis veïns dels barris. Així, s'ha buscat la complicitat d'una entitat social del barri, que conegui la seva realitat quotidiana i pugui desenvolupar el programa amb activitats properes als seus conciutadans.

En el cas de la Zona Nord, l'entitat escollida és l'Associació Sociocultural El Torrent, que desenvoluparà el projecte a través de diverses actuacions. Aquestes se centraran en tres eixos bàsics: el socioeducatiu, la salut comunitària i les relacions socials. Aquests tres elements resumeixen les necessitats bàsiques dels veïns d'aquests barris i tenen un gran impacte en la seva vida quotidiana. Les actuacions del projecte i de l'entitat El Torrent aniran adreçades, sobretot, als menors, els joves i les famílies; que són els sectors de població més sensibles i, en alguns casos, més febles.

La firma d'aquest conveni entre La Caixa i l'Ajuntament va anar a càrrec de l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, i el tinent d'alcalde d'Acció Social, Ricard Gomà. El conveni preveu una inversió aproximada de 150.000 euros anuals per a la Zona Nord, durant els propers tres anys. La Caixa, però, engega aquest projecte a altres barris de tot Espanya, pel qual la inversió total serà d'1,3 milions d'euros en els pròxims tres anys.

29/11/10 La comisión ejecutiva del PSC ha elegido por unanimidad al consejero de Política Territorial y Obras Públicas en funciones, Joaquim Nadal, como presidente del grupo parlamentario.

Elegido a propuesta del presidente de la Generalitat en funciones, José Montilla, Nadal es una figura de consenso dentro del partido, ya que cuenta con el beneplácito tanto de los denominados 'capitanes' metropolitanos como de la denominada 'ala catalanista' del partido.

Con esta elección, el partido evita entrar en una guerra de nombres en un contexto delicado, como es su derrota de las catalanas y que en poco más de seis meses haya una nueva cita con las urnas, las elecciones municipales, en las que el PSC deberá demostrar si el Ayuntamiento de Barcelona, los del área metropolitana y la Diputación de Barcelona siguen siendo su bastión.

Con esta decisión, que ha anunciado Montilla en rueda de prensa tras una larga reunión de la ejecutiva del partido, Nadal asumirá el cargo que la ex alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet, Manuela de Madre, ha ostentado en los últimos años.

Al preguntársele a Montilla sobre por qué ha propuesto a Nadal y no a su número 2 por Barcelona, la consejera de Justicia en funciones, Montserrat Tura, ha recalcado que ocupar una posición en las lista no tiene ninguna otra consecuencia más a nivel orgánico y estratégico tras las elecciones.

UN AÑO DE TRABAJO

Nadal estará al frente del grupo parlamentario al menos hasta el congreso del partido, que será en otoño de 2010, y será entonces cuando se decidirá si sigue al frente de esta responsabilidad.

Prueba del consenso que tiene Nadal dentro del partido es que fue el cartucho que utilizó el PSC como cabeza de lista en las elecciones autonómicas de 1995, en un contexto delicado para el socialismo tanto a nivel español como catalán, a raíz de la crisis económica y de los casos de corrupción durante los gobiernos de Felipe González.

La elección de Nadal en 1995 llegaba poco después del congreso del PSC de Sitges, en la que los 'capitanes' del partido --forjados en los ayuntamientos metropolitanos-- se hicieron con el control del partido, en una revuelta interna con el hasta entonces primer secretario del PSC y actual eurodiputado, Raimon Obiols.

Nadal ha sido alcalde de Girona desde las primeras elecciones democráticas, las de 1979, hasta 2002, cuando lo sustituyó la actual alcaldesa, Anna Pagans.

Un año después, en diciembre de 2003, asumió la Consejería de Política Territorial y Obras Públicas y fue el portavoz del primer tripartito.

Este cargo sólo le duró unos meses, ya que dejó de ser el portavoz tras el hundimiento de la cola de maniobras de la Línea 5 del Metro en el barrio del Carmel, aunque siguió al frente de una de las consejerías más importantes tanto a nivel presupuestario como político, a raíz de la importancia estratégica que tienen las infraestructuras en Cataluña.

