Marta Llorens

A aquestes alçades del colossal desastre de la política econòmica de Rodríguez Zapatero i del seu Govern, està de més relatar el conjunt de despropòsits, contradiccions, dilacions, canvis d’opinió, negació de la realitat… en definitiva, repetir el relat de la degradació de la situació econòmica i de la vida de tants conciutadans. Avui forçat per la UE, el Banc d’Espanya, els mercats, i intimidat per Obama, ZP ha decidit rectificar, fer-se enrere de decisions pròpies i emprendre mesures per reduir el dèficit públic, desprès de fer el sort i el cec, que no pas el mut, a una situació in extremis en la que ens ha instal·lat en els darrers dos anys. Si ara s’ han de reduir despeses, és perquè fins ara no s’administrava bé. Si ara es fan retallades per reduir el dèficit públic, es fan de manera improvisada, obligada, en cap cas, per convicció del Govern Zapatero. Amb les mesures d’avui reduirem el dèficit. Però amb aquestes mesures el que segur no farem és millorar la productivitat, la competitivitat, el consum i la generació de llocs de treball, ni el benestar de les persones ni el de les famílies. Qui no ha sabut tapar la fuita d’aigua, pot ara dirigir el salvament del naufragi?

Categoria Articles d'opinió

Avui he estat a Prat de Comte, al II Aplec d’Unió Democràtica de les Terres de l’ Ebre.

En arribar, el Grup d’ Abanderats, Dolçainers i Tamborers de Tortosa feien retronar els tambors i ballar les banderes. S’aplegaven amics i companys de militància i de federació. Més de quatre-centes persones aplegades, sota una mateixa voluntat, cercar un futur més proper al territori i més satisfactori per a les persones.

Jo, que ja fa anys que em passejo pel país i que he tingut el goig i la fortuna d’anar sovint a la Terra Alta he tingut una agradable sensació. A Terres de l’ Ebre, UDC té equip, gent disposada a treballar i a defensar el seu territori; gent disposada a deixar-se la pell pels seus conciutadans. Ho fan amb coratge, amb coherència, amb compromís, polític i personal. Ho fan amb paciència, perseverança i prudència i amb absoluta convicció.

Sóc de les que creu que la feina, algun dia té recompensa; i més enllà de la satisfacció d’ avui, el futur els hi donarà la resposta.

Heu fet un pas de gegants: felicitats i gràcies.

Categoria Articles d'opinió

Ahir dissabte vaig anar a Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès), a la inauguració de la Fira multi-sectorial que es feia al pavelló cobert del municipi per segon any consecutiu.

A l’exterior hi havia una mostra de tractors, dignes del millor museu agrícola, tots ells es van posar en marxa. Tots estaven en perfecte estat de funcionament. El soroll i el fum, estalviaven la pirotècnia que s’escau en les inauguracions dels grans esdeveniments.

En Felip Puig en el seu parlament va fer notar que eren dels anys 1932, 1936, 1939. Tots ells, productes d’anys complexes i convulsos de la nostra historia col.lectiva.

Desprès dels parlaments, comença la visita a cadascun dels estants, petita, mitjana empresa i autònoms situats a l’interior.

La resposta al primer bon dia, va ser constant: aguantar, resistir, anar passant.

No podem seguir així, cal un canvi…

Categoria Articles d'opinió

LA POLÍTICA CATALANA

Una setmana poc aprofitada davant d’ un futur massa incert.

Més enllà dels temes tractats al Ple del Parlament d’aquesta setmana com l’Agència Catalana de l’Aigua, el manteniment del límit de velocitat dels 80 km/h, que no soluciona els nivells de contaminació però que ajuda a millorar els ingressos de la Generalitat, o la Llei d’Acollida que mereix un article d’opinió individualitzat, aquesta setmana, acabava el termini al Parlament de Catalunya per presentar esmenes a la Llei de Vegueries. Llei defensada pel Conseller Ausas d’ERC, en nom del govern tripartit.

Aquesta Llei de Vegueries, no és més, que un anunci gens realitzable i poc gratificant del govern tripartit. En el que ERC ha caigut en el parany del partit socialista. Perquè ni els temps, ni els consensos, ni el contingut , ni la feina prèvia, aquella que és imprescindible, tant amb territori com en la negociació allà a on, ens agradi o no, la hauran de fer efectiva, les Corts Espanyoles, no s’han fet.

Ens haurem de conformar en canviar els rètols de diputacions pels de vegueries.

No entro avui, ho faré un altre dia, en la consideració que els diferents grups parlamentaris tenen vers la vegueria del Penedès, només apunto, CIU és l’única força política parlamentària, que ha presentat esmenes perquè la Vegueria del Penedès estigui a la línia de sortida.

