Quins són els principals reptes estructurals de les PIMES catalanes? Quines són les tres accions clau a posar en marxa en els 100 primers dies de govern per a potenciar-les i ajudar-les?

La globalització i el canvi tecnològic són factors que, a nivell mundial, han afavorit un procés de transformació de l’economia que ha donat lloc a un nou model industrial d’àmbit internacional. Aquest es caracteritza, per una banda, per importants canvis en la naturalesa dels mercats, la seva dinàmica i les noves estratègies de les empreses i, per una altra, en la internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l’organització d’aquestes, en un context de creixent importància dels processos d’innovació a les economies industrials.

Aquest nou model té una de les seves expressions més evidents en el solapament entre la indústria i els serveis, ja que cada cop és més evident la presència creixent d’inputs procedents de la indústria en els processos de prestació de molts serveis (i a l’inrevés, l’augment dels inputs terciaris en la demanda intermèdia del sector industrial). Tant és així, que cada vegada són més els pronunciaments intel·lectuals i institucionals que reclamen posar l’èmfasi en les relacions de complementarietat i/o interdependència entre les activitats manufactureres i les de serveis destinats a la producció.

D’aquest enfocament, en destaca per una banda el paper essencial dels serveis destinats a la producció i de les interdependències entre aquestes activitats i les industrials en la configuració dels actuals sistemes productius i, d’una altra, la continuïtat de la centralitat de la indústria en aquests sistemes, ara com a sector integrat d’indústria i serveis a la producció. A Catalunya, el sector industrial complementat amb els serveis a la producció, el que s’anomena «nova indústria», genera dos de cada tres euros del valor afegit total de l’economia catalana.

Ara bé, la industria catalana no només s’està transformant estructuralment, sinó que pateix amb força els efectes de la crisi econòmica actual. Al tercer trimestre de 2009, la caiguda del PIB industrial català respecte l’any anterior (–13,5%), triplicava els valors de la reducció del conjunt de l’economia. Les caigudes de la inversió en béns d’equipament (–20,1%) i de les exportacions (–19,3%), juntament amb la destrucció d’ocupació del sector (pèrdua del 18,7% dels llocs de treball d’un any abans), completaven un quadre clar de deteriorament del sector industrial català.

La política industrial ha de vetllar pel desenvolupament sostenible i adequat d’aquesta «nova indústria», determinant l’estratègia que defineixi la transformació del model industrial. Ha de ser una política no intervencionista, selectiva, afí a l’estratègia de la UE, que afavoreixi un entorn proactiu a les empreses, que faciliti l’activitat, l’increment de la productivitat, que dediqui més recursos a l’R+D+I, i permeti el creixement progressiu del pes de la «nova indústria» i la seva obertura cap a l’exterior.

Conceptualment la «nova indústria» és sinònim d’R+D+I, i alhora la innovació i el desenvolupament tecnològic són factors clau en la concepció d’aquesta «nova indústria». Si apliquem la política industrial adequada, és a dir una política tecnològica, d’innovació i d’investigació adequades, avancem cap a un model productiu molt més eficient, eficaç, competitiu i equitatiu.

Tanmateix, si bé apostem per aquelles activitats tecnològicament avançades, no podem oblidar que la política industrial ha de tenir en compte tot tipus d’empreses, sectors i clústers de qualsevol perfil i nivell tecnològic.

Els primers 100 dies marquen les línies a seguir. La proposta d’Esquerra en aquest sentit és:

• Millorar l’entorn legal i administratiu de les petites i mitjanes empreses per tal que puguin alliberar tot el seu potencial de creació d’ocupació i de creixement (Small Business Act).
• Garantirem que la producció normativa dels diferents departaments de la Generalitat, per tot allò que afecti als tràmits de les empreses amb les administracions, tingui en compte la voluntat simplificadora, el principi de «pensar primer en petita escala» i l’ús de les TIC. Durant els primers cent dies presentarem una iniciativa en aquest sentit.
• Renovarem i actualitzarem l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. De bon inici, cal posar l’accent en el suport a la internacionalització de les nostres empreses. Cal doncs  reprendre la feina feta immediatament.

