Ahir, desenes de milers de francesos s'havien compromès -via internet- a retirar tots els seus diners dels bancs. Responien a una crida de l'exfutbolista Eric Cantona que, en una entrevista recent, va originar una curiosa bola de neu entre els internautes: "La revolució, avui, es fa en els bancs: tu vas al banc del teu poble i retires tots els teus diners. I si hi ha 20 milions de persones que retiren els seus diners, el sistema s'enfonsa. Res d'armes, res de sang, res de res".
La proposta enllaçava amb les famoses cues del crac del 29 nordamericà, o les més recents del corralito argentí. Una filera llarga d'impositors que volen emportar-se els diners dels seus comptes és mortal de necessitat per a qualsevol entitat bancària. No són els bancs els responsables de la crisi?, venia a dir l'antiga estrella del Manchester United, doncs castiguem-los. Fàcil i ràpid.
A l'hora de la veritat, però, ahir no es va presentar gairebé ningú a les oficines. L'allau de solidaritat es va quedar dins de Facebook. Els bancs, satisfets, van passar pàgina a una remota inquietud. Només va quedar clara una difusa remor de fons contra ells, actors però mai víctimes de la crisi.
Només Eric Cantona va retirar 750.000 euros, en efectiu, de BNP Paribas. Però és que Cantona, com deia ell mateix en una entrevista a l'
Express, no s'arronsa fàcilment: "El meu avi patern era sard, el meu altre avi era català. Una nissaga ferotge".