Valoració de les eleccions

Després de la darrera jornada electoral, en la que els resultats, molt previsibles, han donat una victòria claríssima a CiU i una composició parlamentària completament dretana, amb la pujada del PP, el manteniment de Ciutadans i l'entrada de Solidaritat Catalana, i la davallada de les forces del tripartit han deixat clar que per una banda, la societat estava esgotada per la incoherència i la falta de credibilitat del govern, i per altra, que el nostre futur polític dóna un gir encara més cap a la dreta, la qual cosa suposa un perill, en moments en que la tendència de privatitzar i desmantellar l'estat del benestar s'està imposant a tota Europa. Ens esperen retallades de drets, de salaris, austeritat, receptes que els liberals apliquen per fer pagar la crisi a qui no n'ha estat responsable, i que se seguiran aplicant en els propers anys de crisi. De tota manera, no hi havia cap partit d'esquerres parlamentari en condicions de mostrar una imatge mínimament decent després de vuit anys de govern, i fer front a la inevitable alternància que representa Mas.

També s'ha posat de manifest una tendència en el vot reflexada en el conflicte identitari Catalunya-Espanya, marcat per l'ascens de Solidaritat però també pel manteniment de Ciutadans i la pujada del PP, amb discursos demagògics i populistes per una i altra banda. No menys destacat i preocupant és que el partit xenòfob d'Anglada hagi estat a punt d'entrar al parlament, amb un important suport popular.

Hem de manifestar una vegada més la nostra decepció pel sistema electoral; on les candidatures que es presentaven, com sempre, no han gaudit d'igualtat de condicions, on els grans partits han gastat quantitats milionàries en les seves campanyes utilitzant els diners dels ciutadans, i on no s'ha donat veu als mitjans a tots els partits que es presentaven. Els defectes del sistema es mantenen: llei d'hondt, llistes tancades, opacitat en els comptes dels partits... així com han importat ben poc els casos de corrupció que esquitxen als partits, especialment a CiU amb l'escandalós cas Palau de la Música.

Tot i que els mitjans de comunicació destacaven una jornada sense incidències, la veritat és que n'hi va haver i de greus. Les paperetes del PRE-IR de la província de Tarragona contenien un error en la denominació del partit que la junta electoral no va detectar ni solucionar a temps, tan sols es va ordenar que constés un cartell visible a les meses electorals amb l'error; però a la pràctica la gran majoria de col·legis ni tan sols van posar el cartell, tal i com van comprovar els nostres apoderats durant la jornada. Aquest fet, que va perjudicar greument la nostra imatge, no sembla que hagi de ser tingut en compte per la Junta Electoral malgrat les nostres demandes.

Pel que fa al PRE-IR, hem de reconèixer uns resultats molt modestos, però meritoris tenint en compte les nostres limitacions, els escassos mitjans dels que disposem i la nul·la -remarquem, nul·la- atenció dels mitjans de comunicació. No són els resultats el més important, sino el fet d'haver-nos presentat i d'haver fet una campanya digna allà on ens ha estat possible. La recompensa: El caliu de la gent del carrer que ens saluda i ens demana informació en veure la bandera tricolor; veure com nous companys i companyes s'interessen pel nostre projecte i col·laboren desinteressadament amb nosaltres; rebre les felicitacions d'amics i simpatizants per la feina feta; veure com el projecte que el nostre partit representa creix dia a dia. I com no, també aquests 1542 vots que signifiquen molt per a nosaltres, ja que són vots de gent compromesa i que creu en el nostre projecte. Però per sobre de tot, aquestes eleccions han suposat un pas endavant per al Partit Republicà d'Esquerra, en tots els sentits. L'experiència ens ha enriquit com a persones i com a partit, i per això volem agraïr a aquells simpatitzants, amics, afiliats, votants, a tots aquells que d'una manera o altra heu col·laborat amb nosaltres en aquesta campanya ja que sense la vostra ajuda, no hagués estat possible.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE-IR

La Junta Electoral menysprea la candidatura del PRE-IR

la tarda del dijous 25 de novembre li ha estat notificat al representant de la candidatura del PRE-IR, Luis Iglesias Pérez, l'acord pres per la Junta Electoral Provincial de Tarragona, segons el qual, alertant la Junta Electoral de Zona de Reus d'un greu error en les paperetes de la candidatura del PRE-IR, la que fa que aquest figuri amb el seu nom incomplet, sense la paraula “d'esquerra”, es decideix no actuar davant d'aquesta situació.

