Albert Batalla

Congelació d’impostos contra la crisi

// 1 novembre, 2010 // 7 Comentaris » // Castellciutat, CiU, General, ciutat, economia, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

Et reprodueixo a continuació la carta que he enviat a totes les llars de la Seu d’Urgell per explicar la congelació dels impostos per aquest proper any, donada la singular situació de crisi que estem patint. A la missiva també faig una explicació sobre altres temes vinculats a les finances municipals.

Benvolgut urgellenc, benvolguda urgellenca,

Com bé sabeu, el mes de novembre és moment d’actualitzar les ordenances per al proper any, és a dir els impostos municipals per a la propera anualitat. Aquest equip de govern es va comprometre a fer una evolució dels impostos en la mateixa proporció que variés l’Índex de Preu al Consum (IPC). Per tant, si el cost de la vida (segons l’IPC) pujava, l’Ajuntament apujava les ordenances en la mateixa proporció, i si baixava, els impostos també es rebaixaven. Aquest compromís va suposar, per exemple, que l’any passat l’Ajuntament decidís rebaixar els impostos municipals del 2010 en mig punt, ja que la variació de l’IPC interanual havia estat de -0’5%.

Enguany, l’IPC de Catalunya se situa en el 2’4% i per tant la lògica faria pensar que els impostos municipals també haurien d’experimentar un augment del 2’4%. Però tractant-se d’un any excepcionalment complicat per la crisi en què està immers avui el nostre país, l’equip de govern municipal hem decidit congelar els impostos per aquest proper any 2011.

Aquesta és una mesura excepcional que l’Ajuntament arbitra per fer més suportable econòmicament a tota la població els moments de dificultats econòmiques que estem vivint. Tot i això, crec rellevant explicar-vos que aquesta mesura suposarà que l’Ajuntament deixi d’ingressar uns 150.000€ i que aquest fet resultarà una dificultat afegida a les finances municipals.

Parlo de dificultat afegida perquè ens els darrers dos anys l’Ajuntament ha vist molt disminuït el capítol d’ingressos, bàsicament per dos motius: el primer per l’aturada de la construcció a la nostra ciutat, que comportava ingressos per al municipi a través dels impostos de construccions, obres i plusvàlues. El segon motiu és per la retallada important de l’aportació del fons de cooperació local de l’Estat espanyol.

Davant d’aquestes circumstàncies, tots els grups municipals vam acordar, fa uns mesos, iniciar un Pla d’Austeritat (2010 – 2012) que ens situava com a objectiu rebaixar la despesa ordinària de l’Ajuntament en un milió d’euros al final d’aquests tres anys. He de comunicar-vos que l’objectiu d’estalvi de 250.000 euros que ens hem fixat per aquest 2010 serà àmpliament superat a final d’any. En aquest procés segurament haurem de fer esforços en ajustar determinades despeses i/o serveis que necessitaran comprensió per part de tothom.

Són moments difícils per tots, també per les finances de l’Ajuntament, però us vull transmetre un missatge de tranquil·litat pel que fa a la gestió dels recursos públics i sobretot un missatge positiu de futur. La Seu d’Urgell està preparada per afrontar la crisi, per generar oportunitats i alhora mantenir la cohesió social.

Atentament,

Albert Batalla i Siscart

Alcalde

CiU i l’aeroport de Lleida-Alguaire

// 5 octubre, 2010 // Cap Comentari » // Catalunya, CiU, General, comunicació, economia, infraestructures, lleida, país, política, societat

L’aeroport de Lleida-Alguaire ha tornat a ocupar portades als diaris a redós d’unes declaracions que predicaven la necessària rendibilitat econòmica i territorial de les infraestructures, més en moment de crisi econòmica. La lectura que se n’ha fet i les conseqüències que aparentment se’n deriven (no són ara l’objecte d’anàlisi) obliga deixar constància de la posició que CiU té respecte l’aeroport i les seves perspectives de futur necessari.

