Thomas Jefferson, quan debatia i discutia sobre la necessitat de crear un nou Estat, el que avui coneixem com els Estats Units, va fer un discurs extraordinari en el qual va dir que no pretenia passar a la història, ni tenir un govern amb moltes més competències o molt més important, sinó que la seva lluita responia a l’instint de supervivència del seu poble. Que l’important era estructurar els serveis i les infraestructures bàsics, que en aquell moment eren menys que ara (potser el ferrocarril, l’aigua, el clavegueram…). Jefferson féu un discurs sobre perquè cal configurar els estats, perquè a l’Administració cal dotar-la d’instruments perquè pugui intervenir clarament en la millora de les condicions de vida i va subratllar que cal fer-ho per instint de supervivència i en defensa pròpia.
Més endavant, va ser Nelson Mandela, quan lluitava contra l’apartheid a Sudàfrica, que va dir “No ho fem només perquè és de justícia i de garantia dels drets humans la igualtat entre les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, ho fem perquè si es mantenen règims com el que hi ha a Sud-àfrica, la raça humana desapareixerà del planeta”.
Per tant, per instint de supervivència i en defensa pròpia; així ho va tornar a reivindicar Nelson Mandela, que va encapçalar la lluita contra l’apartheid.
Com a socialistes, pensem que les persones, en defensar els valors democràtics, en enfrontar-se a la discriminació i a la intolerància, en defensar el pensament lliure i plural, en dotar-nos de serveis públics de qualitat, perquè sabem que els serveis públics de qualitat són el patrimoni d’aquells que no tenen cap altre patrimoni, ho fem en defensa pròpia. Perquè les ciutats i les societats complexes tenen necessitats molt diverses, que no es poden resoldre individualment, necessitem idees i propostes noves, originals i pròpies, i un programa agosarat, que treballi en defensa pròpia, però no a la defensiva, per a aquesta societat organitzada i aquesta nostra nació catalana.
Els socialistes catalans i les socialistes catalanes, en defensar el nivell d’autogovern que ens marca l’Estatut del 2006, en no voler renunciar ni un sol mil•límetre a allò que, en sufragi universal i lliure, el nostre poble va ratificar en referèndum, en mostrar la nostra indignació cap un Tribunal Constitucional que ha actuat com una instància política i no com una instància jurídica, també actuem en defensa pròpia.