Aquest fet menyscaba de forma gravíssima i injustificada la imatge del Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana, quedant-nos atònits davant el fet que ni tan sols es respecta el nostre autèntic nom en les paperetes electorals, agreujant-se això encara més davant la parsimoniosa actitud de la Junta Electoral Provincial, que decideix rentar-se les mans davant l'error garrafal comés, sense actuar a favor que totes i cadascuna de les candidatures concorrin en igualtat de condicions en una cosa tan summament elemental com en les paperetes electorals.

El PRE-IR és un partit modest, que salvant les dificultats i amb l'esforç diari i desinteressat dels seus militants i simpatitzants aconsegueix donar-se a conèixer, davant el silenci sistemàtic dels mitjans de comunicació quan reben informació sobre les nostres activitats i comunicats; partit al que un error com el comès per alguna persona encarregada de transmetre les dades li pot suposar un perjudici enorme sobre les seves aspiracions electorals, els electors poden trobar-se que cap de les paperetes oficials es correspon fidedignament amb la identitat del partit, donant lloc a lògiques dubtes sobre a qui es vota.

El PRE-IR, que sent com una ofensa intolerable aquest fet, per mitjà del seu representant davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona ha presentat un recurs per exigir que s'esmeni l'error comès i està disposat a recórrer fins a la instància que li sigui necessària perquè es respecti el dret de la candidatura electoral del PRE-IR a concórrer sota el seu nom i sigles correctes.

Secretaria de comunicació
Partit Republicà d'Esquerra

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

(Barcelona, 1984), Llicenciat en Història i Diploma d'Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Professor de secundària d'Història, Llengua anglesa i francesa, actualment exerceix al CFA del Solsonès. És Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra des de l'any 2008 i membre de la Comissió Executiva d'Izquierda Republicana.

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

(A Coruña, 1986), Estudiant de 5è curs d'Història a la UdG i opositant. Mestre d'anglès (titulat) i parlant de 6 idiomes (3 d'ells ibèrics). Resident a Catalunya des dels 13 anys, és casteller de Marrecs de Salt i militant del PRE des del 2008.

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

(Salamanca, 1985) Llicenciat en Química i parlant de 4 llengües, treballa com a doctorand d'investigació a l'Universitat Rovira i Virgili.A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

El Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions al parlament

Una vegada més, el Partit Republicà d'Esquerra serà present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens presentem en les tres circumscripcions provincials on tenim presència com a partit: Barcelona, Girona i Tarragona. En la trajectòria recent del PRE, des que un grup de companys vam encetar el projecte de revifar el republicanisme federal a Catalunya partint de zero, el nostre partit ha crescut, en militància, experiència i força, i el fet de presentar-nos a aquestes eleccions més forts que mai ens omple d'orgull i ens fa encarar el futur amb optimisme. Aquesta cita electoral és un pas més en el camí cap a donar a conèixer un partit que, pel seu potencial i les seves idees, i sobretot per una manera de fer, té un gran futur en l'escena política catalana.

Es tracta d'un moment difícil per Catalunya, sobretot després del fracàs de la via reformista i autonomista amb la sentencia del Tribunal Constitucional que ha acabat de deixar clar que no és possible el federalisme ni l'autogovern pràctic sota la constitució monàrquica de 1978. Si volem una sortida federal, només hi ha una via, que és la ruptura amb el règim, amb la constitució i amb la corona. La 3ª República es configura com un horitzó possible i viable, on podem recuperar la dignitat ciutadana i la legalitat democràtica perduda, amb una nova constitució que estableixi un sistema federal just per Catalunya. Per això cal una força política netament republicana que defensi aquesta opció i que sigui capaç de plantejar a les institucions aquesta ruptura. Som majoria els catalans i les catalanes que no volem rei i que som federalistes, per això considerem indispensable la nostra presència a les urnes el 28 de novembre.

També és un moment difícil per al votant d'esquerres. Un tripartit que ens ha venut la moto d'un "govern d'esquerres" en realitat ha fet una política hipòcrita i descaradament dretana, afavorint les privatitzacions, la banca i les grans empreses (Llei d'Educació de Catalunya i política educativa del conseller Maragall, supressió de les escoles taller, repressió d'estudiants contra el pla Bolonya, MAT, manteniment de una Llei Electoral regressiva pels ciutadans...) i que ha fet un ridícul estrepitós en la seva gestió, ens ha acabat de deixar clar que no hi ha cap partit amb representació digne de confiança. Els tres partits del govern només busquen salvar la seva cadira desesperadament, però les enquestes auguren una davallada de vots, especialment per al PSC. La ciutadania comença a adonar-se que cal buscar alternatives fora de les forces parlamentàries habituals.