Les paraules se les emporta el vent, el que està escrit roman. De bon començament, es coneix quina és l’opinió de CDC i de CiU respecte aquesta infraestructura. Varen quedar reflectides en un article publicat en els diaris lleidatans pel president de la Federació de CDC a Lleida, en motiu de la seva inauguració, a mitjans de gener.

No és cosa d’ara si diem que “és una excel·lent notícia i un pas endavant per a l’economia i la societat lleidatanes” i que “obre perspectives molt importants (…) que solament es faran realitats si l’aeroport es pot connectar, quan abans millor, amb la xarxa viària i ferroviària d’alta capacitat i velocitat”, o que “creiem fermament en les grans possibilitats de l’aeroport. La seva ubicació en el rerepaís de Catalunya el dota d’un extens territori per a potenciar activitats logístiques. La seva privilegiada situació (…) fa de l’aeroport Lleida-Alguaire una potencial font de riquesa excepcional per les contrades de Lleida.”

Com he insistit aquests dies no només valorem l’aeroport com un actiu de valor per a les comarques de Lleida, sinó que pretenem donar-li un impuls decidit per fer rendible la inversió i aprofitar-lo per dinamitzar l’economia de Lleida i les seves comarques des de les Garrigues a l’Aran.

En hem compromès a fer-ho en el Programa electoral per a les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, que varem presentar als mitjans ara fa quinze dies, que cito textualment:” L’aeroport s’ha d’incardinar en el sistema aeroportuari català i europeu, obrir-se al transport de mercaderies i dotar-lo d’una infraestructura flexible que suporti el transport intermodal i comodal eficient amb el transport per superfície. L’aeroport ha de ser punt de sortida de producció agrària d’altíssima qualitat de tota la seva zona d’influència i punt d’entrada de mercaderies d’alt valor afegit, així com de passatgers de negocis i visitants cridats pels atractius turístics i gastronòmics de les nostres comarques.”

Per a fer possible el gran objectiu de “la consolidació i gestió eficient del nou aeroport”, i torno a referir-me al programa, necessita ineludiblement “d’un bon pla estratègic que en garanteixi la viabilitat”.

CiU està confegint el pla estratègic per a l’aeroport de Lleida-Alguaire perquè té l’obligació de fer-ho com a partit de govern que és, i que té la voluntat d’exercir en la propera legislatura, i perquè creu que ha de ser conegut pels agents econòmics i socials del territori, amb la finalitat que puguin prendre, al seu torn, les seves decisions estratègiques. En les properes setmanes donarem a conèixer el Projecte estratègic per a l’aeroport de Lleida-Alguaire, que ha d’esdevenir el full de ruta per als propers anys.

Lleida necessita de projectes ambiciosos per al seu futur. Convergència i Unió està disposada a treballar sense descans per tal que l’aeroport de Lleida-Alguaire signifiqui el salt endavant que necessiten les comarques de Lleida i faci la inversió rendible, en termes econòmics i de cohesió i equilibri territorial. Així ho varem dir en motiu de la inauguració de l’aeroport i així ho diem avui. Aquest és el nostre compromís.

Siguem-ne conscients: ja res tornarà a ser com abans

// 26 agost, 2010 // 3 Comentaris » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, economia, la Seu d'Urgell, lleida, país, pirineus, política, societat

A punt d’iniciar la Festa Major de la Seu d’Urgell hem pogut anunciar que aquest any tindrem, com és tradicional, el castell de focs que cada primer dimarts de setembre tanca la Festa de la nostra ciutat. Aquest any, haviem decidit, amb molta pena i sent molt conscients que no era una decisió gens fàcil, no programar-lo. Suposa una despesa important dins d’un pressupost de Festa Major també prou important, però minvat per una crisi que els ajuntaments també patim. Finalment, gràcies a una bona negociació de rebaixa de preu amb l’empresa de pirotècnia i de la col·laboració de l’empresa PEUSA,podrem tancar la Festa com ens agrada.

Aquest fet em serveix per explicar la situació que en d’altres ocasions i en múltiples fòrums els alcaldes i regidors de Catalunya estem denunciant. El finançament dels municipis és, sense cap mena de dubte, una de les grans assignatures pendents al nostre país i a tot l’Estat i la crisi ho posa encara més en evidència. A la majoria dels països desenvolupats del món la distribució dels recursos situa les xifres de l’admistració local en un 25%, mentre que aquí no arribem al 14%.