Quins són els tres sectors al voltant dels que l’economica catalana ha de treballar per tornar a créixer? Quines propostes específiques presenteu per a cadascun d’aquests sectors?

Definir-ne tres simplement és difícil, ja que tenim la sort que l’economia del país està prou diversificada com per impulsar-ne almenys mitja dotzena com a prioritaris.

Ara bé, podem destacar l’economia del coneixement i el desenvolupament de la indústria tecnològicament avançada. En aquest sentit i en termes generals l’aposta estratègica per l’R+D+I és condició sine qua non per assegurar un creixement econòmic sostingut i de qualitat, que permeti seguir desenvolupant l’estat del benestar i creant ocupació de qualitat. En aquest sentit, aquests propers anys caldrà seguir avançant en l’execució dels acords continguts en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i el Pla de Recerca i Innovació 2010–2013, recentment aprovat, simplificant estructures, concertant polítiques amb el sector i prioritzant aquells on Catalunya pot excel·lir, per exemple els relacionats amb els àmbits de la sostenibilitat. Promourem la recerca i la inversió en sectors estratègics lligats a l’economia sostenible, especialment aquells en què Catalunya ha estat o és puntera com ara les energies renovables, l’eficiència energètica, les tecnologies de l’aigua, la gestió dels residus… Promourem, al mateix temps, la internacionalització d’aquests sectors.

Igualment un sector emergent com el del Tercer sector. L’Economia Social i el Tercer Sector de Catalunya representa al voltant d’un 8% del PIB i entre un 10 i un 12% de l’ocupació. El gruix del patrimoni empresarial i d’entitats consta d’unes 10.000 cooperatives i societats laborals, i d’unes 7.500 entitats i empreses socials del Tercer Sector. Els reptes actuals generals de l’Economia Social a Catalunya passen per la seva capacitat d’innovació i adaptació, en un entorn d’intensificació de la competència fruit dels mercats globalitzats, les dificultats en l’accés al crèdit i la capitalització. Cal vetllar també per la incorporació de noves generacions de cooperants i la facilitat en la seva constitució i funcionament, que compatibilitzi la necessària democràcia interna amb la capacitat de resposta i competitivitat en els mercats, així com la possibilitat de disposar d’eines institucionals per al seu coneixement, estudi, representació pública i visibilitat social.

En relació a tot això, i focalitzant l’atenció a la necessaria aposta estratègica per l’R+D+I és condició sine qua non per assegurar un creixement econòmic sostingut i de qualitat, que permeti seguir desenvolupant l’estat del benestar i creant ocupació de qualitat:

1. Aprovarem la Llei de la recerca i la innovació (Llei de la ciència), que concretarà els principals compromisos assumits al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i en garantirà la implementació.
2. Implementarem polítiques conjuntes d’R+D+I a través d’una única direcció política per a la millora de la seva efectivitat i impacte, a través d’ACC1Ó, Talència, CERCA i TECNIO com a dinamitzadors dels centres de recerca i tecnològics.
3. Assolirem gradualment els objectius fixats pel Pla de Recerca i Innovació fins a l’any 2013.
4. Aprovarem un «Pla de mesures de valorització i transferència del coneixement», que faciliti la comercialització de la producció científica de centres i universitats als sectors productius.
5. Consolidarem les estructures de CERCA i TECNIO, així com d’un ens de valorització, amb la participació del conjunt d’agents de recerca i transferència tecnològica.
6. Potenciarem els centres de recerca, grups de recerca i centres tecnològics existents, orientant els recursos destinats al seu finançament a projectes d’excel·lència i cooperatius, alineats amb el procés de focalització que emana del PRI 2010–2013.
7. Impulsarem una política comuna d’infraestructures tecnològiques i de promoció empresarial, que impliqui la gestió integrada del sostre industrial i tecnològic i els vivers d’empresa arreu del territori amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses catalanes i d’afavorir la inversió exterior a Catalunya.
8. Afavorirem que la demanda pública actuï com a factor impulsor de la recerca i la innovació:

- Fomentarem la innovació empresarial a través de la licitació innovadora i precompetitiva.
- Incorporarem la innovació tecnològica i no tecnològica a l’estratègia de desenvolupament dels serveis púbics.
- Fomentarem la innovació social mitjançant la iniciativa interdepartamental amb el tercer sector.