Artur Mas serà el pròxim president de la Generalitat de Catalunya, després de la victòria inapel·lable d'ahir de CiU, que va obtenir 62 escons, amb el 38,46% dels vots. Avui alguns dels seus dirigents, que es reuniran aquesta tarda, han començat a donar detalls dels futur govern de Catalunya. Així, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha confirmat que governarien en minoria; el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que reduirien conselleries; i el portaveu, Oriol Pujol, ha descartat que sigui conseller.

Felip Puig ha confirmat que CiU governaria en minoria, amb pactes puntuals dins el parlament i amb consensos amb la societat. 'Hem de comptar amb molta gent, no pode fer-ho sols', ha dit. Puig ha explicat que ara la federació nacionalista miraria de formar nou govern i d'impulsar les mesures oportunes per a pal·liar la crisi econòmica amb rapidesa. En una entrevista amb Catalunya Ràdio, ha confessat que en algun moment havien esperat obtenir una majoria més àmplia, però que el resultat d'ahir havia estat un èxit: 'Hem aconseguit el triplet. Guanyar les eleccions, governar i fer-ho amb una majoria suficient i tranquil·la.

El portaveu de CiU, Oriol Pujol, descarta que sigui conseller del futur govern català, segons que ha dit a Rac1, on ha explicat que havia parlat amb Mas sobre la possibilitat de formar part del govern i que havia deixat 'molt clar' que seria més útils 'a altres llocs que no pas estrictament al govern'; per exemple, 'al partit, al parlament o a Madrid'.

Per la seva banda, Josep Antoni Duran i Lleida, ha explicat que el proper govern de la Generalitat reduiria el nombre de conselleries, secretaries generals i organismes públics i que suprimiria l'impost de successions.

Victòria inapel·lable de CiU

Amb el 38,46% dels vots, CiU va guanyar ahir de manera clara les eleccions al parlament català. A més, va més que duplicar els resultats del PSC, que, amb 28 escons, obtenia el pitjor resultat de la seva història. Mas va fer un discurs que fugia del triomfalisme, reivindicant 'la humilitat, la responsabilitat i l'esperança' i demanant, al costat del govern, 'un país fort i mobilitzat' per a fer sortir Catalunya de la crisi. 'Haurem d'aixecar Catalunya entre tots'.

'En sentim orgullosos de la victòria, i contents, però no en presumim. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors, i actuarem amb aquesta humilitat, malgrat aquesta victòria tan i tan important', va proclamar en la seva compareixença a l'Hotel Majestic després de saber els resultats. 'Agraeixo profundament a tots els homes i dones d'aquest país que han dipositat la confiança en CiU que ens hagin atorgat aquesta gran majoria que administrarem al servei dels 7,5 milions de catalans', va exclamar.

També va tenir un record especial per als militants de CiU, 'l'exèrcit de resistència', que ha navegat amb la federació, quan tenia 'el corrent i els vents a la contra'. I va concloure: 'Catalunya, benvolguts compatriotes, l'haurem d'aixecar entre tots', després de convocar el poble de Catalunya 'a sumar esforços per a construir una Catalunya millor, en plenitud, amb més llibertat, que es faci respectar, que sigui respectada i que els catalans se sentin orgullosos del seu país.' Vegeu-ne el vídeo.

Responsabilitat i esperança

Mas va assegurar que CiU rebia la victòria amb una barreja de sentiments: humilitat, responsabilitat i esperança. De responsabilitat, perquè CiU és conscient que els temps que l'esperen 'no seran gens fàcils', i perquè aquesta vegada han tingut el suport de gent que solia votar unes altres formacions.

I d'esperança: 'Catalunya és un país que té grans actius i moltes energies, té un gran teixit, persones d'empenta, i per a fer front a aquests nous temps, això és fonamental i un gran motiu d'esperança, vist que els anys vinents seran plens de dificultats.

Eufòric, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va clamar que CiU havia guanyat, de llarg, les eleccions i que Mas seria el pròxim president de la Generalitat. Va donar les gràcies als ciutadans que havien anat a votar, a la militància que havia deixat la pell en la campanya, als diputats del parlament, i al congrés i al senat.

'Gràcies per haver-nos donat la majoria. Ara ens heu d'ajudar a governar. Ajudeu-nos a recuperar el prestigi del nostre país i el prestigi de la nostra nació.'

Vilaweb

Licencia Creative Commons