Som l’administració més propera al ciutadà i ens ocupem de coses que ens toquen i de moltes que no ens toquen, però que els veïns sol·liciten. És competència d’un municipi tenir llars d’infants o escoles de música? Legalment no és competència municipal, però és eviedent que si lluitem per tenir uns municipis dignes, i així és com entenc jo la política municipal, l’administració local faci mans i mànigues per tenir aquest tipus de serveis i tants d’altres que ajuden a cohesionar la ciutat i a oferir qualitat de vida a la gent que hi vivim.

Precisament per aquesta millora dels serveis i actuacions municipals, associat a la creixent demana i exigència per part de la ciutadania, els ajuntaments van recorrer en els moments de bonança econòmica als ingressos derivats dels impostos per construccions i obres. La febre immobiliària, va millorar substancialment les economies dels municipis fins al punt de pensar que aquests eren ingressos estructurals, és a dir, que sempre hi serien. La realitat és ben diferent i els serveis municipals, que la gent valora i incorpora com a fites irrenunciables, continuen generant una despesa fixa que no es compensa amb els migrats ingressos que avui tenim com a administracions locals. Per tant, tenim més serveis (fruit de la demanda inamobible de la gent) i menys diners. Difícil equació que la Seu d’Urgell ja fa dies que s’arremanga per resoldre a través, entre d’altres eines, del pacte d’austeritat.

Però aquí no s’acaba tot. Les administracions superiors també pateixen crisi i en molts casos la “superen” a costa de collar la institució més feble de l’esgraó: els municipis. Retard incontable en el pagament de subvencions que ens alteren fins a extrems surrealistes la nostra liquiditat o reducció i desaparició de partides de finançament d’alta sensibilitat social.  Un altre exemple: fa unes setmanes, tots els ajuntaments ens despertàvem amb la desagradable sorpresa de la liquidació que el Ministerio de Economia feia amb els ajuntaments de la participació que tenim als tributs de l’Estat correponent a l’any 2008. Nosaltres, per exemple, els hem de retornar prop de 240.000 euros. És escandalós i el que és més greu, molts ajuntaments no ho podran fer.

Senyores i senyors, s’ha acabat la festa i potser també els focs artificials. Tot i això, l’empenta i les ganes de treballar per fer una ciutat millor, continuen intactes o fins i tot augmentades. El repte és complicat, però el compromís de tots els que formem l’Ajuntament és total. Bona Festa Major per a tothom!

Sanitat per als fronterers: 1a fita aconseguida!

// 27 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, internacional, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

Aquest dimecres es votarà al ple del Parlament de Catalunya, la Llei  d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, coneguda entre els diputats com la Llei d’universalització de la Sanitat. Si res no es torça, aquesta llei, que s’aprovarà per unanimitat, resoldrà definitivament una de les reivindicacions principals del col·lectiu del treballadors transfronteres: l’accés gratuït, a partir de l’1 d’octubre, a la sanitat catalana per a ells i els seus beneficiaris. Anem a pams. Fa una mica més de dos anys, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vàrem decidir emprendre un camí que resolgués els problemes dels urgellencs i urgellenques que viuen a la Seu d’Urgell o comarca i treballen a Andorra. Aquest és un fenòmen petit, si es mira des de Barcelona o Madrid, però important si es mira des de la Seu d’Urgell estant. Entre 2.500 i 3.000 persones que cada dia pugen a treballar al país veí que, pel fet de no formar part de la Unió Europea ni de l’espai econòmic europeu, no queden prou ben resoltes algunes qüestions d’aquest col·lectiu de treballadors. Una de les principals, l’accés a la sanitat catalana.

