El Cercle Català de Negocis (CCN) torna a estar unit, un cop l'assemblea general extraordinària de l'associació d'empresaris -amb una assistència de 150 persones- ha ratificat la presidència de Ramon Carner, segons informa directe!cat, que ha fet un seguiment exaustiu del tema. El CCN vivia moments convulsos després que a finals d'octubre part de la junta decidís apartar Ramon Carner de la presidència de l'associació d'empresaris per les seves crítiques a Solidaritat Catalana, un cessament que el propi Carner juntament amb Vallcorba i Canadell no van reconèixer assegurant que continuaven essent els representants legals de l'entitat i que la nova junta no era legítima. "El CCN comença una nova etapa" assegura Carner, que ha anunciat que dilluns començaran a parlar "amb tothom que s'ha ofert per treballar en diferents àrees del nou CCN+". En aquest sentit, Carner va presentar a l'assemblea un pla estratègic 2010-2014 on vol impulsar un consell consultiu CCN+ "amb personalitats de renom que faran d'assessors" i una nova junta "renovada i ampliada"; "crearem una junta molt potent on hi integrarem les millors persones'.

Per primer cop a la història de la democràcia del Regne Unit, l'Assemblea Nacional de Gal·les va declarar dimecres oficial la llengua gal·lesa. Segons ha informat Món Divers, malgrat que la nova llei especifica que aquest idioma cèltic no podrà rebre un tractament "menys favorable" que l'anglès alguns sectors activistes a favor del gal·les (Cymdeithas) la troben poc ambiciosa. La fita a la què s'ha arribat aquesta setmana era un dels compromisos de l'actual executiu gal·lès (Partit Laborista i Plaid Cymru) de l'any 2007 i després de superar una sèrie d'entrebancs (com el d'haver de convèncer el Parlament de Westminster d'acceptar-la) i d'haver estat modificada diverses vegades dimecres va ser aprovada. Pel ministre de Patrimoni del Govern gal·lès, Alun Ffred Jones (Plaid Cymru), l'aprovació és "històrica" perquè "millorarà la qualitat i quantitat dels serveis disponibles en gal·lès".

Una de les darreres filtracions de Wikileaks revela que en una conversa el passat mes de febrer, la ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde,  va criticar obertament la Llei del cinema català titllant-la d' "antinatural" i "desequilibrada", segons assenyala aquest document. Aquestes desacreditacions van ser en el transcurs d'una conversa amb l'ambaixador dels Estats Units a Madrid, Alan Salomont, i en la què González-Sinde va assegurar que treballaria per evitar-ne l'aplicació perquè la veia "arriscada" davant l'oposició de les majors i les distribuïdores de cinema, a les que s'obligaria a doblar o subtitular les còpies al català. La ministra també va lamentar que la Generalitat actués cenyint-se a "l'interès públic per a promocionar la llengua catalana" però va afegir que, en realitat, "fins i tot els catalans prefereixen veure les pel·lícules en castellà".

La directiva de FC Barcelona amb Sandro Rosell al capdavant ha decidit trencar amb la històrica tradició de no dur publicitat comercial a la samarreta. La primera entitat esportiva del país fa així un gir de 180 graus i passarà a cobrar 30 milions anuals fins el 2016 després de l'acord a què ha arribat amb la Qatar Foundation, organització dirigida per la monarquia absolutista de Qatar. Segons el portaveu del club, Xavier Faus, Qatar és "una monarquia absolutista, però tolerant", tot i que els informes d'Aministia Internacional deixen ben clar que no s'hi respecten els drets humans: la pena de mort hi és vigent, l'homosexualitat és perseguida, s'explota i s'abusa dels treballadors i la violència i discriminació de gènere s'hi tolera. Faus ha anat més enllà en la roda de premsa d'aquest divendres, assegurant que Qatar "no té res a veure amb Uzbekistan" després de ser preguntat per aquest fet, quan se li ha recordat que durant la campanya electoral blaugrana Sandro Rosell va afirmar que tenir contractes alhora amb Unicef i amb l'Uzbekistan "era incompatible". "No és correcte comparar Qatar amb Uzbekistan, a Uzbekistan no s'hi respecten els drets humans" ha assegurat Faus.

La construcció del candidat, el poder de la oratòria, les campanyes low-cost, els lobbys, la relació entre polítics i periodistes, els pros i contres de les 2.0 i la utilitzat de l'assessor d'estratègia política seran els temes sobre els quals s'estructurarà el I Congrés de Comunicació Política de Catalunya que tindrà lloc els propers 27 i 28 de gener a l'Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Així doncs, Barcelona acollirà la cita que reunirà 23 professionals de la comunicació política i empresarial com Daniel Ureña, Yago de Marta, Joan Navarro, Yuri Morejón, Antonio Gutierrez Rubi, Xavier Peytibi, Àlex Terés i Saül Gordillo, entre d'altres. En aquesta primera edició, el congrés tractarà sobre les estratègies de campanya i de govern i s'ha definit amb un format nou de taules rodones perquè els assistents puguin compartir coneixement.