El fet que ens presentem a les eleccions representa la possibilitat de que els ciutadans puguin votar una força política netament republicana i federalista (la única organitzada a hores d'ara a Catalunya), i per tant el fet de que hi hagi una major pluralitat política. Però no només això. Els que ens coneixeu sabeu que no som polítics professionals, que tenim una visió idealista i ètica de la política com un servei públic en favor de l'interès ciutadà i no com un ofici en favor de l'interès personal o de partit, i que en això som molt diferents de totes les altres candidatures que es presenten.

Ser un partit minoritari no és ser un mico de fira, no som una curiositat política, ni vol dir que no siguem seriosos. El PRE en la seva trajectòria va ser, és i serà un partit polític seriós, amb un programa clar i complet, amb unes idees que poden ser compartides per la majoria de catalans. Potser no tenim els mitjans econòmics, els militants o el recolzament mediàtic per a fer ombra als grans partits del sistema, però sí som una opció política coherent, honrada i d'esquerres, sorgida a partir d'una iniciativa de la societat civil.

No ens presentem per a ser un partit com els altres, ho fem precisament per posar de relleu la vertadera problemàtica que envolta el nostre país i el sistema de manca de democràcia en el que vivim, i intentar transformar-lo donant el màxim protagonisme a la ciutadania, que és qui ha de tenir la sobirania. La necessitat d'una nova República que deixi enrere la indignitat d'un règim hereu del franquisme, que aspiri a un repartiment just de la riquesa, però també que doni pas a una democràcia participativa i radical de qualitat que vagi més enllà de votar cada quatre anys i que reconegui la realitat plurinacional ibèrica i l'aspiració a una organització federal justa que superi d'una vegada un autonomisme que s'ha demostrat inviable, és un projecte que molts catalans comparteixen, però que cap força política, a excepció de la nostra, s'atreveix a defensar sense embuts.

Aquesta candidatura ha sigut el fruit d'un gran esforç per part dels nostres militants i simpatitzants, un esforç des de baix, des de la societat civil, per dur una opció republicana i d'esquerres a la batalla electoral, però sobretot una opció formada per ciutadans que veuen la política com un servei públic i no com una professió. Per això, en nom de tots els companys del PRE, vull agraïr a tots aquells grups, ateneus, associacions i persones a títol individual que han donat recolzament a la nostra candidatura i que ens acompanyen a les nostres llistes. Ara ens toca deixar el llistó ben alt en la nostra modesta, però compromesa campanya. Endavant!

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

¿Quién era Samaranch?

Ante la reciente muerte de Juan Antonio Samaranch y los actos de homenaje que se han sucedido, querría denunciar la campaña de benevolencia generalizada y de ensimismamiento con la figura del expresidente del COI, al que se está colmando de honores que opinamos que no corresponden a una persona con una biografía tan poblada de claroscuros.
Consideramos que su imagen se ha construido desde un premeditado olvido de su etapa menos conocida, como miembro de la Falange y Consejero Nacional del Movimiento durante la dictadura, así como desde el silenciamiento de sus prácticas autoritarias; además de su tolerancia con la corrupción, que afloraró durante su mandato en el organismo olímpico.
Una vez más, queda en evidencia el sesgo informativo que se impone desde muchos medios de comunicación, en especial desde los medios públicos, hacia personas de muy dudosa o nula consciencia democrática, tantas veces emparentados con el régimen franquista, pero que gozan de un estatus que los convierte en intocables y son venerados como “padre del olimpismo” o “el catalán más importante del siglo XX”; cuando su realidad es mucho más criticable y en las noticias provenientes de otros países se denuncia sin aspavientos.

Más información:

The Times: Si quiere entender la corrupción institucionalizada un buen lugar para comenzar es el Palacio de Lausana desde donde Samaranch dirigía el COI.

L'Express: Samaranch cambió la divisa de Coubertain. Con él, lo importante era participar en los beneficios.
NY Times: Samaranch, un antiguo dirigente deportivo franquista, toleró cierto nivel de corrupción en el Comité Olímpico.

BBC: Samaranch dejó crecer un cáncer de corrupción y lujo en el COI.