La conseqüència directa d’aquest desajust provoca encara avui que un urgellenc que vagi al CAP de la Seu d’Urgell, per posar un exemple, hagi d’avançar el cost de la visita i no el recuperi la despesa al 100% ja que la cobertura de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social no és complerta. Això contrasta amb el fet que a la mateixa sala d’espera del CAP hi pugui haver qualsevol altre ciutadà empadronat a la Seu que, amb feina o sense, tingui l’assitència sanitària gratuita. Calia erradicar aquesta disfunció!

El Govern de la Generalitat va enviar al Parlament de Catalunya aquesta llei d’universalització que esmentava al principi de l’apunt. Principalment estava pensada per resoldre la situació d’alguns col·lectius professionals (advocats, arquitectes..) que ténen la cobertura a través del Muface; alhora també buscava resoldre la situació d’algunes congregacions religioses que es troben en una situació de no cobertura pública. Un altre grup que pretenia atendre la llei és la regulació de l’accés a les persones sense sostre.

Va ser en aquest moment que vaig veure l’escletxa per introduir definitivament la problemàtica dels treballadors transfronterers. Val a dir que la recepeció de la proposta, tant per part dels grups parlamentaris com per part de la Consellera Geli, ha estat molt bona. N’haviem parlat en diverses ocasions amb la Consellera d’aquesta problemàtica i sempre ha rebut les suggerències amb un tó molt positiu. Les compareixences en comissió de Joaquim Llimona (redactor de l’estudi sobre la situació dels fronterers que l’Ajuntament va realitzar fa un any i mig) i de Josep Maria Farràs, en nom de l’Associació de Treballadors Fronterers, van ser definitives per acabar de convèncer als membres de la ponència.

Fa dos anys, quan l’Ajuntament va aprovar per unanimtat una moció de CiU i ERC de suport al col·lectiu, teniem com a objectiu situar la problemàtica dels fronterers a l’agenda política. Hi hem treballat molt i bé. Ara podem dir que els urgellencs i urgellenques començarem a recollir-ne els fruits i aquest resultat es transforma per a mi en aquella pessigada de satisfacció que justifica, una vegada més, que la política és necessària per transformar la realitat dels països, però també de les petites ciutats com la nostra.

Discurs d’inauguració de la 21a Trobada Empresarial al Pirineu

// 5 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, empresarial, infraestructures, la Seu d'Urgell, lleida, país, pirineus, política, societat, trobada

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, President de la Trobada Empresarial al Pirineu, Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe - Arquebisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, President de la Diputació, Autoritats catalanes i andorranes, Representants empresarials, Senyores i Senyors

Com a alcalde de la Seu d’Urgell és un honor donar-los la benvinguda a la nostra ciutat, escenari, per tercer any, de la Trobada Empresarial al Pirineu. Ja vaig fer-ho ahir, durant l’obertura, però vull agrair als organitzadors (en especial a la junta directiva i al seu president, el Sr. Ramon Roca) l’elecció de la Seu i de l’Alt Urgell com a escenari de la trobada. Per a nosaltres és un honor i una satisfacció acollir-vos i per això hi hem posat, hi posem i hi posarem el millor que tenim a casa nostra. Ens agrada treballar incansablement perquè tothom que visqui o vingui a la Seu, s’hi senti a gust.

Remuntem el vol? Aquesta és la interpel·lació que ens fa enguany la Trobada. Una interpel·lació en forma de pregunta, perquè és evident que la situació econòmica i social que vivim ens planteja molts interrogants de futur. És lògic i fins i tot necessari que en un espai de debat empresarial, polític, econòmic i social com és la Trobada ens situem en la humilitat de les preguntes per evidenciar que no tenim totes les respostes, però també per deixar clar que volem trobar-les per construir un futur millor.

Aquest any les jornades se celebren en un moment en que la crisi ens mira de fit a fit. Les dades que durant la tarda d’ahir es posaven sobre la taula ens descriuen una realitat complicada:

· L’estat espanyol, juntament amb Grècia i Irlanda són els tres països amb més dèficit de la zona euro amb més d’un 10% del PIB

· Tenim una taxa d’atur elevadíssima que en algunes franges d’edat, com la gent jove, més que dobla la mitjana europea ja que arribem al 40%

· L’augment de dos punts d’IVA, conjuntament amb el progressiu augment del preu dels carburants, pot perjudicar clarament el consum i provocar una recaiguda en la crisi

· La taxa de morositat en els pagaments és la més alta dels últims 20 anys i la de morositat bancària la més alta en 14 anys.