9. Millorarem els incentius al lideratge i a la participació de projectes de recerca i innovació al 7è PM, i consolidarem l’oficina catalana de recerca, innovació i internacionalització a Brussel·les.

Quines són les tres infraestructures prioritàries per millorar la competitivitat econòmica de Catalunya? Quins terminis proposeu (any) per a la seva entrada en funcionament?

Tres dels nostres objectius en aquest camp són:

• Trencar el model radial en infraestructures de l’Estat, aprofitant les inèrcies i la lògica de construcció transfronterera, per tal de vincular la nostra economia a Europa, tot relligant el conjunt dels Països Catalans.
• Convertir Catalunya i el conjunt dels Països Catalans en el hub logístic del sud d’Europa, prioritzant les inversions adreçades a incrementar el grau d’intermodalitat de les principals infraestructures logístiques.
• Fer que la Generalitat assoleixi la titularitat de les grans infraestructures de transport de passatgers i mercaderies del nostre país.

Volem l’establiment d’un model reticular, no radial, en la xarxa de comunicacions viàries, ben connectades amb Europa i l’eix mediterrani.

En aquest sentit és estratègic aconseguir l’articulació de l’EURAM. L’EURAM respon també a la necessitat d’articular regions europees amb unes similituds econòmiques i socials, més enllà de les fronteres tradicionals, per defensar millor els interessos propis i influir en les polítiques públiques. L’EURAM avui, necessita trencar amb els dèficits d’infraestructures de qualitat i d’estratègies de gestió eficients que limiten les oportunitats de desenvolupament social i econòmic del conjunt dels territoris que en formen part. Cal desplegar la millora i la gestió de les infraestructures del mediterrani amb visió i estratègia del conjunt de la Regió, per tal de reforçar el seu enllaç amb Europa i potenciar les seves relacions internes.

Cal l’ especialització de la doble xarxa viària del mediterrani: la doble xarxa viària constituïda per l’A7 i l’AP7 en construcció ha d’afavorir que els trànsits de mitjà i llarg recorregut, en particular els vehicles pesants, circulin per les autopistes i que les autovies actuïn com a col·lectors del trànsit local i s’integrin adequadament amb les xarxes secundàries. Cal que l’Estat executi el tram de l’A7 entre la Jana–el Perelló i l’Hospitalet de l’Infant i que es finalitzi la construcció del tercer carril a tot el traçat de l’AP7. Cal fer una reformulació del peatge de les autopistes mentre existeixin, per tal de trobar un equilibri amb una lògica econòmica i ambiental.

Ens cal una xarxa ferroviària d’alta velocitat entre Perpinyà i Alacant. Cal incidir sobre el govern de l’Estat, per tal de completar la xarxa ferroviària d’alta velocitat amb la seva extensió cap a València i Alacant des de Tarragona i cap a Perpinyà des de Girona, incorporant estacions que articulin el territori. El Govern de Catalunya ha de convertir les estacions d’alta velocitat en grans nodes intermodals de transport de passatgers.

I finalment cal l’adaptació de la xarxa ferroviària a l’ample UIC: Ens comprometem a impulsar l’adaptació dels itineraris principals de la xarxa ferroviària convencional dels Països Catalans, per a la circulació amb ample internacional. Cal prioritzar l’adaptació dels itineraris bàsics per a llarg recorregut i mercaderies, especialment les comunicacions amb els ports de Tarragona i Barcelona i les plataformes logístiques preferents.