No passa el mateix amb la Llei del Àrea Metropolitana. Aquesta, podeu pujar-hi de peus, aquesta si, esdevindrà efectiva.

Una aposta política, que premia la Catalunya metropolitana i que afebleix el govern d’una nació sense estat.

Aquesta setmana, hem vist i participat, d’un altre esdeveniment polític important . La resposta del Parlament de Catalunya davant l’incapacitat del Tribunal Constitucional d’aprovar una sentència, per cinquena vegada, de la constitucionalitat del nostre Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Espanyoles i referendat pel poble.

Rifi rafe, anar i venir. Govern tripartit i CIU. Al final, part del govern (PSC, IC) i Convergència i Unió.

El determinant, a les Corts Espanyoles: no ho veurem, n’ estic convençuda.
Hi pot haver renovació del TC, però no hi haurà sentència.
Eleccions al Parlament de Catalunya quan toquen.

Entre tant, tothom posa en marxa la maquinària electoral. Mentre l’atur s’incrementa i la tensió social és al límit.

Catalunya necessita i mereix un canvi: més sentit comú, més realisme, més intel·ligència, i molta més capacitat política i de negociació.

Sinó, algú em pot explicar quina serà l’alternativa? …

Categoria Articles d'opinió

Categoria Articles d'opinió

Artur Mas escriu una dedicatòria.

La Pilar Rahola és una gran professional: culta, aguda, perspicaç.
Una dona amb criteri, valenta . . . ; coneix la política, des de fora i des de dintre. Una vivència que li atorga un plus: saber i conèixer, teoria i experiència.

Sap i vol aprofitar els reptes, ho demostra i escriu “la Màscara del Rei Artur” .

Sap i vol aprofitar el repte de confirmar o desmentir allò que és dóna per fet.

Allò, que al cap i a la fi, d’altres han pogut construir
i que ella vol contrastar, per veure si obeeix a la “veritat”.

Perquè entre cometes? Perquè la veritat, sempre forma part d’una opció ; la pròpia, no per això, menys creïble, ni contrastada.

Amb la Pilar Rahola, a vegades, no comparteixo l’opinió, la tesis que defensa ; però gaire bé sempre comparteixo el compromís, el des- acomplexa-me’n en els arguments de les seves defenses.

Començo llegint el llibre amb l’ai al cor.

Ens equivoquem ??? La Vanguardia “ Sí, se ha acabado el pujolismo” 14.04.2010.

Aixeca ampolles, descobreix secrets, posa en evidència uns temps, uns fets, unes persones.

Al Parlament… ambient tens, queixes somortes… ens han enganyat…

Compro el llibre, el llegeixo.

NO. NO ENS HEM EQUIVOCAT.

Per a mi que vaig viure i patir, que vaig suar i gaudir en primera línia, en tant que sots directora de campanya, l’esperança i el desencís de les eleccions al Parlament de l’any 2003, una reflexió m’acompanya avui: hem après.

Hem après el suficient? no ho sé, però comparteixo la visió de la Pilar Rahola.

De les moltes frases interessants i transcendents que la Pilar m’ofereix , em quedo amb tres :

Pere Casaldàliga: “ som sold@ts derrotats al servei d’una causa invencible”.
Art de la Guerra: “ són els sold@ts cansats els que guanyen les batalles…”
Artur Mas : “ Perdo la vida en això, però donant-la… potser l’acabo guanyant”

La dedicatòria és només per a mi !!!
Gràcies

Categoria Articles d'opinió

Dotze del migdia. Centre de Vilafranca del Penedès, ple de gom a gom, és dia de mercat.

Arriba l’Artur Mas, i només baixar del cotxe a pocs metres del local on va a fer un miting de pre- campanya la gent, que passeja pel carrer el saluda, dóna mans, fa petons, l’encoratgen.
Una colla d’amics que celebren un acomiadament de solter, li fan fotos, li donen mans… tot traspua un desig: Aquest cop seràs President . T’ho has guanyat a pols i el País ho necessita.

Cal Figuerot, casa Via i Raventós (1888) edifici modernista i actual seu dels Castellers de Vilafranca, és ple, com la pinya dels grans Castells.

En Mas parla 40 minuts que passen en un no res.

Crisi econòmica, lluita contra l’atur, projecte i projecció de País, Sentència Estatut, vegueria Penedès, protecció social, pagesia, canvi de model productiu.

Emoció, convicció, il·lusió: AIXECAR CATALUNYA!

Categoria Articles d'opinió

SANT JORDI GLORIÓS Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d’aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l’estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Categoria Articles d'opinió

Categoria Articles d'opinió