La Stampa: Se ha llevado a la tumba su oscuro pasado con la camisa de la Falange.
Sydney Morning Herald: Con Samaranch, el COI fue sinónimo de amiguismo, clientelismo, escándalos, secretos y elitismo.
Kurier: El español estaba al servicio de los fascistas.
New Zealand Herald: Samaranch era autocrático e intolerante.
Wall Street Journal: Samaranch insistía en ser tratado de 'excelentísimo' y se envolvía de lujo

Las primeras 'trincheras' del movimiento republicano y memorialista

Ya han empezado a constituirse por toda España las primeras gestoras para impulsar la proposición de ley de “verdad, justicia y reparación” contra el genocidio franquista que será llevado a las Cortes el próximo mes de julio. Desde Buenos Aires y París también se pondrá voz al exilio.

Genocidio y República son los dos conceptos básicos que alumbran la iniciativa legislativa popular de “verdad, justicia y reparación” y sus dos ejes, los movimientos memorialista y republicano.La proposición de ley sigue avanzando con la conformación de las primeras plataformas constituidas en varios lugares de España como base para difundir y explicar a la ciudadanía el contenido de la misma, paso previo a la recogida de 500.000 firmas.Una vez constituido el comité jurídico, en el que figuran nombres como Joan Garcés o Cristina Almeida, y el comité de apoyo, más de una veintena de organizaciones de memoria histórica y del movimiento republicano, como la asociación Fusilamientos Franquistas en Madrid; Unidad Cívica por la República; o el histórico partido Izquierda Republicana fundado en 1934 por Manuel Azaña, han impulsado la creación de las primeras gestoras, en Madrid, en Barcelona, en Sevilla, en Valencia…

La idea es empezar a vertebrar todo un mapa que pueda extenderse a otras poblaciones y capitales de provincia a modo de “trincheras” de este movimiento cívico donde se recogerán las opiniones y sugerencias para la redacción final de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para ser presentado en el Congreso de los Diputados el próximo mes de julio.En paralelo, se han empezado a celebrar varios actos en Madrid, Barcelona y el sábado 27 de marzo en Valencia, en la localidad de Quart del Poblet, donde el ayuntamiento gobernado por el PSOE ha prestado una de sus instalaciones. Entre los organizadores está José Alfonso Martínez, de Izquierda Republicana de Valencia.

Como ponentes intervendrán el impulsor de la iniciativa, Miguel Ángel Rodríguez Arias, profesor de Derecho Penal Internacional de la Universidad de Castilla-La Mancha; y José Luis Pitarch, profesor de Derecho Constitucional en la Universitat de València y presidente de Unidad Cívica por la República.En un comunicado remitido a los medios, Pitarch apela al artículo 87 de la Constitución Española que recoge “la necesidad de intensificar la participación de los ciudadanos en la vida pública, y particularmente su intervención directa en la producción de las leyes, ya que la soberanía reside en el pueblo del que emanan los poderes del Estado”.

También destaca que con esta iniciativa se busca “abrir vías para que las Cortes aprueben leyes cuya necesidad es ampliamente sentida por los ciudadanos, sin que las formaciones o partidos políticos se hagan el debido eco”. A su juicio, la importancia de esta iniciativa radica en su “sentido dialéctico” y de “toma de conciencia” ante la impunidad de los crímenes del franquismo.

Las gestoras constituidas celebrarán periódicas sesiones de trabajo. La estructura pretende recabar apoyos, previo paso para recoger las firmas en el plazo legal de nueve meses una vez admitida la ILP en el Congreso de los Diputados, que en caso de ser rechazada, podría recurrirse al Tribunal Constitucional, asegura Pitarch.Asimismo, este movimiento pondrá voz al exilio desde Buenos Aires (Argentina) y París (Francia), lugares donde ya han empezado a organizarse. Cientos de miles de represaliados se vieron obligadas a exiliarse durante la Guerra Civil y el Franquismo a Sudamérica y Europa.

LA SETMANA TRÀGICA

L'ATENEU REPUBLICÀ DE CATALUNYA

us convida a la xerrada en conmemoració dels 100 anys de la setmana tràgica i l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia

LA SETMANA TRÀGICA

Amb Dolors Marin, doctora en Història i autora de: La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna

Divendres 13 de Novembre, a les 19:00 hores, a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona (Espai Betulia) C/Mossèn Anton Romeu, 48 (metro Pep Ventura o estació de renfe Badalona)


-Entrada lliure-



Associació historico-cultural
ATENEU REPUBLICÀ DE CATALUNYA
http://www.ateneurepublica.org/
ateneurepublica@hotmail.com