· L’augment de l’economia submergida va arribar al 23% del PIB durant el 2009

I podríem continuar amb una llarga llista… tot i que seria injust no citar algunes dades positives com pot ser la repuntada de l’ocupació durant el més de maig (que esperem que marqui una tendència i no sigui una flor d’estiu), el bon nivell de l’exportació o bé l’augment significatiu del nombre de matriculacions de vehicles al nostre país, entre d’altres. És evident però, que el platet de la balança que més pesa avui encara és el dels mals indicadors.

Els interrogants per tant, no són menors, però estic convençut que les respostes hi són i que les trobarem sobretot en els terrenys del sentit comú, de l’esforç, del no donar res per perdut ni tampoc per guanyat… Trobarem les respostes en els terrenys de la suma, de la innovació, de la potenciació dels nostres propis valors….

El nostre és un país que pot remuntar el vol. Les nostres comarques hi tenen molt a dir en aquesta remuntada. No només per l’obertura dels aeroports d’Alguaire i d’aquí una estona de l’aeroport Pirineus – La Seu d’Urgell; sinó perquè les respostes a la pregunta plantejada per la trobada, les tenim a tocar. Què tenim? Territori, riquesa rural i natural, patrimoni cultural, qualitat de vida… però també capacitat de resistència, esperit emprenedor (el que el meu padrí que era pastor en deia llevar-se d’hora i anar a dormir tard), tenim talent.

Si fem les coses bé, per primera vegada a la història tenim l’oportunitat que aquest talent pugui competir amb la resta de territoris del Sud d’Europa sense necessitat de marxar de casa nostra, sense necessitat de fer un exili forçat i, per tant, amb la possibilitat de poder treballar, innovar i emprendre més que mai des d’unes comarques del país on s’hi viu bé; m’atreviria a dir que molt bé. Aquest i d’altres objectius ens exigeixen una estratègia conjunta de tots nosaltres per reorientar inversions i acostar-nos més a la idea d’equilibri territorial que molts prediquem, però que avui no es practica prou. Depèn de nosaltres.

Els ajuntaments, el món local en general estem a la primera línia de carrer. La tasca de construir pobles, ciutats i comarques els asseguro que en aquests moments és tan dura com apassionant. Atendre el dia i a dia i combinar-lo amb els grans projectes de futur. Atendre una parella que s’han quedat tots dos a l’atur i que no els surten els comptes per pagar la calefacció durant els mesos de cru hivern, atendre una persona gran que durant molts anys ha aportat a la ciutat i que ara ho passa malament i no s’atreveix a venir als serveis socials per allò del què diran. Atendre al jove de 16 anys que no ha superat l’ESO i que té el risc de convertir-se en algú sense ofici ni benefici… Tenim clar que cal estar al costat dels més febles i amb els nostres minsos recursos ho fem tan com podem, però també tenim clar que per cosir un projecte fort de cohesió social i de futur en el nostre municipi, territori o país, cal estar també i d’una forma principal al costat de la gent que crea riquesa, que crea llocs de treball, que aixeca la persiana cada matí per fer funcionar la nostra societat. Potser no hi hem estat prou i evidentment, cal corregir-ho. L’administració ha de ser per la gent que vol pujar persianes un aliat i no pas un problema. Tenim una assignatura pendent en això, perquè ens hi juguem en bona part el futur i el model de país.

President, aquesta és la nostra obligació. La de tots vostès és, si m’ho permeten, no defallir i ser conscients i responsables del paper que juguen com a col·lectiu, més enllà dels balanços de cadascuna de les seves empreses.

Si ho fem junts, i aquesta Trobada és un bon exemple, segur que farem desaparèixer els interrogants que ens interpel·len i afirmarem rotundament que Aixequem el Vol.

De nou, benvinguts a la Seu d’Urgell i molt bon dia.